Entrades amb l'etiqueta ‘Falset’

Transparències líquides

divendres, 1/05/2015

Per a molts dels amants de vi, el cap de setmana de l’1 de maig està vinculat a la Fira del Vi que es celebra a Falset (Priorat) i que enguany compleix 20 anys.  Felicitats! El que ha succeït amb la fira des de ja fa una bona colla d’anys és ben interessant. Sense cap planificació —crec—, han anat sorgint i consolidant-se tastos i actes en diferents pobles de la comarca coincidint amb les dates de la fira, i la Fira els ha anat integrant. Sensacional!

El que ha succeït pot semblar normal, lògic, però, de veritat, no ho és gens. El comportament humà més habitual hagués estat muntar una fira en cada poble cada setmana de l’any…  i fer la guerra cadascú per la seva banda.  Amb aquesta altra estratègia, en canvi, tots hi surten guanyant. Uns aprofiten la inèrcia, els altres en surten reforçats i més grans. Intel·ligència col·laborativa, vaja, i defensant cadascú els seus interessos.

Vint anys celebrant una fira no és poca cosa. La fira funciona i ha aguantat bé aquests anys difícils; tot i amb això, crec que encara continua lluny de les seves possibilitats, que són enormes. Us deixo amb imatges de dos dels  tastos que més m’agraden, el Tast amb Llops de Gratallops i el Tast de Cal Compte a Torroja. Bons indrets on gaudir d’excel·lents vins i dels jocs entre rostres, rialles, transparències i reflexos de felicitats dins les copes.

El Priorat sota les bombes

dimecres, 7/08/2013

Si aquest país funciona, malgrat tot el que ens ha caigut a sobre, és pel neguit de fer que tenen alguns individus. És per les passions que ens mouen per dins, barrejades amb conviccions, però passions al cap i la fi. I el Priorat, afortunadament, és un territori fèrtil en passions.

Cartell horari bo.jpgUn exemple recent d’això és l’exposició ‘Bombes al Priorat’, una mostra que commemora el bombardeig que durant la Guerra Civil Espanyola van patir Falset i altres pobles prioratins a l’estiu del 1938. Es pot veure fins el 11 de setembre a l’absis del castell de Falset i està organitzada per l’Ajuntament de Falset, l’Arxiu Comarcal del Priorat i la Biblioteca de Falset. De tota manera, en un moment de recursos quasi inexistents, l’exposició es fa, bàsicament, per la dèria dels seus comissaris, el Toni Orensanz, el Miquel Perelló Segura i el Josep Munté Mateu, a més de la col·laboració altruista de tots els que s’han creuat pel seu camí.

El passat més de juliol es va acomplir el 75è aniversari del bombardeig de pobles del Baix Priorat, com a primera rereguarda de la Batalla de l’Ebre. Les imatges que s’exposen mostren edificis i carrers de Falset castigats per l’aviació franquista el 29, 30 i 31 de juliol de 1938, així com les seqüències aèries de diversos dels atacs sobre Marçà, Falset, Masroig i els Guiamets. El bombardeig que va patir el Priorat va deixar anar, en només dos dies (29 i 30 de juliol de 1938) fins a 62.000 kilograms de bombes.

El principal atractiu de la mostra és la presència d’una vintena d’imatges —inèdites, en la seva majoria— dels bombardeigs de Falset procedents de diversos arxius i entre les quals n’hi ha del cèlebre fotoperiodista Agustí Centelles. Al marge de les imatges de Centelles, la resta de fotos exposades provenen de la Biblioteca Nacional de España i de l’Arxiu de la Biblioteca de Montserrat, on es troba el Fons Ramon Perera (l’enginyer que va construir els refugis de Barcelona).

458 copy.jpg

© Arxiu de la Biblioteca de Montserrat (Fons Ramon Perera)

L’exposició també mostra, per primera vegada, imatges del refugi antiaeri de Falset. A qui has d’enredar en les aventures personals sinó als amics? Aquest cop, em va tocar agafar la càmera, el trípode, un frontal i un llum de carburo, i baixar sota la plaça de la Quartera. Us deixo amb algunes de les imatges d’aquesta petita sessió històrico-subterrània.

