Arxiu de la categoria ‘vi’

Propostes a peu que vénen de gust

dimecres, 9/05/2012

Porto ja uns quants dies “esclavitzat” pel meu estimat festival Tarraco Viva, col·laborant colze a colze amb l’equip organitzador que navega en plena tempesta, diluviant, amb vent desfavorable i amb una administració preocupada per si els rems compleixen la normativa… Com deia Ciceró: “com més gran sigui la dificultat, major la gloria” (ves per on que no m’ho acabo de creure).

Tinc amics em fan arribar propostes per “alliberar-me” (o per tocar-me els nassos, ves a saber). Propostes fantàstiques però en les que difícilment podré participar. Per això he pensat que potser algú que ho llegeixi s’animarà i ens ho podrà explicar (val la pena aprofitar aquesta magnífica primavera).

El proper dissabte dia 12, El Brogit guiatges organitza una sortida a peu resseguint un tram del vell camí del Lloar a la Figuera i tornant pel camí de la Font de Minfami. Els camins són preciosos i l’itinerari deliciós, un dels que recomano quan no s’ha estat mai al Priorat. L’excursió acaba com cal, amb un tast de vi en un celler. Aquesta és una de les millors empreses de senderisme guiat que conec. Passió per la feina i treball, molt treball.
image001.jpgEl mateix dia 12 organitzen una altra excursió a peu pel Priorat que també val molt la pena i que uneix Mas Ardèvol (un dels allotjaments rurals més fantàstics que conec) amb Mas Sinén, el celler Burgos-Porta. Per arribar-hi reseguiran un dels camins recuperat recentment que més estima tinc (i que més va costar de trobar), el camí vell de Porrera a Poboleda. Sensacional! I amb un final immillorable: l’esmorzar i el vi que fa el Salvador Burgos i la seva família.

tast-guiat.jpgTots els camins porten a Roma i, del 17 al 27, passen per Tàrraco. És veritat però, que n’hi ha un que el dia 26 també porta a Borredà. Aquest petit poble del Berguedà poc a poc va convertint-se en capital dels formatges catalans. La proposta és tota una provocació: un itinerari guiat per conèixer —i tastar— formatges. No crec que calgui ni motxilla, ni crema solar (es fa dins una carpa). Podeu, això sí, portar una mica del vi del Salvador, sense desmerèixer, és clar, els del celler Oller del Mas.

 

 

Llibres i paisatges prioratins a poc a poc

dilluns, 23/04/2012

Bon Sant Jordi, bons llibres i bon paisatge!

Ens hagués agradat poder compartir aquest dia amb la guia d’Arola Editors A peu per camins del Priorat a les mans, finalment publicada. Però… Sant Jordi, el cavall, el drac, la princesa… tots han acabat ensopegant i amuntegant-se i, malgrat que la guia ja està llesta, no ha estat possible imprimir-la amb condicions (sí, ja se que sovint fai elogi de la lentitud però he de confessar que aquesta vegada m’hagués agradat disposar d’una mica més de velocitat).

De tota manera, també és veritat que em fa pànic a córrer davant de Sant Jordi, i no és per cap esperit de drac que pugui tenir, sinó per les patinades que es poden fer quan es va massa embalat. Tanmateix però, al Toni Orensanz i a mi ens sap greu no tenir encara la guia per poder-la compartir amb tota la gent que ens ha ajudat, els qui ens han explicat històries, els qui han reobert camins, els qui ens han prepart els mapes i tracks, els qui ens han deixat precioses fotografies antigues o els que “intrèpidament” es van oferir voluntaris per a provar els itineraris.

