Entrades amb l'etiqueta ‘Tarraco Viva’

Vuitanta cobres, una mòmia i un cadàver

dimarts, 17/05/2016

Poster420x594.jpgEgipte, el Nil, els faraons… la fascinació per aquest món és ben antiga. Els nostres avantpassats romans ja van quedar atrapats per Kemet, la terra negra —el nom amb que els antics egipcis identificaven el seu país—, i no va ser només la personalitat de Cleòpatra allò que els va captivar. L’edició d’enguany del festival cultural TARRACO VIVA aborda les relacions entre aquestes dues grans cultures mediterrànies per acabar mostrant com —per a sorpresa de molts— alguns trets de la nostra personalitat provenen precisament de la vora del Nil. Al web del festival es trobar informació sobre la programació i descarregar el programa-catàleg.

El festival és ple de propostes molt interessants i, entre aquestes, estic esperant amb moltes ganes les representacions “MÒMIA. El viatge al més enllà”  i “SOPANT A LES PORTES DEL DUAT. El banquet funerari”. Aquests mesos previs he pogut seguir d’aprop els preparatius dels grups que les portaran a terme (Argos i MV Arte), i estic ben encuriosit. Puc assegurar-vos que aquella fascinació per tot el que té a veure amb Egipte i la mort continua ben present. Podeu veure’n un tastet en aquest vídeo que ha preparat la fotògrafa Gabriella Nonino.

Sessió preparació Tarraco Viva 2016.

Sessió preparació Tarraco Viva 2016.

Celebrar una nova edició del festival, tal com estan les coses, és un motiu d’alegria i d’optimisme (al com diu el lema de la família d’Ernest Shakelton: “resistir és vèncer”). Necessitem més que mai la cultura, la reflexió, el coneixement, però també ara més que mai costa convèncer els governants que la cultura és un element estratègic fonamental, precisament per poder superar la crisi amb èxit i construir un futur millor.

Permeteu-me transcriure la cita de Gregorio Luri amb la que es presenta enguany el festival. L’he trobat sensacional.

A començaments de la Segona Guerra Mundial l’armada americana va decidir ocupar els edificis del Saint John’s College d’Annapolis, a Maryland, per tal d’ampliar les instal·lacions de la seva acadèmia naval, la qual cosa feia impossible l’activitat a les aules en un moment en què les autoritats acadèmiques volien posar en marxa un ambiciós pla d’estudis centrat en els grans llibres de la humanitat. Com a últim recurs, el rector va enviar a Washington el professor que havia dissenyat el pla d’estudis perquè s’entrevistés amb James Forrestad, secretari de Marina, que el va rebre d’una manera intimidatòria: «Té exactament un minut per a convèncer-me de per què no hem d’utilitzar els seus edificis per a ajudar l’acadèmia naval en temps de guerra.» El professor va treure la seva pipa i la seva petaca. Va atacar el tabac a la seva cassoleta i la va encendre. Va fer una pipada. Va comprovar que tirava bé. Havien transcorregut cinquanta-cinc segons. Aleshores li contestà: «Perquè sense el que el Saint John’s intenta fer, ara aquest país no estaria lluitant contra els nazis.»

Aquest professor era Jacob Klein, un filòsof jueu especialista en Plató que, fugint de la bogeria nazi, havia trobat refugi als Estats Units. El 1949 va ser nomenat rector del Saint John’s.

A continuació, algunes imatges del muntatge de l’exposició “KEMET, la terra negra”.

 

Tenen ànima els paisatges?

divendres, 13/11/2015

acc9787860395c4cbed62adfb0921694_400x400.jpegTenen ànima els espais? Si no fos així, com és que hi han paisatges que ens commouen, que ens inspiren? com és que hi han territoris capaços d’evocar la vida i els anhels de generacions senceres d’avantpassats?, de crear estats d’ànim?, com és que hi han paisatges balsàmics, tranquil·litzadors?, com és que hi han espais que ens captiven i amb els quals establim lligams anímics, íntims?

És una evidència que els humans, amb diferències segons les cultures, establim relacions emocionals amb els espais. Tanmateix, els espais no tenen més ànima que la nostra, que la que nosaltres hi volem abocar. La natura és indeterminada i som nosaltres, les persones, les cultures, les arts les que la determinem. La connotació ètica i estètica dels espais és l’origen de la visió de paisatges allà on abans només hi havia territori. Una visió evidentment subjectiva, fruit dels mecanismes de la cultura. Aquesta conquesta cultural —esdevinguda a Europa a partir del segle XVIII i sobretot el XIX— ha resultat ser una extraordinària revolució que ha canviat profundament la nostra percepció de l’entorn.

