Entrades amb l'etiqueta ‘vi’

Sabors del Camp de Tarragona

diumenge, 2/04/2017

portada-descobrir-230-40215.jpgJa sortit el número d’abril del Descobrir. El dossier central de la revista està dedicat als pagesos i pescadors del Camp de Tarragona amb el títol “Sabors del Camp, productes de terra i mar per assaborir les comarques de Tarragona“. Hi trobareu històries personals amb gust d’oli verge, calçots acabats d’arrencar, vins generosos i gambes vermelles per llepar-se els dits!

Josep Pla la va encertar de ple amb aquella frase de “la cuina és el paisatge posat a la cassola”. Ara bé, a hores d’ara, els paisatges que veig a la cassola no sempre m’agraden gaire. És clar que, afortunadament, n’hi ha de magnífics i que tota una colla de gent arreu del país treballa intensament per reivindicar sabors i productes (llegiu, per exemple, el text de la Cristina Serret quan parla amb el Berna Rios i la recuperació de l’Embotada).

Tanmateix, a Catalunya en general, encara hi han masses restaurants on trobes a la taula olis molt justets, més si tenim en compte que aquí produïm alguns dels millors olis del món. Hi ha, per exemple, excesives cartes amb arròs de llamàntol (arribats en avió des del Canadà) i, en canvi, costa trobar un bon arròs de sardines, de crancs, de peix de roca… I no parlem de les paelles precuinades que inunden els nostres bars i que posen de manifest la més absoluta absència de cap escrúpol culinari, de cap respecte per allò que és (o que havia estat) la cuina del país. Quan veig els turistes menjant-se-les m’agafa una profunda tristor. Quasi que m’estimo més els barrets mexicans.

Som un país amb una riquesa vinícola excepcional. Només les comarques de Tarragona i l’Ebre compten amb sis denominacions d’origen (Tarragona, Conca de Barberà, Terra Alta, Priorat, Montsant i Penedès). Tanmateix, la seva presencia a les cartes dels restaurants, si bé ha millorat, escara és lluny de la que hauria de ser en un país orgullós dels seus productes i dels seus pagesos.

La darrera epidèmia que està assolant la gastronomia més bàsica, la més quotidiana —i per això absolutament fonamental— és el nou costum d’utilitzar tomàquet ratllat per fer el pa amb tomàquet. Ho trobo una veritable abominació! Amb aquest sistema, l’aigua del tomàquet mulla el pa i en destrueix completament la seva textura. Avui mateix, en el bar de la cooperativa d’un petit poble, que a més fa propaganda de preparar cuina casolana, he demanat el pa només amb oli… Que trist!

No puc entendre que permetem que es faci això amb el producte probablement més identitari de la nostra gastronomia. No diu res de bo de nosaltres com a país. De res serveix tenir un Ferran Adrià si no podem menjar un entrepà digne.

Sortosament hi ha motius d’esperança. Als reportatges d’aquest número del Descobrir en trobareu alguns. Si podeu, no deixeu de fer un vermut al bar El Safareix de Valls (us ho explica la Gemma Casalé) o tastar algun dels vins naturals que trobareu al restaurant Almosta, a Tarragona, amb verdures i carns ecològiques (la Cristina Serret en parla). Si passeu pel Serrallo de Tarragona i voleu menjar peix, deixeu-vos aconsellar pel Xavier Veciana, un antic pescador que respecta i estima la cuina marinera (a l’article de l’Isaac Albesa).

Com sempre, els bons productes estan lligats a persones honestes, orgulloses de la feina que fan. Ho entendreu bé a l’excel·lent article de l’Esteve Giralt, on coneixereu l’Alejandro Llauradó (fixeu-vos en el cognom). Coneixeu els enciams del Negre? L’article parla fonamentalment de l’oli, però jo tinc gravat a la memòria del plaer el gust d’un enciam que mai no havia tastat. Increïble!

Us deixo amb algunes de les imatges que no van poder entrar en el reportatge en paper.

