Roma desembarca a Tàrraco

Ja ha arribat Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona; un festival cultural que creu fermament que el coneixement de la història és apassionant, que ens fa més lliures i que ens hauria de permetre evitar errors i construir futurs millors. Ciceró deia: Desconèixer que és el que ha passat abans del nostre naixement és ésser sempre un nen. Què és en efecte, la vida d’un home sinó s’uneix a la vida dels seus avantpassats mitjançant el record dels fets antics.

AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadorsDiana Gorostidi. Visita comentadaTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadors. Diana Gorostidi. Visita comentada. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició. ©RLM

El personatge de l’edició d’enguany és Juli Cèsar. El seu assassinat habitualment ha estat presentat com un tiranicidi. L’opinió entre la majoria d’historiadors, tant antics com moderns, és que els assassins de Cèsar estaven intentant restaurar les llibertats republicanes, eliminant a un usurpador despòtic. Aquesta va ser la justificació preferida pels propis assassins. Tanmateix però, no tothom ho interpreta de la mateix manera. Una d’alternativa considera que, en realitat,  els aristòcrates del Senat varen matar a Cèsar perquè el percebien com a un líder popular que amenaçava els seus interessos de privilegi i l’assassinat va ser una manifestació dramàtica de la llarga lluita entre conservadors opulents i reformadors recolzats pel poble.

Com diu el seu director  Magí Seritjol “Al llarg de la present edició del festival intentarem aprofundir en aquestes visions contraposades. L’assassinat de Cèsar però, servirà per repensar o viatjar a un dels moments més apassionants de la història de l’antiga Roma; el final de la República. Un moment que significà la fi, no només d’una classe oligàrquica que havia monopolitzat el poder polític durant segles, sinó també el final de les aspiracions reformistes de les classes populars i els seus líders. Amb el fum de la pira funerària de Cèsar al Fòrum de Roma, no només s’estava cremant el cadàver d’un home brillant, també desapareixia tot un sistema polític. La societat occidental tardarà mil vuit-cents anys en recuperar l’esperit reformador i democràtic de la societat romana de la República tardana. En els moments actuals potser val la pena que hi reflexionem”.

IURISPRUDENTIA QUID IURIS SITEl judici d’Hortènsia i les matrones indignadesNemesis ARQ Grup de reconstrucció històrica de Tarragona.Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

IURISPRUDENTIA QUID IURIS SITEl judici d’Hortènsia i les matrones indignades. Nemesis ARQ. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

A més a més, enguany el festival Tarraco Viva celebra el seu quinzè aniversari. El seu director ho explica així:

“Si alguna cosa podem dir dels antics romans, o al menys crec que podríem destacar, és la seva tenacitat per aconseguir el que es proposaven. Acceptaven la derrota en el camp de batalla, però només l’entenien com un obstacle per a la victòria final, de la qual no en dubtaven mai. Penso en això i miro enrere, quinze anys per a ser exactes. Era 1999 i un nou festival debutava a la nostra ciutat. Un festival una mica estrany ja que no era d’arts escèniques ni plàstiques, tampoc era un festival de música. Proposàvem un festival dedicat a la divulgació de la història de l’antiga Roma. No era una proposta fàcil, al contrari, era una proposta arriscada. Un festival sense concessions a la banalització de la història, basat en el coneixement científic de la mateixa però amb claus interpretatives que la fessin un model de divulgació.

Quinze anys després, el festival està mes viu que mai, intentant superar aquest temps de certa penúria però mirant cap el futur. Un futur per a la millor qualitat de vida de tots els ciutadans i on la cultura, en aquest cas des de la divulgació del patrimoni històric, ens ajudi a prosperar. A prosperar no només en l’aspecte econòmic, que també, sinó especialment en l’aprofundiment de les nostres arrels, la nostra identitat.

Som encara romans, o així ho vull creure. Malgrat la visió en gran part negativa que de la civilització romana ens ha llegat una certa historiografia i el món de “l’entertainment”, la romana va ser una civilització d’èxit. Potser la primera gran civilització global d’èxit. En ella estan les llavors de coses que creiem assumides i ara tornen a estar en perill: l’estat del benestar, les lleis per a tothom, el gaudi de la vida, el treball ben fet i una certa grandesa en la mirada. Què altre cosa són sinó el dret romà, les termes, els aqüeductes, les clavegueres o la prefectura de l’annona (per evitar les crisis alimentàries)? Parlem d’una gran civilització urbana connectada per una xarxa de carreteres públiques i una gran autopista, la Mediterrània. Tarragona encara ara és un somni mediterrani.”

Podeu descarregar-vos la revista-catàleg del festival al web o be visionar-la aquí.

 

 

 

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús