Entrades amb l'etiqueta ‘llibres’

El llibre dels camins en castellà

dilluns, 19/12/2016

Que soc un enamorat del antics camins, no és cap secret.  Comparteixo aquesta passió personal i professional amb bons amic, entre ells, amb el meu col·lega, el geògraf Xavier Campillo, estudiós, expert i pèrit judicial en aquesta matèria. Amb ell vam tirar endavant l’elaboració d’un llibre ben singular “El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets”, publicat per Arola Editors a finals del 2010. En vaig parlar en un entrada anterior del bloc amb el títol “Qui no porti bon camí que no esperi bona fi”.

Fa aproximadament un any que va sortir al mercat la segona edició i estem molt contents que el llibre s’hagi convertit en una referència pels amants de l’estudi i la defensa dels camins i de tot allò que té a veure amb la llibertat per caminar.

RLM160505_146BX©.jpg

portada caminos_1.jpgAnimats per companys i amics amb els qual compartim aquesta passió, hem engegat el projecte de traduir el llibre al castellà. No existeix una obra com aquesta en llengua castellana i creiem fermament que el tema s’ho val. Aquesta edició no compta amb cap ajuda oficial i per tal de fer-la possible, hem engegat un verkami. El plantejament és molt senzill: bàsicament es tracta de comprar el llibre per avançat (amb l’enviament gratuït) per tal de fer factible l’edició.

Per aquest motiu, si creieu que el projecte és prou interessant, us demanem que ens doneu un cop de ma a difondre’l.

Moltes gràcies!

Camino de Jinama entre muros en la meseta de Nizdafe, San Andrés, El Hierro, Canarias

 

Pólvora pel solstici i … per tot l’any

dimarts, 24/06/2014

calendari-festes-pirotecnia-manel-carrera-botarga.jpg“La pólvora és una substancia sòlida, una espècie de pols terrosa de color fosc, que és fruit de combinar elements vegetals (sobretot carbó) amb diferents components químics (bàsicament  nitrat de potassa —salnitre— i sofre). Es fabrica artificialment mitjançant un acurat procés de mescla d’aquests elements en una proporció coneguda. L’ingredient fonamental és el salnitre, present de forma natural en les dejeccions dels ratpenats que es troben acumulades a moltes coves. En donar-li foc, la mescla reacciona  i, en funció de com estigui preparada, provoca un doll d’espurnes de llum, les guspires, o bé un esclat, el tro.” Aquestes és un fragment de l’excel·lent text introductori del llibre Calendari de festes amb pirotècnia, de Manel Carrera i Escudé, que m’acaba d’arribar. Per a tots els que l’olor de pólvora us altera l’ànim, aquest és un llibre mooooolt recomanable!

Es tracta del segon volum de la col·lecció Els llibres de Festes.org. El primer va ser Calendari de festes amb foc, del qual en vaig escriure una entrada en aquest blog. En essència, es tracta novament d’un magnífic llibre escrit i amb imatges d’un dels millors experts en festes populars dels territoris de llengua catalana. Aquest és un dels llibre que fa cultura amb majúscules, fruït de la investigació, de l’esforç i de molta, molta il·lusió. Novament no es tracta d’un llibre institucional, malgrat que obres com aquestes resulten claus en el món de la cultura popular. És un llibre molt lliure, nascut de dèries i banyes, de la màgia de la pólvora i fet realitat  a partir  d’un projecte de micro-mecenatge; és a dir, gràcies a compartir la il·lusió i fer-la col·lectiva. Vaja, una metàfora del millor que té aquest país.

Com he subratllat abans, la presentació és molt bona. El Manel ens explica, per exemple, que “a casa nostra està documentat l’ús de pólvora al segle XIII per part de Jaume I, que ja disposava, a més a més de la tècnica per fabricar-la, del magatzem més important de salnitre d’Europa en aquella època: les coves del Salnitre de Collbató, a Montserrat, popularment conegudes com a “coves del ratpenat”…”. La pólvora però, per a la majoria de nosaltres, fa olor de festa, de carretilles de diables, de tronades i de castells de focs. M’encanta el fet que hàgim estat capaços de transformar un element associat a tantes desgràcies i guerres patides, en un sinònim de festa (això és homeopatia de veritat!). El preu del llibre és de 30 € despeses d’enviament incloses. Es ven principalment per internet, tot i que hi ha algunes llibreries que el tenen. En trobareu informació al web Festes.org, que dirigeix el propi Manel Carrera, i es pot demanar directament a l’adreça info@botarga.cat

Us deixo amb algunes imatges meves que he seleccionat, inspirat per les del Manel, amb l’ànim que serveixin per celebrar aquest estiu que comença. Salut i molta pólvora!