Res. Ens caldrà esperar algunes setmanes més (espero que poques). Mentre tant, no hem pogut estar de penjar un bon fragment de la guia per celebrar aquest dia de llibres amb tots vosaltres. Així podreu llegir el fantàstic pròleg que ens ha fet l’Eduard Punset. De veritat, molt bo. Desitgem que to plegat us agradi aquest avançament en primícia (podeu descarregar-lo AQUÍ)

Camí del grau del Rebull.Xarxa de Camins del PrioratLa Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí del grau del Rebull. Xarxa de Camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

També avança lentament, però constant, el procés per presentar la candidatura del Priorat per ser declarat paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Fa uns dies vam tenir la bona notícia que el Parlament de Catalunya ha donat el seu suport a la candidatura. Aquest és un dels actes que no formen part dels requeriments oficials exigits per la UNESCO però que tenen una considerable importància simbòlica. Podeu consultar el text integre AQUÍ. Està molt bé. Ara però, ens caldran compromisos reals —a banda dels simbòlics— de part dels nostres polítics.

Pel Priorat, per tal que aquest territori tan singular i difícil pugui tirar endavant aquest gran projecte, necessitarà de totes les aliances possibles. No se m’acut un projecte millor, més positiu, més optimista, més aglutinador i carregat de futur pel Priorat que aquesta candidatura a paisatge cultural patrimoni de la Humanitat. Aquest no és però un projecte comarcal, sinó un projecte realment de país directament vinculat al món agrari, al respecte al paisatge, als pagesos, a la terra, a una altra manera de veure el futur.

És evident que la crisi ha afegit nous reptes al procés i no penso tant en la manca de recursos com en la pluja de desànim que dia sí i dia també ens cau a tots a sobre. Les temptacions de tancar-se a casa són enormes —al Priorat i arreu—. Ara més que mai però, cal tenir present que l’ordit és el que fa fort els fils. El desànim, per contra, esfilagarsa els teixits.  En un comentari recent, el meu amic Jaume Salvat deia “el Priorat és una comarca valenta, ambiciosa, que no es resigna a les adversitat. Tot el contrari, n’ha  sabut fer virtud“. És hora de comprovar-ho, és l’hora dels valents.

Com estem de primícies, us avanço  el text de les samarretes de la nova edició del meu estimat festival de cultura clàssica Tàrraco Viva: “CALAMITAS VIRTUTIS OCCASIO EST” “En l’adversitat es demostra el valor”, SÈNECA.

 


Històries de Montsant, la muntanya viscuda

dimecres, 26/10/2011

Acaba de sortir el número de novembre de la revista Descobrir Catalunya i aquest cop està dedicat a Montsant, la que sempre dic és la “meva” muntanya (i la de molts altres, és clar). He tingut la sort d’elaborar el reportatge fotogràfic i de treballar molt estretament amb l’equip de redacció i amb els diferents periodistes autors dels textos. I ha estat un plaer, si senyor!

Montsant, aquesta gran muntanya, ja havia estat tractada en altres números del Descobrir. És la primera vegada però, que directament se li dedica un central. Hem procurat que la mirada sobre aquest territori fos nova, diferent i hem posat el focus fonamentalment en les persones que hi viuen, que hi treballen i que estan vinculades anímicament a la muntanya.

Aquest és un reportatge fet com alguns entenem el periodisme —també el de viatges—. Redactor i fotògraf hem treballat plegats per tal que els dos discursos, l’escrit i el visual, estiguin el més trenats possible. Això no assegura que el resultat sigui bo, però sí que ajuda molt a que sigui el més coherent possible. El resultat, evidentment, ha de ser jutjat pels lectors.

En aquest número hi trobareu un article excel·lent —i gens fàcil de fer— de la Sara Sans (aquesta dona cada dia escriu millor) sobre el Montsant més simbòlic i la seva relació amb els creadors literaris i amb els activistes de la cultura a la comarca. Després ve un article sobre el Montsant dels pagesos, escrit i viscut per l’Oriol Margalef, un periodista nascut a les Terres de l’Ebre, vinculat al camp i amb un cognom que delata la indefectible necessitat de recuperar antics i profunds vincles amb aquesta comarca. Ell us explicarà les converses amb un grup pagesos que treballen a les faldes de la muntanya, gent que creu profundament amb la terra, gent valenta, dignes successors de les generacions de pagesos prioratins que s’han deixat l’esquena en els costers i bancals d’aquest petit país. Hi trobareu també recomanacions per tastar vins, olis, festucs i préssecs conreats al peu de Montsant.