El dossier central del número de novembre de Descobrir Catalunya, està dedicat de ple a parlar de paisatges, concretament, a parlar dels valors i significats dels paisatges del Priorat. Fer-ho ara té tot el sentit donat que aquest territori està impulsant una candidatura per tal de ser declarada paisatge cultural patrimoni mundial, per part de la Unesco.

El dossier comença amb una magnífica introducció de Joan Nogué, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i un dels nostres millors pensadors sobre paisatge. Hi trobareu un primer article escrit per Toni Orensanz, dedicat al caràcter mediterrani i excepcional del seu paisatge, és a dir, a les raons que fan que mereix ser inscrit en la llista de paisatges patrimoni de la Humanitat. El segon, escrit per Oriol Margalef, està dedicat a posar de relleu l’extraordinària diversitat dels paisatges dins aquest petit territori. El tercer, a càrrec de la Roser Vernet, parla de dos dels elements centrals que estructuren aquest territori: els pobles i els camins. Són els camins antics precisament, un dels element que millor permet evocar l’evolució d’aquesta comarca; són els fils de la memòria dels vells pagesos, dels Priorats passats i també dels actuals.

Jo he tingut el privilegi de il·lustrar-los amb imatges i també d’escriure el darrer article, el dedicat a l’espiritualitat. Per redactar-lo he recuperat una part d’un article propi publicat al llibre Priorat, publicat per Lunwerg fa més de quinze anys. M’ha resultat gratificant comprovar la persistència de la meva visió, però encara més l’evolució que m’ha portat més enllà d’aquella espiritualitat basada en la història dels eremites i cartoixans. A hores d’ara, entenc que l’espiritualitat d’aquest territori es connecta amb aspectes essencials del món clàssic, dels orígens de la nostra civilització. El Priorat em permet evocar les antigues relacions entre els homes, els déus i la naturalesa. El Priorat em permet retrobar, per exemple, les velles creences en Dionysos, el xenikos daimon —el dimoni estranger— i els orígens dels simbolisme del vi, les arrels de les qual s’allarguen probablement fins el Neolític. Vi, fermentacions, resurreccions…. Espero que a algú li resulti interessant i inspiradora aquesta regressió. Com hem començat dient, el paisatge no reflecteix res més que el que portem dins. Salut!

 

 

Tarraco Viva, les rotondes i el salami

diumenge, 3/05/2015

Poster_TRA-2.jpgArriba el maig i també el festival Tarraco Viva. Un any més. I van disset. Els catàlegs (en català i castella) i la programació dia a dia, es poden consultar i descarregar del web del Festival. Si us ve de gust, una petita recerca dins el blog, us portarà a diverses entrades d’anys anteriors dedicades aquest singular festival.

Probablement, la majoria pensaran que, amb disset edicions i un progressiu augment d’espectadors —més de 100.000— es tracta d’un festival plenament consolidat. Potser sí, però jo no ho acabo de veure clar. En les actuals circumstàncies, municipals, catalanes, europees i més enllà, res està tant en risc com la cultura. Anys de crisi i unes elits tramposes, que han saquejat el sistema i han socialitzat les pèrdues, ens han deixat un panorama no gaire encoratjador que se suma a canvis més profunds.

La idea que la cultura és quelcom prescindible, quelcom de més a més, ha anat calant. L’augment de l’IVA al 21% és un bon exemple, però no l’únic. El repartiment de pressupostos ho deixa molt clar a tots els nivells de l’administració. Per exemple, podem gastar-nos el que no tenim en infraestructures, en formigó; en canvi,  els pressupostos en cultura han quedar reduïts a un tall transparent de salami, i de no gaire bona qualitat.

Amb més infraestructures, amb més trens d’alta velocitat, per exemple, guanyarem uns minuts per arribar a la feina, per anar de vacances… i? No em malinterpretin, no dic que no calguin millorar les carreteres, les comunicacions. Són importants i ens fan la vida més còmoda, és cert però, les rotondes ens fan més feliços? (en una prop de casa meva s’han gastat més de 50 milions d’euros, segons tinc entès). La cultura, els valors, el pensament, l’art, són el grans instruments que hem creat els humans per donar sentit al món, per donar sentit a la nostra existència. I això no és poca cosa. Per exemple, són els valors nascuts de la nostra cultura els que ens han portat a organitzar una sanitat pública com la que tenim. Els diners són necessaris, és clar, però no és una qüestió de diners.

Malauradament però, el problema amb la cultura va més enllà d’un o altre alcalde, d’un o altre govern. En un recent article  de  diari l’Ara titulat L’agonia de la classe creativa cultural, el seu director es feia ressò del llibre Culture crash: the killing of creative class, de Scott Timberg; un assaig amb “un punt de depriment per realista” on es fa “una descripció de com la crisi, els canvis socials i la tecnologia estan matant de gana els creadors culturals“. És un clam, una alerta vers un procés que crec que molts estem constatant dia a dia. Jo sovint parlo de l’afebliment del múscul cultural i considero la gratuïtat com una veritable arma de destrucció massiva.

