Entrades amb l'etiqueta ‘arqueologia’

Vuitanta cobres, una mòmia i un cadàver

dimarts, 17/05/2016

Poster420x594.jpgEgipte, el Nil, els faraons… la fascinació per aquest món és ben antiga. Els nostres avantpassats romans ja van quedar atrapats per Kemet, la terra negra —el nom amb que els antics egipcis identificaven el seu país—, i no va ser només la personalitat de Cleòpatra allò que els va captivar. L’edició d’enguany del festival cultural TARRACO VIVA aborda les relacions entre aquestes dues grans cultures mediterrànies per acabar mostrant com —per a sorpresa de molts— alguns trets de la nostra personalitat provenen precisament de la vora del Nil. Al web del festival es trobar informació sobre la programació i descarregar el programa-catàleg.

El festival és ple de propostes molt interessants i, entre aquestes, estic esperant amb moltes ganes les representacions “MÒMIA. El viatge al més enllà”  i “SOPANT A LES PORTES DEL DUAT. El banquet funerari”. Aquests mesos previs he pogut seguir d’aprop els preparatius dels grups que les portaran a terme (Argos i MV Arte), i estic ben encuriosit. Puc assegurar-vos que aquella fascinació per tot el que té a veure amb Egipte i la mort continua ben present. Podeu veure’n un tastet en aquest vídeo que ha preparat la fotògrafa Gabriella Nonino.

Sessió preparació Tarraco Viva 2016.

Sessió preparació Tarraco Viva 2016.

Celebrar una nova edició del festival, tal com estan les coses, és un motiu d’alegria i d’optimisme (al com diu el lema de la família d’Ernest Shakelton: “resistir és vèncer”). Necessitem més que mai la cultura, la reflexió, el coneixement, però també ara més que mai costa convèncer els governants que la cultura és un element estratègic fonamental, precisament per poder superar la crisi amb èxit i construir un futur millor.

Permeteu-me transcriure la cita de Gregorio Luri amb la que es presenta enguany el festival. L’he trobat sensacional.

A començaments de la Segona Guerra Mundial l’armada americana va decidir ocupar els edificis del Saint John’s College d’Annapolis, a Maryland, per tal d’ampliar les instal·lacions de la seva acadèmia naval, la qual cosa feia impossible l’activitat a les aules en un moment en què les autoritats acadèmiques volien posar en marxa un ambiciós pla d’estudis centrat en els grans llibres de la humanitat. Com a últim recurs, el rector va enviar a Washington el professor que havia dissenyat el pla d’estudis perquè s’entrevistés amb James Forrestad, secretari de Marina, que el va rebre d’una manera intimidatòria: «Té exactament un minut per a convèncer-me de per què no hem d’utilitzar els seus edificis per a ajudar l’acadèmia naval en temps de guerra.» El professor va treure la seva pipa i la seva petaca. Va atacar el tabac a la seva cassoleta i la va encendre. Va fer una pipada. Va comprovar que tirava bé. Havien transcorregut cinquanta-cinc segons. Aleshores li contestà: «Perquè sense el que el Saint John’s intenta fer, ara aquest país no estaria lluitant contra els nazis.»

Aquest professor era Jacob Klein, un filòsof jueu especialista en Plató que, fugint de la bogeria nazi, havia trobat refugi als Estats Units. El 1949 va ser nomenat rector del Saint John’s.

A continuació, algunes imatges del muntatge de l’exposició “KEMET, la terra negra”.

 

Tres racons

dimecres, 17/06/2015

Quins són els tres racons que triaríeu de la vostra ciutat, del vostre poble? Potser l’elecció us resulta fàcil i de seguida us han vingut al cap. Quina sort! A mi m’ha costat una mica més.

La proposta porta el nom de #BlogosferaTGN i sorgeix de l’entremaliada i inquieta gestora del bloc de Tarragona cultura, la Rosa Comes, que ha estat capaç d’enredar prop d’una trentena de veïns vinculats amb la cultura i els blogs, per tal de confeccionar un mapa de la ciutat a partir de les seves recomanacions (és a dir, un mapa emocional). I aquesta setmana em toca a mi fer les propostes i ser presentat al blog (una de les presentacions més boniques que m’han fet mai; moltes gràcies Rosa!).

Els que ara veureu no són els únics racons que m’han vingut al cap. La llista d’indrets que m’estimo d’aquesta ciutat —que a voltes engegaria a fer punyetes, però que em té captivat— és prou més llarga. Tampoc tinc clar que siguin els millors, però sí que en aquest moment són indrets que m’inspiren i m’emocionen.

Fragment del mur exterior del témenos, el recinte de culte imperial de Tàrraco, aprofitat per construir el claustre de la catedral de Tarragona, l'arqueòloga responsable de les excavacions, Imma Teixell,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El fragment del mur del tèmenos —el recinte sagrat de Tàrraco— que fa relativament pocs anys es va descobrir darrera el claustre de la catedral de Tarragona.  Recordo que el primer cop que el vaig veure em va impressionar moltíssim. Em va deixar bocabadat les dimensions dels carreus, de les finestres i el misteri que encara envolta l’indret. La imaginació va fer la resta. Només s’hi pot accedir amb visita guiada. Podeu triar entre un bon grapat de bones empreses de guiatge que hi han a la ciutat al web de Tarragona Turisme. Posats a recomanar però, n’hi han dues conduïdes per excel·lents guies que a més són bons amics meus i amb els que col·laboro habitualment: Nemesis i Argos.