Carretilles.Pirotèctia Catalana. Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragona

Carretilles. Pirotècnia Catalana. Vimbodí, Conca de Barberà. © RLM

Tronada. Festes de Sant Pere, Reus, Baix Camp, Tarragona2001

Tronada. Festes de Sant Pere, Reus. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla. Tarragona. © RLM

Ball de Serrallonga, entrada d'Ofici, festes de Santa Tecla, Tarragona, Tarragonès, Tarragona2001.09.23

Ball de Serrallonga, entrada d’Ofici, festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

La Tronada, traca executada pels trabucaires que té lloc en acabar els ballets a la plaça.Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

La Tronada. Festa major de Solsona. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona,  festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

Ball de Diables de Tarragona, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona,  festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM 

Els Diables petits,Festa Major dels Petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona

Els Diables petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès. © RLM

Festa Major dels Petits, festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona

Festes de Sant Fèlix,Vilafranca del Penedès. © RLM

Ball de Diables Colla Vella,Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges,Sitges, Garraf, Barcelona1997

Ball de Diables Colla Vella, festes de Sant Bartomeu, Sitges. © RLM

Ball de Diables Colla Vella,Sant Bartomeu, Festa Major de Sitges,Sitges, Garraf, Barcelona1997

Ball de Diables Colla Vella, festes de Sant Bartomeu, Sitges. © RLM

Cercavila matinal fins l'ermita de Sant Pau, festa major de Sant Pau,Sant Pere de Ribes, Garraf, Barcelona2000.01

Cercavila matinal fins l’ermita de Sant Pau, festa major de Sant Pau, Sant Pere de Ribes. © RLM

La Mulassa, amb la figura del genet Antoniu Ricu muntant-la.Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

La Mulassa, amb la figura del genet Antoniu Ricu muntant-la. Festa major de Solsona. © RLM

El Drac, Cercavila dia 22, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El Drac, festes de Santa Tecla,Tarragona. © RLM

El Drac (un dels més antics de Catalunya amb més de 300 anys).Festa major de Solsona.Solsona, Solsonès, Lleida

El Drac (un dels més antics de Catalunya amb més de 300 anys). Festa major de Solsona. © RLM

Sant Fèlix, festa majorEl DracVilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona1997

El Drac. Festes de Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès. © RLM

La Víbria, sortida d'Ofici, dia 23, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Víbria, festes de Santa Tecla, Tarragona. © RLM

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

 

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

Ball de Diables de Tarragona. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Trobada de Diables Centenaris.Correfoc conjunt. Diables de l'ArboçVilafranca del Penedès, Alt Penedès, Barcelona1995

Diables de l’Arboç. Trobada de Diables Centenaris. Correfoc conjunt. Vilafranca del Penedès. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l'InfantNit de FocVandellòs i Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona2006.08.13

Nit de Foc. Festa Major de Sant Roc, Hospitalet de l’Infant. © RLM

Festa major de Cambrils, Festa Major Mare de Déu del CamíNit de Foc, 15a edició, correfocCambrils, Baix Camp, Tarragona

imonis de Massalfassar. Nit de Foc. Festes de la Mare de Déu del Camí, Cambrils. © RLM

Festa de la Fil·loxera. La Representació, Fil·loxera grossaSant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, Barcelona2003.09.08

Festa de la Fil·loxera. Sant Sadurní d’Anoia. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Festes de Santa TeclaFocs artificials fi de Santa Tecla, després del CorrefocTarragona, Tarragonès, Tarragona

Festes de Santa Tecla. Tarragona.  © RLM

Castell de Focs vist des de les teulades de la Part Alta, festes de Santa Tecla,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Castell de Focs vist des de les teulades de la Part Alta, festes de Santa Tecla,Tarragona. © RLM