Hort d'enciams, varietat: enciam negre. Alejandro Llauradó, pagès de Maspujols. Maspujols, Baix Camp, Tarragona

Josep Maria Llauradó, propietari del Celler Mas del Botó.Poda de vinyes velles de coster. Vall del Cortiella (Priorat). DO TarragonaAlforja, Baix Camp, Tarragona

Quico Amill, pagès.Conreu de calçots.Valls, Alt Camp, Tarragona

Quico Amill, pagès.Conreu de calçots.Valls, Alt Camp, Tarragona

Pesca de la gamba de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Pesca de la gamba de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

T’has oblidat la crema?

dijous, 23/02/2017

Fa unes setmanes vam presentar el vídeo que ens van encarregar el 2016 per donar a conèixer Terres del Mestral, el territori que agrupa els municipis d’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, Pratdip i Tivissa. El fotògraf i periodista Rafa Pérez i jo vam assumir el repte de mirar de plasmar en tres minuts la diversitat i riquesa de paisatges, patrimoni i possibilitats de lleure  a l’àrea,  que va des de l’Ebre a les platges del Coll de Balaguer (apa!).

Aquest és un d’aquells projectes que necessàriament han de preparar-se pensant en dos grans públics alhora: els visitants i la població. És a dir, a banda de la seva capacitat per contribuir a construir una determinada imatge de destinació, aquests materials audiovisuals, si es fan bé, si procuren fugir de la banalitat, poden contribuir als processos de construcció i reforçament d’identitats. És a dir, la gent la zona ha de sentir-se a gust i contenta amb el vídeo, sense caure però en cofoismes buits de continguts.

Aquest és un territori molt interessant, on estan succeint coses també interessants. Una d’elles és la mateixa MIDIT —el nostre client—, la mancomunitat que agrupa els tres municipis citats i que, a més, pertanyen a dues comarques diferents. No és gaire habitual encara trobar exemples com aquest al nostre país i tinc la sensació que  són a les beceroles del que pot arribar a donar una col·laboració d’aquest tipus (sempre que hi hagi prou voluntat política per apostar-hi, és clar).

Com vam plantejar el projecte? D’entrada teníem només una premissa clara: volíem intentar anar més enllà dels vídeos purament descriptius i mirar de crear una estructura narrativa, per petita que fos (és a dir, complicar-nos la vida). En segon lloc, tractant-se d’un vídeo de promoció turística, vam concretar amb l’equip tècnic de la MIDIT, a quin segment de visitants es dirigiria principalment el vídeo. El públic familiar va ser l’opció triada. Val a dir que la col·laboració  ha estat especialment agradable i fluida (no és habitual trobar equips que respectin tant la feina dels professionals).

En tercer lloc calia definir el missatge principal a transmetre. En aquest cas han estat els paisatges la font d’inspiració: “Un territori de muntanyes amb caràcter amb el blau de la Mediterrània per horitzó”. A més, el vídeo havia de mostrar un ventall ampli de les diferents possibilitats de lleure que ofereix el territori, des del descans rural glamurós als esports nàutics.

El següent pas però, era tocar de peus a terra (això ens costa molt, cal reconèixer-ho). Calia plantejar un guió que fos realitzable. Hem tingut la sort de comptar amb un fantàstic equip tècnic (Laura Folch, Toni Orensanz, Guillem i Sergi Sánchez, Rafa P. Garcia i Berna Rios). Ara bé, val a dir que hauríem naufragat si no hagués estat per la col·laboració generosa i entusiasta de veïns, amics, institucions i empreses. Estem amb deute especialment amb la família del Pau Lanceta i l’Anna Vernet (i amb la Judit, el Martí i la Jordina), els quals —sense saber gaire on es posaven—, van acceptar encarnar els protagonistes del vídeo. Els crèdits finals permeten comprovar el suport, l’ajuda i el compromís que vam trobar arreu. De tot el cor, moltes, moltes gràcies. Pot sonar a tòpic però és absolutament cert que sense ells aquest vídeo no hagués estat possible.

 

Transparències líquides

divendres, 1/05/2015

Per a molts dels amants de vi, el cap de setmana de l’1 de maig està vinculat a la Fira del Vi que es celebra a Falset (Priorat) i que enguany compleix 20 anys.  Felicitats! El que ha succeït amb la fira des de ja fa una bona colla d’anys és ben interessant. Sense cap planificació —crec—, han anat sorgint i consolidant-se tastos i actes en diferents pobles de la comarca coincidint amb les dates de la fira, i la Fira els ha anat integrant. Sensacional!

El que ha succeït pot semblar normal, lògic, però, de veritat, no ho és gens. El comportament humà més habitual hagués estat muntar una fira en cada poble cada setmana de l’any…  i fer la guerra cadascú per la seva banda.  Amb aquesta altra estratègia, en canvi, tots hi surten guanyant. Uns aprofiten la inèrcia, els altres en surten reforçats i més grans. Intel·ligència col·laborativa, vaja, i defensant cadascú els seus interessos.

