Arxiu de la categoria ‘camins’

Recordant l’Enric Aguad√©, el “Doctor”

dimecres, 16/01/2013
Enric Aguade i Sans (Reus, 1920). Lleva del bibero,metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. Fotografiat a casa sevaReus, Baix Camp, Tarragona1999.02.16

Enric Aguadé i Sans (Reus, 1920-2013). Fotografiat a Reus, a casa seva, el febrer del 1999. © RLM

 

“…I quan veia que alg√ļ desapareixia de la vista, ho anotava. Aix√≤ volia dir que all√≠ hi havia una trinxera”. Aix√≤ m’explicava Enric Aguad√© quan recordava la feina de cartografiar les defenses feixistes de l’altra banda de l’Ebre,¬†que li havia encomanat¬†el comandament republic√†¬†mesos abans de la famosa batalla. Soldats que tinguessin nocions de cartografia i topografia no en devien haver gaires. Aquell jovenet de Reus, de la Quinta del Biber√≤ ‚ÄĒhavia nascut el dia de Nadal de 1920‚ÄĒ, resultava que era excursionista i que els mapes l’apassionaven.

 

Enric Aguade i Sans (Reus, 1920). Lleva del bibero,metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. Fotografiat a casa seva el 16.02.1999.Reus, Baix Camp, Tarragona

Enric Aguadé i Sans (Reus, 1920-2013). Fotografiat a Reus, a casa seva, el febrer del 1999. © RLM

 

De fet, el mapes el van acompanyar tota la seva vida. Els apreciava molt perqu√® li mostraven els seus estimats camins. Ara far√† deu anys, quan en tenia 82, vaig entrevistar-lo pel Vivir en Tarragona de La Vanguardia. Recordo que vaig preguntar-li si era imprescindible comptar amb camins senyalitzats per poder caminar. Em va contestar: ” √Čs clar que no. Facilita les coses, per√≤ all√≤ veritablement important s√≥n el mapes. Gr√†cies a ells hem pogut realitzar excursions fant√†stiques, com la Reus-Lurdes, sempre a peu per camins de muntanya. Recordo molt b√© la cara d’alguns pagesos francesos quan descobrien que haviem arribat a un o altre lloc seguint un cam√≠ antic ‚ÄĒPer√≤ si fa m√©s de vint anys que ning√ļ no el seguia!‚ÄĒ ens deien”.

 

Enric Aguade i Sans (Reus, 1920), lleva del bibero, metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. Fotografiat a casa seva el 16.02.1999.Reus, Baixa Camp, Tarragona

Enric Aguadé i Sans (Reus, 1920-2013). Fotografiat a Reus, a casa seva, el febrer del 1999. © RLM

 

Aquest metge de professi√≥, enamorat del caminar, √©s especialment recordat per ser el gran impulsor dels senders de Gran Recorregut ‚ÄĒels GR‚ÄĒ a Catalunya i, per extensi√≥, a Espanya. √Čs cert que no va estar sol, que molts altres van fer pinya per arrencar i senyalitzar els primers grans recorreguts, per√≤ tamb√© √©s cert que el carisma del “Doctor” era enorme. Quan li van lliurar la medalla de Sant Jordi, Jordi Pujol va preguntar-li qu√® havia fet per mereixer-la. “Enganyar a m√©s de tres-cents catalans per a que treballessin gr√†tis” va contestar-li, en refer√®ncia als voluntaris que havia conven√ßut per mantenir les rutes senyalitzades.

 

Enric Aguade i Sans (Reus, 1920). Lleva del bibero,metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. Fotografiat a casa seva el 16.02.1999.Reus, Baix Camp, Tarragona

Enric Aguadé i Sans (Reus, 1920-2013). Fotografiat a Reus, a casa seva, el febrer del 1999. © RLM

 

Era dif√≠cil resistir-se davant l’energia que contagiava. Tamb√© era dif√≠cil portar-li la contraria. A tot deia “si, si, si…” per√≤ finalment acabava fent el que tenia pensat. El recordo sempre somrient, tranquil, asserenat. Algun cop vaig preguntar-li per les disputes i enveges personals que ‚ÄĒcom a tota empresa humana‚ÄĒ tamb√© existien entre excursionistes en relaci√≥ als GR i PR. Em va contestar que no valia la pena enfadar-se per unes marques de pintura. Que all√≤ veritablement important era la salut, la fam√≠lia i la professi√≥ de cadasc√ļ.

El vaig conèixer el 1987. Jo tenia 22 anys i em tocava organitzar  i dirigir un parell de camps de treball. Un era per pintar els GR que travessen el Montsant i el segon per  senyalitzar la Ruta del Carrasclet (el PR-C 88). Va ser llavors que em va regalar el meu primer podall i, anys després, em va ajudar, i molt, en la investigació de la meva tesi de llicenciatura (Senderisme: camins i senyals. Activitats recreatives i turístiques en espais rurals i naturals. Arola Editors 1999); especialment en tot el que fa al naixement dels Senders de Gran Recorregut. De fet, a ell està dedicat el llibre que recull la investigació.

 

Enric Aguade i Sans (Reus, 1920) davant els participants d'un Camp de Treball per pintar GR al Montsant. Antiga rectoriaLleva del bibero, metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona1987.07

Enric Aguadé, davant els participats del Camp de Treball que va repintar GR al Montsant, juliol de 1987. Antiga rectoria de la Morera de Montsant. © RLM

Enric Aguade i Sans (Reus, 1920) caminant amb Ramon Quadrada.Camp de Treball per pintar GR al Montsant. Antiga rectoriaLleva del bibero, metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona1987.07

Enric Aguadé i Ramon Quadrada durant el Camp de Treball que va repintar GR al Montsant, juliol de 1987. © RLM

Enric Aguade i Sans (Reus, 1920) caminant amb Ramon Quadrada.Camp de Treball per pintar GR al Montsant. Antiga rectoriaLleva del bibero, metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona1987.07

Enric Aguadé durant el Camp de Treball que va repintar GR al Montsant, juliol de 1987. © RLM

 

Aquest passat dilluns el “Doctor” ens va deixar. Estic segur que som m√©s de tres-cents els qui el recordarem amb gratitud, emoci√≥ ¬†i un gran respecte. Enric Aguad√© √©s de les persones que han marcat la meva vida. D’ell vaig aprendre moltes coses, com per exemple la voluntat de tirar endavant projectes, la necessitat d’engrescar i sumar esfor√ßos i, molt especialment, un¬†sensacional testimoni d’estimaci√≥ pels camins. De fet, √©s un deute¬†que em cal mirar de pagar transmetent una mica de la seva il¬∑lusi√≥ a d’altres.

Per acabar aquella entrevista¬†vaig preguntar-li quin era el secret per arribar tan lluny com ell havia arribat. “No tenir pressa. Caminar per no cansar-se, sense fer carreres, sense voler arribar el primer. Al final acabes atrapant als que corrien”. Vaig comentar que semblava tota una filosofia de vida, i va dir: “En efecte, s√≠ que ho √©s”.

(El web de¬†Desnivel¬†publica una nota ben interessant i un apunt biogr√†fic escrit per Llu√≠s Sim√≥. D’altra banda, si us interessa, podeu descarregar-vos aqu√≠ l’entrevista¬†que vaig fer-li el 1999 per a la revista¬†Grandes Espacios.)

 

Enric Aguade i Sans (Reus, 1920). Lleva del bibero,metge i excursionista, introductor dels GR a Catalunya i Espanya. Fotografiat a casa sevaReus, Baix Camp, Tarragona1999.02.16

Enric Aguadé i Sans (Reus, 1920-2013). Fotografiat a Reus, a casa seva, el febrer del 1999. © RLM

 

La Savinosa, actuar contra la vergonya

dimarts , 2/10/2012

La vergonya continua. La situaci√≥ de l’antic sanatori i orfenat de la Savinosa segueix, si fa o no fa, igual que fa dos anys quan vaig publicar en aquest mateix blog l’entrada¬†La Savinosa, la vergonya d‚Äôun lloc prohibit. Estic conven√ßut que √©s un tema que interessa, de fet,¬†¬†ha estat una de les entrades m√©s visitades del blog i els comentaris deixats s√≥n molt enriquidors. No √©s un assupte¬†banal. No es tracta nom√©s d’un edifici abandonat. La seva silueta ru√Įnosa en un dels indrets m√©s atractius i visitats de la nostra costa esdev√© s√≠mbol del frac√†s. D’un frac√†s pol√≠tic, per√≤ tamb√© col¬∑lectiu, tamb√© ciutad√†. Ens cal superar les fatalitats i la Savinosa s’han convertit en un i de molt visible.

Sanatori de la Sabinosa, obra de Francesc Monrava Soler, construit sobre la punta de l'Arrabassada el 1929 per a tuberculosos. Despres de la Guerra Civil va allotjar nens (orfes i families amb poc recursos) que hi passaven temporades. Ha deixat tragics records entre els qui hi van residir. Resta abandonat des del 1976 i es propietat de la Diputacio de Tarragona.Tarragona, Tarragones, Tarragona

Sortosament, les coses canvien i els ciutadans sembla que anem prenent consci√®ncia de la nostra for√ßa i tamb√© de la nostra responsabilitat per aconseguir els canvis. Un grup de persones sensibilitzades per aquest tema han iniciat una campanya de petici√≥ de signatures a internet per demanar a l’Ajuntament de Tarragona i la Diputaci√≥ (la propiet√†ria de la finca) actuacions que millorin l’accessibilitat de l’indret i que permetin el gaudi public de l’espai no constru√Įt. Aquest √©s l’enlla√ß:¬†La Savinosa, nou parc urb√† de Tarragona.

Aix√≤ √©s el que plantegen: “Tarragona t√© pocs parcs urbans pel gaudi dels ciutadans, per√≤ hi ha un espai disponible i malaguanyat. Entre les platges de la Savinosa i l’Arrabassada, a Tarragona, tenim una preciosa pineda litoral, en primera l√≠nia de mar, tancada al p√ļblic de fa molts anys. Hi ha els antics edificis del preventori, abandonats i en risc d’esfondrament.¬†Mentre no es dona cap √ļs als edificis, amb molt poca inversi√≥, es podria obrir al p√ļblic, en horari diurn com a m√≠nim, sempre i quan els edificis en runes s’aillesin o s’enderroquessin per evitar risc a les persones. Aquest parc tamb√© serviria de comunicaci√≥ f√†cil entre platja i platja.¬†A qu√® esperem?”

No fa gaire temps que passejant-hi em vaig trobar amb les obres per refer la tanca en varis punts. Suposo que la manifesta perillositat d’un tram ¬†i el mal estat de la tanca en altres va originar l’actuaci√≥. La meva sorpresa no va ser constatar que ¬†no sols no s’aprofitava l’ocasi√≥ per plantejar la millora de l’accessibilitat de la zona sin√≥, que la pr√≤pia administraci√≥ incomplia el que determina la Ley de Costas.

La secci√≥ 2a de la llei, a l’apartat de servitud de tr√†nsit diu: “27.1. La servidumbre de tr√°nsito recaer√° sobre una franja de 6 metros, medidos tierra adentro a partir del l√≠mite interior de la ribera del mar. Esta zona deber√° dejarse permanentemente expedita para el paso p√ļblico peatonal y para los veh√≠culos de vigilancia y salvamento, salvo en espacios especialmente protegidos. 2. En lugares de tr√°nsito dif√≠cil o peligrosos dicha anchura podr√° ampliarse en lo que resulte necesario, hasta un m√°ximo de 20 metros.”

√Čs a dir, com a m√≠nim, des de les fites blanques caldria deixar una franja de 6 metres per al pas peatonal. En comptes d’aix√≤, la nova tanca, en molts punts, continua enganxada a les fites.¬†Ignoro si existeix alguna disposici√≥ legal que ho permeti, per√≤ no puc entendre que una administraci√≥ al servei dels ciutadans no vetlli, precisament, per defensar els seus drets i millorar tot el relacionat amb els espais i usos p√ļblics. Senzillament, no ho entenc (admeto per√≤, les meves limitacions intel¬∑lectuals).

Antic preventori i orfanat de la Savinosa. Punta de l'Arrabassada.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

A hores d’ara,¬†la possibilitat d’aconseguir els milions d’euros necessaris per restaurar el sanatori i la valoraci√≥ √®tica de destinar-los a aquest objectiu, genera m√©s dubtes que mai. ¬†Tanmateix, independentment del final que tingui l’edifici, √©s inexcusable no abordar el tema de l’entorn no edificat i l’accessibilitat entre les platges de l’Arrabassada i de la Savinosa.

√Čs urgent, per exemple, adequar un pas peatonal, un pas de ronda apte per a la majoria de la gent,¬†que conservi el car√†cter natural i agrest de l’indret precisament per evitar la construcci√≥ d’un passeig mar√≠tim que l’acabi desvirtuant-lo. √Čs urgent, alhora, comen√ßar a combatre la vergonya d’un indret de record tan sinistre per a molts dels que hi van estar. √Čs urgent continuar reivindicant la costa com espai natural, com l’espai on gaudir de l’horitz√≥.

Heu provat contemplar un capvespre asseguts sobre els penya-segats de la punta de l’Arrabassada?

Article “Condemnat a l’oblit”¬†de Laura Casadevall, publicat a La Vanguardia el 26 d’octubre de 2012

Priorat i pell… m√©s Priorat que mai

dijous, 20/09/2012

Tinc un bon amic que afirma que la propera revoluci√≥¬†important en el m√≥n del turisme, de la cultura i de les relacions socials, no vindr√† de la tecnologia, sin√≥ que ser√† “la de la pell”. S√≠, la revoluci√≥ de la pell, de la proximitat, d’all√≤ que no √©s virtual, que √©s pot tocar, que √©s imperfecte per√≤ aut√®ntic, que √©s hum√†, que √©s de veritat.

L’evoluci√≥ de les pr√†ctiques tur√≠stiques, les noves tend√®ncies, no s√≥n sin√≥ un reflex de la nostra evoluci√≥ com a societat. Ara que segurament tenim centenars d’amics al facebook, de seguidors al Twitter, val la pena pensar quants d’ells estarien disposats a escoltar els teus problemes amb un ampolla de vi sobre la taula, o arreglar el m√≥n en una tarda, o riure com a marrecs per qualsevol collonada i… deixar-se anar, deixar-se anar… √Čs temps de recuperar la paraula, la conversa, la tert√ļlia, la proximitat. Temps de retrobar els sabors de les coses fetes amb il¬∑lusi√≥, amb passi√≥, els petits grans plaers que ja coneixem i que tan feli√ßos ens han fet. En efecte, estic conven√ßut que s√≥n molts els que coneixen els secret de la felicitat. A qu√® esperem?

Mas Ardevol, allotjament rural de Porrera.Falset, Priorat, Tarragona

Mas Ardèvol, Priorat. © RLM

El Priorat √©s precisament, un territori de pell, un territori d’intensitats, de duresa i d’autenticitats (pregunteu-ho als cellers de grans personatges que venien a menjar-se’l i han sortit escaldats). Amb l’actual context de crisi, la major part de gent del Priorat t√© clar que aqu√≠ no aterrar√† Eurovegas, ni Barcelona World (ni ho volen). Al Priorat no caben les grans operacions, les grans ostentacions. El paisatge cataclism√†tic que deia Josep Pla no ho posa f√†cil. Els prioratins (nascuts o arrelats) saben que no vindran de fora a salvar-los. S’han de reinventar. I ho fan a partir del que s√≥n, del que tenen.