 

Antiga pedrera romana de la Punta de la Creueta. Espai natural protegit a l'extrem nord de la platja Llarga.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, és al final de la platja Llarga, una de les platges més estimades pels Tarragonins. De fet, aquesta platja va originar un dels pocs moviments ciutadans reivindicatius potents que he conegut a la meva ciutat i que va aconseguir aturar un projecte de passeig marítim que ja estava dat i beneït. Recordo una tertúlia amb l’alcalde on argumentava que el passeig serià “tou” i que havia de servir per frenar l’ocupació de terrenys públics per part d’un càmping costaner. Malgrat reconèixer aquesta bona intenció, vaig ser incapaç de convèncer-lo que en mig de tanta costa transformada, el més valuós de l’indret era precisament que no hi havia res,  que la platja ja era el passeig de tots nosaltres, que menys és més… Per sort, la pressió popular sí ho va aconseguir. No us perdeu l’excel·lent documental “La platja Llarga” d’Ariadna Costa que recentment va emetre TV3.

Allí on acaba la platja, a la punta de la Creueta, comença el bosc de la Marquesa. Platja i bosc formen ja un tot indestriable, un tresor extremadament valuós per una ciutat com la nostra. Per acabar-ho d’adobar, en aquest punta rocallosa hi trobareu una petita pedrera romana molt interessant que passa desapercebuda per a molts visitants. El camí de la Costa, el camí de ronda que recorre aquest tram, és veritablement sensacional. Si voleu més informació sobre camins i rutes podeu recuperar l’entrada d’aquest mateix blog: A peu per Tàrraco: la guia.

 

Camí del Francolí,tram que transcorre dins una part de l'antiga sèquia Major en desús.Xarxa de Camins de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La darrera imatge correspon a un tram de la séquia Major en desús que ha estat recuperada per a passejadors, corredors, ciclistes… i incorporada a la Xarxa de camins de Tarragona. Aquesta era la principal conducció d’aigua que regava els horts del riu Francolí i arribava a la part baixa de la ciutat. Circular dins aquest veritable túnel de vegetació, al costat del riu, i prop de la ciutat és realment sorprenent i molt agradable. La seva recuperació com a camí va ser una proposta que vam transmetre als responsables de la Brigada municipal, davant la necessitat de trobar una alternativa a la desaparició progressiva del camí habitual per efectes de l’erosió del riu. Així doncs, és un indret que em recorda que les coses són possibles si se sumen les sensibilitats i les voluntats que calen.

Un any genial!

dijous, 22/01/2015

Diuen que per aconseguir quelcom, el primer és estar-ne convençut, oi? Doncs aquest 2015 serà genial! Com a mínim que no falti l’optimisme. L’inici m’enxampa amb la llengua fora (cosa que comença a ser massa habitual). La sensació que el món va més depresa que les meves cames és una evidència física i metafísica. La sensació de no arribar… comença a cronificar-se. No passa res, però. Estem al ball i haurem de ballar, oi? I el ball té a veure ara, per exemple, amb dos llibres que espero poder compartir ben aviat.

Una altra de les músiques que sonen cada cop amb més intensitat són les feines de preparació de la nova edició del festival Tarraco Viva . Un dels protagonistes de l’edició del 2015 serà novament la proposta de policromia de l’August de Prima Porta. Segons sembla, és probable que enguany incorpori complements (com la Nancy, suposo).

El nostre estimat August en colors va atreure l’atenció i va provocar l’admiració d’alguns dels millors especialistes de l’antiguitat clàssica que van assistir al passat II Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, que va celebrar-se a Tarragona el passat mes de novembre. Al desembre, la edició espanyola de National Geographic, va dedicar una doble pàgina precisament a parlar de l’August policromat de Tarragona. Poc a poc, aquesta extraordinària proposta de divulgació històrica va sent coneguda arreu. Enhorabona als seus creadors —Emma Zahonero i Jesús Mendiola— i al festival i el seu director —Magí Seritjol— que van impulsar el projecte. Per algú com jo, “obsessionat” per la policromia en el món antic, aquesta proposta ha estat un regal sensacional que permet començar a percebre l’art clàssic des d’una altra perspectiva. Visca el colooooor!!!

Aquesta propera edició del festival també oferirà una exposició molt especial en la qual hi estic involucrat molt directament. Però això ho començarem a descobrir una mica més endavant…

NG12.AugustExploraBX.jpg

Arrenca Tarraco Viva

dijous, 8/05/2014

cartell-20-12-13.jpg

Ja ha començat el festival TARRACO VIVA, que enguany s’allarga 3 setmanes —fins el 25 de maig— per commemorar el bimil·lenari d’August. Els soferts seguidors d’aquest blog ja coneixen la meva debilitat per aquest festival (aquesta és l’entrada que vaig dedicar-li l’any passat Roma desembarca a Tarraco). Pels que no n’hagin sentit parlar, us en faig cinc cèntims i penjo algunes de les meves imatges preferides de l’edició del passat any. Si la feina dins el festival m’ho permet, m’agradaria anar compartint els moment que més m’emocionin. I recordeu, encara som romans!

