Entrades amb l'etiqueta ‘verano’

I love Salou, nou llibre per a la platja d’Europa

dissabte, 22/08/2015

portades_senseLogos_Página_2.jpgAquest estiu Salou ha estrenat llibre: I love Salou; en qual tingut el privilegi de coordinar i il·lustrar. L’obra és el resultat d’un gran treball col·lectiu i pretén ser una invitació a anar més enllà dels tòpics que arrossega aquesta ciutat.

Admetem-ho, això de pensar fa molta mandra i els tòpics són fantàstics, sempre a punt, sempre preparats precisament per això: no haver de qüestionar-se les coses. Sempre és més còmode deixar-se dur pel corrent, pel mainstream que es diu, i no portar la contrària. Humanament és un fet comprensible, que fins i tot els científics expliquen en clau d’evolució de l’espècie. Tanmateix, segueixo pensant (dieu-me il·lús) que alguns sectors professionals i formadors d’opinió haurien de ser capaços de qüestionar i d’anar més lluny dels discursos simplistes. És allò que en dèiem esperit crític, oi?

M’esglaia veure com suposats intel·lectuals i professionals de la comunicació menyspreen directament o indirecta els milers i milers de persones que a l’estiu decideixen passar las vacances a la platja en indrets com Salou. A mi, per exemple, el futbol o el Barça m’atreuen ben poc— per no dir gens—, però aquesta orientació personal no em porta a desqualificar a la gent que sí els agrada. A més, no em costa gaire diferenciar els brètols que de tant en tant surten a les televisions i diaris, del milers i milers de persones normals, amb seny, que cada diumenge omplen els estadis.

Salou, per començar, no és un resort, és una ciutat de prop de 30.000 habitants a l’hivern, sense turistes. Al llarg de la història les ciutats han sorgit per motius diversos: militars, comercials, cruïlles de comunicació, etc. En aquest cas, estem assistint al naixement d’una ciutat originada pel fenomen de desenvolupament social i econòmic més important a Europa d’ençà de la II Guerra Mundial: el lleure i el turisme.

Tal com assenyala Salvador Anton, “Salou no s’explica sense el turisme. Qualsevol imatge de Salou té a veure amb les vacances, l’entreteniment i la platja. Són més de 150 els anys d’història com un espai de vacances. Els mateixos que separen aquest llibre de la construcció de les primeres casetes de bany a l’actual platja de Ponent, l’any 1863”.

El fenomen del turisme, les vacances i la platja està directament connectat amb els importantíssims canvis culturals que durant el segle XVIII i especialment el XIX, transformarien radicalment la percepció dels europeus respecte al seu espai, especialment vers les muntanyes i la costa. Va ser a partir de llavors que vam aprendre a veure paisatges allí on només hi havia territori. Va ser des de la cultura que la visió de les costes es va transformar radicalment. Així, d’espais perillosos, lletjos, resultat de la violència del Diluvi Universal —és a dir, del càstig diví—, d’espais sense interès si no era per anar a cercar restes de naufragis; va anar transformant-se en espai de desig i somnis. Avui dia, milions de persones miren de trobar vora el mar un bocí del Paradís en el que tots somniem.

 I love Salou és un llibre prou singular. Neix de la voluntat del consistori i del patronat de turisme de comptar amb un nou “llibre de prestigi”. Tanmateix, va molt més enllà que la majoria d’aquestes obres (no hi trobareu, per exemple, les usuals salutacions oficials, quelcom molt intel·ligent d’altra banda). El seu principal impulsor, en Benet Presas, regidor de turisme de l’ajuntament, va apostar en ferm per aconseguir un llibre diferent. Fugir de la comoditat implica però, haver de gestionar reptes i dificultats. Treballar amb ell i amb l’equip del Patronat ha estat realment molt gratificant (gràcies per tot Berta!).

Un cop rebut l’encàrrec d’impulsar-lo, el primer va ser sumar al projecte el Salvador Anton, catedràtic de Geografia a la URV, un reputat expert internacional en turisme i, a més, un bon amic. El Salvador no només havia de ser qui escrivís els textos, sinó que el discurs del llibre havia de sortir d’un treball de reflexió conjunta (a partir de nombroses trobades en despatxos, cafeteries i bars). Textos i imatges havien d’estar al servei d’un relat que en cap cas no podia ser banal. No podíem perdre aquesta oportunitat per intentar anar més enllà de les idees preconcebudes. Així, de seguida vam tenir clar que el llibre no parlaria tant de Salou sinó d’allò que Salou representa a la nostra societat. L’index dels capítols del llibre ja permet intuir-ho: Salou, la ciutat; Beaching; Holiday making; Entertaining; Living i Celebrating.