En una recent entrada en aquest blog (Seduccions primaverals en boscos atlàntics), expressava els meus dubtes i pressentiments en relació amb el futur dels professionals de la fotografia de natura. El tema va motivar uns excel·lents comentaris de lectors que van enriquir el debat. El que està passat però, va molt més enllà del paper que puguin tenir els nous productes turístics pensats per a l’observació d’aus en llibertat, els quals, val la pena subratllar-ho, habitualment són molt escrupolosos pel que fa a minimitzar els impactes que pugin tenir sobre la fauna observada.

El repte, com assenyala Timberg, és la desaparició dels professionals creadors de continguts culturals. Realment creiem que podem prescindir d’escriptors, de músics, de fotògrafs, de pensadors, d’artistes… de bons periodistes? Què no passarà res? De veritat creiem què tenim prou amb els continguts fabricats i controlats pels grans imperis mediàtics? No cal ser gaire llest per saber on porta aquest camí, tant a nivell individual com a col·lectiu. I en el nostre cas, no podem oblidar les dimensions del nostre país.

El valor d’un festival cultural com Tarraco Viva va més lluny del seu contingut directe. Va molt més enllà i té a veure amb la gent que relaciona, amb el pensament i les reflexions que provoca, amb les atmosferes que genera, o, per exemple, amb les propostes que a partir d’ell comencen a sorgir per tal de generar una veritable indústria cultural a la ciutat, basada en la divulgació de la història,. Sense adonar-nos, molts dels milers de persones que hi han assistit i participat s’han emportat alguna cosa del festival dins seu. Potser és el gaudi d’una bona estona viscuda, el plaer d’experiències que busquen tenir sentit i allunyar-se de la banalitat. Potser són reflexions que, inconscientment, motivaran decisions futures que resultaran transformadores.

La cultura ja ho té això, ens humanitza i canvia realitats. Tanmateix, sembla que arriben temps que ens exigiran major compromís en els valors que considerem fonamentals. Com deia aquell pensador, si creiem que invertir en cultura resulta car, esperem a veure el preu de la incultura. Ens cal estar disposats a pagar i defensar la cultura, a exigir un major pes dins l’acció dels nostres governants i ens cal també recuperar el prestigi que dona invertir-hi per aconseguir més mecenatges que mai.

Com diu el lema del festival, esperem que el passat ens permeti descobrir nous futurs. Us deixo amb algunes imatges de l’any passat  i amb el convenciment que  fruireu molt d’aquesta nova edició de TARRACO VIVA!

Un any genial!

dijous, 22/01/2015

Diuen que per aconseguir quelcom, el primer és estar-ne convençut, oi? Doncs aquest 2015 serà genial! Com a mínim que no falti l’optimisme. L’inici m’enxampa amb la llengua fora (cosa que comença a ser massa habitual). La sensació que el món va més depresa que les meves cames és una evidència física i metafísica. La sensació de no arribar… comença a cronificar-se. No passa res, però. Estem al ball i haurem de ballar, oi? I el ball té a veure ara, per exemple, amb dos llibres que espero poder compartir ben aviat.

Una altra de les músiques que sonen cada cop amb més intensitat són les feines de preparació de la nova edició del festival Tarraco Viva . Un dels protagonistes de l’edició del 2015 serà novament la proposta de policromia de l’August de Prima Porta. Segons sembla, és probable que enguany incorpori complements (com la Nancy, suposo).

El nostre estimat August en colors va atreure l’atenció i va provocar l’admiració d’alguns dels millors especialistes de l’antiguitat clàssica que van assistir al passat II Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, que va celebrar-se a Tarragona el passat mes de novembre. Al desembre, la edició espanyola de National Geographic, va dedicar una doble pàgina precisament a parlar de l’August policromat de Tarragona. Poc a poc, aquesta extraordinària proposta de divulgació històrica va sent coneguda arreu. Enhorabona als seus creadors —Emma Zahonero i Jesús Mendiola— i al festival i el seu director —Magí Seritjol— que van impulsar el projecte. Per algú com jo, “obsessionat” per la policromia en el món antic, aquesta proposta ha estat un regal sensacional que permet començar a percebre l’art clàssic des d’una altra perspectiva. Visca el colooooor!!!