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concurs internacional de focs artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

 

Elogi de les pedres

dimecres, 11/09/2013

explorar_1_4.jpgAcabo de llegir el llibre Marges, de Roger Vilà, i m’ha encantat (Editorial Barcino, 2013). No havia llegit comentaris a favor o en contra, sols la recomanació d’una bona amiga i ja en tenia prou. És un llibre que parla només d’un petit poble, Margalef, i una mica de la comarca on es troba, el Priorat. No se si això li haurà valgut l’etiqueta d’autor local, però no m’estranyaria. Ves quina bajanada. Com si no ho fossin locals tots els autors (d’un lloc o altre vull dir). Com si la qualitat d’una obra depengués des d’on es publica. En canvi, llegint Marges, la universalitat del missatge és ben palesa (em fa pensar en Jesús Montcada).

El llibre m’ha enamorat per moltes raons, i una és precisament aquesta universalitat. És un llibre poderós. Parla d’introspecció personal, de relació íntima amb l’entorn, de valoració i de respecte pel treball de les anteriors generacions, per exemple.

L’obra descriu uns espais i un univers que em són molt propers, molt familiars. Reconec personatges, reconec indrets i, sobretot, reconec sensacions, sentiments. I tot en una clau interpretativa que comparteixo. I és clar, les sensacions són molt agradables.

A banda d’aquestes sensacions més personals, segons jo ho veig, un dels grans valors de l’obra és la seva contribució a la construcció present del paisatge prioratí i, molt concretament, a la de Margalef i el seu entorn, aquesta part de Montsant, per a molts, encara massa poc coneguda.

És l’art qui crea els paisatges, és a dir, qui construeix una determinada manera de veure i interpretar estèticament i emocionalment el territori; i la literatura ha jugat un gran paper en aquests processos. Abans que arribessin els pintors, van ser els poetes i escriptors de finals del XVIII els que van iniciar el canvi de percepció dels europeus sobre la muntanya, sobre els Alps concretament.

La construcció cultural del paisatge prioratí és quelcom més recent. De fa dos dies podríem dir. I les contribucions literàries —tot i haver-les i de molt interesants—, en conjunt, encara no han jugat el paper que poden arribar a representar. En aquest sentit, val la pena destacar el paper dinamitzador que està jugant a la comarca el Centre Quim Soler de la literatura i el vi i les magnifiques trobades d’escriptors Priorat en persona.

Només per donar més credibilitat als elogis descrits, crec que em sobra el petit apèndix fotogràfic. Les imatges són interessants des d’un punt de vista informatiu, però queden molt lluny d’un text que atrapa, que sedueix. Permeteu-me compartir un bocinet d’aquest text:

“Tot el Priorat és ple de costers escrits, travessats per aquestes línies cal·ligràfiques on les lletres han estat substituïdes per un traç ferm i segur de rocs; saber-hi llegir el que ens han volgut dir, el que hi han deixat gravat, és arribar al moll de l’os del territori, comprendre com eren els qui hi van treballar en altres èpoques.”

Moltes gracies Roger per aquesta preciosa obra. Us deixo amb algunes imatges de marges prioratins i pedra seca.

Poda de vinyes velles a la serra de la Figuera.Jaume Roca, Celler Ficària Vins, DO Montsant.La Figuera, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinyes del celler Mas de Sant Rafel.DO Montsant.La Torre de Fontaubella, Priorat, Tarragona

© RLM

Vinya de l'Ermita, celler Alvaro Palacios, DOQ PrioratTorroja, Priorat, Tarragona2004.01

© RLM

Vinyes de coster, llicorella, partida dels Masos d'en Ferrer,DOQ Priorat,Porrera, Priorat, Tarragona2001.11

© RLM

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat,La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona2003.02

© RLM

Barranc de les Escomelles, camí del Mas de la Plana del Sebes, costers de llicorella, vinyes del celler Vall Llac, DOQ Priorat, Porrera, Priorat, Tarragona

© RLM

Bancals d'oliveres al barranc del Coll de Manxa, Montsant,La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Camí del Grau GranLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

© RLM

Serrall de les Roques, antic camí ral de Cabacés a Margalef Parc Natural del Montsant.Cabacés, Priorat, Tarragona

© RLM

 

 

A peu per Tàrraco: la guia

dijous, 11/07/2013

Ja la tenim a les mans! Ja ha arribat la guia A peu per Tàrraco i en les seves quatre edicions: català, castellà, anglès i francès. I estem molt contents!