TARRACO VIVA és un festival cultural internacional, nascut a Tarragona el 1999, dedicat i especialitzat en la divulgació històrica del món d’època romana. Com a festival cultural, els plantejaments i els formats l’allunyen dels models de festa històrica, de fires o mercats ambientats històricament.

L’objectiu principal és divulgar la Història, fer-la accessible a tothom. L’historiador John Elliott assegurava que la Història serveix per a ser lliures, que els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables. Sens dubte, el coneixement del passat ens permet descobrir nous futurs.

Rigor i divulgació són les màximes de TARRACO VIVA. El festival beu de la tradició anglosaxona del reenacment i del living history, basada en la utilització de figurants caracteritzats històricament i de manera fidel per tal de mostrar esdeveniments històrics. Un segell propi de TARRACO VIVA ha estat la incorporació i potenciació de la figura del narrador que explica i contextualitza l’acció dels figurants.

A més d’actuacions basades en la reconstrucció històrica, el festival programa altres formats com lectures dramatitzades, visites comentades, tallers, xerrades, degustacions, jocs, i activitats especialment pensades per a grups d’escolars. Hi han activitats gratuïtes i altres de pagament. Els preus de les entrades van des dels 3 € als 15 €.

El festival se celebra durant el mes de maig. Les activitats programades es desenvolupen preferentment en els recintes patrimonials d’època romana, declarats Patrimoni Mundial per la Unesco i en els propis museus, a més de recintes escènics.

El festival també programa actes a altres localitats al voltat de l’antiga Tàrraco que compten amb restes romanes o escenaris vinculats a la romanitat, com ara Constantí (vila romana dels Munts), Cambrils (vila romana de la Llosa) Altafulla (vila romana dels Munts), i la comarca del Priorat (culte a Dionís).

La revista catàleg de l’edició 2014 es pot descarregar del web del festival TARRACO VIVA o bé la podeu consultar-la còmodament a issu clicant la imatge de sota.

Captura de pantalla 2014-05-08 a les 19.57.25.jpg

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la colònia Tàrraco. Recreació històrica. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

TARRACO FIDELIS. L'últim baluard de la Hispània romana Legio I Germanica Septimani Seniores (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. T © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MUNERA GLADIATORA, Lluites de gladiadors Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La fundació de la Colònia Tàrraco. Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

FABULA CLODIANA o quan les banyes de Cèsar són un assupmte d'estat. Nemesis ARQ (Tarragona). Restes romanes del fòrum de la Colonia. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

NAVIGIUM ISIDIS. La cerimònia del mar. Recreació històrica. Nemesis ARQ (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival de divulgació històrica,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Representació de titelles romans: "La fi de Juli Cèsar", Genovesa Narratives Teatrals. Tàrraco Viva, El festival romà de Tarragona, XI edició, festival romà de Tarragona. © RLM

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI APOLLINARES, Jocs en honor a Apol·lo. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia). Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia).  Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

DE MUSICA ANTIQUI NARRABANT. Els homes de l'antiguitat parlen de música.Concert. Ludi Scaenici (Itàlia). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

CARMINA CANERE. ConcertThaleia. Grup de reconstrucció històrica  (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CARMINA CANERE. Concert Thaleia. Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia. Grup de reconstrucció. Recreació històrica. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SEQVERE ME! Prostitució a Roma. Thaleia (Tarragona). Voltes del circ de Tàrraco, patrimoni mundial UNESCOTàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Rstes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SPECTACULA I MAGIA AL MÓN ROMÀ. L'origen d'alguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona). Restes arqueològiques del Parc Central. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. XVa edició. © RLM

 

 

 

 

 

 

 

Les sardines, l’omega3 i el festival romà de Tarragona

dijous, 17/05/2012

Aquest era l’any perfecte per abandonar… Les circumstàncies (i algunes persones) ho havien posat fàcil. Aquest discurs pessimista, que tan bo deu resultar per alguns especuladors, hauria ajudat a que la major part de la gent assumís com a inevitable que el Festival Tàrraco Viva no hagués celebrat la seva XIVa edició  (s’hauria quedat amb XIII per a joia dels supersticiosos). Però no. Potser és el famós omega3 de les sardines tarragonines o potser per massa sol a la closca, però el cas és que en aquesta ciutat i ha gent tossuda i molt entusiasta. Penso en els grups de reconstrucció històrica de la ciutat, en tots els que participen al Festival i, és clar, molt especialment, en l’equip organitzador del Festival. No són perfectes, però són bons, molt bons. Entre ells hi ha una professional que m’ha sorprès especialment per la seva capacitat de pensar constantment en el públic, especialment davant les dificultats, i per posar-lo davant de tot. D’aquesta gent s’aprén. Sí senyor.

