Encara som romans. Aquesta és una de les lliçons que el festival de divulgació històrica Tàrraco Viva de Tarragona s’encarrega de mostrar una i altra vegada. Està clar que 2000 anys ens han canviat i que no només “som romans”, és cert. Podem incorporar tots els matisos que vulguem a l’anterior afirmació, tanmateix si busquen finalment els fonaments de la nostra civilització, és a dir, l’estructura que permet entendre que som, com pensem, com veiem el món, allò que trobem és el món clàssic —Grècia i Roma— i, especialment, la síntesi que va elaborar amb la romanitat.
Malauradament, per a molts encara, la imatge de la civilització romana no va gaire més enllà dels mon d’Astèrix, els records de Ben-Hur o les espectacularitat de Gladiator (que te moments memorables, per cert, i una excel·lent banda sonora basada en la música de Lisa Gerrad). És a dir, sovint no es va gaire més enllà de la visió d’una potencia militar, depravada i orgiàstica que —sortosament, és clar— el cristianisme va redimir. Els romans no eren pas germanetes de la caritat, però ja comença a ser hora de superar els tòpics, i més en el nostre cas, que som fills seus, que encara som romans.
Vivim immersos en un present continuu, presoners d’una immediatesa que no ens deixa veure el bosc. No era tan difícil preveure on ens portava la borratxera immobiliària, però, com se sol dir, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. Precisament la reflexió històrica pot servir per interpretar la realitat a partir de l’experiència. Marc Tuli Ciceró (106 aC-43 aC) afirmava que “No saber allò que ha succeït abans que nosaltres, és com ser permanentment nens”. Aquest any, algunes de les activitats del festival estan dedicades a explicar el final de la República, un episodi que el director del festival, Magí Seritjol, defineix com una “crisi d’avarícia“. Els sona familiar?
Etiquetes: festivals, història clàssica, música, Roma, Tarraco Viva, Tarragona, turisme cultural