Al Molar, la Roser Vernet, lletraferida de mena i prioratina compromesa fins a la medul¬∑la, regenta el Perxe, un dels allotjaments rurals amb m√©s personalitat del Priorat (la seva). Perxe √©s tamb√© la seu del Centre Quim Soler de la Literatura i el Vi,¬†¬†una associaci√≥ cultural que, d’una bada,¬†recull el fons de l‚Äôescriptor Joaquim Soler Ferret i vol fomentar l‚Äôestudi i la difusi√≥ de la seua obra; i de l‚Äôaltra, vol ser un espai que vinculi la literatura i el vi, dos realitats, dos passions, que al llarg de la hist√≤ria de la humanitat han tingut molts vincles.

Perxe, residència-casa de pagès i Centre Quim Soler, centre de documentació i activitats entorn de la literatura i el viEl Molar, Priorat, Tarragona

Perxe i Centre Quim Soler de la Literatura i el Vi. El Molar, Priorat. © RLM

La Roser acaba de llan√ßar una proposta que em sembla fant√†stica, excel¬∑lent,¬†vinculada amb el m√≥n de la literatura, l’art i la cultura: Priorat, versi√≥ original. Us imagineu poder parlar tranquil¬∑lament, per exemple, amb algun dels escriptors que us agraden? √Čs tracta¬†de compartir un cap de setmana al Priorat amb un convidat (un escriptor, un pensador, un artista…), i com a molt 10 persones m√©s. Com diu la proposta, “una estada feta al gust i les ganes de qui convidem, per ¬†enraonar de la seua obra, d‚Äôall√≤ que, m√©s en√ß√† o m√©s enll√† s‚Äôhi relaciona o la caracteritza, i de ¬†tot all√≤ que es vulgui proposar durant l‚Äôestada”. La primera convidada, el 5, 6 i 7 d’octubre ser√† l’escriptora Maria Barbal i ja estan confirmats¬†S√≠lvia Alc√°ntara¬†(novembre) i¬†Ramon Solsona¬†(desembre). Sensacional.

Prop de Porrera, un dels allotjaments rurals de m√©s prestigi del pa√≠s, Mas Ard√®vol, est√† a punt de llen√ßar una proposta tamb√©¬†molt temptadora. Mas Ard√®vol √©s regentat per la Gemma Peyr√≠, una altra de les grans dones d’aquesta comarca, pionera en el turisme rural i incansable emprenedora. √Čs ella, per exemple, la impulsora i √†nima de la l√≠nia de productes cosm√®tics d’alta qualitat Nina Mas Ard√®vol, basats en el vi i les avellanes. Podeu imaginar quelcom m√©s arrelat a la terra?

Mas Ardevol, allotjament rural de Porrera.Falset, Priorat, Tarragona

Mas Ardèvol, Priorat. © RLM

En aquest cas, la iniciativa va de vi, de paisatge i tamb√© de tert√ļlies. Amb el nom de¬†Vins Panor√†mics √©s proposa un cap de setmana per descobrir algun dels grans vins que s‚Äôelaboren a Porrera de la ma dels propis en√≤legs, tot passejant entre vinyes d‚Äôal√ßada i participant en un sopar amb els creadors dels vins.¬†L‚Äôestada inclou una¬†passejada amb guia per camins entre vinyes ¬†per contemplar els grans horitzons dels paisatges del vi ‚ÄĒque tan identifiquen al Priorat‚ÄĒ i con√®ixer les hist√≤ries humanes que van transformar la comarca. A mig cam√≠, entre les vinyes, es fa un tast¬†del vi proposat que, per iniciar la s√®rie sembla que ser√†¬†del prestigi√≥s celler Cims de Porrera.

Ambdues propostes respiren coher√®ncia, honestedat i sensibilitat. Ambdues persones viuen del turisme, per√≤ no el conceben √ļnicament com una activitat econ√≤mica, sin√≥ com una activitat que posa en relaci√≥ persones, una activitat on la satisfacci√≥ d’uns √©s tamb√© la satisfacci√≥ dels altres; una activitat que persegueix un objectiu d’una enorme transcend√®ncia: intentar ser una miqueta m√©s feli√ßos. Bona sort!

Ara sí! Ja ha sortit la guia del Priorat

dijous, 12/07/2012

Ja tenim a les mans la guia¬†A peu pel Priorat del vi i l’oli, una¬†nova guia de la col¬∑lecci√≥ “De ferradura, guies per a caminants curiosos”, que publica Arola Editors. De fet, no √©s un prim√≠cia. Se m’ha avan√ßat a explicar-ho pel Facebook el meu bon amic Jos√© Lu√≠s Ordov√°s, l’autor de la georeferenciaci√≥ de les excursions, els tracks per a GPS.

Fa temps que vaig publicant entrades que tenen a veure amb el Priorat, els seus camins tradicional i el projecte que hem dut a terme aquests darrers anys, per exemple: “Beu vi que l’aigua espatlla els camins”. Tamb√© sobre les amenaces que els afecten, com √©s el cas del motorisme il¬∑legal de muntanya¬†o sobre el recent mapa excursionista. Concretament, sobre la guia,¬†vaig parlar-ne el passat Sant Jordi, avisant que finalment ens caldria esperar una mica m√©s per veure-la en paper. Llavors vaig destacar el magn√≠fic pr√≤leg que ens ha regalat l’Eduard Punset i vaig a penjar un pdf amb la primera part de la guia, per si alg√ļ tenia ganes de donar-li un cop ull ¬†(pots descarregar-lo clicant¬†AQU√ć).