Tanmateix, l’encàrrec comportava més d’un repte. En essència, els llibres institucionals han de fer patxoca, és a dir, ha de ser de tapa dura, han de pesar una mica i han de dur moltes fotos en colors i poc text. Habitualment s’obren al ser rebuts, es fullegen una vegada, es tanquen i, malauradament (o no) molts resten per sempre més abandonats en un prestatge (disculpeu la simplicitat i cruesa de la descripció). Com aconseguir que el llibre fos obert més d’una vegada? El meu amic Magí Seritjol em va donar la clau: amb la literatura. A I love Salou trobareu cinc fantàstics relats curts obra dels escriptors Joan Todó (“La samarreta”), Albert Vilaró (“C-14”), Toni Orensaz (“L’augur”), X. R. Trigo (“L’arquebisbe a la Torre”) i Roger Vila (“El vell caminaire”). L’objectiu no ha estat només provocar l’interès del lector, sinó contribuir a la creació d’espais simbòlics en una ciutat que tot just està naixent. La coordinació de l’apartat literari va recaure en el bon olfacte i experiència del Toni Orensanz. Al calaix han quedat alguns relats sensacionals, d’autors que no desvetllarem encara, que esperem puguin ser publicats en breu.

A més, cadascun dels relats compta amb un dibuix de la il·lustradora Cinta Vidal que ajuden a crear un espai singular dins el conjunt de l’obra. En aquest sentit, la responsabilitat de com havia de respirar el llibre ha anat a càrrec del dissenyador gràfic Xavier Gasol, de Simbòlic Comunicació. La feina no era fàcil en el cas d’un llibre tant complex. Él resultat a mi em sembla sensacional. No hi ha res com treballar amb gent extraordinària.

En aquest tipus de llibre, on la lectura visual és tant important, la responsabilitat de les imatges i la fluïdesa del discurs visual resulta fonamental. En aquest cas, el repte que tenia per davant era ben clar: les fotografies havien de reflectir Salou en la seva complexitat i riquesa. Ha calgut fotografiar la vida de Salou durant totes les estacions de l’any, i des de totes les perspectives que en han estat possibles: des d’helicòpter (i també penjat d’un parasailing), barques, catamarans, piragües… Hi ha un espai però que hem privilegiat conscientment per considerar-lo essencial: la platja, el gran escenari que ha donat vida a la ciutat i on es reflecteixen, any rera any, les expectatives i els somnis de felicitat de tantes i tantes persones. Val a dir però que la feina ja l’havíem començat a fer un any abans d’iniciar el projecte del llibre, per tal d’obtenir un bon arxiu fotogràfic per al Patronat de Turisme. Això explica en bona part la riquesa i matisos del treball fotogràfic.

Lunwerg Editores ha estat l’editorial triada per dur a terme l’edició (per cert, l’absència de logos a la portada és un petit homenatge al qui va ser l’ànima d’aquesta editorial, el meu amic, el gran Andrés Gamboa). Finalment però, seran els lectors qui jutjareu en quina mesura o no hem aconseguit allò que ens proposàvem: oferir una visió de Salou més complexa, rica, menys tòpica, més contrastada, en definitiva, més humana. De moment, us deixo amb algunes de les imatges que no van poder entrar al llibre.

19. La platja. El sedal de la calma

dijous, 2/08/2012
Platja dels Eucaliptus.Parc Natural del Delta de l'EbreAmposta, Montsia, Tarragona2002.07

El Trabucador, Parc Natural del Delta de l'Ebre. © RLM

Calmats, pacients, els aficionats a la pesca esportiva saben desconnectar del ritme vertiginós fins al punt de fer enveja. Això de plantar una canya i deixar que el temps passi resulta, de veritat, transgressor. A més, és una fantàstica forma de repescar el temps de la naturalesa, com fan en Fernando i la seva família al delta de l’Ebre. /ENRIC ALFONSO

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

18. La platja. Una aturada en el camí

dimecres, 1/08/2012
Platja de l'Estany Podrit.L'Ametlla de Mar, Baix Ebre, Tarragona

