Entrades amb l'etiqueta ‘Salou’

No tothom vol que arribi el bon temps

dijous, 2/03/2017

La idea de bon temps que la majoria de gent té al cap, coincideix amb dies assolellats, temperatures agradables, calma… Si a més es pensa en Salou, per exemple, el més habitual és vincular aquesta ciutat amb l’estiu, les vacances, la platja, els banyistes, la cervesa freda…

En canvi, l’hivern és el moment més interessant i esperat per un col·lectiu pels quals, el mal temps sol ser sinònim d’alegria. Els vaig poder veure en acció fa no gaire i, la veritat és que és tot un espectacle. Ho explico en un petit article publicat al web especialitzat en viatges Kamaleon.

RLM170122_093©.jpg

I love Salou, nou llibre per a la platja d’Europa

dissabte, 22/08/2015

portades_senseLogos_Página_2.jpgAquest estiu Salou ha estrenat llibre: I love Salou; en qual tingut el privilegi de coordinar i il·lustrar. L’obra és el resultat d’un gran treball col·lectiu i pretén ser una invitació a anar més enllà dels tòpics que arrossega aquesta ciutat.

Admetem-ho, això de pensar fa molta mandra i els tòpics són fantàstics, sempre a punt, sempre preparats precisament per això: no haver de qüestionar-se les coses. Sempre és més còmode deixar-se dur pel corrent, pel mainstream que es diu, i no portar la contrària. Humanament és un fet comprensible, que fins i tot els científics expliquen en clau d’evolució de l’espècie. Tanmateix, segueixo pensant (dieu-me il·lús) que alguns sectors professionals i formadors d’opinió haurien de ser capaços de qüestionar i d’anar més lluny dels discursos simplistes. És allò que en dèiem esperit crític, oi?

M’esglaia veure com suposats intel·lectuals i professionals de la comunicació menyspreen directament o indirecta els milers i milers de persones que a l’estiu decideixen passar las vacances a la platja en indrets com Salou. A mi, per exemple, el futbol o el Barça m’atreuen ben poc— per no dir gens—, però aquesta orientació personal no em porta a desqualificar a la gent que sí els agrada. A més, no em costa gaire diferenciar els brètols que de tant en tant surten a les televisions i diaris, del milers i milers de persones normals, amb seny, que cada diumenge omplen els estadis.

Salou, per començar, no és un resort, és una ciutat de prop de 30.000 habitants a l’hivern, sense turistes. Al llarg de la història les ciutats han sorgit per motius diversos: militars, comercials, cruïlles de comunicació, etc. En aquest cas, estem assistint al naixement d’una ciutat originada pel fenomen de desenvolupament social i econòmic més important a Europa d’ençà de la II Guerra Mundial: el lleure i el turisme.

Tal com assenyala Salvador Anton, “Salou no s’explica sense el turisme. Qualsevol imatge de Salou té a veure amb les vacances, l’entreteniment i la platja. Són més de 150 els anys d’història com un espai de vacances. Els mateixos que separen aquest llibre de la construcció de les primeres casetes de bany a l’actual platja de Ponent, l’any 1863”.

El fenomen del turisme, les vacances i la platja està directament connectat amb els importantíssims canvis culturals que durant el segle XVIII i especialment el XIX, transformarien radicalment la percepció dels europeus respecte al seu espai, especialment vers les muntanyes i la costa. Va ser a partir de llavors que vam aprendre a veure paisatges allí on només hi havia territori. Va ser des de la cultura que la visió de les costes es va transformar radicalment. Així, d’espais perillosos, lletjos, resultat de la violència del Diluvi Universal —és a dir, del càstig diví—, d’espais sense interès si no era per anar a cercar restes de naufragis; va anar transformant-se en espai de desig i somnis. Avui dia, milions de persones miren de trobar vora el mar un bocí del Paradís en el que tots somniem.