Atenció: la primera presentació de la guia serà a Tarragona, el proper dilluns dia 15, a les 19 h, a l’espai Turisme, situat al capdamunt del carrer Major. Si algú li ve de gust unir-se a l’arròs que farem per sopar al restaurant El Llagut, pot trucar-hi (977 22 89 38) i reservar plaça directament (hem acordat un menú tancat de 25€).

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a semblança de Roma, un indret atractiu per gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Aquest cop, a través de la guia, seran els propis habitants de Tàrraco els qui us presentaran la seva ciutat i us acompanyaran pel voltants. Les excursions per l’ager de Tàrraco, a més de donar a conèixer els principals vestigis romans que es conserven, pretenen també enfortir els lligams entre les poblacions d’aquest entorn i el seu territori. Altafulla, Constantí, Berà i moltes més, són ara les hereves del ager tarraconensis.

coberta.jpg

La guia ha estat  impulsada pel Pla de competitivitat turística de la Tàrraco romana i editada per Arola Editors. Forma part d’un projecte més ampli que vam batejar com TARRACO, URBS ET AGER, que ha comportat també l’elaboració d’inventaris de camins en els municipis propers a Tarragona, l’ampliació de la xarxa de camins senyalitzats, plafons interpretatius  i l’elaboració d’un mapa excursionista. Ha estat un projecte ambiciós, dut a terme a partir dels plantejaments que ja vam posar en pràctica al Priorat, amb la creació d’una xarxa de camins i amb l’edició també d’una guia basada en la interpretació del patrimoni: A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli. Novament ha estat un plaer treballar colze a colze amb el Jordi Tutusaus i, a l’igual que amb el projecte dels Camins de l’Anella Verda, les tasques d’adequació dels camins les han dut a terme l’Associació Aurora, un centre especial que dona feina a persones amb alguna incapacitació.

La llista de deutes adquirits amb tothom que ens ha ajudat és molt, molt llarga. Permeteu-me però, agrair la confiança (i la paciència) del gerent del Pla, el Quim Queralt i de la seva presidenta, la Patricia Anton, així com la implicació dels alcaldes de Constantí i d’Altafulla, el Josep M. Sabaté i el Fèlix Alonso i de regidors entusiastes com el Guillermo Alonso i la Montse Castellarnau o tècnics com el Marc Antillach o l’Oscar Francés. D’altra banda, la guia no hagués estat la mateixa si la ciutat no comptés amb el festival Tarraco Viva i amb Tarragona Història Viva. Moltíssimes gràcies als grups de reconstrucció històrica que hi participen, especialment a Nemesis, Projecte Phoneix, Thaleia i la Legio I Germànica. Quina sort tenim en aquesta ciutat de comptar amb aquests enamorats de la història i de com transmetre-la!

La guia ha comptat amb l’assessorament històric de Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic de la URV i autor del pròleg, i amb arqueòlegs de l’ICAC, com l’Anna Gutiérrez o la Diana Gorostidi, que han aportat el rigor que entenem imprescindible en una guia històrica. Els textos estan escrits a quatre mans entre la Sara Sans i jo i esperem que us resultin prou suggeridors, així com les imatges. Per nosaltres, la capbussada en la història de la nostra ciutat ha estat sensacional. La guia compta, a més, amb una fantàstica col·lecció d’ il·lustracions (algunes desplegables) dibuixades per Hugo Prades (m’encanten!). Per acabar, Magí Seritjol, el director del festival Tarraco Viva, ha escrit tres excel·lents textos introductoris que segur us sorprendran (moltes gràcies Magí!).

No estaria bé acabar això així, sense més, i per aquest motiu, clicant AQUÍ o sobre la portada, podreu descarregar-vos un fragment de la guia on trobareu aquest capítol introductori i el primer itinerari.