Aquesta propera edició del festival també oferirà una exposició molt especial en la qual hi estic involucrat molt directament. Però això ho començarem a descobrir una mica més endavant…

NG12.AugustExploraBX.jpg

August, els colors i els perills d’empetitir un país

dimarts, 19/08/2014

D’acord, ho reconec, la policromia en l’art antic és una de les meves debilitats (i obsessions). Segur que exagero però em fa l’efecte que, des del maig passat, i gràcies al festival Tarraco Viva, en aquests moments Tarragona és probablement capdavantera mundial pel que fa a les interpretacions de la policromia en l’art clàssic. No és broma. Ho tenim tant a prop que ens costa reconèixer-ho i, a més a més, hi juguen en contra certs complexes d’inferioritat i la incapacitat manifesta de les grans capitals de mirar fora dels seus límits estrictes, com si la cultura només hi pogués créixer allí.

 

Encara hi ha molta gent que continua pensant en l’escultura i l’arquitectura clàssica, com l’art del marbre blanc. Res més allunyat de la realitat. El món antic era un món en color. Color, color i més color. Durant segles, ens han “estafat” la veritable història de l’art. D’una banda, les modes enamorades de la fàcil i elegant abstracció que regala el blanc marmori i, de l’altra, la incapacitat o covardia generalitzada de la majoria de responsables de museus per anar mes allà de les restes trobada i atrevir-se a interpretar —amb tot el rigor és clar— la realitat primigènia dels objectes, la seva estètica, les seves funcions, la ideologia a que responia cada obra. És a dir, parlo de l’aclaparadora absència de voluntat per intentar copsar la mirada dels nostres avantpassats.

 

images.jpegFa un temps va sortir a la llum les investigacions sobre les escasses restes de policromia que havien estat trobades a l’estàtua de l’August de Prima Porta, mercès a la utilització de les tecnologies d’investigació química més avançades que mai s’havien utilitzat. A partir d’aquests resultats, els investigadors dels Museus Vaticans van llençar una proposta de com podia haver estat pintada l’estàtua. Una proposta, certament impactant que va donar la volta al món. Malgrat el rigor científic aplicat però, aquesta proposta patia d’una enorme mancança: no s’havien tingut en compte les tècniques pictòriques de l’època i, malgrat el rigor científic, el resultat, probablement, era molt lluny de l’aspecte que l’estàtua podia haver tingut. Nomes una apreciació, els artistes antics no pintaven barrejant colors en la paleta, sinó que els obtenien a partir d’aplicar-ne diferents, un damunt un altre, en capes molt fines —veladures— que permetien que el color de sota es barregés visualment amb el de sobre.

 

I ves per on, aquí, a Tarragona, comptem amb uns excel·lents restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola (madrilenys d’origen), especialistes en aquestes tècniques clàssiques. El festival Tarraco Viva, dins de l’edició especial per commemorar el bimil·lenari d’August, els va encarregar obtenir una rèplica en resina de l’estàtua en bronze que hi ha a les muralles de la ciutat (a la vegada rèplica de l’original romana). L’objectiu era pintar-la, mostrar una nova proposta de com podia haver estar policromada. El resultat és fantàstic, realment es tracta d’una hipòtesi molt ben argumentada i molt interessant que està despertant l’interès d’altres especialistes arreu del món.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpgAquesta mateixa setmana, en el marc de les activitats que durant l’estiu es realitzen als monuments de Tarragona —Història Viva— encara es pot assistir en directe a les xerrades que els propis restauradors realitzen davant l’estàtua. Amb el títol “Els colors d’August” coneixereu el què, el com i els perquès d’aquesta proposta. Si teniu un mínim interès o curiositat pel món clàssic, per l’art, no perdeu aquesta oportunitat. Probablement, mai més tornareu a veure igual l’art de l’antiguitat.

 

Els colors d'August. Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

D’altra banda, avui 19 d’agost, dia de la mort d’August i festa a Tarragona (el naixement, el 23 de setembre, també fem festa) al diari Ara, apareixen una plana dedicada a l’emperador. L’enfocament és August i Barcino. Em sembla interessant que es toquin els aspectes més poc coneguts d’un tema si abans però, se n’ha mostrat els principals. És cert que, de passada es parla d’August i Tàrraco, i fins i tot del festival Tàrraco Viva, però obliden mencionar, per exemple, tots els actes que encara s’estan fent aquest estiu i que, a més de les xerrades sobre la policromia de l’estàtua d’August, inclouen uns excel·lents monòlegs a càrrec d’actors que donen vida als personatges que van conèixer l’emperador, tals com Mecenes, Marc Antoni, la seva esposa Lívia, la seva filla Júlia, etc. Res, ni una línia.

Mecenes. L'ideoleg del règim. Carles AlcoyGent d'August.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

 

Els 130.000 espectadors que van assistir al festival Tarraco Viva en la seva XVI edició —que els experts consideren com el festival de divulgació històrica romana més important d’Europa— tampoc van ser prou per tal que la majoria de mitjans barcelonins giressin el cap vers el sud. Estic convençut però, que la responsabilitat és fonamentalment nostra i dels nostres representants. Tanmateix, com a país, tenim un problema.