Aquest l’any, per exemple, podríem haver-nos quedat sense el programa-revista del Festival, o haver-lo hagut d’editar de qualsevol manera. En canvi, hem apostat per canviar-lo i provar de millorar-lo en un temps record (impossible diria jo). Moltes, moltes gràcies al grapat d’empreses que han confiat (quasi a cegues) i han col·laborat per fer-lo possible. De fet, parlant de dificultats, si us fixeu, la tria de la imatge del cartell d’aquesta edició no és casual.

 

Pessebres, obsessions i elitismes intel·lectuals

dissabte, 14/04/2012

Estem de sort. El festival de divulgació històrica Tàrraco Viva ha passat de ser una representació de pastorets a un pessebre vivent. En l’article d’opinió publicat a La Vanguardia el passat 7 d’abril “Sin la soga al cuello”, Quim Monzó continuava la tesi de l’article “Pastorets cada dia del año” al qual vaig dedicar-li una entrada en aquest blog. Segons Monzó: “Espectáculos de recreación histórica”, los llaman. Desde hace décadas, media Europa se dedica a pantomimas parecidas, que arguyen reconstrucciones de un pasado a menudo imaginado a base de péplums y donde las más rigurosas llegan a la categoría de los muchos pesebres vivientes que hay en algunos lugares de Catalunya.”

Aquest cop, a més, li ha tocat el rebre als pessebres vivents. Entenc perfectament que hi hagi molta gent que no els digui res o que directament no els agradin. Jo mateix em trobo incòmode amb els missatges religiosos d’aquesta i altres festes (soc un ateu convençut que les grans religions monoteistes han segrestat la dimensió espiritual de l’ésser humà, per crear una poderosa i lucrativa maquinaria de control social). Tanmateix, els anys m’han portat a veure que la realitat sol ser més complexa del que sembla, i que una de les responsabilitats dels intel·lectuals és, precisament, provar de mostrar-la i no banalitzar-la. Pessebres com el de Castelló de Vandellòs o el de Sant Guim de la Plana, per exemple, no són sinó la millor fórmula que aquelles comunitats han trobat per recuperar la memòria d’un poble abandonat (Castelló) o la riquesa del seu passat agrari. Potser hi han altres maneres de fer-ho, però la feina que fan han fet és digníssima i em mereix un respecte enorme.

D’altra banda, em sorprèn l’obsessió d’en Quim Monzó per negar el caràcter i el rigor que té el festival Tàrraco Viva (sense citar-lo explícitament, això sí). Amb els seus encerts i errors, el festival té com a principal objectiu explicar la història, la nostra cultura clàssica, els nostres fonaments, convençuts que la reflexió sobre el passat ens fa més lliures, que els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables. Ara més que mai necessitem reflexionar sobre els elements essencials de la nostra civilització. Per això el festival fa samarretes amb aforismes de Sèneca com “SAPIENTIA, QUAE SOLA LIBERTAS EST” (La saviesa, que és l’única llibertat) o amb aquest altre que m’encanta SI VIS AMARI, AMA (Si vols ser estimat, estima).

Espero que l’opinió d’un escriptor del nivell de Monzó continuï sent resultat de la manca d’informació. D’altra manera, l’actitud seria molt propera a la que manifesten determinats intel·lectuals que s’esforcen a mantenir la inescrutabilitat de la història per reforçar el seu paper sacerdotal d’intermediaris entre el saber del passat i el poble inculte. Un exemple: els que es van oposar a la reconstrucció d’una cel·la de la Cartoixa d’Escaladei. La visita al monestir ha canviat radicalment i els visitants ara entenen com vivia un cartoixà i molt més.

El menyspreu per Tàrraco Viva i el seu rigor suposa també, encara que sigui indirectament, la desqualificació d’opinions d’entusiastes del festival com la directora del prestigiós Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Isabel Rodà de Llanza, o del reputat catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili Joaquín Ruiz de Arbulo, de Fernando Quesada Sanz, de la Universidad Autónoma de Madrid, de Juan Francisco Martos Montiel, de la Universitat de Màlaga, de Xavier Martí i Oltra, Director del Museu d’història de València, d’Anna Maria Liberati, directora del Museu della Civilità Romana de Roma, d’Alfredo Jimeno Martínez, de la Universidad Complutense, o de periodistes especialitzats com Enric Calpena. (Després de les imatges he afegit  fragments escrits per alguns aquestes persones parlant de Tàrraco Viva; de fet, informar-se i trobar aquestes referències costa tant com entrar al web de  Tàrraco Viva. També he inclós la carta, no publicada, que Joaquín Ruiz de Arbulo va enviar al director de La Vanguardia).

Donat que després del primer ha arribat aquest segon article sobre “señores disfrazados” (això promet ser una sèrie), em pregunto cóm de rígides són les màscares dels personatges que ens construïm nosaltres mateixos? o és tracta d’una obsessió autèntica senyor Monzó? És clar que potser, efectivament com diu vostè, no som més que “guiris y camacos de nivel lelo”.

