Entrades amb l'etiqueta ‘museus’

Muntanyes de Prades i reivindicacions eternes

divendres, 8/11/2013

portadadescobrir188-22898.jpgLes Muntanyes de Prades és el territori que ocupa el dossier central del número de novembre de la revista Descobrir Catalunya. Val a dir que vaig acceptar la responsabilitat del reportatge fotogràfic amb una certa por i, a l’hora, amb molt, molt de gust. La temor ve donada perquè sovint és més difícil fotografiar allò que coneixes que no pas un territori desconegut, on la sorpresa ajuda a triar. La proximitat fa més difícil prioritzar, és inevitable. Tanmateix, em venia molt de gust poder mostrar la meva visió d’aquest territori. Som molts els que ens sentim aquestes muntanyes com a nostres, i no pas per una qüestió de propietat, sinó perquè formen part de la nostres vides, dels nostres escenaris vitals, que dirien alguns.

188Dobles2_Página_1.jpg

Descobrir ja havia parlat de les Muntanyes de Prades en altres ocasions, però aquest és el primer cop que els hi dedica el dossier central. Fantàstic! Alhora però, que el dossier arribi després de 182 números pot ser llegit com un indicador del pes d’aquest territori en l’imaginari col·lectiu català. Poquet, hi pesa poquet. I no és per falta de valors, no. Per començar, part d’aquestes muntanyes estan estretament vinculades amb un dels monestirs cistercencs més importants d’Europa, declarat patrimoni Mundial (el dossier dedica un article a parlar del bosc de Poblet). Altres serres envolten Siurana, el darrer reducte musulmà de Catalunya, en mig d’uns escenaris absolutament corprenedors, d’aquells que els anglesos qualifiquen de “dramàtics” (la foto de portada està feta des d’allí).

Fa quasi trenta anys, quan estudiava Geografia a la Universitat, que sento parlar del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Pot semblar que en aquest país hi han coses que van una mica massa lentes… o potser el territori no és prou madur, o ja li està bé aquesta situació. En tot cas, el nostre govern continua sense considerar-ho prioritari, malgrat els mil i un estudis realitzats.

Val a dir que la por a perdre capacitat de decisió sobre el propi territori ha frenat bona part de la població local a llençar-se a reclamar el Parc. I no deixa de ser comprensible. Un exagerat biaix biologista en la gestió dels espais naturals por portar a situacions on els habitats se senten estrangers. Sovint s’oblida que la figura del parc natural, en la legislació catalana, és un figura especialment destinada a afavorir el desenvolupament territorial d’àrees rurals. La protecció dels valors de l’indret ha de ser en l’eix de les estratègies, sí, però han d’estar dirigides a fixar població —a atreure’n si es pot— i a millorar-ne la qualitat de vida. Si l’objectiu només és la protecció, hi han altres figures més adients.

Entre les coses que crec que valdria la pena reflexionar sobre el món dels parc hi ha el fet que les figures de director (de parcs naturals o nacionals) siguin càrrecs pràcticament de per vida. Això significa que, si no t’hi entens, has begut oli (tècnics, veïns, institucions local, etc.). Sembla més prudent que aquest tipus de càrrecs de gestió (directors de parcs, de museus, de patronats, de consorcis, etc.) estiguessin associats a un projecte de direcció acotat en el temps. Vuit o deu anys per desenvolupar-los i després, un nou destí, amb nous reptes, nova gent i noves possibilitats. Potser estic equivocat, però em sembla més interessant i, sobretot, més higiènic, més saludable tant pel territori com per les pròpies persones, per evitar-ne, per exemple, l’esclerosi professional.