 

Fa uns mesos, en una auto-entrevista per parlar del seu darrer llibre (molt poc elegant, per cert), el director de La Vanguardia va vindre a dir que l’essència de Catalunya residia a l’Empordà, que si un cataclisme arrasés el país, aquest es podria reconstruir a partir d’aquesta comarca. Res a dir davant una opinió personal, sinó fos perquè aquesta l’expressa el director del diari més influent del país i rebla el clau d’una visió que considero pobre, tòpica i reduccionista (malgrat que l’Empordà em sembli fantàstic). La meva reacció no va ser d’indignació sinó de profunda tristesa.

 

Catalunya és, en efecte, un país de dimensions petites. Ara bé, aquesta incapacitat per mirar el sud —i l’oest, per cert— l’empetiteixen mentalment d’una manera especialment greu en els moments històrics que estem vivint. No crec que cap català discuteix la importància de Barcelona i de tenir una gran capital. Al contrari, n’estem ben orgullosos. Tanmateix, una cosa és tenir una gran capital i l’altra que només existeixi una gran capital. Si el problema d’Espanya és Madrid, seria bo evitar que el de Catalunya acabi sent Barcelona (i en aquest punt, el nou periodisme hi té molt a dir a l’hora de proposar noves mirades, noves perspectives que enriqueixin la imatge simplificada que ara tenim del país).

 

La idea de Catalunya nascuda de la Renaixença és, en essència, profundament carolíngia i, des del punt de vista polític, és evident que Catalunya neix a l’Edat Mitjana. Tanmateix, culturalment, venim de molt més enrere. De fet, encara parlem llatí. I això em porta a preguntar-me quin serà el nou relat per una Catalunya independent? Serem capaços de superar Guifré el Pilós? D’anar més enllà? De recuperar les nostres arrels clàssiques i convertir-nos en una veritable capital de la mediterraneïtat? Un bon amic meu fa temps que diu que som hereus i estem en millor situació que ningú per capitalitzar els valors universals sorgits d’aquest petit racó del món. Jo me’l crec i, si una cosa podem recuperar del que ens va ensenyar August, és a pensar en gran.

Els colors d'August. Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte.Tarragona Història Viva, estiu 2014. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La història és avorrida

divendres, 18/07/2014

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La palabra fornicar ve de fornice que era com s’anomenaven les arcades dels circs romans, un dels llocs preferits per les prostitutes per treballar (és a dir, les relacions laborals al voltant del camp del F.C. Barcelona no són una novetat històrica). Si aquest estiu visiteu de nit les voltes del circ de Tàrraco, es possible que trobeu encara alguna meretricem, o al propi Marcvs Vitruvius, el cap d’arquitectes del circ que hi fa una visita per comprovar com van les obres.

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu, a Tarragona, podreu conèixer la feina dels picapedrers de l’aqüeducte romà de les Ferreres, o la inseguretat dels camins a l’època del baix Imperi, quan tot començava a canviar. També podreu descobrir els significats simbòlics que tenien les muralles pels romans, acompanyats d’un destacament de legionaris alt imperials, muralles que van estar en pau durant un període continuat de més de 300 anys. O bé conèixer una venatrix i assistir en directe al sopar que es celebrava la nit abans d’uns jocs a l’amfiteatre, un sopar que per alguns, podia ser el darrer. Què menjaven? quines eren les seves pors? com les combatien? com preparaven un possible viatge als inferns? Sabeu que és una libació?

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L’emperador August —que va viure a Tàrraco més de dos anys— va morir el 19 d’agost de l’any 14 dC. Aprofitant la celebració del bimil·lenari, a Tarragona es recorda la seva figura, entre altres coses, amb una proposta sorprenent, on es barreja investigació i divulgació històrica. L’estàtua de marbre que va encarregar la seva esposa Lívia ha recuperat el color, la vibració … la vida.

Els restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola —MV Arte— explicaran com han aconseguit portar a terme aquesta extraordinària proposta de policromia per a l’August de Prima Porta (l’original és als Museus Vaticans). El seu treball, basat en les darreres investigacions científiques i en un profund coneixement de les tècniques pictòriques a l’antiguitat, permet recuperar els colors perduts i amagats darrera una visió equivocada de l’escultura clàssica, darrera d’un blanc que mai no va existir. És temps de reivindicar el món clàssic com el món en color que era.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu arrenca la tercera edició de Tarragona Història Viva, un programa de recreacions històriques pensades per visitar i descobrir els monuments i indrets històrics de la ciutat d’un altra manera. Arqueòlegs, historiadors, guionistes, figurants i narradors elaboren propostes que donen vida a les pedres, a la història, amb l’estil i el segell característic del festival Tarraco Viva (que es celebra cada any al maig). El programa es pot descarregar aquí: TGN Història Viva 2014 o bé veure’l a issuu.