 

Juan Francisco Martos Montiel

Universitat de Màlaga

Encara que ja havia sentit a parlar de les jornades Tàrraco Viva, sobretot a bastants blogs de cultura clàssica que parlaven del festival amb termes molt elogiosos, no va ser fina a l’edició de 2007 que vaig poder visitar les jornades personalment i conèixer, in situ i amb més detall, aquest fet cultural que any rere any s’està convertint en un referent europeu en l’àmbit de la reconstrucció històrica romana i la divulgació del nostre passat, a nivell dels més importants festivals culturals, no només d’Europa, sinó m’atreviria a dir, de la resta del món.

La quantitat i qualitat de les activitats programades, la seva òptima organització i la seva perfecta conjunció amb el ric patrimoni històric i artístic de la ciutat de Tarragona, ha donat com a resultat, i com a merescuda recompensa al treball dels seus promotors i organitzadors, un èxit de públic sense precedents al nostre país, el que confirma que la divulgació històrica del món romà, i de l’Antiguitat en general, si es fa amb serietat, rigor i qualitat, pot copsar l’atenció i l’interès de la gent, com a mínim, en la mateixa mesura (i millors resultats, sens dubte, pel que fa a l’augment del nivell cultural dels nostres ciutadans) que qualsevol altra festa popular, per multitudinària que sigui. Felicitats doncs, a la ciutat de Tarragona per a poder seguir gaudint y aprenent amb aquestes jornades que enguany fan deu anys i enhorabona també als seus organitzadors, que amb la seva tasca auguren a Tàrraco Viva molts més anys de fructífera vida.

 

Desiderio Vaquerizo Gil

Catedràtic d’Arqueologia Universitat de Còrdova

Avui ningú dubta que l’Arqueologia és una ciència històrica capaç de recrear la cultura de qui ens han precedit en el temps, a partir de l’estudi rigorós de les seves restes materials. Això requereix d’un cos teòric i un mètode propis, que tenen com a objectiu la recollida de dades, l’anàlisi i la interpretació de les mateixes, sometent tot segut els resultats obtinguts a la comunitat científica. Però els arqueòlegs també hem de fer arribar a la societat els avenços històrics que aconseguit amb la nostra feina, revertint en la societat el que ella mateixa ens dóna.

Tenim la obligació de difondre i, una de les maneres més efectives de fer-ho son les jornades de recreació històrica , entre les quals Tàrraco Viva ocupa un lloc de privilegi pel seu caràcter pioner, el seu extraordinari rigor, el seu abast, la seva repercussió (social, cultural, professional…) i la seva magnífica organització.. Son milers de persones les que gaudeixen cada anys de les “conferències il·lustrades” que en realitat suposen la major part de les activitats programades en el seu marc, imbuint-se al temps de l’Antiguitat i de l’Arqueologia. Moltes d’elles fan arribar a l’àmbit familiar o laboral, l’interès per la història i la seva preocupació per la conservació del patrimoni arqueològic: les dues premisses bàsiques per a començar a canviar les coses. En conseqüència, soms molts els que pensem que es tracta d’un model a seguir. Per això, ara que feu els vostres primers deu anys de camí us felicito efusivament i em congratulo de la vostra existència, animant-vos a seguir endavant. Salve Tàrraco Viva.

 

Xavier Martí i Oltra

Director del Museu d’història de València

Des de l’any 2004, el Museu d’història de València ha participat en Tarraco Viva, estant present al stand de la fira “Roma als museus del món” i asistint als nombrosos actes i representacions que cada any es programen dins del festival. Per a mi, com a director del MhV, va ser tota una sorpresa poder descobrir el Reenactment, que només coneixia per referències anglófones o com a complement d’experiències didàctiques en alguns museus. De la mà dels germans Seritjol vaig endinsar-me en la disciplina i vaig tenir el privilegi de contemplar, des de dintre, una presentació de la Legio VII Gemina al MhV, que va gaudir d’un extraordinari èxit de públic. Pocs mesos després acudíem per primera vegada a Tarragona i comprovàvem que allò que havíem vist a València era només una petita part d’un festival gran, consolidat i ben programat, que pren a l’assalt durant una setmana la ciutat vella, i que atreu grups de recreació històrica d’arreu del món.

El festival es completa amb una fira de professionals al voltant de la recreació històrica, i una fira de museus sobre l’època romana. Tot i que el nostre museu no és específic d’aquest període, doncs abasta fins a l’actualitat, hi dediquem un apartat especial a tractar-ho i per això acudim a la fira ben honrats per la invitació. Any rere any, és una ocasió per donar a conèixer les nostres activitats i publicacions, i una oportunitat magnífica per intercanviar experiències amb altres professionals de museus. Considere que Tarraco Viva és una de les millors propostes didàctiques que es poden comtemplar actualment al voltant del patrimoni i l’arqueologia romana, que ha ultrapassat en molt els seus plantejaments inicials per esdevindre una oferta turística de primer ordre per a la ciutat de Tarragona i la seua comarca. Un exemple de com es poden oferir productes alternatius al turisme tradicional, que prenguen com a base el patrimoni, que generen empleament i que atreguen de debó al visitant. Un exemple a seguir.