Sigui com sigui, les Muntanyes de Prades encara no son Parc Natural. Més enllà dels beneficis i inconvenients d’aquesta possibilitat, i ha un fet important que un parc (o alguna altra opció aglutinadora) podria ajudar a aconseguir: consciència, identitat i imatge conjunta. Aquesta encara no existeix, i probablement això té molt a veure amb la feblesa de la seva projecció exterior. Aquestes serres s’estenen dins quatre comarques (Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat) i a cada banda es tendeix a veure només una cara, un vessant. Recorden la faula dels savis cecs i l’elefant? És comprensible, però aquest país necessita visions més àmplies, més ambicioses. Necessitem un servei de globus aerostàtics.  Hi ha bon amic meu que sempre em diu que per evitar capelletes el millor és construir una catedral.

Us deixo amb algunes de les imatge que no van poden sortir en el reportatge.

Capafonts des de la serra Plana. Al davant, el Picorandan i darrera, els Motllats. Muntanyes de Prades.Capafonts, Baix Camp, Tarragona

Capafonts des de la serra Plana. Al davant, el Picorandan i darrera, els Motllats. Muntanyes de Prades.Capafonts, Baix Camp. © RLM

 

Mas de Flassada, vinyes de Torres.Barranc de Vallerdú, serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.Al fons, els vessants del puig d'en Cama.La Selva del Camp, Baix Camp, Tarragona

Mas de Flassada, vinyes de Torres.Barranc de Vallerdú, serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.Al fons, els vessants del puig d'en Cama.La Selva del Camp, Baix Camp. © RLM

 

Les muntanyes de Vandellòs i el Baix Camp.  Vista des de camí vell de Reus a Prades sota el pla de la Mola.Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.L'Albiol, Baix Camp, Tarragona

Les muntanyes de Vandellòs i el Baix Camp. Vista des de camí vell de Reus a Prades sota el pla de la Mola.Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades.L'Albiol, Baix Camp. © RLM

 

Vall del riu Brugent. Al fons, la torre d'en Petrol. Muntanyes de Prades.Mont-ral, Alt Camp, Tarragona

Vall del riu Brugent. Al fons, la torre d'en Petrol. Muntanyes de Prades.Mont-ral, Alt Camp. © RLM

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp, Tarragona

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp. © RLM

 

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp, Tarragona

Museu d'Alcover, secció de Palentologia. Visita guiada per a famílies i escolars.Alcover, Alt Camp. © RLM

 

Mas d'en Carles, serret dels Avencs, barranc de la Baridana, Muntanyes de Prades,Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona2003.04

Mas d'en Carles, serret dels Avencs, barranc de la Baridana, Muntanyes de Prades,Montblanc, Conca de Barberà. © RLM

 

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades - Montblanc (CIAR).Montblanc, Conca de Barberà, Tarragona

Centre d'Interpretació d'Art Rupestre Muntanyes de Prades - Montblanc (CIAR).Montblanc, Conca de Barberà. © RLM

 

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat,. © RLM

 

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana, sector esperó de Primavera. Dani Celma a "Se m'acaba la baldufa" 7a.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat, Tarragona

Escalada a les parets de la Siuranella, davant Siurana, sector esperó de Primavera. Dani Celma a "Se m'acaba la baldufa" 7a.Serra de la Gritella, Muntanyes de Prades.Cornudella de Montsant, Priorat. © RLM

 

 

 

 

Les sardines, l’omega3 i el festival romà de Tarragona

dijous, 17/05/2012

Aquest era l’any perfecte per abandonar… Les circumstàncies (i algunes persones) ho havien posat fàcil. Aquest discurs pessimista, que tan bo deu resultar per alguns especuladors, hauria ajudat a que la major part de la gent assumís com a inevitable que el Festival Tàrraco Viva no hagués celebrat la seva XIVa edició  (s’hauria quedat amb XIII per a joia dels supersticiosos). Però no. Potser és el famós omega3 de les sardines tarragonines o potser per massa sol a la closca, però el cas és que en aquesta ciutat i ha gent tossuda i molt entusiasta. Penso en els grups de reconstrucció històrica de la ciutat, en tots els que participen al Festival i, és clar, molt especialment, en l’equip organitzador del Festival. No són perfectes, però són bons, molt bons. Entre ells hi ha una professional que m’ha sorprès especialment per la seva capacitat de pensar constantment en el públic, especialment davant les dificultats, i per posar-lo davant de tot. D’aquesta gent s’aprén. Sí senyor.