T29_RLM0342BX.jpgRoger Aleu i el periodista Oriol Margalef a l’ horta de L’Esparver. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

L’Isaac Albesa escriu un article que probablement us sorpendrà i que parla de gent que va deixar casa seva per vindre a viure al peu de Montsant, atrets per la roca, la verticalitat i la salvatge seducció del buit. Sí, sí, corrents migratòries originades pel l’atracció dels cingles, que han portat nous pobladors i famílies a una de les capitals internacionals de l’escalada, Cornudella de Montsant. Hem volgut que aquest article el fes un bon periodista però que no hagués practicat mai l’escalada, per tal que els seus ulls fossin una mica els de la majoria dels lectors. El resultat és molt espectacular.

El periodista Isaac Albesa, al grau de Carrasclet. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

El darrer article porta la signatura del Toni Orensaz i és, en la meva modesta opinió, un dels millors que he llegit mai sobre la cartoixa de Scala Dei. El Toni ens acompanya a descobrir la “nova” cartoixa que està apareguent sota les runes, allí on molts pensaven que ja no es podia trobar res. Ho fem de la mà de dos persones apassionades per aquest monestir, l’arquitecte i l’arqueòleg responsables de les excavacions que s’estan duent a terme al vell monestir —Carles Brull i Josep M. Vila— els quals ens han ajudat, i molt, a entedre les veritables dimensions físiques i simbòliques de la poderosa cartoixa barroca aixecada als peus de la muntanya santa.

Al final de cada un dels articles hi trobareu una proposta d’excursió vinculada amb el tema tractat. Algunes són passejades per fer amb família i altres poden constituir tot un repte pels amants dels cingles i les emocions fortes. Són propostes que recorren antics camins de ferradura, alguns dels quals han estat recentment recuperats pel Parc Natural de la Serra de Montsant. Alguna altre cop ja he destacat l’extraordinària tasca que ha fet el Parc i la seva brigada en relació als camins.

L’objectiu d’aquestes propostes és clar. En agradaria que els lectors, a més de llegir còmodament la revista al sofà de casa, es calcessin les botes per experimentar en primera persona els articles de la revista. Estem convençuts que una de les millors maneres de viure intensament els paisatges és recorre’ls a peu. De fet, alguns dels secrets que guarden els territoris només es revelen apropant-s’hi així, lentament, caminant.

T29_RLM1588BX.jpg

Serrall de les Roques. L’antic camí ral de Cabacés a Margalef travessa una plantació d’oliveres. Cabacés, Priorat. © RLM

Si algú s’anima, dijous  27 d’octubre, a les set de la tarda, a l’absis del Castell del Vi de Falset, es farà la presentació d’aquest número de la revista Descobrir.

 

 

Els llops els agrada el vi

dijous, 28/04/2011
Tast amb llops, "tast de vins de poble" de la DOQ Priorat dins la XIII Fira del Vi de Falset, Mostra de vins de la comarca del Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Tast amb Llops, Gratallops, Priorat. © RLM

Si dic que és una “cita obligada” sonarà a tòpic i és veritat. Tanmateix, pels amants del món del vi, ja és aquí el primer cap de setmana de maig i amb ell la Fira del Vi de Falset, la gran mostra de vins de la D.O.Q. Priorat i la D.O. Montsant. Si bé la mostra és prou interessant per ella mateixa, cal destacar molt especialment la riquíssima agenda d’activitats relacionades que es celebren aquests dies i que van des de les conferències, als maridatges, sopars, festes, exposicions, música i, és clar, els tastos. Impressionant tot plegat. A més del web oficial, trobareu puntual informació al web de Turisme del Priorat.