 

Anna Maria Liberati

Museu della Civilità Romana

Vaig arribar a Tarragona fa molts anys gairebé per casualitat. Com arqueóloga conec be la importancia d’aquesta ciutat romana, però haig de reconeixer que Tàrraco Viva ha estat per mi una experiencia fora del comú. L’entusiasme i la gran preparació cientifica de la organizació, unida a la resposta del pùblic fan de Tarraco Viva una experiencia molt extraordinària: el que aquí es mostra anula la distancia temporal i apropa la vida dels romans a la gent, amb la convicció que només del coneixement neix el respecte per el propi passat i l’esperança de construir un futur millor

 

Alfredo Jimeno Martínez

Universitat Complutense. Pla Director de Numancia

Al llarg d’aquests deu anys, Tàrraco Viva s’ha convertit en un referent mundial dels grups de reconstrucció històrica (re-enactment), com a mitjà per a la difusió del patrimoni arqueològic i històric, en establir lligams de contacte entre el treball científic dels arqueòlegs i historiadors i la seva presentació didàctica, atractiva i comprensible. Tàrraco Viva, en incentivar la trobada de grups i tallers de reconstrucció històrica, amb el suport de l’arqueologia experimental, ha propiciat una nova dimensió en el camp de l’educació, els museus i el turisme, portant el coneixement del passat directament a la societat, utilitzant els espais públics i jugant un paper important al transmetre, reconstruïts amb molta exactitud i documentació fidedigne, les restes arqueològiques i la manera de viure del passat. Com a responsable de la investigació y presentació didàctica del jaciment arqueològic de Numancia, desitjo ressaltar aquesta valuosa contribució de Tàrraco Viva, que ofereix l’exemple a seguir per tal de realitzar amb major eficàcia els objectius de l’Arqueologia, centrats en aportar a la societat un major i millor coneixement del passat, per a entendre millor el moment que ens toca viure.

 

Carta al director de La Vanguardia (no publicada)

Tàrraco Viva 2012

En la seva columna d’ahir, Quim Monzó reflexionava sobre els espectacles de recreació històrica com a simples actes lúdics i muntatges per a turistes. Dins de la columna es fa esment del festival Tàrraco Viva i encara que l’escriptor admet que mai no l’ha vist —això espero de cor que pugui solucionar-se ben aviat— ho posa en el mateix sac. Per això el voldria ara explicar que “Tàrraco Viva” és avui dia una activitat d’alta divulgació. El model en què es basa i aplica de forma rigorosa es el que correspon a un Museu de la Ciència. Aquest professor, com molts altres col·legues de la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i els diferents Museus de la ciutat, col·laborem des de fa anys amb cicles de conferències, organització d’exposicions, visites comentades als monuments i, com no, també assistim encantats a les activitats i espectacles de reconstrucció històrica. Tots ells estan mesurats al mil·límetre, res s’ha deixat a l’atzar ni a la improvisació. A Gran Bretanya i Alemanya fa ja molts anys que aquestes activitats representen una forma important de compartir amb els ciutadans els estudis del passat. Aquest és el model aplicat a Tarragona pel Museu d’Història i el Patronat de Turisme. No es tracta d’una festa, ni tampoc un joc, vol ser un Museu a l’aire lliure amb múltiples sales obertes en els diferents monuments de la ciutat. Convido sincerament a Monzó i els seus lectors a que es facin la seva pròpia opinió. Ja queden poques setmanes per Tàrraco Viva 2012.

Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona
Catedràtic d’Arqueologia
Universitat Rovira i Virgili

 

Pastorets, romans i patinades

dijous, 29/03/2012

Estic completament d’acord amb Quim Monzó: bona part dels mercats medievals no han fet sinó banalitzar la Història. Seria més digne i honest parlar de mercats d’artesania, o simplement mercats, i deixar d’obligar als comerciants a fer el “paparina”. Malauradament, aquest pòsit de franel·les, de roba de sac barrejada amb tergal no facilitarà gaire refer la divulgació històrica d’època medieval.

Em fa l’efecte que aquest és un dels missatges de fons de l’article publicat ahir a La Vanguadia amb el títol “Pastorets cada dia del año“. L’altre missatge que m’ha semblat llegir també és prou important: tractar d’idiotes als turistes ens idiotitza. Sempre he cregut que un turista no és una nova especie del gènere homo, sinó una persona, un ciutadà que viatja. És clar que n’hi ha de molts tipus —els humans som molt diversos—, però tots som turistes. Menyspreant-los ens menyspreem a nosaltres mateixos.

Les coincidències s’acaben però, quan Monzó desqualifica obertament el festival de divulgació històrica Tàrraco Viva i el programa de recreacions històriques que està sent preparat per aquest estiu. Resulta ben curiós que fos precisament un article del mateix Monzó “La vida disfrazada”, publicat a l’any 2000 al Magazine de La Vanguardia, un dels textos que més van ajudar al creador de Tàrraco Viva (em consta) a explicar allò que no havia de ser el festival.

Paradoxes a banda, Tàrraco Viva beu directament de la tradició anglosaxona i germànica del re-enacment i del líving history, que tant important ha estat per a divulgar el passat a partir del rigor dels coneixements arqueològics i històrics. Els principals museus d’Història del món programen esdeveniments de recreació històrica. Tàrraco Viva en ha demostrat, any rera any, que la Història és atractiva, que és útil, que ens ajuda a reflexionar sobre qui som i d’on venim i ens facilita repensar el present per incidir sobre el futur. Tàrraco Viva ens ha seduït.