D’altra banda, temps enrere, a trav√©s d’aquest blog vam fer una crida a voluntaris que volguessin comprovar els recorreguts. La resposta va ser fant√†stica. Moltes gr√†cies un altre cop. En pocs dies rebreu un exemplar de la guia com a mostra del nostre agra√Įment. Esperem que us agradi.

No crec que sigui prudent atabalar gaire m√©s sobre aquesta guia, per√≤ s√≠ voldriem tornar a donar les ¬†gr√†cies a tothom qui ha participat (que s√≥n molts) i especialment al David Esteller, veritable √†nima de la guia i de tantes altres coses al Priorat. Nosaltres, els autors, el Toni Orensaz i jo mateix estem molt satisfets (i aix√≤ no √©s gens senzill). L’editorial ha fet una bona feina.

Estem treballant per presentar-la al setembre al Priorat (amb passejada inclosa pels qui ho vulguin) i al Centre de Lectura de Reus. Us deixo amb el text que apareix a la contracoberta (la darrera frase té avui més sentit que mai si pensem en les noticies que porten els diaris):

Al Priorat els camins tenen gust de vi i d‚Äôoli. Els empedrats, polits a for√ßa de ferradures i d‚Äôespardenyes, encara guarden el so de les mules, els renecs dels traginers, els salms dels cartoixans, les can√ßons de les mosses… Aquest √©s un territori ric en camins i en hist√≤ries. Aquesta guia vol precisament explicar alguns d‚Äôaquests relats i ajudar a entendre i fruir a peu del Priorat que ha arribat fins els nostres dies.

Tenim l’esperança que, quan tasteu un vi d’aquesta terra i escampeu damunt el pa torrat un bon raig del seu oli, ho acompanyeu amb els records dels camins prioratins i degusteu també porcions del paisatge d’aquest bocí de mon. De fet, això no és una guia. Voldríem que fos un manual per ser una mica més feliços.

Portada_punset.jpg

Els camins del Priorat estrenen mapa

dissabte, 2/06/2012
Camí ral del Molar al Masroig, vinyes DO Montsant,El Molar, Priorat, Tarragona

Camí ral del Molar al Masroig, El Molar, Priorat. © RLM

 

Quants mapes excursionistes recordeu que incorporin els noms dels camins tradicionals? No √©s gens habitual. Obsessionats com estem per reivindicar aquest patrimoni viari, hem fet tot el possible per incorporar els que hem pogut en el nou mapa excursionista Camins del Priorat 1:30.000, que fa pocs dies ha sortit al mercat publicat per l’Editorial Piolet. Es tracta d’una publicaci√≥ impulsada pel Consell Comarcal del Priorat, i com darrera de les obres hi han persones (les coses no es fan soles), val la pena recordar que tenim aquest mapa a les mans gr√†cies a l’esfor√ß i tossuderia del que fins fa poc va ser el t√®cnic comarcal de turisme, el David Esteller. De fet, es tracta d’una de les accions que vam dissenyar conjuntament, ja fa uns anys, quan vam establir les estrat√®gies per impulsar el turisme a peu i la recuperaci√≥ d’antics camins al Priorat (la guia A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli, que est√† a punt de sortir, √©s tamb√© una conseq√ľ√®ncia d’aquest projecte).

 

IMG_0001.jpg

 

Aquest mapa √©s tamb√© el fru√Įt d’un labori√≥s treball col¬∑lectiu. A banda del David Esteller i de la meva col¬∑laboraci√≥, hi han participat directament, per exemple, els t√®cnics del Parc Natural de la Serra de Montsant, els del Consorci de la Serra de Llaberia, la pr√≤pia editorial i excursionistes i amants dels camins prioratins, com el Joan Queralt o el Ricard Pasanau, que ens han ajudat a recollir topon√≠mia. Em cal fer per√≤, un agra√Įment especialment al Jos√© Lu√≠s Ordav√°s. Sovint parlo de l’enorme “generositat cartogr√†fica” d’aquest bon amic de Mora d’Ebre i aquesta √©s una altra ocasi√≥ obligada.

 

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Antic camí ral de Falset a Gratallops, Gratallops, Priorat. © RLM

 

Es tracta d’un mapa que recull la xarxa de camins del Priorat i tamb√© la de la Serra de Llaberia. La Xarxa de camins del Priorat la formen antics camins rals, vells camins de ferradura, senderes i tamb√© camins de carro i agr√≠coles m√©s actuals. Una bona part han estat recuperats recentment i s√≥n mantinguts pel Consell Comarcal, els ajuntaments, el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Consorci de la serra de Llaberia, a m√©s de la col¬∑laboraci√≥ de voluntaris i de cellers de la comarca.

 

Camí ral entre Cabacés i la Vilella Baixa,Cabacés, Priorat, Tarragona

Camí ral de Cabacés i la Vilella Baixa, Cabacés, Priorat. © RLM

 

Tant al Priorat com al conjunt de la serra de Llaberia, ambdues xarxes han estat senyalitzades¬†amb marques de continu√Įtat grogues, tret que coincideixin amb trams de GR o de PR on es mantenen les marques dels itineraris de la FEEC sense afegir-ne¬†cap altra (ja tenim prou pintura a la muntanya). Aquest mateix model de senyalitzaci√≥ de camins el trobareu a la Garrotxa, el Ripoll√®s i l’Alt Empord√† (impulsat pel projecte¬†Itiner√†nnia), al Bergued√†, la Vall d’Aran, el Pallars Sobir√† el Pallars Juss√† i a municipis com Tarragona o Altafulla. Aquest √©s un model que no es basa en marcar propostes d’excursi√≥, sin√≥ en senyalitzar una veritable xarxa vi√†ria per a que tothom que vulgui pugui dissenyar els seu propis itineraris. Un model que reivindica directament el valor dels antic camins.