Entre la varietat de tasts que s’organitzen he de reconèixer que n’hi ha un que m’agrada especialment, és el Tast amb Llops que se celebra a Gratallops. No és fàcil explicar-ho però es produeix una singular barreja d’elements que als meus ulls el fan molt especial. Uns grans vins —enormes!— produïts a Gratallops i els dels cellers convidats, es mesclen amb música en viu, en una indret preciós, obert als vells turons prioratins, entre gent del país i de molts altres d’arreu del mon, units per la passió del vi. És clar que el vi ajuda —i la bona feina dels organitzadors també—, però el fet és que durant unes hores, aquella petita plaça es converteix en un dels centres de l’Univers, en un món amable, culte, alegre, seductor, obstinat a celebrar la vida. I llavors recordo aquell Priorat de final dels anys 80 que semblava condemnat…

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”

divendres, 1/04/2011
Vinyes del mas de Sant Antoni. DOQ Priorat. Al fons, el camí de Cabacés i els cingles de la serra Major del Montsant. Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de Cabacés sota els cingles de la Serra Major del Montsant i vinyes del mas de Sant Antoni, Parc Natural de la Serra de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”, això diu la saviesa popular i segur que té raó. L’aigua és, en efecte, el principal enemic dels camins tradicionals, a més de l’abandonament i la ignorància, és clar. I pel que fa al vi, les noves anyades ja estan llestes al Priorat i els camins per passejar entre vinyes també.

PS_PortadesCat.jpg

Fa pocs dies que es van presentar un seguit de tríptics que recullen una desena de propostes per assaborir sense presses i intensament els paisatges d’aquesta comarca. Petites píndoles per aconseguir moments de felicitat. Podeu descarregar-vos-en una aquí i les trobareu totes penjades al web: www.turismepriorat.org. Alhora també és va presentar un singular cicle d’excursions a peu, guiades, que inclouen visites i tast en cellers prioratins. Unes propostes, sens dubte molt suggerents, que volen barrejar el millor dels dos mons.

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat,  Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Fa un temps el Priorat es va proposar recuperar alguns dels seus vells camins per tornar a connectar pobles, vinyes, oliveres, cellers, molins… per poder circular —ara que tenim alta velocitat— amb el mitjà de transport més humà: les cames. Respon a un exercici de repensar la modernitat, sense renunciar als avenços, però sense perdre els elements fonamentals que a les persones ens ajuden a trobar sentit a l’existència.

Aquesta és una opció agosarada, és veritat. Implica destinar recursos econòmics i humans per recuperar vells camins en desús, ara que hi han tantes necessitats. Tanmateix, és una opció que connecta amb els corrents culturals més avançats de les societats modernes i, alhora, amb els fonaments d’aquest territori, és a dir, amb la ruralitat. És una opció que reforça coherències. Algú s’imagina degustar un vi prioratí amb presses? Quina ruralitat pot experimentar-se des de l’asfalt?

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Aquest és un territori tossut, d’arrels profundes, com les de les vinyes que penetren els sols pissarrosos metres i metres, buscant la humitat. Aquest és un territori que està vivint un riquíssim procés de presa de consciència de qui és, on està i cap a on vol anar. I això li dóna un força enorme, formidable.

En termes d’estratègia turística l’opció del Priorat és clara. Lluny de voler explorar-ho tot —un error— ha optat per impulsar els aspectes relacionats amb el món del vi, de l’oli i el turisme a peu. Tanmateix, no es reobren camins només per convidar als visitants a conèixer pausadament aquest singular territori. La recuperació d’aquest patrimoni va molt més enllà i es revela com una aposta identitària. El text de presentació de la Xarxa de camins del Priorat ho deixa ben clar:

“Diuen que són els fils de la memòria, que els vells camins guarden els secrets de la història, i no només la de les grans gestes o desfetes, sinó la de la gent senzilla, la que cavava solcs, podava la vinya i maleïa el cel i tots els sants quan no plovia.