Platja de l'Estany Podrit, l'Ametlla de Mar. © RLM

Jannine Top ha recorregut més de 4.500 kilòmetres abans de trobar amb aquesta cala solitària de l’Ametlla de Mar. Avui toca descans. Desconnexió. Lectura. Demà canviarà la postura horitzontal per la del seient del cotxe. A aquesta mateixa hora vol ser a París. Des d’allí, a Hannover, la seva ciutat. Les vacances han començat el compta enrere. / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

08. La platja. Enamorament a l’australiana

diumenge, 22/07/2012
Sitges, Garraf, Barcelona

Sitges, Garraf. © RLM

De “honeymoon”, res de res. Es van conèixer no fa ni una setmana. Els dos són de Melbourne. Els dos viatjaven sols. Però, ay!, es van creuar a la platja de San Sebastián i van decidir continuar el seu “tour” junts. “Spain is lovely”, diu Maria. Sobren les paraules. Ella i Scott han recalat uns dies a Sitges. Amb prou feines surten de la tovallola. Per a què? / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

07. La platja. Aigua, bona, bona

dissabte, 21/07/2012
Tarragona, Tarragones, Tarragona

Platja de l'Arrabassada, Tarragona. © RLM

“Hola em dic Matteo i vinc a menjar-me el mar i a veure la meva avia”. Té dos anys. El seu pare confessa que l’aigua l’entusiasma. Que el torna boig. Han arribat de Tolouse per a veure a la família de Tarragona. Després de superar múltiples xantatges (si no t’ho menges tot, si no et portes bé…), finalment ha arribat el moment. El mar és seu. / RLM

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

06. La platja. Massatges a quatre mans

divendres, 20/07/2012
Platja Prat d'en Fores.Cambrils, Baix Camp, Tarragona

Cambrils, Baix Camp. © RLM

Les mans de la Mònica i la Sabrina amassen, lubriquen i expremen esquenes, cames i peus. La paradeta de massatges d’aquestes bessones és una de les atraccions de la platja de Cambrils. “Cada vegada es considera menys un luxe i més un servei terapeutic i relaxant”, comenten a la vegada. El seu primer massatge va ser també el seu primer èxit: “El client es va adormir”./ ENRIC ALFONSO

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

05. La platja. En holandès es lliga més

dijous, 19/07/2012
Platja de Llevant.Salou, Tarragones, Tarragona

Platja de Llevant, Salou. © RLM

Les germanes Penders van arribar a Salou amb poc equipatge: bikinis i moltes camisetes. Es van quedar amb la millor oferta de la seva agència de viatges, a Rotterdam. “Molts amics ja havien vingut”, puntualitza la més gran, Martine. Aquí han trobat tants compatriotes “que lliguem més en holandès que en anglès”. / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

04. La platja. Cignes d’aigua salada

dimecres, 18/07/2012
Platja Prat d'en Fores.Cambrils, Baix Camp, Tarragona

Cambrils, Baix Camp. © RLM

El cigne de la platja de Cambrils no acaba d’aixecar el vol. Aquesta barreja kitsch de patí amb pedals i ànec mutant espera a terra ferma que el banyista decideixi fer-se a la mar amb ell. “Cada vegada tenen menys sortida, però ho mantenim com a part de la oferta lúdica”, comenta en Ramon, propietari d’una vintena de barques d’esbarjo a la platja del Regueral. Potser avui algú desembutxacarà els nou euros que el tornaran a la vida./ ENRIC ALFONSO

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

03. La platja. En bona companyia

dimarts, 17/07/2012
Platja dels Eucaliptus.Parc Natural del Delta de l'EbreAmposta, Montsia, Tarragona

Platja Aluet, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Amposta, Montsia. © RLM

Entre la solitud amb multitud o la companyia dels elements, l’Alba ha decidit escollir el segon. En ple estiu ella sap bé on trobar la platja dels seus somnis: un relaxant encontre amb l’arena, el cel i el mar. La platja Aluet, situada al delta de l’Ebre, és el divan particular d’aquesta estudiant de Psicologia./ SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

02. La platja. Molta “beer” i molt sol

dilluns, 16/07/2012
Platja de Llevant.Salou, Tarragones, Tarragona

Platja de Llevant, Salou. © RLM

Des que està a Salou, George Johnston va a dormir gairebé a la mateixa hora que s’aixeca a Edimburg. És assistent social però de vacances només assisteix a la platja i als bars. De dia es torra al sol i de nit es refresca a base de cervesa. Amb el seu amic Danny ha estat a Eivissa, Benidom i Torremolinos. Aquest és el seu novè any a Salou./SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.