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera.Falset, Priorat, Tarragona

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera. Falset, Priorat. © RLM

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera.Falset, Priorat, Tarragona

Refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat sota la plaça de la Quartera. Falset, Priorat. © RLM

 

Els llops els agrada el vi

dijous, 28/04/2011
Tast amb llops, "tast de vins de poble" de la DOQ Priorat dins la XIII Fira del Vi de Falset, Mostra de vins de la comarca del Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Tast amb Llops, Gratallops, Priorat. © RLM

Si dic que és una “cita obligada” sonarà a tòpic i és veritat. Tanmateix, pels amants del món del vi, ja és aquí el primer cap de setmana de maig i amb ell la Fira del Vi de Falset, la gran mostra de vins de la D.O.Q. Priorat i la D.O. Montsant. Si bé la mostra és prou interessant per ella mateixa, cal destacar molt especialment la riquíssima agenda d’activitats relacionades que es celebren aquests dies i que van des de les conferències, als maridatges, sopars, festes, exposicions, música i, és clar, els tastos. Impressionant tot plegat. A més del web oficial, trobareu puntual informació al web de Turisme del Priorat.

Entre la varietat de tasts que s’organitzen he de reconèixer que n’hi ha un que m’agrada especialment, és el Tast amb Llops que se celebra a Gratallops. No és fàcil explicar-ho però es produeix una singular barreja d’elements que als meus ulls el fan molt especial. Uns grans vins —enormes!— produïts a Gratallops i els dels cellers convidats, es mesclen amb música en viu, en una indret preciós, obert als vells turons prioratins, entre gent del país i de molts altres d’arreu del mon, units per la passió del vi. És clar que el vi ajuda —i la bona feina dels organitzadors també—, però el fet és que durant unes hores, aquella petita plaça es converteix en un dels centres de l’Univers, en un món amable, culte, alegre, seductor, obstinat a celebrar la vida. I llavors recordo aquell Priorat de final dels anys 80 que semblava condemnat…

Afortunades excepcions

diumenge, 27/06/2010

Aquest passat divendres va aparèixer a La Vanguardia un article d’en Xavier Bru de Sala parlant del Priorat en termes francament positius. Val a dir que hi surto citat, així com les meves guies i la feina d’Arola Editors. Em fa l’efecte que l’article  té alguna cosa a veure amb la darrera experiència prioratina de l’autor. Fa uns mesos vaig trucar-lo per demanar-li si voldria escriure el pròleg de la guia A peu per les Comarques de Tarragona. Vol. VI, la darrera que recull els articles que van aparèixer a La Vanguardia, a les pàgines del suplement desaparegut “Vivir en Tarragona”. La guia havia de sortir per Sant Jordi, però l’atabalament de les feines editorials prèvies a aquesta data van aconsellar, finalment, endarrerir la publicació per poder garantir prou temps per revisar-la i acabar-la com cal. Ara  mateix està enllestida, a punt per entrar a màquines i esperem tenir-la a les mans abans de l’agost.

Antic camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura,Falset, Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

La resposta d’en Bru de Sala al meu oferiment va ser immediata, afirmativa, i el text va arribar puntual a les dates previstes. Ens va semblar que una bona manera d’agrair la feina i la seva amabilitat podria ser convidar-lo, precisament, a caminar i a recórrer un dels camins tradicionals recuperats al Priorat, concretament l’antic camí ral de Falset a Gratallops, un dels meus favorits. Amb l’ànim resolutiu que el caracteritza, va acceptar l’oferiment de seguida. Va arribar la data fixada i vam enxampar un dia nuvolat, fred, amb imminent risc de pluja. Vaig pensar “vaja, l’hem ben encertat”, però l'”equip expedicionari” format per l’intrèpid articulista, els dos editors —l’Alfred i el Fèlix—, el Llorenç Brell i jo mateix, vam decidir continuar amb l’excursió prevista. Val a dir que el camí estava preciós, el bosc exhalava frondositat, una fertilitat exagerada.

Antic camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura,Gratallops Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, camí de ferradura, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Més endavant però, a meitat de camí, vam trobar un Siurana que baixava ben alegre (de vegades és quasi un simple rajolí). No ens vam acovardir i el vam travessar amb aigua ben a sobre dels genolls. Llavors sí que vaig pensar que aquell bon home no voldria tornar a saber mai més res de nosaltres. Ja havia arribat una mica constipat i, caram! entre l’aigua gelada i el fred que feia… Però el fet és que, segurament gràcies als bons vins de l’August Vicens o al saborós dinar que ens va preparar la Roser Vernet a casa seva, es va acomiadar agraint una jornada, certament, poc convencional. De fet, els meus editors no són gens convencionals i el Priorat tampoc.