Vint anys celebrant una fira no és poca cosa. La fira funciona i ha aguantat bé aquests anys difícils; tot i amb això, crec que encara continua lluny de les seves possibilitats, que són enormes. Us deixo amb imatges de dos dels  tastos que més m’agraden, el Tast amb Llops de Gratallops i el Tast de Cal Compte a Torroja. Bons indrets on gaudir d’excel·lents vins i dels jocs entre rostres, rialles, transparències i reflexos de felicitats dins les copes.

Els millors desitjos (dionisíacs)

diumenge, 28/12/2014

S’acaba l’any i els humans que compartim calendari s’afanyem a desitjar-nos el millor pel nou any que comença. Tinc la sensació que no és cap estupidesa, tot i que  sabem que l’any que començarà difícilment serà el que ens agradaria que fos; què és impossible canviar tot el que no ens agrada de cop i volta.

Sabem amb certesa però, que les coses poden anar a pitjor. També sabem que millorar-les depèn molt del que fem. Per començar, està bé desitjar-nos el millor. No es canvia res des del pessimisme, des de l’abatiment. Per sort, els humans sabem trobar refugis de felicitats —per petits que siguin— en la pitjor de les tempestes. Això ens fan grans, resistents, supervivents. I som ambiciosos. Volem més felicitat, encara que no sempre encertem on buscar-la.

Espero molt d’aquest any que arriba. Reconec alguns desitjos certament quimèrics, com el d’aconseguir reservar més temps per coses que m’agraden (aquest blog ha patit molt en els darrers mesos per culpa dels meus col·lapses organitzatius). M’agradaria que el temps anés més a poc a poc però… reconec que és una estupidesa. Som naltros els qui hauríem d’anar més a poc a poc. Donar a la gent, a les coses, als projectes el temps que els cal, que mereixen. Tinc però la sensació que tot s’ha accelerat de manera extraordinària i perillosa. Temo més la banalització que l’absència.

Aquest 2015 és l’any que veurà la llum l’inici del projecte “El retorn dels Déus“. Més d’una trentena de persones estan col·laborant per fer retornar, en primer lloc, al gran Διόνυσος, Dionís, al qui el romans anomenaran Bacus. N’esperem l’arribada pel inicis del mes de maig. Podeu començar a posar en quarantena els tòpics que d’ell tingueu perquè volem esmicolar-los!

Bon Any 2015BX

Elogi de les pedres

dimecres, 11/09/2013

explorar_1_4.jpgAcabo de llegir el llibre Marges, de Roger Vilà, i m’ha encantat (Editorial Barcino, 2013). No havia llegit comentaris a favor o en contra, sols la recomanació d’una bona amiga i ja en tenia prou. És un llibre que parla només d’un petit poble, Margalef, i una mica de la comarca on es troba, el Priorat. No se si això li haurà valgut l’etiqueta d’autor local, però no m’estranyaria. Ves quina bajanada. Com si no ho fossin locals tots els autors (d’un lloc o altre vull dir). Com si la qualitat d’una obra depengués des d’on es publica. En canvi, llegint Marges, la universalitat del missatge és ben palesa (em fa pensar en Jesús Montcada).

El llibre m’ha enamorat per moltes raons, i una és precisament aquesta universalitat. És un llibre poderós. Parla d’introspecció personal, de relació íntima amb l’entorn, de valoració i de respecte pel treball de les anteriors generacions, per exemple.

L’obra descriu uns espais i un univers que em són molt propers, molt familiars. Reconec personatges, reconec indrets i, sobretot, reconec sensacions, sentiments. I tot en una clau interpretativa que comparteixo. I és clar, les sensacions són molt agradables.

A banda d’aquestes sensacions més personals, segons jo ho veig, un dels grans valors de l’obra és la seva contribució a la construcció present del paisatge prioratí i, molt concretament, a la de Margalef i el seu entorn, aquesta part de Montsant, per a molts, encara massa poc coneguda.

És l’art qui crea els paisatges, és a dir, qui construeix una determinada manera de veure i interpretar estèticament i emocionalment el territori; i la literatura ha jugat un gran paper en aquests processos. Abans que arribessin els pintors, van ser els poetes i escriptors de finals del XVIII els que van iniciar el canvi de percepció dels europeus sobre la muntanya, sobre els Alps concretament.