El festival ha estat alabat per nombrosos directors de museus i acadèmics (la Complutense i l’Autonoma de Madrid, Còrdova, Màlaga, València …) i sobretot, compta amb el suport i la complicitat de la Universitat Rovira i Virgili i de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica). És més, Tàrraco Viva participa en un dels Campus d’Excel·lència de la URV. D’altra banda l’alt nivell dels grups de reconstrucció històrica nascuts a Tarragona, no fa sinó posar de manifest l’arrelament del festival a la ciutat (no és la primera vegada que parlo de Tàrraco Viva: i, ii, iii, iv, v)

Els entesos solen dir que el futur del patrimoni es sustenta en tres pilars: la conservació, la investigació i la divulgació. En aquests temps difícils que ens han tocat viure, és probable que la divulgació acabi convertint-se en una de les vies destacades d’obtenció de fons pels altres dos pilars. Som molts els que creiem que Tarragona té un gran futur en el camp de la divulgació seriosa de la Història (i no només del periòde romà) i del turisme cultural. Tarragona està en condicions de crear una veritable indústria cultural a partir, entre d’altres coses, precisament del know how acumulat en més d’una dècada del festival Tàrraco Viva. Una indústria capaç de crear llocs de treball, capaç de generar riquesa, basada en el coneixement, la investigació rigorosa i la divulgació atractiva. Una industria a partir d’allò que som, d’allò que tenim.

Finalment, al meu entendre, l’article de Quim Monzó posa de manifest dues qüestions:

— Escriure cada dia un article atractiu i rigorós és complicat.

— Cal seguir treballant per difondre el veritable caràcter cultural del festival.

Ara més que mai, rodejats com estem de discursos negatius, reduccionistes i covards, iniciatives valentes com Tàrraco Viva necessiten complicitats. Estic convençut que aviat podran comptar amb la de Quim Monzó.

Records de Pompeia II

diumenge, 18/03/2012
Antigua ciudad romana de Pompeia.
Amfiteatre.
Pompeia, ItàliaAmfiteatre. Pompeia. © RLM

“Sembla que qualsevol moment els seus habitants, els antics pompeians, han de retornar”, comenta el meu company. I té bona part de raó. Pompeia no és una ciutat intacta. És una ciutat devastada per un volcà. Tanmateix, la força evocadora que conserva és enorme perquè, tot i destruir-la, la va congelar en el temps. Arqueòlegs i historiadors han aprés moltíssim de Pompeia. Entre altres coses, molts es van acabar de convèncer de la importància de la pintura, la policromia i el color: absolutament omnipresent arreu. “Tot estucadet i pintadet” com diu un amic meu.

Records de Pompeia I

dilluns, 12/03/2012

És imprescindible. Qualsevol persona que tingui un mínim interès pel món i la cultura clàssica —la nostra, per cert— no pot deixar d’anar a Pompeia. Uau! Fa uns dies que he tornat de les ciutats del Vesubi i encara no me les he pogut treure del cap. Tot just he començat a preparar les fotos i volia compartir algunes de les primeres.

Caminar per Pompeia s’apropa molt a fer un viatge en el temps (si la predisposició és l’adequada, és clar). Es fa molt interessant comprovar l’atmosfera familiar dels seus carrers. Les proporcions, els traçats, la llum… t’hi sents bé, res resulta del tot estrany, notes que hi podries viure i trobar-t’hi bé. I tanmateix, quasi dos mil anys ens separen.

_RLM6317.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6322.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6366.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6442.jpg

Pompeia. © RLM

Tot és impressionant, però m’ha emocionat especialment la quantitat de restes de policromia que han perdurat, bé en el mateix lloc, o les dipositades al Museu Arqueològic de Nàpols. Decoració i pintura a tot color i per tot arreu. He tornat a comprovar la gran importància que els nostres avantpassat atorgaven al color, és a dir, a l’alegria. Perquè pintar les parets amb jardins, fonts, colors, és voler viure somrient, que prou dura pot ser l’existència.

_RLM6373.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6371.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6372.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6380.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6377.jpg

Pompeia. © RLM

També he tornat a comprovar que la història té marxa enrera. Com més m’endinso en la cultura romana més m’adono com ha costat recuperar certes coses, i no es tracta només de les clavegueres. Està clar que no era pas una societat perfecta però, que fa dos mil anys disposessin de biblioteques, termes, teatres, auditoris etc., fa pensar. Que una ciutat com la meva, Tàrraco, hagués gaudit pràcticament de més de 400 anys de pau…no és broma. Algú s’imagina com podria ser el país si, aproximadament des del descobriment d’Amèrica —en comptes de dedicar-nos a degollar-nos i cremar-ho tot— ens haguéssim dedicat a viure?
D’altra banda, també he comprovat que els italians, com a mínim en aquesta zona, no estan a l’alçada del seu patrimoni (i alguns visitants tampoc). Segur que hi ha gent fantàstica, però la gestió Pompeia deixa molt que desitjar. I fora de les excavacions, no costa gaire comprovar que aquell territori té més d’un problema. Sap greu admetre-ho, però la desgracia dels altres fa que valoris més allò que aquí hem aconseguit i, a mi em passa que retorno amb més ganes de lluitar per defensar-ho, per apostar per la cultura, per la civilització (per cert, d’allò de Las Vegas, ni en broma).