Aquest l’any, per exemple, podríem haver-nos quedat sense el programa-revista del Festival, o haver-lo hagut d’editar de qualsevol manera. En canvi, hem apostat per canviar-lo i provar de millorar-lo en un temps record (impossible diria jo). Moltes, moltes gràcies al grapat d’empreses que han confiat (quasi a cegues) i han col·laborat per fer-lo possible. De fet, parlant de dificultats, si us fixeu, la tria de la imatge del cartell d’aquesta edició no és casual.

 

Perifèries bucòliques i estigmatitzades

dijous, 4/11/2010
Berga.jpg

Josep Berga i Boix, "Veïnat de Sangles" 1871, aquarel·la sobre paper, Museu de la Garrotxa

Gasolinera a la N-240. Al fons, el polígon industrial petroquímic Nord, Perafort, Tarragonès, Tarragona

Carretera Tarragona-Lleida i polígon petroquímic nord, Tarragona. © RLM

Triar obres del museu que permetessin elaborar un discurs visual sobre les perifèries actuals. Aquest va ser la suggestiva proposta que vaig rebre del Museu de la Garrotxa d’Olot.

El museu i l’Observatori del Paisatge de Catalunya van convidar a cinc fotògrafs a “reflexionar sobre les diferents representacions del paisatge i, al mateix temps, apreciar com ha canviat el paisatge de les perifèries en les últimes dècades”. L’objectiu ha estat aconseguir una exposició on es contraposi “la imatge idíl·lica i bucòlica representada en els quadres de paisatge de finals del segle XIX i principis del XX (de Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix, Ramon Casas, Enric Galwey) amb la visió de les perifèries actuals dels fotògrafs Jordi Bernadó, Albert Gusi, Rafael López-Monné, Aleix Plademunt i Llorenç Rosanes”.

Habitualment, els meus encàrrecs professionals van en una altra línia. És a dir, la invitació del que serà el futur Museu del Paisatge de Catalunya em va suposar un repte i alhora un joc (moltes gràcies!). Les perifèries actuals són espais que reflecteixen no poques de les contradiccions que tenim com a societat i no constitueixen pas espais “còmodes”. A més, en el meu cas, les meves perifèries són, en general, espais profundament estigmatitzats per un element singular: la gran indústria petroquímica.

El record dels antics espais agrícoles del Camp de Tarragona, que l’alba despertava poc a poc, suaument, humitejats per la boirina del riu, contrasta ara amb un enginy grandiós, ple de llumetes i xemeneies, que no descansa mai i que evoca les ovelles elèctriques amb les que probablement somniaven els androides.

Tanmateix, la gran indústria simbolitza només una part d’aquests canvis. Un altre que em crida tan o més l’atenció és l’abandonament cru i ignominiós d’antics masos i molins que han quedat en terra de ningú, en un territori que no sabem que és, però sí el que ja no tornarà a ser. Els veig amb tristor, com el símbol d’un fracàs, de la incapacitat de refuncionalitzar edificis i de preservar una certa dignitat dels espais que ja “no són”.

L’exposició porta el nom de “Els paisatges de les perifèries. Mirades creuades” i s’inaugura el proper  dia 6 de novembre a les 7 de la tarda. Constitueix alhora una activitat complementària del seminari internacional “Franges. Els paisatges de la perifèria”, que organitza l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

Enllaço la nota de premsa del Museu i el targetó de l’exposició i penjo algunes de les imatges que no estaran presents a Olot.

Polígon industrial petroquímic Nord.El Morell, Tarragonès, Tarragona

Polígon petroquímic nord, Tarragona. © RLM

Mas enrunat al costat de l'autovia de Tarragona a Salou (C-31B), al fons el port de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Port de Tarragona. © RLM

Molí abandonat del riu Gaià al costat de l'antiga carretera N-340 aprop d'Altafulla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

N-340 i molí abandonat del Gaià a l'entrada d'Altafulla. © RLM

Records de Mussolini. Roma II

dimarts, 12/10/2010
Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

La primera edició de les jornades de divulgació històrica a Roma han portat el títol de Ludi Romani, Festival internazional della civilta’ e cultura romana i pràcticament totes les activitats s’han dut terme dins el Museo della Civiltà Romana, situat en la zona EUR.