 

Antic camí ral del Lloar a la Figuera per sobre dels Rogerals. Camí de ferradura.Serra de la Figuera.El Lloar, Priorat, Tarragona

Antic camí ral del Lloar a la Figuera per sobre dels Rogerals, el Lloar, Priorat. © RLM

 

Per aquesta ra√≥ trobareu que al mapa el conjunt de la xarxa de camins est√† grafiada amb un sol color, si b√© els GR i PR estan adequadament identificats. Els mapes per√≤, mai estan acabats. Sempre s’escapa alguna cosa o altra i, a m√©s, la realitat no para de canviar. Per aquest motiu, us agrairem que notifiqueu qualsevol incid√®ncia rellevant o errors del mapa a: oit@priorat.cat.¬†I ara, a caminar. Podeu consultar diverses propostes al¬†web de turisme del Priorat. ¬†I, si us plau, recordeu,¬†si trobeu motoristes circulant per antics camins, infringit la llei i destruint aquest valu√≥s patrimoni col¬∑lectiu, no dubteu en trucar al 112 i notificar-ho als agents rurals o als mossos d’esquadra. M√©s important que els pugin detenir o no, √©s la const√†ncia de la queixa ciutadana. Si no es recullen queixes, no existeix el problema.

 

Celler Mas d'en Gil, antiga masia Barril.DOQ Priorat.Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona

Camí de Bellmunt al Masroig o camí de lo Sarraí, Bellmunt del Priorat, Priorat. © RLM

Camí vell del Mas d'en Cubells,DOQ Priorat,Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell del Mas d'en Cubells,DOQ Priorat,Porrera, Priorat. © RLM

 

Propostes a peu que vénen de gust

dimecres, 9/05/2012

Porto ja uns quants dies “esclavitzat” pel meu estimat festival Tarraco Viva, col¬∑laborant colze a colze amb l’equip organitzador que navega en plena tempesta, diluviant, amb vent desfavorable i amb una administraci√≥ preocupada per si els rems compleixen la normativa… Com deia Cicer√≥: “com m√©s gran sigui la dificultat, major la gloria” (ves per on que no m’ho acabo de creure).

Tinc amics em fan arribar propostes per “alliberar-me” (o per tocar-me els nassos, ves a saber). Propostes fant√†stiques per√≤ en les que dif√≠cilment podr√© participar. Per aix√≤ he pensat que potser alg√ļ que ho llegeixi s’animar√† i ens ho podr√† explicar (val la pena aprofitar aquesta magn√≠fica primavera).

El proper dissabte dia 12, El Brogit guiatges organitza una sortida a peu resseguint un tram del vell cam√≠ del Lloar a la Figuera i tornant pel cam√≠ de la Font de Minfami. Els camins s√≥n preciosos i l’itinerari delici√≥s, un dels que recomano quan no s’ha estat mai al Priorat. L’excursi√≥ acaba com cal, amb un tast de vi en un celler. Aquesta √©s una de les millors empreses de senderisme guiat que conec. Passi√≥ per la feina i treball, molt treball.
image001.jpgEl mateix dia 12 organitzen una altra excursi√≥ a peu pel Priorat que tamb√© val molt la pena i que uneix Mas Ard√®vol (un dels allotjaments rurals m√©s fant√†stics que conec) amb Mas Sin√©n, el celler Burgos-Porta. Per arribar-hi reseguiran un dels camins recuperat recentment que m√©s estima tinc (i que m√©s va costar de trobar), el cam√≠ vell de Porrera a Poboleda. Sensacional! I amb un final immillorable: l’esmorzar i el vi que fa el Salvador Burgos i la seva fam√≠lia.

tast-guiat.jpgTots els camins porten a Roma i, del 17 al 27, passen per T√†rraco. √Čs veritat per√≤, que n’hi ha un que el dia 26 tamb√© porta a Borred√†. Aquest petit poble del Bergued√† poc a poc va convertint-se en capital dels formatges catalans. La proposta √©s tota una provocaci√≥: un itinerari guiat per con√®ixer ‚ÄĒi tastar‚ÄĒ formatges. No crec que calgui ni motxilla, ni crema solar (es fa dins una carpa). Podeu, aix√≤ s√≠, portar una mica del vi del Salvador, sense desmer√®ixer, √©s clar,¬†els del celler Oller del Mas.

 

 

Llibres i paisatges prioratins a poc a poc

dilluns, 23/04/2012

Bon Sant Jordi, bons llibres i bon paisatge!

Ens hagu√©s agradat poder compartir aquest dia amb la guia d’Arola Editors¬†A peu per camins del Priorat a les mans, finalment publicada. Per√≤… Sant Jordi, el cavall, el drac, la princesa… tots han acabat ensopegant i amuntegant-se i,¬†malgrat que la guia ja est√† llesta,¬†no ha estat possible imprimir-la amb condicions (s√≠, ja se que sovint fai elogi de la lentitud per√≤ he de confessar que aquesta vegada m’hagu√©s agradat disposar d’una mica m√©s de velocitat).

