Ja havia deixat constància de la curiositat i bon olfacte del Toni Orensanz al parlar del seu llibre El falsari. Novament, aquesta fantàstica tafaneria de bon periodista ha donat fruits deliciosos, entranyables, que tothom podrem assaborir  mercès a la col·laboració amb l’infatigable Josep M. Ribas Prous i la excel·lent tasca del Centre de la imatge Mas Iglesias de Reus. El proper dia 20 de maig, a les 20 hores s’inaugurarà  l’exposició “Les llums del Priorat” amb imatges captades per Josep Peris Llebaria.

© Josep Peris Llebaria

Li he demanat al Toni algunes imatges (no són les excel·lents còpies positivades per  Josep M. Ribas Prous per a l’exposició) i permís per mostrar alguns fragments del text que ell ha preparat per la mostra. Crec que servirà per obrir la gana i anar-la a veure. El treball d’en Peris s’ho val.

Josep Peris Llebaria (Falset, 1925) és, per damunt de tot, un home discret. Encara ara no entén per què es dedica una exposició a la seva obra fotogràfica. “Jo només feia fotos, m’agradava”, diu. Tant li agradava que s’ha passat la vida plegant imatges amb una càmera al coll, sobretot entre els anys 1950 i 1970, període al qual pertanyen la majoria d’instantànies que es poden veure en aquesta exposició.

Josep Peris és, com tota la seva generació, un nen de la guerra, un xiquet marcat per la contesa bèl·lica, que els va posar la vida damunt davall. Fill de paleta, la guerra i el franquisme el van deixar amb una escolarització de mínims.

© Josep Peris Llebaria

(…) La pintura ha estat una de les grans passions de la seva vida. “El meu amor per la pintura i el dibuix és anterior a la fotografia, que descobreixo més tard perquè no teníem ni diners ni càmeres”, s’explica.

(…) Aquesta vocació pictòrica –Josep Peris ha pintat tota la seva vida– fa que s’interessi per l’efecte de la llum damunt les coses. S’hi fixa. Observa els paisatges locals, urbans i rurals. Les teulades. Les cases caigudes. Els barrancs. Els nens que juguen als carrers i les places. Els capvespres. Els contrallums. I és aquesta manera de mirar la que també intentarà plasmar en el paper fotogràfic amb el pas dels anys.

© Josep Peris Llebaria

Els seus primers clicks també tenen a veure amb la guerra civil. Sempre, la guerra. Un dels seus amics de l’ànima era Domènech Estrem, fill del poeta Salvador Estrem i Fa (assassinat a Falset el setembre de 1936). El seu gran amic havia heretat del pare mort una càmera plegable de marca Agfa, amb la qual es van començar a fer fotos de grup, a retratar els amics, la sortida de rigor de la Mona de Pasqua, i poca cosa més. A l’Agfa plegable del malaurat Salvador  Estrem li seguirà una camereta de plàstic arreplegada a partir de juntar vals d’una casa de xocalata.

© Josep Peris Llebaria

(…) La llum mai és un element secundari en les seves fotografies. “En la majoria de fotos que he fet i m’agraden, primer descobria la llum del lloc i després mirava que hi passés alguna cosa”, s’explica. És el cas dels xiquets que, en pantalons curts, juguen a bales al carrer Davall de Falset mentre la llum dibuixa ombres intenses de traç arquitectònic a tot el seu voltant. “Sempre que tornava del Banc al migdia em fixava en aquella llum, que em tenia enamorat, i sempre em deia que havia de fer-hi alguna cosa, fins que un bon dia va sorgir la foto dels nens”, conta.

Les seves imatges, gairebé sempre, transmeten silencis, moments de recolliment, per molt que siguin imatges preses al carrer. Són imatges en què la llum i l’ambient de fotografia sembla que es puguin tocar. És el cas de la foto zenital de l’enterrament de Mossèn Vidal el 1959, camí de l’Església, que més enllà de la seva qualitat i del seu enquadrament calculat, més enllà del moment decisiu i de la llum que capta, té emoció. Perquè Josep Peris, a Falset, és un fotògraf que dispara a allò que l’emociona i li diu alguna cosa, i això es percep en les imatges que plega.

© Josep Peris Llebaria

(…) A Falset, des dels anys setanta, ningú no ha tornat a veure exposada una fotografia de Josep Peris i els seus amics. Mai més. Els negatius dormien en capses, i les còpies en paper eren escasses. Així que aquesta exposició fa aflorar un patrimoni fotogràfic i artístic de primeríssima qualitat que posa en evidència que a Falset, com en tants d’altres pobles d’aquest país, hi ha autèntics tresors documentals i fotogràfics que encara habiten en el món de les capses extraviades, en els abismes dels calaixos, en el desordre de les golfes, en el planeta de l’oblit.

Toni Orensanz

Si voleu llegir el text complert: Josep Peris Llebaria, per Toni Orensanz