La construcció cultural del paisatge prioratí és quelcom més recent. De fa dos dies podríem dir. I les contribucions literàries —tot i haver-les i de molt interesants—, en conjunt, encara no han jugat el paper que poden arribar a representar. En aquest sentit, val la pena destacar el paper dinamitzador que està jugant a la comarca el Centre Quim Soler de la literatura i el vi i les magnifiques trobades d’escriptors Priorat en persona.

Només per donar més credibilitat als elogis descrits, crec que em sobra el petit apèndix fotogràfic. Les imatges són interessants des d’un punt de vista informatiu, però queden molt lluny d’un text que atrapa, que sedueix. Permeteu-me compartir un bocinet d’aquest text:

“Tot el Priorat és ple de costers escrits, travessats per aquestes línies cal·ligràfiques on les lletres han estat substituïdes per un traç ferm i segur de rocs; saber-hi llegir el que ens han volgut dir, el que hi han deixat gravat, és arribar al moll de l’os del territori, comprendre com eren els qui hi van treballar en altres èpoques.”

Moltes gracies Roger per aquesta preciosa obra. Us deixo amb algunes imatges de marges prioratins i pedra seca.

Poda de vinyes velles a la serra de la Figuera.Jaume Roca, Celler Ficària Vins, DO Montsant.La Figuera, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinyes del celler Mas de Sant Rafel.DO Montsant.La Torre de Fontaubella, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinya de l'Ermita, celler Alvaro Palacios, DOQ PrioratTorroja, Priorat, Tarragona2004.01

© RLM

Vinyes de coster, llicorella, partida dels Masos d'en Ferrer,DOQ Priorat,Porrera, Priorat, Tarragona2001.11

© RLM

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat,La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona2003.02

© RLM

Barranc de les Escomelles, camí del Mas de la Plana del Sebes, costers de llicorella, vinyes del celler Vall Llac, DOQ Priorat, Porrera, Priorat, Tarragona

© RLM

Bancals d'oliveres al barranc del Coll de Manxa, Montsant,La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Camí del Grau GranLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Serrall de les Roques, antic camí ral de Cabacés a Margalef Parc Natural del Montsant.Cabacés, Priorat, Tarragona

© RLM

 

 

Priorat i pell… més Priorat que mai

dijous, 20/09/2012

Tinc un bon amic que afirma que la propera revolució important en el món del turisme, de la cultura i de les relacions socials, no vindrà de la tecnologia, sinó que serà “la de la pell”. Sí, la revolució de la pell, de la proximitat, d’allò que no és virtual, que és pot tocar, que és imperfecte però autèntic, que és humà, que és de veritat.

L’evolució de les pràctiques turístiques, les noves tendències, no són sinó un reflex de la nostra evolució com a societat. Ara que segurament tenim centenars d’amics al facebook, de seguidors al Twitter, val la pena pensar quants d’ells estarien disposats a escoltar els teus problemes amb un ampolla de vi sobre la taula, o arreglar el món en una tarda, o riure com a marrecs per qualsevol collonada i… deixar-se anar, deixar-se anar… És temps de recuperar la paraula, la conversa, la tertúlia, la proximitat. Temps de retrobar els sabors de les coses fetes amb il·lusió, amb passió, els petits grans plaers que ja coneixem i que tan feliços ens han fet. En efecte, estic convençut que són molts els que coneixen els secret de la felicitat. A què esperem?

Mas Ardevol, allotjament rural de Porrera.Falset, Priorat, Tarragona

Mas Ardèvol, Priorat. © RLM

El Priorat és precisament, un territori de pell, un territori d’intensitats, de duresa i d’autenticitats (pregunteu-ho als cellers de grans personatges que venien a menjar-se’l i han sortit escaldats). Amb l’actual context de crisi, la major part de gent del Priorat té clar que aquí no aterrarà Eurovegas, ni Barcelona World (ni ho volen). Al Priorat no caben les grans operacions, les grans ostentacions. El paisatge cataclismàtic que deia Josep Pla no ho posa fàcil. Els prioratins (nascuts o arrelats) saben que no vindran de fora a salvar-los. S’han de reinventar. I ho fan a partir del que són, del que tenen.