De tota manera, tamb√© √©s veritat que em fa p√†nic a c√≥rrer davant de Sant Jordi, i no √©s per cap esperit¬†de drac¬†que pugui tenir, sin√≥ per les patinades que es poden fer quan es va massa embalat. Tanmateix per√≤, al Toni Orensanz i a mi ens sap greu no tenir encara la guia per poder-la compartir amb tota la gent que ens ha ajudat, els qui ens han explicat hist√≤ries, els qui han reobert camins, els qui ens han prepart els mapes i tracks, els qui ens han deixat precioses fotografies antigues o els que “intr√®pidament” es van oferir voluntaris per a provar els itineraris.

Res. Ens caldr√† esperar algunes setmanes m√©s (espero que poques). Mentre tant, no hem pogut estar de penjar un bon fragment de la guia¬†per celebrar aquest dia de llibres amb tots vosaltres. Aix√≠ podreu llegir el fant√†stic pr√≤leg que ens ha fet l’Eduard Punset. De veritat, molt bo. Desitgem que to plegat us agradi aquest avan√ßament en prim√≠cia (podeu descarregar-lo AQU√ć)

Camí del grau del Rebull.Xarxa de Camins del PrioratLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí del grau del Rebull. Xarxa de Camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

Tamb√© avan√ßa lentament, per√≤ constant, el proc√©s per presentar la candidatura del Priorat per ser declarat paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Fa uns dies vam tenir la bona not√≠cia que el Parlament de Catalunya ha donat el seu suport a la candidatura. Aquest √©s un dels actes que no formen part dels requeriments oficials exigits per la UNESCO per√≤ que tenen una considerable import√†ncia simb√≤lica. Podeu consultar el text integre AQU√ć. Est√† molt b√©. Ara per√≤, ens caldran compromisos reals ‚ÄĒa banda dels simb√≤lics‚ÄĒ de part dels nostres pol√≠tics.

Pel Priorat, per tal que aquest territori tan singular i dif√≠cil pugui tirar endavant aquest gran projecte, necessitar√† de totes les aliances possibles. No se m’acut un projecte millor, m√©s positiu, m√©s optimista, m√©s aglutinador i carregat de futur pel Priorat que aquesta candidatura a paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Aquest no √©s per√≤ un projecte comarcal, sin√≥ un projecte realment de pa√≠s directament vinculat al m√≥n agrari, al respecte al paisatge, als pagesos, a la terra, a una altra manera de veure el futur.

√Čs evident que la crisi ha afegit nous reptes al proc√©s i no penso tant en la manca de recursos com en la pluja de des√†nim que dia s√≠ i dia tamb√© ens cau a tots a sobre. Les temptacions de tancar-se a casa s√≥n enormes ‚ÄĒal Priorat i arreu‚ÄĒ. Ara m√©s que mai per√≤, cal tenir present que l’ordit √©s el que fa fort els fils. El des√†nim, per contra, esfilagarsa els teixits. ¬†En un comentari recent, el meu amic Jaume Salvat deia “el Priorat √©s una comarca valenta, ambiciosa, que no es resigna a les adversitat. Tot el contrari, n’ha ¬†sabut fer virtud“. √Čs hora de comprovar-ho, √©s l’hora dels valents.

Com estem de prim√≠cies, us avan√ßo ¬†el text de les samarretes de la nova edici√≥ del meu estimat festival de cultura cl√†ssica T√†rraco Viva: “CALAMITAS VIRTUTIS OCCASIO EST” “En l’adversitat es demostra el valor”, S√ąNECA.

 


Fotos, camins i caminadors: el taller de fotografia i senderisme de Fotonature

dimecres, 28/03/2012

‚ÄĒ ¬ŅQuant s’han apuntat?‚ÄĒ

Li vaig demanar al ¬†Tino Soriano¬†que em torn√©s a repetir la xifra d’inscrits en el taller de Fotograf√≠a y Senderismo del¬†Fotonature¬†de La Palma i vaig comen√ßar a preocupar-me de veritat.

√Čs cert que em sento c√≤mode fotografiant camins, caminants i paisatges. Tot aix√≤ forma part dels meus projectes i de les meves passions, per√≤ una cosa es sortir amb dos o tres amics a caminar amb la c√†mera i l’altra sistematitzar i explicitar all√≤ que un fa per tal de poder transmetre-ho d’una manera ordenada i intel¬∑ligible a un grup de persones ‚ÄĒun grup que no era precisament petit.

No havia estat maia a a¬†La Palma¬†i el dimecres vam comen√ßar a buscar localitzacions acompanyats per Manuel, un excel¬∑lent coneixedor de l’illa (moltes gr√†cies). No vam trobar la localitzaci√≥ perfecta per√≤ s√≠ una de prou bona. He de recon√®ixer que comptar amb les opinions de la¬†Maria Rosa Vila¬†i del¬†Rafa P√©rez¬†em va facilitar les coses.