 I love Salou és un llibre prou singular. Neix de la voluntat del consistori i del patronat de turisme de comptar amb un nou “llibre de prestigi”. Tanmateix, va molt més enllà que la majoria d’aquestes obres (no hi trobareu, per exemple, les usuals salutacions oficials, quelcom molt intel·ligent d’altra banda). El seu principal impulsor, en Benet Presas, regidor de turisme de l’ajuntament, va apostar en ferm per aconseguir un llibre diferent. Fugir de la comoditat implica però, haver de gestionar reptes i dificultats. Treballar amb ell i amb l’equip del Patronat ha estat realment molt gratificant (gràcies per tot Berta!).

Un cop rebut l’encàrrec d’impulsar-lo, el primer va ser sumar al projecte el Salvador Anton, catedràtic de Geografia a la URV, un reputat expert internacional en turisme i, a més, un bon amic. El Salvador no només havia de ser qui escrivís els textos, sinó que el discurs del llibre havia de sortir d’un treball de reflexió conjunta (a partir de nombroses trobades en despatxos, cafeteries i bars). Textos i imatges havien d’estar al servei d’un relat que en cap cas no podia ser banal. No podíem perdre aquesta oportunitat per intentar anar més enllà de les idees preconcebudes. Així, de seguida vam tenir clar que el llibre no parlaria tant de Salou sinó d’allò que Salou representa a la nostra societat. L’index dels capítols del llibre ja permet intuir-ho: Salou, la ciutat; Beaching; Holiday making; Entertaining; Living i Celebrating.

Tanmateix, l’encàrrec comportava més d’un repte. En essència, els llibres institucionals han de fer patxoca, és a dir, ha de ser de tapa dura, han de pesar una mica i han de dur moltes fotos en colors i poc text. Habitualment s’obren al ser rebuts, es fullegen una vegada, es tanquen i, malauradament (o no) molts resten per sempre més abandonats en un prestatge (disculpeu la simplicitat i cruesa de la descripció). Com aconseguir que el llibre fos obert més d’una vegada? El meu amic Magí Seritjol em va donar la clau: amb la literatura. A I love Salou trobareu cinc fantàstics relats curts obra dels escriptors Joan Todó (“La samarreta”), Albert Vilaró (“C-14”), Toni Orensaz (“L’augur”), X. R. Trigo (“L’arquebisbe a la Torre”) i Roger Vila (“El vell caminaire”). L’objectiu no ha estat només provocar l’interès del lector, sinó contribuir a la creació d’espais simbòlics en una ciutat que tot just està naixent. La coordinació de l’apartat literari va recaure en el bon olfacte i experiència del Toni Orensanz. Al calaix han quedat alguns relats sensacionals, d’autors que no desvetllarem encara, que esperem puguin ser publicats en breu.

A més, cadascun dels relats compta amb un dibuix de la il·lustradora Cinta Vidal que ajuden a crear un espai singular dins el conjunt de l’obra. En aquest sentit, la responsabilitat de com havia de respirar el llibre ha anat a càrrec del dissenyador gràfic Xavier Gasol, de Simbòlic Comunicació. La feina no era fàcil en el cas d’un llibre tant complex. Él resultat a mi em sembla sensacional. No hi ha res com treballar amb gent extraordinària.

En aquest tipus de llibre, on la lectura visual és tant important, la responsabilitat de les imatges i la fluïdesa del discurs visual resulta fonamental. En aquest cas, el repte que tenia per davant era ben clar: les fotografies havien de reflectir Salou en la seva complexitat i riquesa. Ha calgut fotografiar la vida de Salou durant totes les estacions de l’any, i des de totes les perspectives que en han estat possibles: des d’helicòpter (i també penjat d’un parasailing), barques, catamarans, piragües… Hi ha un espai però que hem privilegiat conscientment per considerar-lo essencial: la platja, el gran escenari que ha donat vida a la ciutat i on es reflecteixen, any rera any, les expectatives i els somnis de felicitat de tantes i tantes persones. Val a dir però que la feina ja l’havíem començat a fer un any abans d’iniciar el projecte del llibre, per tal d’obtenir un bon arxiu fotogràfic per al Patronat de Turisme. Això explica en bona part la riquesa i matisos del treball fotogràfic.

