Entrades amb l'etiqueta ‘parelles’

Balleu, balleu …

dimarts, 18/12/2012

Fa uns dies vaig fotografiar la mula del Dominik i del Jaume Sabater —la Frida—  llaurant un coster al Priorat.  Al cap de no res, em va tocar fotografiar ballarins glamurosos al XIV Spanish Open Salou, una reputada competició internacional de ball esportiu (m’encanta la meva feina).  Les dues sessions suposaven un repte. No tinc gaires ocasions per fotografia mules treballant com fa un segle i, d’altra banda, mai havia fotografiat una competició de ball.

La mula és ferma, es mou bé per terrenys difícils i té caràcter. No es fàcil guanyar-se-la ni fer-la seguir el ritme, però en Jaume i el seu fill saben com fer-la ballar. I ballen, i ballen. És veritat però, que el bast li falten algunes lluentors. En canvi, els vestits de les participants de l’Open de Salou  són tot menys discrets. I com ballen! A mi em sembla impossible tanta coordinació, tanta energia.  Com els admiro. De fet, ells defineixen l’activitat com “ball esportiu” i realment són atletes.

He de confessar que tenia algun prejudici respecte a aquesta activitat. Em costa entendre aquesta vessant competitiva del ball. Tinc associat el ball a la sensualitat, l’alegria, espontaneïtat…En general, la perfecció no m’atreu. Sol ser freda. El preu que cobra el diable per atorgar-la, sovint és l’ànima de l’inconscient que vol aconseguir-la a tot preu.

Després d’aquest primer contacte directe amb el món del ball esportiu, si fa o no fa continuo pensant el mateix pel que fa al fet de la competició. No m’interessa el més mínim qui guanya (tots em semblen boníssims). I a més, no puc suportar el número que porten a l’esquena els ballarins (es com menjar gambes amb Coca-cola). Suposo que és imprescindible, però representa un sacrilegi estètic. Tanmateix, el treballar des de la primera línia m’ha permès copsar la vessant més humana d’aquesta activitat. I el ball és ple d’una humanitat especialment intensa. Cares, mirades, rialles, tensió, esforç, complicitats, alegria… Sensacional! Us deixo amb algunes imatges (poseu vosaltres la música).

 

44. La platja. Junts però sense la mare

dilluns, 27/08/2012
Platja d'Aro, Baix Emporda, Girona

Platja d'Aro, Baix Emporda. © RLM

Van estudiar junts i treballen junts entre joies i altres ornaments. Els dos són incrustadors de pedres. Llàtzer i Raquel també surten junts i junts es relaxen aquests dies sobre la sorra de Platja d’Aro. Altres estius els acompanyava la mare d’ell: “però aquest any està malalta i no ha pogut venir. Posi-ho que li agradarà”. Doncs aquí està.

Totes les fotografies d’aquesta sèrie —apareguda a La Vanguardia ara fa 10 anys— es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

38. La platja. A la platja, gratis

dimarts, 21/08/2012
Platja d'Aro, Baix Emporda, Girona

Platja d'Aro, Baix Empordà. © RLM

Vicente i Rosaria son de Nàpols. Diuen que aquí les platges estan més netes i son més grans. I el que és més important: no s’ha de pagar com allà per tombar-se al sol i banyar-se al mar. Aquest any han escollit Platja d’Aro. No fallen ni un dia i Vicente aprofita per practicar la seva afició preferida: fer fotos i si son de la seva novia, millor./ SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie —apareguda a La Vanguardia ara fa 10 anys— es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

36. La platja. Escapada a l’alemanya

diumenge, 19/08/2012
Lloret de Mar, La Selva, Girona

Lloret de Mar, La Selva. © RLM

Peer i Mathias han deixat les seves respectives novies a Berlin. “Elles ja han estat a Mallorca”, diuen amb un somriure d’orella a orella. Per la cara que posen, això justifica amb escreix la seva escapada a Lloret, les seves nits de festa, els seus matins de son i les seves tardes de platja, on baixen cada dia disposats a jugar amb la seva pilota i a llegir els seus còmics./ SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie —apareguda a La Vanguardia ara fa 10 anys— es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

14. La platja. Crema entre amics

dissabte, 28/07/2012
Sitges, Garraf. © RLM

Sitges, Garraf. © RLM

El David ha topat amb la Maria fa una estona al metro de Barcelona. I dels túnels, a la platja. Ara, ella li protegeix els bíceps amb delicadesa. El sol pica fort. “Més, més, no et tallis”, li diu el noi, de Tenerife. Fa menys de dues hores, ella anava amb unes amigues a torrar-se a la platja i ell un amb un col·lega sense rumb molt definit. Aquí ningú no es talla. / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

08. La platja. Enamorament a l’australiana

diumenge, 22/07/2012
Sitges, Garraf, Barcelona

Sitges, Garraf. © RLM

De “honeymoon”, res de res. Es van conèixer no fa ni una setmana. Els dos són de Melbourne. Els dos viatjaven sols. Però, ay!, es van creuar a la platja de San Sebastián i van decidir continuar el seu “tour” junts. “Spain is lovely”, diu Maria. Sobren les paraules. Ella i Scott han recalat uns dies a Sitges. Amb prou feines surten de la tovallola. Per a què? / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

07. La platja. Aigua, bona, bona

dissabte, 21/07/2012
Tarragona, Tarragones, Tarragona

Platja de l'Arrabassada, Tarragona. © RLM

“Hola em dic Matteo i vinc a menjar-me el mar i a veure la meva avia”. Té dos anys. El seu pare confessa que l’aigua l’entusiasma. Que el torna boig. Han arribat de Tolouse per a veure a la família de Tarragona. Després de superar múltiples xantatges (si no t’ho menges tot, si no et portes bé…), finalment ha arribat el moment. El mar és seu. / RLM

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.