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpg

Enguany s’han programat recreacions històriques, monòlegs, tallers de cuina, espectacles de titelles i jocs de descoberta, tot basat en el món romà. A més, a més es presenten per primer any activitats d’època medieval i de la Guerra del Francès. Els visitants podran assistir a uns sopar concert de l’edat Mitjana i conèixer les milícies urbanes que es van organitzar a Tarragona per defensar-se de les tropes de Napoleó. Tot plegat, molt avorrit, sí senyor!

 

 

Arrenca Tarraco Viva

dijous, 8/05/2014

cartell-20-12-13.jpg

Ja ha començat el festival TARRACO VIVA, que enguany s’allarga 3 setmanes —fins el 25 de maig— per commemorar el bimil·lenari d’August. Els soferts seguidors d’aquest blog ja coneixen la meva debilitat per aquest festival (aquesta és l’entrada que vaig dedicar-li l’any passat Roma desembarca a Tarraco). Pels que no n’hagin sentit parlar, us en faig cinc cèntims i penjo algunes de les meves imatges preferides de l’edició del passat any. Si la feina dins el festival m’ho permet, m’agradaria anar compartint els moment que més m’emocionin. I recordeu, encara som romans!

TARRACO VIVA és un festival cultural internacional, nascut a Tarragona el 1999, dedicat i especialitzat en la divulgació històrica del món d’època romana. Com a festival cultural, els plantejaments i els formats l’allunyen dels models de festa històrica, de fires o mercats ambientats històricament.

L’objectiu principal és divulgar la Història, fer-la accessible a tothom. L’historiador John Elliott assegurava que la Història serveix per a ser lliures, que els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables. Sens dubte, el coneixement del passat ens permet descobrir nous futurs.

Rigor i divulgació són les màximes de TARRACO VIVA. El festival beu de la tradició anglosaxona del reenacment i del living history, basada en la utilització de figurants caracteritzats històricament i de manera fidel per tal de mostrar esdeveniments històrics. Un segell propi de TARRACO VIVA ha estat la incorporació i potenciació de la figura del narrador que explica i contextualitza l’acció dels figurants.

A més d’actuacions basades en la reconstrucció històrica, el festival programa altres formats com lectures dramatitzades, visites comentades, tallers, xerrades, degustacions, jocs, i activitats especialment pensades per a grups d’escolars. Hi han activitats gratuïtes i altres de pagament. Els preus de les entrades van des dels 3 € als 15 €.

El festival se celebra durant el mes de maig. Les activitats programades es desenvolupen preferentment en els recintes patrimonials d’època romana, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco i en els propis museus, a més de recintes escènics.

El festival també programa actes a altres localitats al voltat de l’antiga Tàrraco que compten amb restes romanes o escenaris vinculats a la romanitat, com ara Constantí (vila romana dels Munts), Cambrils (vila romana de la Llosa) Altafulla (vila romana dels Munts), i la comarca del Priorat (culte a Dionís).

La revista catàleg de l’edició 2014 es pot descarregar del web del festival TARRACO VIVA o bé la podeu consultar-la còmodament a issu clicant la imatge de sota.

Captura de pantalla 2014-05-08 a les 19.57.25.jpg

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. T © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival de divulgació històrica,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival romà de Tarragona. © RLM

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

CARMINA CANERE. ConcertThaleia. Grup de reconstrucció històrica  (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CARMINA CANERE. Concert Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Rstes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Restes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

 

 

 

 

 

 

 

A peu per Tàrraco: la guia

dijous, 11/07/2013

Ja la tenim a les mans! Ja ha arribat la guia A peu per Tàrraco i en les seves quatre edicions: català, castellà, anglès i francès. I estem molt contents!

Atenció: la primera presentació de la guia serà a Tarragona, el proper dilluns dia 15, a les 19 h, a l’espai Turisme, situat al capdamunt del carrer Major. Si algú li ve de gust unir-se a l’arròs que farem per sopar al restaurant El Llagut, pot trucar-hi (977 22 89 38) i reservar plaça directament (hem acordat un menú tancat de 25€).