Es tracta d’un museu ben singular, molt poc visitat pels turistes que arriben a Roma. No hi han peces originals sinó una quantitat impressionant de reproduccions i de maquetes. Va néixer a la primera meitat dels segle XX amb la voluntat d’oferir en un mateix indret una visió de la romanitat que tingués caràcter permanent. L’edifici, projectat durant el règim mussolinià, havia de formar part de l’Exposició Internacional de Roma de 1942 (EUR), concebuda per glorificar els 20 anys de fascisme i que mai es va arribar a celebrar.

Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma antiga, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Acabada la II Guerra Mundial, als anys 50, l’ajuntament de Roma va reconsiderar el projecte gràcies al fet que la FIAT es va fer càrrec de completar l’edifici, de finançar el projecte i la primera part de les obres de rehabilitació. Així és com va neixer el 1952 el Museo della Civiltà Romana. És obvi que la força de les peces autèntiques no es pot comparar amb el d’una rèplica, però també és veritat que la capacitat de lectura i d’interpretació de les maquetes és fantàstica. Els anys no perdonen i el museu ha quedat antiquat (com també el nostre Museu Nacional Arqueològic de Tarragona). Tanmateix, des d’un punt de vista educatiu, segueix sent molt interessant. Cal recordar, per exemple, que aquí es troba la immensa maqueta de la Roma imperial, absolutament impressionant (només per veure-la val la pena arribar-s’hi).

Gran maqueta de la Roma romana. Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma imperial, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Gran maqueta de la Roma romana. Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Maqueta de la Roma imperial, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Pel que fa al festival Ludi Romani, és evident que aquest era el primer any, és a dir, una edició de rodatge. Malgrat el que pugui semblar, no és fàcil dur a terme un esdeveniment d’aquestes característiques a Roma per diverses raons. Per exemple, la mida de la ciutat. En aquest sentit, la dimensió de Tarragona és més idònia. Hi van participar grups força interessant, alguns ben coneguts a Tarragona com els Ludi Scaenici, i es probable que altres vinguin a Tàrraco Viva en properes edicions. L’acceptació i assistència del públic va ser força bona i els responsables en va quedar contents (algun reconeixia obertament que mai havia vist tanta gent al museu). Els tarragonins que hi vam assistir ens vam sentir contents de compartir vincles i especialment orgullosos del reconeixement que des de Roma es va fer del nostre festival.

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Médico romano. Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Extracció d'una punta de fletxa amb instrumental d'època romana. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Médico romano. Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Extracció d'una punta de fletxa amb instrumental d'època romana. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Ludi Romani. Festival internazional della civilta ' e cultura romana. 1a edición, Museo de la Civilización Romana (Museo della Civiltà Romana), situado en la zona EUR.Roma, Italia.

Jocs d'estratègia. Ludi Romani, Museo della Civiltà Romana, Roma. © RLM

Records de Marc Aureli. Roma I

dimecres, 6/10/2010
Estatua ecuestre de Marco Aurelio. Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Estàtua de l'emperador Marc Aureli, Museus Capitolins, Roma. © RLM

A finals de setembre vaig estar uns dies a Roma, teòricament per feina però a la pràctica, ha estat més un plaer que un treball. Vaig acompanyar al Magí Seritjol —el creador i gestor de Tàrraco Viva— i a part del seu magnífic equip. En Seritjol va estar convidat pel Museo della Civiltà Romana a donar una conferència en les primeres jornades de reconstrucció històrica romanes que s’han celebrat enguany a Roma. Els elogis a Tàrraco Viva, per part d’experts italians, van ser constants.  Curiosament, la petita Tàrraco, sense cap pretensió de comparar-se a les joies arqueològiques que guarda la capital imperial, en aquests moments és un referent a Roma i a Europa pel que fa a com divulgar la història. Un exemple de com fer les coses ben fetes.

Això em recorda una reflexió que sovint fem amb el Salvador Anton respecte als recursos turístics de casa nostra: tenim el hardware que tenim (que habitualment no esta gens malament), però en l’aspecte on realment podem ser competitius és amb el sofware. És a dir, a nivell de patrimoni romà, per exemple, a Tarragona Déu n’hi do el que disposem, ara bé, ni podem competir amb Roma, ni som la ciutat romana més ben conservada. En absolut. Tanmateix, el camp del pensament, la reflexió i els coneixements no té més límits que els de les pròpies capacitats i, Tarragona, pel que fa al coneixement de com divulgar la història —el famós know how—, en aquests moments ocupa posicions capdavanteres a nivell internacional. Ho sabrem aprofitar com a ciutat per desenvolupar una veritable indústria cultural a partir de quelcom realment creat aquí? o pel contrari ens emmirallarem i dedicarem els esforços a aconseguir alguna o altra franquícia?

Estatua colosal de Constantino. Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Cap de l'estàtua gegantina de Constantí, Museus Capitolins, Roma. © RLM

Roma és fantàstica però, veure-la de la ma d’aquests homes és un veritable privilegi. Carai, quina manera de gaudir de les pedres… i de la pasta. Passejar-hi amb els ulls de la romanitat i la cultura és reconèixer els orígens de la nostra civilització europea i d’un mateix —abans que Gifrè el Pilós, m’agrada pensar que el meu referent fonamental és August. Més enllà de la fascinant i enlluernadora grandiositat de Roma, hi han continues lliçons de com organitzar-se, de com governar, de com intentar ser més justos, més ciutadans. Llàstima que el prejudicis del Hollywood més religiós i purità —entre altres— continuïn desvirtuant i estigmatitzat un passat utilíssim per entendre el present.

Foros Imperiales desde el balcon de los Museos Capitolinos (Musei Capitolini)Roma, Italia.

Els fòrums Imperials des de la balconada dels Museus Capitolins, Roma. © RLM

A més de fotografiar peces als museus pensant en les properes edicions de Tàrraco Viva, em vaig dedicar a un dels meus temes preferits: “nosaltres els turistes”, és a dir, retratar el que més o menys tots fem quan exercim de turistes, els rituals, els comportaments, les ocupacions més o menys pacífiques de carrers, places, etc. Tenia pensat tractar les fotos de tots els dies abans de penjar el post però… la feina se’m menja. De moment penjo un petit tastet del primer dia.

Arrivederci


Turistas, al fondo, la columna de Trajano.Roma, Italia.

Roma, al fons, la columna de Trajà. © RLM

Plaza del Campidoglio ('Capitolio'), remodelada según diseño de Miguel Ángel.Roma, Italia.

Plaça del Capitoli i còpia de l'estàtua de l'emperador Marc Aureli, Roma. © RLM

Roma, Italia.

Souvenirs, Roma. © RLM

Roma, Italia.

Souvenirs, Roma. © RLM

La Fuente de Trevi (Fontana di Trevi) es la mayor y más ambiciosa de las fuentes barrocas de Roma.Roma, Italia.

La font de Trevi, Roma. © RLM

El Panteón de Agripa o Panteón de Roma [Il Pantheon en italiano] es un templo circular construido en Roma a comienzos del Imperio romano dedicado a todos los dioses (la palabra panteón significa templo de todos los dioses). Roma, Italia.

Sortida del Panteó i plaça de la Rotonda, Roma. © RLM

Piazza della Rotonda, situada frente al Panteon.Roma, Italia.

Plaça de la Rotonda, Roma. © RLM

Plaza NabonaRoma, Italia.

Plaça Nabona, Roma. © RLM

Plaza NabonaRoma, Italia.

Plaça Nabona, Roma. © RLM