Lunwerg Editores ha estat l’editorial triada per dur a terme l’edició (per cert, l’absència de logos a la portada és un petit homenatge al qui va ser l’ànima d’aquesta editorial, el meu amic, el gran Andrés Gamboa). Finalment però, seran els lectors qui jutjareu en quina mesura o no hem aconseguit allò que ens proposàvem: oferir una visió de Salou més complexa, rica, menys tòpica, més contrastada, en definitiva, més humana. De moment, us deixo amb algunes de les imatges que no van poder entrar al llibre.

Confeti d’hivern

dissabte, 15/02/2014

Si passegeu per alguns dels tranquils carrers de Salou (ara), encara trobareu els senyals de la disbauxada del Cos Blanc, l’acte central de la festa d’hivern de Salou que es celebra el primer dissabte de febrer. I és que el confeti té un marcat caràcter llibertari. Per molt que intentis controlar-lo, res! Es cola per tota arreu i, malgrat els esforços de les brigades de neteja, passaran dies abans que desaparegui completament el seu rastre.

El Cos Blanc és una desfilada carnavalesca de carrosses on el veritable protagonista són aquests petits bocinets de papers de colors. Se’n arriben a llençar més de 20 tones! La desfilada té el seu espai neuràlgic en el carrer Advocat Gallego que, per unes hores, es transforma en una espectacular discoteca, amb llums (550.000 vats), efectes i un DJ punxant música en directe. En aquest carrer es distribueixen estratègicament 20 canons encarregats de llençar el confeti per l’aire. Després, la gent fa la resta (podeu trobar confeti en llocs del cos que no haguéssiu imaginat mai!).

Si els balnearis i spas els trobeu massa tranquils, proveu un bany de confeti. Els que ho han provat asseguren que és especialment bo per exfoliar cabòries, manies i complexos (és clar que potser no en teniu cap i no us fa falta). No resol els problemes, és cert, però tonifica i ajuda a posar a punt l’arma mes poderosa amb que comptem els humans per afrontar les adversitats i transformar la realitat: l’alegria.

Aquesta és una festa jove, com la ciutat. No té cinc segles, és veritat, i haurà d’evolucionar, enriquir-se, destilar-se… però té la força de la joventut i es viscuda molt intensament. Sensacional!

Els visitants són benvinguts, però està pensada ben bé pels salouencs.  És ben cert que, de vegades, els rigors de l’hivern no ho posen fàcil, que potser lluiria més en una altra època de l’any. Tanmateix, perdria aquest punt de irreductibilitat, d’estratègia per combatre les apaties hivernals. En tot cas, està clar que en aquest país, quan se’ns posa una cosa al cap…

Festa del Cos Blanc.Salou, Tarragonès, Tarragona

Festa del Cos Blanc. Salou. © RLM

 

 

Les imatges corresponen al Cos Blanc de 2013

Balleu, balleu …

dimarts, 18/12/2012

Fa uns dies vaig fotografiar la mula del Dominik i del Jaume Sabater —la Frida—  llaurant un coster al Priorat.  Al cap de no res, em va tocar fotografiar ballarins glamurosos al XIV Spanish Open Salou, una reputada competició internacional de ball esportiu (m’encanta la meva feina).  Les dues sessions suposaven un repte. No tinc gaires ocasions per fotografia mules treballant com fa un segle i, d’altra banda, mai havia fotografiat una competició de ball.

La mula és ferma, es mou bé per terrenys difícils i té caràcter. No es fàcil guanyar-se-la ni fer-la seguir el ritme, però en Jaume i el seu fill saben com fer-la ballar. I ballen, i ballen. És veritat però, que el bast li falten algunes lluentors. En canvi, els vestits de les participants de l’Open de Salou  són tot menys discrets. I com ballen! A mi em sembla impossible tanta coordinació, tanta energia.  Com els admiro. De fet, ells defineixen l’activitat com “ball esportiu” i realment són atletes.

