Aquest era l’any perfecte per abandonar… Les circumstà ncies (i algunes persones) ho havien posat fà cil. Aquest discurs pessimista, que tan bo deu resultar per alguns especuladors, hauria ajudat a que la major part de la gent assumÃs com a inevitable que el Festival Tà rraco Viva no hagués celebrat la seva XIVa edició  (s’hauria quedat amb XIII per a joia dels supersticiosos). Però no. Potser és el famós omega3 de les sardines tarragonines o potser per massa sol a la closca, però el cas és que en aquesta ciutat i ha gent tossuda i molt entusiasta. Penso en els grups de reconstrucció històrica de la ciutat, en tots els que participen al Festival i, és clar, molt especialment, en l’equip organitzador del Festival. No són perfectes, però són bons, molt bons. Entre ells hi ha una professional que m’ha sorprès especialment per la seva capacitat de pensar constantment en el públic, especialment davant les dificultats, i per posar-lo davant de tot. D’aquesta gent s’aprén. Sà senyor.
Aquest l’any, per exemple, podrÃem haver-nos quedat sense el programa-revista del Festival, o haver-lo hagut d’editar de qualsevol manera. En canvi, hem apostat per canviar-lo i provar de millorar-lo en un temps record (impossible diria jo). Moltes, moltes grà cies al grapat d’empreses que han confiat (quasi a cegues) i han col·laborat per fer-lo possible. De fet, parlant de dificultats, si us fixeu, la tria de la imatge del cartell d’aquesta edició no és casual.
 Programa revista. Els actes i les representacions agrupades temà ticament
 Programa de butxaca. El dia a dia i hora a hora del Festival
Aquest dijous arrenca el Festival amb activitats per escolars pel matà i, per la tarda, amb la conferencia Ricardo Mar i JoaquÃn Ruiz de Arbulo (professors a la URV) per inaugurar l’exposició “Tà rraco, l’urbanisme d’una ciutat romana”, ubicada al Pretori. Ambdós són uns excel·lents comunicadors —extraordinaris— i explicaran de veu i amb imatges com han estat capaços de reconstruir virtualment Tà rraco. L’exposició mostra els resultats de set anys de recerca. A partir de recollir el treball de tots els arqueòlegs que han excavat a la ciutat  i de la planimetria elaborada per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clà ssica), han refet volumètricament edificis, carrers, temples, basÃliques, termes… Una aposta per la divulgació seriosa, rigorosa, però també arriscada davant dels partidaris de no anar més enllà de les pedres trobades. Personalment els estic molt, molt agraït.

Coordinació cientÃfica: Dr. Ricardo Mar i Dr. JoaquÃn Ruiz de Arbulo Grup de Recerca “Seminari de Topografia Antiga†Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clà ssica. Elaboración gráfica: Dr. Ricardo Mar, Dr. David Vivó (Universitat de Girona), Alejandro Beltrán Caballero

Coordinació cientÃfica: Dr. Ricardo Mar i Dr. JoaquÃn Ruiz de Arbulo Grup de Recerca “Seminari de Topografia Antiga†Universitat Rovira i Virgili Institut Català d’Arqueologia Clà ssica. Elaboración gráfica: Dr. Ricardo Mar, Dr. David Vivó (Universitat de Girona), Alejandro Beltrán Caballero

Coordinació cientÃfica: Dr. Ricardo Mar i Dr. JoaquÃn Ruiz de Arbulo Grup de Recerca “Seminari de Topografia Antiga†Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clà ssica. Elaboración gráfica Dr. Ricardo Mar, Dr. David Vivó (Universitat de Girona), Alejandro Beltrán Caballero

Coordinació cientÃfica: Dr. Ricardo Mar i Dr. JoaquÃn Ruiz de Arbulo Grup de Recerca “Seminari de Topografia Antiga†Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clà ssica. Elaboración gráfica Dr. Ricardo Mar, Dr. David Vivó (Universitat de Girona), Alejandro Beltrán Caballero

Coordinació cientÃfica: Dr. Ricardo Mar i Dr. JoaquÃn Ruiz de Arbulo Grup de Recerca “Seminari de Topografia Antiga†Universitat Rovira i Virgili, Institut Català d’Arqueologia Clà ssica. Elaboración gráfica Dr. Ricardo Mar, Dr. David Vivó (Universitat de Girona), Alejandro Beltrán Caballero






















































































![El Panteón de Agripa o Panteón de Roma [Il Pantheon en italiano] es un templo circular construido en Roma a comienzos del Imperio romano dedicado a todos los dioses (la palabra panteón significa templo de todos los dioses). Roma, Italia.](http://lh5.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TKzIX15N1qI/AAAAAAAAATk/D6yuc3X6thM/ITA_RLM8126BX.jpg?imgmax=576)









Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.