Entrades amb l'etiqueta ‘Sitges’

Quan els catalanets deixem de ser mesuradets

dissabte, 1/03/2014

Si, ho reconec. Aparentment, no té cap sentit que un respectable senyor de 40 anys es vesteixi amb un amb roba de cabaretera, de lluentors vermelles, botes de canya alta, també amb lluentors, i surti ensenyant el pit pelós i ple de purpurina pels carrers del poble.

D’altra banda, si una característica ens identifica als catalans com a col·lectiu, és el sentit de la mesura. Tot, però sense excessos, no fos cas… (M’encanta el personatge de Sirisi del programa de RAC 1 La Competència! Ho claven!). Aquesta característica tan nostra és certament pràctica. Ens omple de prudència i, com a país petit que som, pot semblar que en ajuda a sobreviure. No negaré que la prudència sigui una virtut però, en excés, es converteix en covardia, en mediocritat… Ens cal saber pensar de manera ambiciosa, atrevida i, ves per on, el Carnaval resulta un exercici mental molt higiènic.

Llavors sortiran els intel·lectuals parlant que el carnaval d’ara no és l’autèntic, que no hi ha sàtira… No hi ha més cec que el qui no vol veure. Proveu a desbotonar-vos les cotilles mentals. Resulta alliberador que arribi oxigen al cervell. I un bon lloc, sens dubte són les estrafolàries i irreverents rues del Carnaval de Sitges. Sensacionals! Us deixo amb el treball de l’any passat. Cliqueu a sobre (si us atreviu, és clar).

RLM 2013 Carnaval Sitges.jpg

 

 

14. La platja. Crema entre amics

dissabte, 28/07/2012
Sitges, Garraf. © RLM

Sitges, Garraf. © RLM

El David ha topat amb la Maria fa una estona al metro de Barcelona. I dels túnels, a la platja. Ara, ella li protegeix els bíceps amb delicadesa. El sol pica fort. “Més, més, no et tallis”, li diu el noi, de Tenerife. Fa menys de dues hores, ella anava amb unes amigues a torrar-se a la platja i ell un amb un col·lega sense rumb molt definit. Aquí ningú no es talla. / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

13. La platja. El show de les veïnes

divendres, 27/07/2012
Sitges, Garraf, Barcelona

Sitges, Garraf. © RLM

Són veïnes de Sitges i asseguren que de les poques que baixen a la platja. Elles no fallen mai. La primera —acostuma a ser la Núria o la Conxita— planta la butaca quan la platea encara està buida. La resta va arribant. L’espectacle passeja cada dia per davant seu i elles participen del show. “Però no critiquem, només comentem”, puntualitzen. / SARA SANS

LV13bBX.jpg

Sitges, Garraf. © RLM

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

11. La platja. Biblioteca a l’aire lliure

dimecres, 25/07/2012
Sitges, Garraf, Barcelona

Sitges, Garraf. © RLM

A aquesta sala de lectura sense parets no es pot exigir silenci. Tanmateix, disposa de gandules, llum natural durant tot el dia i, a més, hi ha la possibilitat de fer una capbussada en qualsevol moment. S’accepta tot tipus de lectura. Si no, preguntin als cosins Hillerup, de Dinamarca: del dur safareig a la biografia o els llibres de viatge. / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat. 

08. La platja. Enamorament a l’australiana

diumenge, 22/07/2012
Sitges, Garraf, Barcelona

Sitges, Garraf. © RLM

De “honeymoon”, res de res. Es van conèixer no fa ni una setmana. Els dos són de Melbourne. Els dos viatjaven sols. Però, ay!, es van creuar a la platja de San Sebastián i van decidir continuar el seu “tour” junts. “Spain is lovely”, diu Maria. Sobren les paraules. Ella i Scott han recalat uns dies a Sitges. Amb prou feines surten de la tovallola. Per a què? / SARA SANS

Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.

El carnaval, la crisi i la mare que els va parir

dimecres, 15/02/2012
Carnaval de Sitges. Rua de l'Extermini.Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

Ja tenim aquí el Carnaval! Amb la que ens està caient, podria pensar-se que no és temps de ximpleries, de frivolitats. De fet, a molts els agradaria que la gent es quedés a casa, treballant, estalviant per poder salvar bancs… D’altres pensen que el millor es esperar que algú ens vingui a salvar. Abans era “la gran fàbrica”, ara són Las Vegas, l’Ikea, una etapa del Tour de França o unes olimpíades del Mediterrani que ens han de portar dotzenes de grans inversors desitjosos d’ajudar-nos.

No soc pas cap expert, però intueixo que hem de guanyar-nos el futur a partir del que som, del que tenim (que no és poc), pencant de valent, amb coherència, intel·ligència, ambició i ganes de viure. Ningú no ens vindrà a treure les castanyes del foc. Hem de començar a pensar d’una altra manera.