Vinyes DOQ Priorat, antic camí ral de Falset a Gratallops, Gratallops Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

A l’article, en Bru de Sala parla de moltes coses (no es pot qüestionar que no hagi trepitjat el terreny) tanmateix, al meu entendre, un dels elements fonamentals és, precisament, l’article en ell mateix. En Bru de Sala és —o a mí m’ho sembla— un dels escassos intel·lectuals, amb dimensió mediàtica, que  sap mirar al sud, que coneix el sud i, quan en parla, d’entrada aconsegueix l’agraïment de molts de nosaltres per fer-nos una mica més “visibles”. Un exemple d’aquesta invisibilitat és el programa de tertúlia “Els matins de Catalunya Radio”, que tan brillantment està conduint Manel Fuentes. Val la pena però, fixar-se d’on provenen els tertulians i les localitzacions geogràfiques a les que habitualment fan referència. Si algun estudiant americà analitzés  el programa com a treball antropològic, podria arribar a la conclusió que les comarques de Tarragona, de l’Ebre i les terres de Lleida són aragoneses, allò que s’anomena la “franja”, potser.

Article de Xavier Bru de Sala “Priorat modélico”

Els tresors que guarden les capses de cartró

dijous, 13/05/2010

Ja havia deixat constància de la curiositat i bon olfacte del Toni Orensanz al parlar del seu llibre El falsari. Novament, aquesta fantàstica tafaneria de bon periodista ha donat fruits deliciosos, entranyables, que tothom podrem assaborir  mercès a la col·laboració amb l’infatigable Josep M. Ribas Prous i la excel·lent tasca del Centre de la imatge Mas Iglesias de Reus. El proper dia 20 de maig, a les 20 hores s’inaugurarà  l’exposició “Les llums del Priorat” amb imatges captades per Josep Peris Llebaria.

Blog_20100513_imatge_01.jpg

© Josep Peris Llebaria

Li he demanat al Toni algunes imatges (no són les excel·lents còpies positivades per  Josep M. Ribas Prous per a l’exposició) i permís per mostrar alguns fragments del text que ell ha preparat per la mostra. Crec que servirà per obrir la gana i anar-la a veure. El treball d’en Peris s’ho val.

Josep Peris Llebaria (Falset, 1925) és, per damunt de tot, un home discret. Encara ara no entén per què es dedica una exposició a la seva obra fotogràfica. “Jo només feia fotos, m’agradava”, diu. Tant li agradava que s’ha passat la vida plegant imatges amb una càmera al coll, sobretot entre els anys 1950 i 1970, període al qual pertanyen la majoria d’instantànies que es poden veure en aquesta exposició.

Josep Peris és, com tota la seva generació, un nen de la guerra, un xiquet marcat per la contesa bèl·lica, que els va posar la vida damunt davall. Fill de paleta, la guerra i el franquisme el van deixar amb una escolarització de mínims.

Blog_20100513_imatge_02.jpg

© Josep Peris Llebaria

(…) La pintura ha estat una de les grans passions de la seva vida. “El meu amor per la pintura i el dibuix és anterior a la fotografia, que descobreixo més tard perquè no teníem ni diners ni càmeres”, s’explica.

(…) Aquesta vocació pictòrica –Josep Peris ha pintat tota la seva vida– fa que s’interessi per l’efecte de la llum damunt les coses. S’hi fixa. Observa els paisatges locals, urbans i rurals. Les teulades. Les cases caigudes. Els barrancs. Els nens que juguen als carrers i les places. Els capvespres. Els contrallums. I és aquesta manera de mirar la que també intentarà plasmar en el paper fotogràfic amb el pas dels anys.

Blog_20100513_imatge_03.jpg

© Josep Peris Llebaria

Els seus primers clicks també tenen a veure amb la guerra civil. Sempre, la guerra. Un dels seus amics de l’ànima era Domènech Estrem, fill del poeta Salvador Estrem i Fa (assassinat a Falset el setembre de 1936). El seu gran amic havia heretat del pare mort una càmera plegable de marca Agfa, amb la qual es van començar a fer fotos de grup, a retratar els amics, la sortida de rigor de la Mona de Pasqua, i poca cosa més. A l’Agfa plegable del malaurat Salvador  Estrem li seguirà una camereta de plàstic arreplegada a partir de juntar vals d’una casa de xocalata.

Blog_20100513_imatge_05.jpg

© Josep Peris Llebaria

(…) La llum mai és un element secundari en les seves fotografies. “En la majoria de fotos que he fet i m’agraden, primer descobria la llum del lloc i després mirava que hi passés alguna cosa”, s’explica. És el cas dels xiquets que, en pantalons curts, juguen a bales al carrer Davall de Falset mentre la llum dibuixa ombres intenses de traç arquitectònic a tot el seu voltant. “Sempre que tornava del Banc al migdia em fixava en aquella llum, que em tenia enamorat, i sempre em deia que havia de fer-hi alguna cosa, fins que un bon dia va sorgir la foto dels nens”, conta.

Les seves imatges, gairebé sempre, transmeten silencis, moments de recolliment, per molt que siguin imatges preses al carrer. Són imatges en què la llum i l’ambient de fotografia sembla que es puguin tocar. És el cas de la foto zenital de l’enterrament de Mossèn Vidal el 1959, camí de l’Església, que més enllà de la seva qualitat i del seu enquadrament calculat, més enllà del moment decisiu i de la llum que capta, té emoció. Perquè Josep Peris, a Falset, és un fotògraf que dispara a allò que l’emociona i li diu alguna cosa, i això es percep en les imatges que plega.

Blog_20100513_imatge_04.jpg

© Josep Peris Llebaria

(…) A Falset, des dels anys setanta, ningú no ha tornat a veure exposada una fotografia de Josep Peris i els seus amics. Mai més. Els negatius dormien en capses, i les còpies en paper eren escasses. Així que aquesta exposició fa aflorar un patrimoni fotogràfic i artístic de primeríssima qualitat que posa en evidència que a Falset, com en tants d’altres pobles d’aquest país, hi ha autèntics tresors documentals i fotogràfics que encara habiten en el món de les capses extraviades, en els abismes dels calaixos, en el desordre de les golfes, en el planeta de l’oblit.

Toni Orensanz

Si voleu llegir el text complert: Josep Peris Llebaria, per Toni Orensanz

Un haiku “popular i tradicional”

diumenge, 25/04/2010
Festa de l'Encamisada, Sant Antoni,  Falset, Priorat, Tarragona Dies 15 i 16 de gener de 2005

Festa de l'Encamisada, Sant Antoni, Falset, Priorat. © RLM

Permeteu-me, si us plau, apuntar-vos una cirereta més del llibre del Toni Orensanz, una de les històries més condensades i, tanmateix, amb un enorme poder evocador:

—On vas, Josep Maria?

—On vols que vagi… A missa, mecagon Déu!

(Com diu un amic meu, en un haiku, el contingut, la profunditat, la posa el lector)

De diluvis, peixos i estrelles

divendres, 23/04/2010
Juanito Martinez, aguatzil, El Lloar, Priorat, Tarragona 2003.09

Juanito Martínez, agutzil, El Lloar, Priorat. © RLM

Heu sentit parlar de l’aiguat de Safres? no? no em digueu! Si més no, el que sí que coneixeu és el diluvi de paper imprès que arriba cada Sant Jordi. En el cas que algú l’enxampi sense paraigües i volgués trobar un llibre deliciós, ple d’humanitat, un llibre per relligar la nostra història recent, però també per riure ben a gust (a mi em van saltar les llàgrimes), us en diré un d’un tal Toni Orensanz (val, sí, d’acord, és amic meu). A El falsari, l’autor hi aboca un bon grapat de les històries de Falset que pacientment i laboriosa ha recollit durant anys. Personalment, l’obra em fa pensar en Jesús Moncada, no pas per l’estil, prou diferent, sinó per la capacitat que fets absolutament locals prenguin una dimensió universal. El Toni sembla que escrigui com parla —i això és molt difícil—, amb una espontaneïtat vigorosa, familiar, que et guanya per l’estomac.

Una de les històries té a veure precisament amb l’aiguat de Safres, que Javier Rull va explicar al autor. —Oh! va ser més gros que el diluvi universal. Mira si va ploure que els peixos mossegaven les estrelles pensant-se que eren molles de pa—. Cada cop que recordo aquesta imatge…  quina preciositat! Déu meu! Si voleu saber on és Safres però, us caldrà comprar el llibre.