Al Molar, la Roser Vernet, lletraferida de mena i prioratina compromesa fins a la medul·la, regenta el Perxe, un dels allotjaments rurals amb més personalitat del Priorat (la seva). Perxe és també la seu del Centre Quim Soler de la Literatura i el Vi,  una associació cultural que, d’una bada, recull el fons de l’escriptor Joaquim Soler Ferret i vol fomentar l’estudi i la difusió de la seua obra; i de l’altra, vol ser un espai que vinculi la literatura i el vi, dos realitats, dos passions, que al llarg de la història de la humanitat han tingut molts vincles.

Perxe, residència-casa de pagès i Centre Quim Soler, centre de documentació i activitats entorn de la literatura i el viEl Molar, Priorat, Tarragona

Perxe i Centre Quim Soler de la Literatura i el Vi. El Molar, Priorat. © RLM

La Roser acaba de llançar una proposta que em sembla fantàstica, excel·lent, vinculada amb el món de la literatura, l’art i la cultura: Priorat, versió original. Us imagineu poder parlar tranquil·lament, per exemple, amb algun dels escriptors que us agraden? És tracta de compartir un cap de setmana al Priorat amb un convidat (un escriptor, un pensador, un artista…), i com a molt 10 persones més. Com diu la proposta, “una estada feta al gust i les ganes de qui convidem, per  enraonar de la seua obra, d’allò que, més ençà o més enllà s’hi relaciona o la caracteritza, i de  tot allò que es vulgui proposar durant l’estada”. La primera convidada, el 5, 6 i 7 d’octubre serà l’escriptora Maria Barbal i ja estan confirmats Sílvia Alcántara (novembre) i Ramon Solsona (desembre). Sensacional.

Prop de Porrera, un dels allotjaments rurals de més prestigi del país, Mas Ardèvol, està a punt de llençar una proposta també molt temptadora. Mas Ardèvol és regentat per la Gemma Peyrí, una altra de les grans dones d’aquesta comarca, pionera en el turisme rural i incansable emprenedora. És ella, per exemple, la impulsora i ànima de la línia de productes cosmètics d’alta qualitat Nina Mas Ardèvol, basats en el vi i les avellanes. Podeu imaginar quelcom més arrelat a la terra?

Mas Ardevol, allotjament rural de Porrera.Falset, Priorat, Tarragona

Mas Ardèvol, Priorat. © RLM

En aquest cas, la iniciativa va de vi, de paisatge i també de tertúlies. Amb el nom de Vins Panoràmics és proposa un cap de setmana per descobrir algun dels grans vins que s’elaboren a Porrera de la ma dels propis enòlegs, tot passejant entre vinyes d’alçada i participant en un sopar amb els creadors dels vins. L’estada inclou una passejada amb guia per camins entre vinyes  per contemplar els grans horitzons dels paisatges del vi —que tan identifiquen al Priorat— i conèixer les històries humanes que van transformar la comarca. A mig camí, entre les vinyes, es fa un tast del vi proposat que, per iniciar la sèrie sembla que serà del prestigiós celler Cims de Porrera.

Ambdues propostes respiren coherència, honestedat i sensibilitat. Ambdues persones viuen del turisme, però no el conceben únicament com una activitat econòmica, sinó com una activitat que posa en relació persones, una activitat on la satisfacció d’uns és també la satisfacció dels altres; una activitat que persegueix un objectiu d’una enorme transcendència: intentar ser una miqueta més feliços. Bona sort!

Propostes a peu que vénen de gust

dimecres, 9/05/2012

Porto ja uns quants dies “esclavitzat” pel meu estimat festival Tarraco Viva, col·laborant colze a colze amb l’equip organitzador que navega en plena tempesta, diluviant, amb vent desfavorable i amb una administració preocupada per si els rems compleixen la normativa… Com deia Ciceró: “com més gran sigui la dificultat, major la gloria” (ves per on que no m’ho acabo de creure).

Tinc amics em fan arribar propostes per “alliberar-me” (o per tocar-me els nassos, ves a saber). Propostes fantàstiques però en les que difícilment podré participar. Per això he pensat que potser algú que ho llegeixi s’animarà i ens ho podrà explicar (val la pena aprofitar aquesta magnífica primavera).