Finalment va arribar el divendres i a les 8 h del mat√≠ em vaig trobar amb un autob√ļs (s√≠, s√≠, un autob√ļs) ple fot√≤grafs desitjosos d’aprendre quelcom nou i que, entre¬†“bon dia” i c√†meres penjant, procuraven dissimular la incertesa de si perdrien o no temps. Van haver 46 inscrits i jo recomano sempre no passar de 15 (m√†xim 20) participants, ja sigui un taller o un itinerari guiat. Anem a morir d’√®xit, vaig pensar, per√≤ cal intentar-ho…

Segueixo pensant que hagu√©s estat millor treballar, com a m√≠nim, amb dos grups per√≤, el cert √©s que vaig acabar relativament satisfet amb els resultats. Les limitacions (les meves i les derivades del nombre de participants) es van veure feli√ßment compensades per un fet fonamental: la sintonia, la bona predisposici√≥ i les ganes de participar de tots. √Čs a dir, per la capacitat que tenim les persones per empatitzar. Sensacional!

M’emporto un meravell√≥s record de les persones amb les que vaig compartir el mat√≠ del passat divendres. M’emporto all√≤ que sovint busco en un paisatge: humanitat.

No¬†vaig estar gens pendent de fer fotos ni el dia era el millor, per√≤ aqu√≠ penjo algunes imatges dels exercicis que an√†vem fent per tal que els participants recordin alguns dels moments viscuts. A m√©s, si alg√ļ te ganes de recordar les¬†imatges que vaig presentar durant la masterclass, pot trobar-les¬†aqu√≠.

Pel amants del caminar… i la lectura

dimecres, 29/02/2012

scan10107-1000.jpgElogio del caminar¬†es el t√≠tol d’una petita del√≠cia que molts amants del caminar devoraran amb avidesa. L’autor √©s David Le Breton, un antrop√≤leg franc√®s, professor de la Universitat d’Estrasburg i… un devot caminador. L’obra ha estat tradu√Įda al castell√† i publicada per ¬†l’editorial Siruela dins la col¬∑lecci√≥ “La Biblioteca Azul serie m√≠nima”. Cal agrair a aquesta editorial la tasca de recerca i divulgaci√≥ d’assajos d’inter√®s (√©s llavors quan les editorials es converteixen en quelcom m√©s que una empresa).

Probablement, el llibre no us descobrir√† res que no sapigueu per√≤, en canvi, la construcci√≥ de les reflexions i la seva profunditat molt probablement us captivar√† des del comen√ßament. Personalment, idees que fa temps que defenso i que procuro divulgar, les he trobat¬†expressades amb talent i eleg√†ncia i amb el suport d’un ric conjunt de cites d’autors diversos, des de Rousseau ¬†a Stevenson, de Chatwin a Leigh Fermor, de Matthiessen a Thoreau.

Permeteu-me uns de fragments:

“…caminar √©s una evasi√≥ de la modernitat, una forma de burlar-se d’ella, de deixar-la plantada, una drecera en el ritme desenfrenat de la nostra vida i una manera de distanciar-se, de aguditzar els sentits.”

“Caminar √©s obrir-se al mon. Restitueix en l’home el feli√ß sentiment de la seva exist√®ncia. El submergeix en una forma activa de meditaci√≥ que requereix una sensorialitat plena. (…) El caminar √©s, sovint, una marrada per retrobar-se amb un mateix”.

“El caminar, fins i tot si nom√©s es tracta d’una modesta passejada, deixa en suspens temporalment les preocupacions que aclaparen l’exist√®ncia apressada i inquieta de les nostres societats contempor√†nies. Ens retorna a la sensaci√≥ del jo, a l’emoci√≥ de les coses, tot restablint una escala de valors que les rutines col¬∑lectives tendeixen a retallar. Despullat davant el m√≥n, al contrari que els automobilistes o que els usuaris dels transport p√ļblic, el caminant se sent responsable dels seus actes, est√† a l’al√ßada de l’√©sser hum√† i dif√≠cilment pot oblidar la seva humanitat m√©s elemental.”

El llibre dels camins coberta.jpgDonat ¬†que parlem de llibres, permeteu-me compartir la ressenya¬†que va apar√®ixer al n√ļmero 53 d’Investigaciones Geogr√°ficas. Es tracta d’una revista acad√®mica que publica l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant, i la ressenya ve signada pel ge√≤graf Pablo Gim√©nez Font (moltes gr√†cies!) i est√† dedicada al nostre¬†El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets.

El llibre va sortir a finals del 2010, publicat  per una altra editorial valenta, Arola Editors, i del qual ja vaig parlar en una entrada anterior. No és habitual una ressenya tan treballada, no senyor.

 

Camins i llengua a Castelló

dijous, 9/02/2012

Imagen 1.png

Torno al sud, torno a baixar al Pa√≠s Valenci√†, a Castell√≥, convidat a donar una confer√®ncia. Potser √©s perqu√® em considero del¬†sud o perqu√® m’encanta sentir parlar valenci√†, o ves a saber, per√≤ el cas √©s que m’encanta. Em reconforta comprovar que la llengua i la cultura de la que som hereus no s’acaba al Principat, que som m√©s, amb dificultats, s√≠, per√≤ molts m√©s. Aquest cop l’excusa √©s doblement fant√†stica: em demanen que parli de camins i que ho faci en el marc dels actes que el Centre Excursionista de Castell√≥ ha organitzat per celebrar el 43√® aniversari de la renovaci√≥ de la flama de la llengua catalana. El t√≠tol que m’han proposat √©s “La seducci√≥ dels camins: hist√≤ria i natura“. Fant√†stic! .Si alg√ļ pot, i li ve de gust, ens veiem a dem√† dijous, a les 19 h 30 min a la Llotja del C√†nem, la seu de la Universitat Jaume I a Castell√≥.