Al Priorat estem capficats en recuperar-ne un bon grapat perquè volem que la canalla pugui tornar a seguir els camins dels seus padrins, perquè pugui veure el futur de la seva terra amb els ulls dels qui la van treballar durant segles. Perquè hi han secrets que només es revelen a peu, pausadament.

Sabem que cada dia són més els que gaudeixen del plaer de caminar, els que aposten per defugir banalitats i recuperar la pell, el tacte, la intensitat i la grandiositat de les experiències bàsiques: el soroll del propi cor, el descobriment d’un horitzó rera un turó, el vent que juga a fet i amagar entre les vinyes, la llum que daura les oliveres…

Volem que el Priorat es pugui creuar a peu i compartir la profunda dimensió humana d’aquest petit territori. La xarxa de camins del Priorat es una invitació a descobrir i gaudir intensament d’aquest racó de muntanya mediterrània on l’agricultura encara dóna vida i on les aromes i els sabors són de veritat.”

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí dels Trossets, xarxa de camins del Priorat. A fons, Porrera. Vinyes DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí dels Trossets i Porrera al fons, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí de la Drecera, antic camí de ferradura que connecta La Morera amb Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Drecera, la Morera de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Mas de Cabaló. Vinyes de la  DOQ Priorat. El Molar, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de Cabaló, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Pinell, antic camí de ferradura, xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Torroja, Priorat, Tarragona

Camí del Pinell, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Bassa i font del Mas de Sant Antoni.  Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Font de Sant Antoni, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Màscares, balls, vi i Carnaval

dimarts , 1/03/2011
Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja, Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

“Mira bien la fotografía que acompaña estas páginas y no te confundas. No. No es Venecia. Es Haro. Es el Carnaval del Vino, un baile de máscaras de postín, de esos que se ven en las películas, con ropajes lujosos y música de época” Així comença un article publicat fa uns dies al diari El Correo on es feia ressó de la segona edició d’aquest esdeveniment. La ciutat d’Haro és, juntament amb Jerez, el bressol històric del vi a Espanya. Disset cellers instal·lats a la població ho corroboren. Això no significa però, que no els calgui repensar estratègies per fer front als nous reptes dels difícils mercats vinícoles.

Des de fa uns anys estic col·laborant amb el pla de dinamització turística que està sent desenvolupat a la ciutat, dirigit per l’empresa Sepinum. A més de conèixer els cellers —alguns veritablement excepcionals— he pogut conèixer de primera ma estratègies i projectes. Aquest Carnaval del Vino, per exemple, neix com a iniciativa pensada per afavorir el treball conjunt dels cellers d’Haro, quelcom que ni aquí ni enlloc no resulta fàcil. El ball de màscares és lògicament, una estratègia per enfortir i projectar la imatge vinícola d’Haro però, molt especialment l’excusa per tal d’aconseguir que més d’una dotzena de cellers mostrin conjuntament els vins que sortiran al mercat. Entre aquests estan noms tan destacats com López de Heredia, La Rioja Alta, CVNE, Muga, Bilbaínas, Roda, Ramón Bilbao o Carlos Serres (Dinastia Vivancos).

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Està clar però, que l’excusa havia d’estar a l’alçada de la imatge que volen projectar aquests grans cellers i la primera edició no sols no va defraudar sinó que va superar totes les expectatives. L’equip de Sepinum, amb Julio Grande al capdevant, van tornar a confiar en la capacitat de l’art per transformar realitats, per generar imatge, per projectar futurs. L’espectacle va ser encarregat a una companyia de teatre professional que, amb guió simpàtic, excel·lent música barroca, bons actors i balladors i un vestuari de somni, van aconseguir un espectacle que destil·lava bon gust, elegància i sensualitat.