Salve!

 

 

Foc i festa, festes de foc

dimecres, 9/01/2013

Aquest Nadal, els reis botargues, m’han portat un llibre exquisit: Calendari de festes amb foc, de Manel Carrera i Escudé. És clar que a mi m’interessen les festes i m’entusiasma el foc, però estic segur que no soc pas l’únic.

portadacalendarifestesfoc.jpg

El llibre fa referència als territoris de llengua catalana i tal com explica l’autor, té un triple objectiu: donar a conèixer l’extraordinària riquesa i diversitat de celebracions festives que tenen el foc com a protagonista; mostrar la bellesa plàstica que el foc té quan s’utilitza en contextos festius; i aportar dades per aprofundir en el coneixement del simbolisme associat al foc com a fet cultural i dels múltiples significats que se li atorguen.

En Manel està convertint-se en un dels experts en festes tradicionals més rellevants del país. És un gran documentalista, però dels de veritat, dels que van als llocs, dels que hi arriben aviat, dels que busquen la conversa franca amb la gent i dels que prenen nota, llegeixen i comparteixen amb rigor i generositat el que han aprés. Per certificar-ho només cal entrar en el web de festes.org. Una pàgina extraordinàriament important per a la cultura del nostre país (en serio).

En Manel, a més a més, s’ha convertit en un excel·lent fotògraf. Té bon ull, composa molt bé però, sobretot, sap què fotografia, sap què vol explicar. I això és fonamental. I això es pot comprovar en cada fotografia. És un narrador amb imatges, un reporter vaja. L’ús del flash és escassíssim i sempre molt suau. La pràctica totalitat de les fotografies que apareixen al llibre estan festes sense. Això complica el treball però, en canvi, ens regala aquella atmosfera tant especial que crea el foc. En definitiva, són imatges escrites amb un llenguatge que conec, que comparteixo plenament. Són imatges que m’agradaria signar. De fet, és un llibre que m’agradaria signar.

La impressió és molt bona, i això que no resulta fàcil reproduir fotos amb tant negre. El disseny és net, elegant, respira bon gust i sensibilitat. Tanmateix, encara que sigui per donar més validesa als elogis enumerats, discrepo de l’opció d’incorporar text dins les imatges. En la majoria d’aquest casos, la imatge es converteix en un fons merament decoratiu. La impressió del número de pàgina (i la línia que l’acompanya) dins la fotografia em sembla un error. Les imatges són narracions que expliquen històries. Introduir elements que dificultin la lectura neta i nítida del que tenen que dir em sembla  difícilment justificable. El disseny ha buscar afavorir sempre la narració tant dels textos com de les imatges. Mai ha d’estar per sobre. En tot cas però, aquest detall no desmereix gens ni mica el llibre ni la immensa feina feta per l’autor i el dissenyador (només que soc un “tiquis-miquis” irrecuperable).

El llibre és una realitat gràcies al micromecenatge. Moltes gràcies a tots els que l’heu fet possible. De veritat. Es ven principalment per internet. Es pot demanar a l’adreça info@botarga.cat i val 30 €, despeses d’enviament incloses. Tot i això, també hi ha algunes llibreries que el tenen: Gaudí de Reus, Cu-cut de Torroella de Montgrí i Arola de Molins de Rei. Properament també el tindran a La Capona de Tarragona. També l’ofereix el web Productes de la Terra.

Foc, més foc… i festes

divendres, 29/06/2012

Pels que no va tenir prou amb els focs de sant Joan, pels enamorats del poder atàvic d’aquest element que ens va fer humans, pels que es queden hipnotitzats davant les flames crepitants, pels qui saben que el foc és vida… i també alegria. Per totes aquestes persones va dirigida la següent proposta: col·laborar a fer realitat el llibre Calendari de festes amb foc.

La iniciativa és de Manel Carrera (textos i fotografies), un personatge d’aquells que val la pena conèixer i, si més no, fruir de la seva impressionant tasca en pro de les festes tradicionals i la cultura popular. Una persona excel·lent que té tota la meva admiració. Ell és l’ànima del portal Festes.org un espai d’informació i recursos sobre les festes populars a les terres de parla catalana que inclou un extraordinari i exhaustiu calendari de les celebracions festives. A més, porta el blog Tirabou, molt interessant i on podreu gaudir, per exemple, del coneixement que té el Manel sobre festes al Nepal. Extraordinari.

