festivals- Descobrir.cat

Entrades amb l'etiqueta ‘festivals’

Propostes a peu que vénen de gust

dimecres, 9/05/2012

Porto ja uns quants dies “esclavitzat” pel meu estimat festival Tarraco Viva, col·laborant colze a colze amb l’equip organitzador que navega en plena tempesta, diluviant, amb vent desfavorable i amb una administració preocupada per si els rems compleixen la normativa… Com deia Ciceró: “com més gran sigui la dificultat, major la gloria” (ves per on que no m’ho acabo de creure).

Tinc amics em fan arribar propostes per “alliberar-me” (o per tocar-me els nassos, ves a saber). Propostes fantàstiques però en les que difícilment podré participar. Per això he pensat que potser algú que ho llegeixi s’animarà i ens ho podrà explicar (val la pena aprofitar aquesta magnífica primavera).

El proper dissabte dia 12, El Brogit guiatges organitza una sortida a peu resseguint un tram del vell camí del Lloar a la Figuera i tornant pel camí de la Font de Minfami. Els camins són preciosos i l’itinerari deliciós, un dels que recomano quan no s’ha estat mai al Priorat. L’excursió acaba com cal, amb un tast de vi en un celler. Aquesta és una de les millors empreses de senderisme guiat que conec. Passió per la feina i treball, molt treball.
El mateix dia 12 organitzen una altra excursió a peu pel Priorat que també val molt la pena i que uneix Mas Ardèvol (un dels allotjaments rurals més fantàstics que conec) amb Mas Sinén, el celler Burgos-Porta. Per arribar-hi reseguiran un dels camins recuperat recentment que més estima tinc (i que més va costar de trobar), el camí vell de Porrera a Poboleda. Sensacional! I amb un final immillorable: l’esmorzar i el vi que fa el Salvador Burgos i la seva família.

Tots els camins porten a Roma i, del 17 al 27, passen per Tàrraco. És veritat però, que n’hi ha un que el dia 26 també porta a Borredà. Aquest petit poble del Berguedà poc a poc va convertint-se en capital dels formatges catalans. La proposta és tota una provocació: un itinerari guiat per conèixer —i tastar— formatges. No crec que calgui ni motxilla, ni crema solar (es fa dins una carpa). Podeu, això sí, portar una mica del vi del Salvador, sense desmerèixer, és clar, els del celler Oller del Mas.

Els Rogerals, camí de Damunt Roca, El Lloar, Priorat, Tarragona

Els Rogerals, camí de Damunt Roca, antic camí ral del Lloar a la Figuera, camí de ferradura. El Lloar. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat.DOQ Priorat.Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Formatges de cabra la Bauma, elaborador Toni Chueca,Borredà, el Berguedà, Barcelona

Formatge de cabra la Bauma, elaborador Toni Chueca, Borredà, el Berguedà. © RLM

Etiquetes: Berguedà, Borredà, caminar, camins, festivals, formatges, món rural, paisatges, Priorat, senderisme, Tarraco Viva, turisme a peu, vi, vinyes
Publicat a camins, festes, turisme a peu i senderisme, vi | 2 comentaris »

Pastorets, romans i patinades

dijous, 29/03/2012

Estic completament d’acord amb Quim Monzó: bona part dels mercats medievals no han fet sinó banalitzar la Història. Seria més digne i honest parlar de mercats d’artesania, o simplement mercats, i deixar d’obligar als comerciants a fer el “paparina”. Malauradament, aquest pòsit de franel·les, de roba de sac barrejada amb tergal no facilitarà gaire refer la divulgació històrica d’època medieval.

Em fa l’efecte que aquest és un dels missatges de fons de l’article publicat ahir a La Vanguadia amb el títol “Pastorets cada dia del año“. L’altre missatge que m’ha semblat llegir també és prou important: tractar d’idiotes als turistes ens idiotitza. Sempre he cregut que un turista no és una nova especie del gènere homo, sinó una persona, un ciutadà que viatja. És clar que n’hi ha de molts tipus —els humans som molt diversos—, però tots som turistes. Menyspreant-los ens menyspreem a nosaltres mateixos.

Les coincidències s’acaben però, quan Monzó desqualifica obertament el festival de divulgació històrica Tàrraco Viva i el programa de recreacions històriques que està sent preparat per aquest estiu. Resulta ben curiós que fos precisament un article del mateix Monzó “La vida disfrazada”, publicat a l’any 2000 al Magazine de La Vanguardia, un dels textos que més van ajudar al creador de Tàrraco Viva (em consta) a explicar allò que no havia de ser el festival.

Paradoxes a banda, Tàrraco Viva beu directament de la tradició anglosaxona i germànica del re-enacment i del líving history, que tant important ha estat per a divulgar el passat a partir del rigor dels coneixements arqueològics i històrics. Els principals museus d’Història del món programen esdeveniments de recreació històrica. Tàrraco Viva en ha demostrat, any rera any, que la Història és atractiva, que és útil, que ens ajuda a reflexionar sobre qui som i d’on venim i ens facilita repensar el present per incidir sobre el futur. Tàrraco Viva ens ha seduït.

El festival ha estat alabat per nombrosos directors de museus i acadèmics (la Complutense i l’Autonoma de Madrid, Còrdova, Màlaga, València …) i sobretot, compta amb el suport i la complicitat de la Universitat Rovira i Virgili i de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica). És més, Tàrraco Viva participa en un dels Campus d’Excel·lència de la URV. D’altra banda l’alt nivell dels grups de reconstrucció històrica nascuts a Tarragona, no fa sinó posar de manifest l’arrelament del festival a la ciutat (no és la primera vegada que parlo de Tàrraco Viva: i, ii, iii, iv, v)

Els entesos solen dir que el futur del patrimoni es sustenta en tres pilars: la conservació, la investigació i la divulgació. En aquests temps difícils que ens han tocat viure, és probable que la divulgació acabi convertint-se en una de les vies destacades d’obtenció de fons pels altres dos pilars. Som molts els que creiem que Tarragona té un gran futur en el camp de la divulgació seriosa de la Història (i no només del periòde romà) i del turisme cultural. Tarragona està en condicions de crear una veritable indústria cultural a partir, entre d’altres coses, precisament del know how acumulat en més d’una dècada del festival Tàrraco Viva. Una indústria capaç de crear llocs de treball, capaç de generar riquesa, basada en el coneixement, la investigació rigorosa i la divulgació atractiva. Una industria a partir d’allò que som, d’allò que tenim.

Finalment, al meu entendre, l’article de Quim Monzó posa de manifest dues qüestions:

— Escriure cada dia un article atractiu i rigorós és complicat.

— Cal seguir treballant per difondre el veritable caràcter cultural del festival.

Ara més que mai, rodejats com estem de discursos negatius, reduccionistes i covards, iniciatives valentes com Tàrraco Viva necessiten complicitats. Estic convençut que aviat podran comptar amb la de Quim Monzó.

OPTIMATES VERSUS POPULARES. L'inici del final de la República romana. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

OPTIMATES VERSUS POPULARES. L'inici del final de la República romana. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Les excavacions de la reserva arqueològica del carrer Eivissa. Visita comentada per la directora de les excavacions Marta Bru. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

FUNUS, El món de la mort a l'antiga Tàrraco. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes arqueològiques del Parc Central Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

De la mímesi o les 3D. Taller de dibuix i representació del volum a l'antiguitat clàssica. MV ARTE (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

DE MUSICA Arqueologia musical de l'antiga Roma. Ludi Scaenici (Itàlia) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA Arqueologia musical de l'antiga Roma. Ludi Scaenici (Itàlia) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

QUID VIDISTI, FRUMENTARIE? Que has vist, espia? Legio I Germànica (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

QUID VIDISTI, FRUMENTARIE? Que has vist, espia? Legio I Germànica (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

SEQVERE ME!, La prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME!, La prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

SENATUS. El Senat romàProjecte PHOENIX (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SENATUS. El Senat romà. Projecte PHOENIX (Tarragona) Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Etiquetes: arqueologia, arts i exposicions, divulgació històrica, festivals, Quim Monzó, Tarraco Viva
Publicat a jornades, turismes i turistes | 23 comentaris »

Ooooh!

dilluns, 11/07/2011

2è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona Foti International Fireworks (Austràlia) Tarragona, Tarragonès, Tarragona

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Ha finalitzat una nova edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Va ser creat el 1990. És a dir, fa 22 anys que, la primera setmana de juliol, durant cinc o sis dies, el cel de Tarragona esclata de colors amb el “concurs dels petardos” que diuen els meus fills petits. Fantàstic!

Tarragona té una llarga tradició en això de fer esclatar coses per l’aire. I no és només per les tones de pólvora que van cremar els francesos durant el setge de 1811. De fet, quan van abandonar la ciutat hi va tornar a haver “castell de focs”. Van volar el poc que havia quedat dret, entre altres coses, el castell del Patriarca i bona part de la capçalera del circ romà que havia arribat en molt bones condicions fins aquell fatídic començament de segle XIX.

A banda de desgracies, aquesta ha estat històricament una ciutat força “animadeta”, des de les impressionants curses de carros al circ (era una bogeria ciutadana) fins a fer baixar àligues, mulasses i demés bestiari per les escales de la Catedral. I aquí les festes fa molt de temps que fan olor de pólvora. Es té notícia de fabricació de “voladors de foc grec” a la ciutat l’any 1383. Els fabricaven els droguers i els especiers i es tractava de pirotècnia per a les festes populars. De fet, es té notícia històrica de la cel·lebració de les festes de Santa Tecla des de 1321.

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

El primer antecedent del concurs de focs artificials a Tarragona és de 1891 i també va estar relacionat també amb les festes de Santa Tecla. A hores d’ara, aquest és el primer concurs de focs artificials de què es té notícia a Espanya i sembla que també arreu del món. Sortosament s’han conservat les bases del concurs, la qual cosa significa que són les primeres d’un certamen pirotècnic.

Més enllà de jurats, guanyadors i perdedors, allò que és impressionant és la qualitat dels castells que es llancen i el fabulós espectacle que pot gaudir tothom que tregui el nas sobre la punta del Miracle. Personalment, el concurs m’encanta perquè puc fer fotos sense moure’m de casa (sí, sí, reconec certes dosis de droperia…)

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Etiquetes: festes, festivals, focs artificials, Tarragona
Publicat a arts i exposicions, festes | 2 comentaris »

“Á égorger!”, és a dir, a degollar!

dimecres, 29/06/2011

Espelmes a les escales de la Catedral. Acte commemoratiu del 200 aniversari del setge de Tarragona. Guerra del Francès. Tarragona, Tarragona, Tarragonès

Espelmes a les escales de la catedral per commemorar els que van morir al setge de Tarragona. Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM

No fa gaires hores que, ara fa 200 anys, els darrers resistents de Tarragona eren abatuts a cops de baioneta i sabre davant les portes de la catedral. Era el 28 de juny de 1811. Tarragona havia caigut sense capitular després d’un terrible setge i ara començava el saqueig a mans de les tropes napoleòniques. Si bé totes les guerres són cruels i infames, la conquesta de Tarragona ho va ser de manera exagerada. “Á égorger!” va ser el crit del general francès Suchet, qui va prometre a les seves tropes tres dies lliures per saquejar la ciutat. Volia donar un escarment per evitar més resistències numantines. Dels 10.000 habitants amb que comptava la ciutat, entre morts i fugits, les fonts parlen que van quedar entre 200 i 500 persones. Abans de l’assalt final, per exemple, a Tarragona ja es comptaven més baixes que tota la guarnició amb que havia tingut la ciutat de Girona, el setge de la qual, per cert, sempre ha estat molt més conegut.

L’acarnissament contra la població civil va ser d’una crueltat excessiva, fins i tot per l’època. Un dels testimoni de l’horror va ser el Edward Codrington, veterà de Trafalgar i capità de l’esquadra anglesa que va auxiliar la ciutat. En una carta a la seva dona escrivia “La maldat que utilitzen en l’atac revela el caràcter dels francesos i el tipus de guerra que porten a terme. El foc contra els nostres vaixells pot ser legítim en guerra, però quan sols és usat contra l’evacuació de dones i nens és com disparar a la gent que surt a enterrar els seus morts”. Moltes mares i fills petits baixaven a la platja amb l’esperança de ser embarcats. Es refugiaven entre les roques i esperaven tot el dia. Els francesos, que ja ocupaven el port, no deixaven de disparar canons i morters. “Cruelment tenien per objectiu als civils que es trobaven entre les roques” explica Adam Gerard Quigley.

No puc més que pensar en Sarajevo, o en Srebrenica. Donat que no podrem portar a cap responsable davant cap tribunal, el record de tan sacrifici i dolor és la millor justícia que tenim a les mans. L’oblid és, sens dubte, la derrota definitiva.