Algú se li acut millors qualitats per associar-les al vi?

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

El Priorat, Patrimoni Mundial

dimecres, 28/04/2010

Vinya de coster de llicorellai ametller florit, al fons la serra Major del Montsant, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.02

Precisament a Falset, fa uns dies es va presentar una altra història que pot marcar de manera molt destacada la comarca sencera. El dia 19 d’abril, al teatre l’Artesana es va mostrar al públic prioratí el resultat de més d’un any de feina: el Document de presentació de la candidatura del Priorat a ser declarat paisatge agrari patrimoni mundial. Algú podrà pensar —Ostres!, si que van fort aquests prioratins, potser massa vi…

He tingut la sort de participar directament en la redacció del document i ha estat una experiència fantàstica. Personalment tenia molt clar que el Priorat constitueix un territori que presenta moltes singularitats i valors i, de fet, tot l’equip de redacció vam intuir de seguida els arguments en que podria basar-se la candidatura. De tota manera però, els resultats ens han sorprés. La reflexió seriosa i el treball conjunt ha permès aprofundir en les raons, els fets, les repercussions… El resultat és una candidatura amb una gran solidesa conceptual i amb una enorme potència pel fet que sorgeix de sota, de la seva gent, de la comunitat. PRIORITAT ha estat l’associació que ha aglutinat col·lectius, associacions i individus per impulsar el procés. És ara que les institucions i els seus representants s’hi han sumat.

Olivera i vinyes de la DO Montsant, Capanes, Priorat, Tarragona 1997

Però què és el que fa excepcional el Priorat? Els arguments són diversos però l’eix central és clar: a hores d’ara, al conjunt de muntanyes mediterrànies, l’agricultura ha pràcticament desaparegut com a activitat econòmica rellevant. Senzillament, no és rentable, no es pot mecanitzar, massa feina, massa difícil. En canvi, en aquest petit racó de món, fa milers d’anys que la gent viu de plantar i fer créixer collites.  El camp segueix sent l’activitat que regeix la vida de la comarca, de manera directa o indirecta. Hi ha joves enòlegs que no se’n van de vacances per comprar unes botes de bon roure i començar a fer el seu vi. Altres pagesos pentinen un altre cop a ma les seves olives, quasi com si les acaronessin, perquè diuen que els aparells mecànics en fan malbé una part. I és clar, l’oli, a més d’exquisit, té un regust a profunda humanitat. Aquí passen coses importants. El Priorat desobeeix el fatídic destí que la modernitat ha dictat a les àrees de muntanya d’aquest Mediterrani tan nostre. El Priorat és, entre altres coses, un veritable laboratori on s’està posant en pràctica noves maneres de fer les coses, on s’aposta per la terra (l’únic que sempre han tingut perquè, com diu el Toni Orensanz, “la fàbrica que ho havia d’arreglar tot, mai va arribar”). I això, amb les crisis econòmiques i de models en que estem immersos, té un gran valor.

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat, La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona 2003.02

Tal com l’ha entès el Priorat, el procés que implica una candidatura de la UNESCO és ple de beneficis que ja es comencen a obtenir. La reflexió sobre el territori, sobre la identitat i fonamentalment, sobre quin Priorat es vol pel futur, és més viva que mai. La nominació, quan arribi, serà la cirereta. És a dir, la veritable importància està en el procés, en el camí. De tota manera, ens equivocarem si pensem que aquests és un projecte local. Tenir, gaudir, mirar, reflexionar a partir d’un territori amb aquestes singularitats és important pel conjunt de Catalunya. La candidatura del Priorat ha de ser —com a mínim— un projecte de país. Els reptes profunds amb que ens interroga el futur ens afecten a tots plegats.

Ramon Mateva, agricultor, verema del celler Pasanau, garnatxa negra, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.10