Entre les sentències que arriben d’un pensament cada vegada més únic, m’emprenya especialment sentir a dir que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres. És mentida! Estic convençut que seran més feliços, amb menys diners segurament, però més feliços. Si us plau, quantes cantants famoses més s’han d’ofegar en una banyera per recordar que l’èxit i els diners no porten la felicitat. Si ens aturéssim a pensar els moments de veritable felicitat que hem viscut, ens adonaríem que la felicitat continua, més que mai, a les nostres mans.

Hem de reaccionar i lluitar contra la grisor i el pessimisme que alguns fomenten. Si ens contagien, haurem perdut. Sempre dic que no es pot combatre els problemes des de l’abatiment, des de la frustració.

Carnaval de Sitges. Rua de l'Extermini.Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

 

Sempre m’ha interessat el Carnaval i he defensat la seva dimensió transcendent (per a mi, més que la Setmana Santa). Ara, a més a més, em sembla que pot ser viscut com una fantàstica ganyota a la crisi. En les disfresses, en les plomes, en els somriures jo hi llegeixo “No aconseguireu que ens oblidem de viure!”

L’any passat ja vaig parlar d’Haro (La Rioja) i  el seu Carnaval del Vino Enguany s’han tornar a atrevir i sembla que serà un èxit de participació i projecció de la ciutat i del seu sector vinícola. Jo hi tornaré a ser contractat per fer-ne el reportatge fotogràfic. Un plaer. Us deixo un enllaç on podreu veure un porfoli de l’edició passada:

El Carnaval del Vino de Haro 2011

LO_RLM4137BX.jpg

Carnaval del Vino de Haro, 2011. © RLM

Pels que els agradi emocions més fortes, mes disbauxades, us deixo un altre enllaç on poder veure imatges de la passada rua de l’Extermini del Carnaval de Sitges:

Carnaval de Sitges 2011

Bon Carnaval i recordeu, no us oblideu de viure!

B17_RLM5834BX.jpg

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2011. © RLM

… i arriba l’Extermini (de les plomes)

dimarts, 8/03/2011
Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2008. © RLM

Dissabte  i diumenge passat van ser dies de rues de Carnaval, el moment més esperat, més participat de moltes de les festes de Carnestoltes que es celebren arreu. D’entre les que conec, m’encanta la de la meva ciutat i especialment la de Sitges, que demà dimarts veurà la segona sessió d’enguany amb la rua de l’Extermini.

El carnaval de Sitges té solera i no és només la rua, són els balls a les entitats, les xatonades, l’arribada de sa Majestat, el predicot, les visites del seguici als mercats, les botigues, les escoles, les llars d’avis i l’enterrament. Les fonts documentals constaten la seva celebració des de fa més d’un segle. De fet, segons els sitgetans, són ells qui van inventar el carnaval i en un acte que honora la seva generositat “no han demanat mai el copyright”.

“Una festa és festa qual la gent la celebra, qual la gent se la fa seva. Una festa és mes festa com menys es pot controlar des del poder. A Sitges el Carnaval és de la gent “ escriu l’antropòleg Josep Fornés. De fet, com ha passat en altres llocs, el principal problema de la festa és precisament el seu èxit. No és fàcil gestionar-ho. A les passades edicions, l’abassegadora presència dels anti-abalots dels Mossos produïa un contrast difícil de digerir. Tanmateix, encara hi han racons, carrerons, on es pot tastar la rua sitgetana més disbauxada, sense guions, caòtica, desastrosa com a desfilada, però terriblement humana, càlida, propera, provocadora i catàrtica.

“El Carnaval de Sitges és un dels més participatius i exportats dels Països Catalans, tot i que sovint la seva universalitat ha estat un pretext per negar-li una puresa il∙lusòria”. Aquest és un fragment de la contraportada del llibre El carnaval de Sitges, publicat per Arola Editors a la col·lecció Post Festum, amb textos de Jordi Cubillos i fotografies d’un servidor. “Tant per als experimentats i coneixedors, com per als inexperts però curiosos, aquest llibre és una eina imprescindible per reconèixer les virtuts de la seva sana disbauxa, o per descobrir com és i quina personalitat té aquesta festa, sens dubte un dels carnavals més prestigiosos, singulars i reverencialment irreverents”.

I pels seguidors carnavaleros he preparat una selecció d’imatges dels darrers anys que podeu trobar a la pàgina Carnaval de Sitges (trieu una música adequada).

Carnaval de Sitges.  Rua de l'Extermini. Sitges, Garraf, Barcelona

Rua de l'Extermini, Carnaval de Sitges, 2009. © RLM