El proper dissabte dia 12, El Brogit guiatges organitza una sortida a peu resseguint un tram del vell camí del Lloar a la Figuera i tornant pel camí de la Font de Minfami. Els camins són preciosos i l’itinerari deliciós, un dels que recomano quan no s’ha estat mai al Priorat. L’excursió acaba com cal, amb un tast de vi en un celler. Aquesta és una de les millors empreses de senderisme guiat que conec. Passió per la feina i treball, molt treball.
image001.jpgEl mateix dia 12 organitzen una altra excursió a peu pel Priorat que també val molt la pena i que uneix Mas Ardèvol (un dels allotjaments rurals més fantàstics que conec) amb Mas Sinén, el celler Burgos-Porta. Per arribar-hi reseguiran un dels camins recuperat recentment que més estima tinc (i que més va costar de trobar), el camí vell de Porrera a Poboleda. Sensacional! I amb un final immillorable: l’esmorzar i el vi que fa el Salvador Burgos i la seva família.

tast-guiat.jpgTots els camins porten a Roma i, del 17 al 27, passen per Tàrraco. És veritat però, que n’hi ha un que el dia 26 també porta a Borredà. Aquest petit poble del Berguedà poc a poc va convertint-se en capital dels formatges catalans. La proposta és tota una provocació: un itinerari guiat per conèixer —i tastar— formatges. No crec que calgui ni motxilla, ni crema solar (es fa dins una carpa). Podeu, això sí, portar una mica del vi del Salvador, sense desmerèixer, és clar, els del celler Oller del Mas.

 

 

El carnaval, la crisi i la mare que els va parir

dimecres, 15/02/2012
Carnaval de Sitges. Rua de l'Extermini.Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

Ja tenim aquí el Carnaval! Amb la que ens està caient, podria pensar-se que no és temps de ximpleries, de frivolitats. De fet, a molts els agradaria que la gent es quedés a casa, treballant, estalviant per poder salvar bancs… D’altres pensen que el millor es esperar que algú ens vingui a salvar. Abans era “la gran fàbrica”, ara són Las Vegas, l’Ikea, una etapa del Tour de França o unes olimpíades del Mediterrani que ens han de portar dotzenes de grans inversors desitjosos d’ajudar-nos.

No soc pas cap expert, però intueixo que hem de guanyar-nos el futur a partir del que som, del que tenim (que no és poc), pencant de valent, amb coherència, intel·ligència, ambició i ganes de viure. Ningú no ens vindrà a treure les castanyes del foc. Hem de començar a pensar d’una altra manera.

Entre les sentències que arriben d’un pensament cada vegada més únic, m’emprenya especialment sentir a dir que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. És mentida! Estic convençut que seran més feliços, amb menys diners segurament, però més feliços. Si us plau, quantes cantants famoses més s’han d’ofegar en una banyera per recordar que l’èxit i els diners no porten la felicitat. Si ens aturéssim a pensar els moments de veritable felicitat que hem viscut, ens adonaríem que la felicitat continua, més que mai, a les nostres mans.

Hem de reaccionar i lluitar contra la grisor i el pessimisme que alguns fomenten. Si ens contagien, haurem perdut. Sempre dic que no es pot combatre els problemes des de l’abatiment, des de la frustració.

Carnaval de Sitges. Rua de l'Extermini.Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

 

Sempre m’ha interessat el Carnaval i he defensat la seva dimensió transcendent (per a mi, més que la Setmana Santa). Ara, a més a més, em sembla que pot ser viscut com una fantàstica ganyota a la crisi. En les disfresses, en les plomes, en els somriures jo hi llegeixo “No aconseguireu que ens oblidem de viure!”

L’any passat ja vaig parlar d’Haro (La Rioja) i  el seu Carnaval del Vino Enguany s’han tornar a atrevir i sembla que serà un èxit de participació i projecció de la ciutat i del seu sector vinícola. Jo hi tornaré a ser contractat per fer-ne el reportatge fotogràfic. Un plaer. Us deixo un enllaç on podreu veure un porfoli de l’edició passada:

El Carnaval del Vino de Haro 2011

LO_RLM4137BX.jpg

Carnaval del Vino de Haro, 2011. © RLM

Pels que els agradi emocions més fortes, mes disbauxades, us deixo un altre enllaç on poder veure imatges de la passada rua de l’Extermini del Carnaval de Sitges:

Carnaval de Sitges 2011

Bon Carnaval i recordeu, no us oblideu de viure!

B17_RLM5834BX.jpg

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

Es busquen caminadors intrèpids

diumenge, 5/06/2011
Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Us ve de gust ajudar-nos a provar una guia d’excursions a peu de la col·lecció De ferradura? El Toni Orensanz i jo estem acabant una dedicada al Priorat, pensada especialment per  endinsar-se a l’interior del Priorat seguint camins de vi i d’oli.