He de confessar que tenia algun prejudici respecte a aquesta activitat. Em costa entendre aquesta vessant competitiva del ball. Tinc associat el ball a la sensualitat, l’alegria, espontaneïtat…En general, la perfecció no m’atreu. Sol ser freda. El preu que cobra el diable per atorgar-la, sovint és l’ànima de l’inconscient que vol aconseguir-la a tot preu.

Després d’aquest primer contacte directe amb el món del ball esportiu, si fa o no fa continuo pensant el mateix pel que fa al fet de la competició. No m’interessa el més mínim qui guanya (tots em semblen boníssims). I a més, no puc suportar el número que porten a l’esquena els ballarins (es com menjar gambes amb Coca-cola). Suposo que és imprescindible, però representa un sacrilegi estètic. Tanmateix, el treballar des de la primera línia m’ha permès copsar la vessant més humana d’aquesta activitat. I el ball és ple d’una humanitat especialment intensa. Cares, mirades, rialles, tensió, esforç, complicitats, alegria… Sensacional! Us deixo amb algunes imatges (poseu vosaltres la música).

 

“Els castells són còsmics” i també xinesos

divendres, 28/09/2012
Colla de castellers xinesa Xiquets de Hangzhou al inci d'una gira a Catalunya.Hotel Calypso, Medplaya.Salou, Tarragones, Tarragona

Colla de castellers xinesa Xiquets de Hangzhou. Hotel Calypso. Salou. © RLM

“Els castells són còsmics, són energia positiva, molta energia positiva” comentava el cap de colla dels Xiquets de Hangzhou a Josep Solé, el president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Són precisament els de Valls, els padrins d’aquesta colla de castellers xinesos que, en poc temps, han estat capaços d’aixecar castells de set, amb  una sorprenent facilitat.

“Si aquests s’hi posen, ja podem plegar” ha estat el comentari de més d’un casteller vallenc, mig en broma mig en serio, al veure com aquests xiquets aixequen els seus castells. La veritat és però, que omple de joia també d’orgull —perquè no dir-ho— veure com aprecien els castells i com sonen les gralles en les mans de gent d’una cultura tant diferent de la xinesa. Potser sí que els catalans tenin quelcom d’universal. Ves a saber.

Més de 160 membres de la colla castellera de Hangzhou acaben d’arribar a terres catalanes per realitzar una petit gira. La colla és formada per treballadors de l’empresa tèxtil Antex i seran presents al Concurs de Castells de Tarragona, on col·laboraran amb la Colla Vella de Valls. Aquestes són imatges dels primers castells aixecats ahir mateix en l’hotel Calypso de Salou que els acull, per a sorpresa de russos, britànics, espanyols… Més globalització impossible. Apa, pit i amunt!

 

 

05. La platja. En holandès es lliga més

dijous, 19/07/2012
Platja de Llevant.Salou, Tarragones, Tarragona

Platja de Llevant, Salou. © RLM

Les germanes Penders van arribar a Salou amb poc equipatge: bikinis i moltes camisetes. Es van quedar amb la millor oferta de la seva agència de viatges, a Rotterdam. “Molts amics ja havien vingut”, puntualitza la més gran, Martine. Aquí han trobat tants compatriotes “que lliguem més en holandès que en anglès”. / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

02. La platja. Molta “beer” i molt sol

dilluns, 16/07/2012
Platja de Llevant.Salou, Tarragones, Tarragona

Platja de Llevant, Salou. © RLM

Des que està a Salou, George Johnston va a dormir gairebé a la mateixa hora que s’aixeca a Edimburg. És assistent social però de vacances només assisteix a la platja i als bars. De dia es torra al sol i de nit es refresca a base de cervesa. Amb el seu amic Danny ha estat a Eivissa, Benidom i Torremolinos. Aquest és el seu novè any a Salou./SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.