Es tracta d’un projecte de micro mecenatge. Entreu a la pàgina de verkami per veure més detalls. Val la pena i queden molt pocs dies per que expiri el termini.

Pels que estiguin espantats pels altres focs menys festius que ara són notícia —els focs forestals—, us recomano l’entrevista que publica El Temps al geògraf Artemi Cerdà (Universitat de València).

verkami025.jpg

© Manel Carrera

Llibres i paisatges prioratins a poc a poc

dilluns, 23/04/2012

Bon Sant Jordi, bons llibres i bon paisatge!

Ens hagués agradat poder compartir aquest dia amb la guia d’Arola Editors A peu per camins del Priorat a les mans, finalment publicada. Però… Sant Jordi, el cavall, el drac, la princesa… tots han acabat ensopegant i amuntegant-se i, malgrat que la guia ja està llesta, no ha estat possible imprimir-la amb condicions (sí, ja se que sovint fai elogi de la lentitud però he de confessar que aquesta vegada m’hagués agradat disposar d’una mica més de velocitat).

De tota manera, també és veritat que em fa pànic a córrer davant de Sant Jordi, i no és per cap esperit de drac que pugui tenir, sinó per les patinades que es poden fer quan es va massa embalat. Tanmateix però, al Toni Orensanz i a mi ens sap greu no tenir encara la guia per poder-la compartir amb tota la gent que ens ha ajudat, els qui ens han explicat històries, els qui han reobert camins, els qui ens han prepart els mapes i tracks, els qui ens han deixat precioses fotografies antigues o els que “intrèpidament” es van oferir voluntaris per a provar els itineraris.

Res. Ens caldrà esperar algunes setmanes més (espero que poques). Mentre tant, no hem pogut estar de penjar un bon fragment de la guia per celebrar aquest dia de llibres amb tots vosaltres. Així podreu llegir el fantàstic pròleg que ens ha fet l’Eduard Punset. De veritat, molt bo. Desitgem que to plegat us agradi aquest avançament en primícia (podeu descarregar-lo AQUÍ)

Camí del grau del Rebull.Xarxa de Camins del PrioratLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí del grau del Rebull. Xarxa de Camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

També avança lentament, però constant, el procés per presentar la candidatura del Priorat per ser declarat paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Fa uns dies vam tenir la bona notícia que el Parlament de Catalunya ha donat el seu suport a la candidatura. Aquest és un dels actes que no formen part dels requeriments oficials exigits per la UNESCO però que tenen una considerable importància simbòlica. Podeu consultar el text integre AQUÍ. Està molt bé. Ara però, ens caldran compromisos reals —a banda dels simbòlics— de part dels nostres polítics.

Pel Priorat, per tal que aquest territori tan singular i difícil pugui tirar endavant aquest gran projecte, necessitarà de totes les aliances possibles. No se m’acut un projecte millor, més positiu, més optimista, més aglutinador i carregat de futur pel Priorat que aquesta candidatura a paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Aquest no és però un projecte comarcal, sinó un projecte realment de país directament vinculat al món agrari, al respecte al paisatge, als pagesos, a la terra, a una altra manera de veure el futur.

És evident que la crisi ha afegit nous reptes al procés i no penso tant en la manca de recursos com en la pluja de desànim que dia sí i dia també ens cau a tots a sobre. Les temptacions de tancar-se a casa són enormes —al Priorat i arreu—. Ara més que mai però, cal tenir present que l’ordit és el que fa fort els fils. El desànim, per contra, esfilagarsa els teixits.  En un comentari recent, el meu amic Jaume Salvat deia “el Priorat és una comarca valenta, ambiciosa, que no es resigna a les adversitat. Tot el contrari, n’ha  sabut fer virtud“. És hora de comprovar-ho, és l’hora dels valents.

Com estem de primícies, us avanço  el text de les samarretes de la nova edició del meu estimat festival de cultura clàssica Tàrraco Viva: “CALAMITAS VIRTUTIS OCCASIO EST” “En l’adversitat es demostra el valor”, SÈNECA.