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a semblança de Roma, un indret atractiu per gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Aquest cop, a través de la guia, seran els propis habitants de Tàrraco els qui us presentaran la seva ciutat i us acompanyaran pel voltants. Les excursions per l’ager de Tàrraco, a més de donar a conèixer els principals vestigis romans que es conserven, pretenen també enfortir els lligams entre les poblacions d’aquest entorn i el seu territori. Altafulla, Constantí, Berà i moltes més, són ara les hereves del ager tarraconensis.

coberta.jpg

La guia ha estat  impulsada pel Pla de competitivitat turística de la Tàrraco romana i editada per Arola Editors. Forma part d’un projecte més ampli que vam batejar com TARRACO, URBS ET AGER, que ha comportat també l’elaboració d’inventaris de camins en els municipis propers a Tarragona, l’ampliació de la xarxa de camins senyalitzats, plafons interpretatius  i l’elaboració d’un mapa excursionista. Ha estat un projecte ambiciós, dut a terme a partir dels plantejaments que ja vam posar en pràctica al Priorat, amb la creació d’una xarxa de camins i amb l’edició també d’una guia basada en la interpretació del patrimoni: A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli. Novament ha estat un plaer treballar colze a colze amb el Jordi Tutusaus i, a l’igual que amb el projecte dels Camins de l’Anella Verda, les tasques d’adequació dels camins les han dut a terme l’Associació Aurora, un centre especial que dona feina a persones amb alguna incapacitació.

La llista de deutes adquirits amb tothom que ens ha ajudat és molt, molt llarga. Permeteu-me però, agrair la confiança (i la paciència) del gerent del Pla, el Quim Queralt i de la seva presidenta, la Patricia Anton, així com la implicació dels alcaldes de Constantí i d’Altafulla, el Josep M. Sabaté i el Fèlix Alonso i de regidors entusiastes com el Guillermo Alonso i la Montse Castellarnau o tècnics com el Marc Antillach o l’Oscar Francés. D’altra banda, la guia no hagués estat la mateixa si la ciutat no comptés amb el festival Tarraco Viva i amb Tarragona Història Viva. Moltíssimes gràcies als grups de reconstrucció històrica que hi participen, especialment a Nemesis, Projecte Phoneix, Thaleia i la Legio I Germànica. Quina sort tenim en aquesta ciutat de comptar amb aquests enamorats de la història i de com transmetre-la!

La guia ha comptat amb l’assessorament històric de Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic de la URV i autor del pròleg, i amb arqueòlegs de l’ICAC, com l’Anna Gutiérrez o la Diana Gorostidi, que han aportat el rigor que entenem imprescindible en una guia històrica. Els textos estan escrits a quatre mans entre la Sara Sans i jo i esperem que us resultin prou suggeridors, així com les imatges. Per nosaltres, la capbussada en la història de la nostra ciutat ha estat sensacional. La guia compta, a més, amb una fantàstica col·lecció d’ il·lustracions (algunes desplegables) dibuixades per Hugo Prades (m’encanten!). Per acabar, Magí Seritjol, el director del festival Tarraco Viva, ha escrit tres excel·lents textos introductoris que segur us sorprendran (moltes gràcies Magí!).

No estaria bé acabar això així, sense més, i per aquest motiu, clicant AQUÍ o sobre la portada, podreu descarregar-vos un fragment de la guia on trobareu aquest capítol introductori i el primer itinerari.

Salve!

 

 

Roma desembarca a Tàrraco

divendres, 24/05/2013

Ja ha arribat Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona; un festival cultural que creu fermament que el coneixement de la història és apassionant, que ens fa més lliures i que ens hauria de permetre evitar errors i construir futurs millors. Ciceró deia: Desconèixer que és el que ha passat abans del nostre naixement és ésser sempre un nen. Què és en efecte, la vida d’un home sinó s’uneix a la vida dels seus avantpassats mitjançant el record dels fets antics.

AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadorsDiana Gorostidi. Visita comentadaTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

AMPHITHEATRUM REFECIT. Epigrafia a l’arena dels gladiadors. Diana Gorostidi. Visita comentada. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició. ©RLM

El personatge de l’edició d’enguany és Juli Cèsar. El seu assassinat habitualment ha estat presentat com un tiranicidi. L’opinió entre la majoria d’historiadors, tant antics com moderns, és que els assassins de Cèsar estaven intentant restaurar les llibertats republicanes, eliminant a un usurpador despòtic. Aquesta va ser la justificació preferida pels propis assassins. Tanmateix però, no tothom ho interpreta de la mateix manera. Una d’alternativa considera que, en realitat,  els aristòcrates del Senat varen matar a Cèsar perquè el percebien com a un líder popular que amenaçava els seus interessos de privilegi i l’assassinat va ser una manifestació dramàtica de la llarga lluita entre conservadors opulents i reformadors recolzats pel poble.