Busquem voluntaris que els vingui de gust fer les excursions de la guia abans de publicar-les per descobrir els possibles errors, problemes o fins i tot per fer-nos suggeriments que pugin millorar les propostes. Us facilitarem la descripció escrita, l’esquema sobre un mapa topogràfic i el track (el recorregut georeferenciat) pels qui vulguin utilitzar el GPS.

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat.  Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. DOQ Priorat. Gratallops, Priorat, Tarragona

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat. Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. © RLM

Són excursions pensades per respirar el mateix aire que les vinyes, per veure-les créixer i com es vesteixen de verd mentre es carreguen de raïm. Són excursions per admirar el Priorat engalanat de colors quan arriba la festa de la tardor, o per penetrar en la intimitat dels ceps nus, despullats per dormir l’hivern. Són excursions per descobrir, per exemple, oliveres amagades dins el Montsant, protegides per cingleres i inundades de silenci . Oliveres que donen les olives amb les que s’elaboren alguns dels millors olis del món (i no és una exageració).

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Falset, Priorat, Tarragona

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Moltes de les excursions són pensades per recuperar la sensació d’anar de poble en poble a peu; pensades, fins i tot per dedicar-hi dos dies i acabar el vespre amb un tast en un celler i un bon sopar (encara que els bons caminadors les poden fer en una jornada). Hi han passejades delicioses per fer amb nens i propostes més exigents. Totes però, han estat triades per assaborir lentament el paisatge, les llums, els cels i les terres d’aram que cantava el poeta. Els textos, a més de les descripcions, venen amb el regal de petites històries d’una grandiosa humanitat. Les imatges han estat  buscades per procurar transmetre  l’enorme bellesa d’un territori dur, amarat de la suor i del treball de generacions i generacions de pagesos. Al seu testimoni s’hi afegeix el sal i el pebre de monjos, eremites, bandolers, alcaldes, comerciants i demés fauna humana. En definitiva, és una guia que busca fer una mica més feliç a aquells que els agrada veure mon a peu.

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat.DOQ Priorat.Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

La guia forma part de l’estratègia de comunicació del programa per recuperar antics camins i impulsar el turisme a peu al Priorat que porta a terme el Consell Comarcal. La incitativa compta la complicitat i ajuda del Parc Natural de la Serra del Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, nombrosos ajuntaments i, sobre tot, molts veïns entusiastes de la idea de tornar donar vida a vells camins prioratins.

Si us animeu, podeu enviar-me un correu (lopezmonne@gmail.com) i us passarem l’índex d’excursions per tal que trieu.

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Els llops els agrada el vi

dijous, 28/04/2011
Tast amb llops, "tast de vins de poble" de la DOQ Priorat dins la XIII Fira del Vi de Falset, Mostra de vins de la comarca del Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Tast amb Llops, Gratallops, Priorat. © RLM

Si dic que és una “cita obligada” sonarà a tòpic i és veritat. Tanmateix, pels amants del món del vi, ja és aquí el primer cap de setmana de maig i amb ell la Fira del Vi de Falset, la gran mostra de vins de la D.O.Q. Priorat i la D.O. Montsant. Si bé la mostra és prou interessant per ella mateixa, cal destacar molt especialment la riquíssima agenda d’activitats relacionades que es celebren aquests dies i que van des de les conferències, als maridatges, sopars, festes, exposicions, música i, és clar, els tastos. Impressionant tot plegat. A més del web oficial, trobareu puntual informació al web de Turisme del Priorat.

Entre la varietat de tasts que s’organitzen he de reconèixer que n’hi ha un que m’agrada especialment, és el Tast amb Llops que se celebra a Gratallops. No és fàcil explicar-ho però es produeix una singular barreja d’elements que als meus ulls el fan molt especial. Uns grans vins —enormes!— produïts a Gratallops i els dels cellers convidats, es mesclen amb música en viu, en una indret preciós, obert als vells turons prioratins, entre gent del país i de molts altres d’arreu del mon, units per la passió del vi. És clar que el vi ajuda —i la bona feina dels organitzadors també—, però el fet és que durant unes hores, aquella petita plaça es converteix en un dels centres de l’Univers, en un món amable, culte, alegre, seductor, obstinat a celebrar la vida. I llavors recordo aquell Priorat de final dels anys 80 que semblava condemnat…