 


Pel amants del caminar… i la lectura

dimecres, 29/02/2012

scan10107-1000.jpgElogio del caminar es el títol d’una petita delícia que molts amants del caminar devoraran amb avidesa. L’autor és David Le Breton, un antropòleg francès, professor de la Universitat d’Estrasburg i… un devot caminador. L’obra ha estat traduïda al castellà i publicada per  l’editorial Siruela dins la col·lecció “La Biblioteca Azul serie mínima”. Cal agrair a aquesta editorial la tasca de recerca i divulgació d’assajos d’interès (és llavors quan les editorials es converteixen en quelcom més que una empresa).

Probablement, el llibre no us descobrirà res que no sapigueu però, en canvi, la construcció de les reflexions i la seva profunditat molt probablement us captivarà des del començament. Personalment, idees que fa temps que defenso i que procuro divulgar, les he trobat expressades amb talent i elegància i amb el suport d’un ric conjunt de cites d’autors diversos, des de Rousseau  a Stevenson, de Chatwin a Leigh Fermor, de Matthiessen a Thoreau.

Permeteu-me uns de fragments:

“…caminar és una evasió de la modernitat, una forma de burlar-se d’ella, de deixar-la plantada, una drecera en el ritme desenfrenat de la nostra vida i una manera de distanciar-se, de aguditzar els sentits.”

“Caminar és obrir-se al mon. Restitueix en l’home el feliç sentiment de la seva existència. El submergeix en una forma activa de meditació que requereix una sensorialitat plena. (…) El caminar és, sovint, una marrada per retrobar-se amb un mateix”.

“El caminar, fins i tot si només es tracta d’una modesta passejada, deixa en suspens temporalment les preocupacions que aclaparen l’existència apressada i inquieta de les nostres societats contemporànies. Ens retorna a la sensació del jo, a l’emoció de les coses, tot restablint una escala de valors que les rutines col·lectives tendeixen a retallar. Despullat davant el món, al contrari que els automobilistes o que els usuaris dels transport públic, el caminant se sent responsable dels seus actes, està a l’alçada de l’ésser humà i difícilment pot oblidar la seva humanitat més elemental.”

El llibre dels camins coberta.jpgDonat  que parlem de llibres, permeteu-me compartir la ressenya que va aparèixer al número 53 d’Investigaciones Geográficas. Es tracta d’una revista acadèmica que publica l’Institut Interuniversitari de Geografia de la Universitat d’Alacant, i la ressenya ve signada pel geògraf Pablo Giménez Font (moltes gràcies!) i està dedicada al nostre El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets.

El llibre va sortir a finals del 2010, publicat  per una altra editorial valenta, Arola Editors, i del qual ja vaig parlar en una entrada anterior. No és habitual una ressenya tan treballada, no senyor.

 

Castells, llibres i exposicions

dimecres, 16/11/2011

Al setembre vaig comentar la publicació del llibre Castells i castellers, una voluntat col·lectiva, que acabava de veure la llum, publicat per Lunwerg Editores, amb fotografies de José Carlos León, Lucas Vallecillos i jo mateix. Si algú li ve gust, avui dimecres 16 de novembre es fa la presentació oficial a Barcelona, a les 18 h al palau Robert i, tot seguit, s’inaugura l’exposició Castells i castellers. Patrimoni immaterial de la Humanitat, que l’editorial ha preparat a partir del llibre. Ara, més que mai, els valors que representen els castells són més necessaris que mai: esforç, valor, risc, compromís, passió… Pit i amunt!

06. La platja de la lectura, la biblioteca oberta

dimarts, 23/08/2011

Si es busca comoditat, és evident que hi han llocs més adients que la platja per llegir. Sorra, postures forçades, massa llum, els de les pales, els “nens de Déu”… però, és clar, sembla que som uns quants que no podríem imaginar un paradís sense llibres. Sovint un bon llibre a la platja es converteix en un viatge dins el viatge i… és fantàstic! Quina manera més sensacional de polvoritzar la rutina. Si més no, la platja és el regne dels diaris, dels dominicals, de les revistes, i sempre es poden fer mots encreuats amb regust de sal.