Com diu el seu director  Magí Seritjol “Al llarg de la present edició del festival intentarem aprofundir en aquestes visions contraposades. L’assassinat de Cèsar però, servirà per repensar o viatjar a un dels moments més apassionants de la història de l’antiga Roma; el final de la República. Un moment que significà la fi, no només d’una classe oligàrquica que havia monopolitzat el poder polític durant segles, sinó també el final de les aspiracions reformistes de les classes populars i els seus líders. Amb el fum de la pira funerària de Cèsar al Fòrum de Roma, no només s’estava cremant el cadàver d’un home brillant, també desapareixia tot un sistema polític. La societat occidental tardarà mil vuit-cents anys en recuperar l’esperit reformador i democràtic de la societat romana de la República tardana. En els moments actuals potser val la pena que hi reflexionem”.

IURISPRUDENTIA QUID IURIS SITEl judici d’Hortènsia i les matrones indignadesNemesis ARQ Grup de reconstrucció històrica de Tarragona.Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

IURISPRUDENTIA QUID IURIS SITEl judici d’Hortènsia i les matrones indignades. Nemesis ARQ. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XIVa edició.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

A més a més, enguany el festival Tarraco Viva celebra el seu quinzè aniversari. El seu director ho explica així:

“Si alguna cosa podem dir dels antics romans, o al menys crec que podríem destacar, és la seva tenacitat per aconseguir el que es proposaven. Acceptaven la derrota en el camp de batalla, però només l’entenien com un obstacle per a la victòria final, de la qual no en dubtaven mai. Penso en això i miro enrere, quinze anys per a ser exactes. Era 1999 i un nou festival debutava a la nostra ciutat. Un festival una mica estrany ja que no era d’arts escèniques ni plàstiques, tampoc era un festival de música. Proposàvem un festival dedicat a la divulgació de la història de l’antiga Roma. No era una proposta fàcil, al contrari, era una proposta arriscada. Un festival sense concessions a la banalització de la història, basat en el coneixement científic de la mateixa però amb claus interpretatives que la fessin un model de divulgació.

Quinze anys després, el festival està mes viu que mai, intentant superar aquest temps de certa penúria però mirant cap el futur. Un futur per a la millor qualitat de vida de tots els ciutadans i on la cultura, en aquest cas des de la divulgació del patrimoni històric, ens ajudi a prosperar. A prosperar no només en l’aspecte econòmic, que també, sinó especialment en l’aprofundiment de les nostres arrels, la nostra identitat.

Som encara romans, o així ho vull creure. Malgrat la visió en gran part negativa que de la civilització romana ens ha llegat una certa historiografia i el món de “l’entertainment”, la romana va ser una civilització d’èxit. Potser la primera gran civilització global d’èxit. En ella estan les llavors de coses que creiem assumides i ara tornen a estar en perill: l’estat del benestar, les lleis per a tothom, el gaudi de la vida, el treball ben fet i una certa grandesa en la mirada. Què altre cosa són sinó el dret romà, les termes, els aqüeductes, les clavegueres o la prefectura de l’annona (per evitar les crisis alimentàries)? Parlem d’una gran civilització urbana connectada per una xarxa de carreteres públiques i una gran autopista, la Mediterrània. Tarragona encara ara és un somni mediterrani.”

Podeu descarregar-vos la revista-catàleg del festival al web o be visionar-la aquí.

 

 

 

Les sardines, l’omega3 i el festival romà de Tarragona

dijous, 17/05/2012

Aquest era l’any perfecte per abandonar… Les circumstàncies (i algunes persones) ho havien posat fàcil. Aquest discurs pessimista, que tan bo deu resultar per alguns especuladors, hauria ajudat a que la major part de la gent assumís com a inevitable que el Festival Tàrraco Viva no hagués celebrat la seva XIVa edició  (s’hauria quedat amb XIII per a joia dels supersticiosos). Però no. Potser és el famós omega3 de les sardines tarragonines o potser per massa sol a la closca, però el cas és que en aquesta ciutat i ha gent tossuda i molt entusiasta. Penso en els grups de reconstrucció històrica de la ciutat, en tots els que participen al Festival i, és clar, molt especialment, en l’equip organitzador del Festival. No són perfectes, però són bons, molt bons. Entre ells hi ha una professional que m’ha sorprès especialment per la seva capacitat de pensar constantment en el públic, especialment davant les dificultats, i per posar-lo davant de tot. D’aquesta gent s’aprén. Sí senyor.

Aquest l’any, per exemple, podríem haver-nos quedat sense el programa-revista del Festival, o haver-lo hagut d’editar de qualsevol manera. En canvi, hem apostat per canviar-lo i provar de millorar-lo en un temps record (impossible diria jo). Moltes, moltes gràcies al grapat d’empreses que han confiat (quasi a cegues) i han col·laborat per fer-lo possible. De fet, parlant de dificultats, si us fixeu, la tria de la imatge del cartell d’aquesta edició no és casual.