Històries de Montsant, la muntanya viscuda

dimecres, 26/10/2011

Acaba de sortir el número de novembre de la revista Descobrir Catalunya i aquest cop està dedicat a Montsant, la que sempre dic és la “meva” muntanya (i la de molts altres, és clar). He tingut la sort d’elaborar el reportatge fotogràfic i de treballar molt estretament amb l’equip de redacció i amb els diferents periodistes autors dels textos. I ha estat un plaer, si senyor!

Montsant, aquesta gran muntanya, ja havia estat tractada en altres números del Descobrir. És la primera vegada però, que directament se li dedica un central. Hem procurat que la mirada sobre aquest territori fos nova, diferent i hem posat el focus fonamentalment en les persones que hi viuen, que hi treballen i que estan vinculades anímicament a la muntanya.

Aquest és un reportatge fet com alguns entenem el periodisme —també el de viatges—. Redactor i fotògraf hem treballat plegats per tal que els dos discursos, l’escrit i el visual, estiguin el més trenats possible. Això no assegura que el resultat sigui bo, però sí que ajuda molt a que sigui el més coherent possible. El resultat, evidentment, ha de ser jutjat pels lectors.

En aquest número hi trobareu un article excel·lent —i gens fàcil de fer— de la Sara Sans (aquesta dona cada dia escriu millor) sobre el Montsant més simbòlic i la seva relació amb els creadors literaris i amb els activistes de la cultura a la comarca. Després ve un article sobre el Montsant dels pagesos, escrit i viscut per l’Oriol Margalef, un periodista nascut a les Terres de l’Ebre, vinculat al camp i amb un cognom que delata la indefectible necessitat de recuperar antics i profunds vincles amb aquesta comarca. Ell us explicarà les converses amb un grup pagesos que treballen a les faldes de la muntanya, gent que creu profundament amb la terra, gent valenta, dignes successors de les generacions de pagesos prioratins que s’han deixat l’esquena en els costers i bancals d’aquest petit país. Hi trobareu també recomanacions per tastar vins, olis, festucs i préssecs conreats al peu de Montsant.

T29_RLM0342BX.jpgRoger Aleu i el periodista Oriol Margalef a l’ horta de L’Esparver. La Bisbal de Falset, Priorat. © RLM

L’Isaac Albesa escriu un article que probablement us sorpendrà i que parla de gent que va deixar casa seva per vindre a viure al peu de Montsant, atrets per la roca, la verticalitat i la salvatge seducció del buit. Sí, sí, corrents migratòries originades pel l’atracció dels cingles, que han portat nous pobladors i famílies a una de les capitals internacionals de l’escalada, Cornudella de Montsant. Hem volgut que aquest article el fes un bon periodista però que no hagués practicat mai l’escalada, per tal que els seus ulls fossin una mica els de la majoria dels lectors. El resultat és molt espectacular.

El periodista Isaac Albesa, al grau de Carrasclet. Serra Major de Montsant, Priorat. © RLM

El darrer article porta la signatura del Toni Orensaz i és, en la meva modesta opinió, un dels millors que he llegit mai sobre la cartoixa de Scala Dei. El Toni ens acompanya a descobrir la “nova” cartoixa que està apareguent sota les runes, allí on molts pensaven que ja no es podia trobar res. Ho fem de la mà de dos persones apassionades per aquest monestir, l’arquitecte i l’arqueòleg responsables de les excavacions que s’estan duent a terme al vell monestir —Carles Brull i Josep M. Vila— els quals ens han ajudat, i molt, a entedre les veritables dimensions físiques i simbòliques de la poderosa cartoixa barroca aixecada als peus de la muntanya santa.

Al final de cada un dels articles hi trobareu una proposta d’excursió vinculada amb el tema tractat. Algunes són passejades per fer amb família i altres poden constituir tot un repte pels amants dels cingles i les emocions fortes. Són propostes que recorren antics camins de ferradura, alguns dels quals han estat recentment recuperats pel Parc Natural de la Serra de Montsant. Alguna altre cop ja he destacat l’extraordinària tasca que ha fet el Parc i la seva brigada en relació als camins.

L’objectiu d’aquestes propostes és clar. En agradaria que els lectors, a més de llegir còmodament la revista al sofà de casa, es calcessin les botes per experimentar en primera persona els articles de la revista. Estem convençuts que una de les millors maneres de viure intensament els paisatges és recorre’ls a peu. De fet, alguns dels secrets que guarden els territoris només es revelen apropant-s’hi així, lentament, caminant.

T29_RLM1588BX.jpg

Serrall de les Roques. L’antic camí ral de Cabacés a Margalef travessa una plantació d’oliveres. Cabacés, Priorat. © RLM

Si algú s’anima, dijous  27 d’octubre, a les set de la tarda, a l’absis del Castell del Vi de Falset, es farà la presentació d’aquest número de la revista Descobrir.