La muntanya de l'Areny i, darrera, la mola de Colldejou, Baix Camp. © RLM

He volgut esperar uns dies a comentar  la trista notícia de la mort de Francesc Beato, un reputat excursionista, sots president del Centre Excursionista de Catalunya, un personatge de primer ordre dins l’excursionisme de casa nostra (podeu llegir la interessant ressenya escrita per Jordi Pasques al Diari d’Andorra). La mort d’una persona estimada sempre és dolorosa però, en aquest cas, les tràgiques circumstàncies agreugen el dol dels seus amics i molt especialment, és clar, de la seva família. Dissortadament es va veure involucrat en un esgarrifós accident prop de Riudoms, precisament quan es dirigia a Siurana, a preparar l’excursió que era previst realitzar al cap de pocs dies amb motiu de la inauguració de les obres de remodelació del refugi Ciriac Bonet del CEC. A mes del Francesc també hi van perdre la vida el seu fill i una neboda. M’esgarrifa la idea només de provar d’imaginar el dolor que ha caigut sobre els seus familiars.

No estic segur que els serveixi de gaire cosa el reconeixement que fem els qui el vam conèixer, però em consta que avui som molts els qui compartirm el dol, els qui l’enyorem i ens aferrem —incapaços de digerir encara l’evidència— als bons records que guardem de Francesc Beato.

— Rafael López Monné? Hola, soc en Francesc Beato…

El nostre primer contacte va ser telefònic. Era el primer cop que sentia aquella veu seva tan característica però, en canvi, aquell nom em sonava molt… És clar! l’havia llegit mil vegadades mentre, preparant la tesi, buidava els números de la magnifica revista del CEC Muntanya. Ell era, entre altres coses, l’home dels llibres, de les ressenyes i ara el tenia al telèfon. Em deia que havia llegit la meva tesi i que li havia agradat molt (Senderisme, camins i senyals, Arola Editors, 1999). I pels comentaris que em feia l’havia llegit de dalt a baix i a fons, caram!  No recordo quanta estona vam estar enganxats al telèfon, però per a mi va ser extraordinàriament gratificat comprovar que el meu treball li havia resultat interessant.

Em va proposar presentar el llibre al local del CEC tot fent una conferència sobre els fets que jo havia estudiat. No crec que fos completament conscient de la il·lusió que aquella petició  em va fer. Estic prou acostumat a xerrar en públic, classes, ponències, conferències… és part de la meva feina. Tanmateix, el local del Centre Excursionista Catalunya tenia per a mi quelcom de santuari. No era només que guardés aquelles columnes de l’antic temple romà de Barcino (que sempre m’han semblat extraordinàries i amb una capacitat evocativa enorme, sense comptar l’enveja que també em provoquen davant l’evidència que del temple d’August a Tàrraco no en queda res més que algunes traces dels fonaments). Aquell local era l’espai físic per on ha via passat la història de l’excursionisme català i, cal no oblidar, que en els seus orígens era un dels centres on es trobava bona part de la intel·lectualitat catalana. De fet, per exemple, va exercir un paper extraordinari en la construcció de la mirada col·lectiva sobre els paisatges catalans.

Al cap d’un temps  vaig rebre un sobre enviat per en Beato. Dins hi havia les còpies de les factures originals de la primera senyalització de camins excursionistes duta a terme a Catalunya, concretament al Pirineu gironí, a Setcases. Aquell projecte va ser impulsada pel CEC i pagat per la Mancomunitat de Catalunya. No cal dir que em va encantar el regal i durant anys he esperat el moment de poder incloure aquests documents històrics en alguna publicació adient.

Fa no gaire va arribar el moment. Una de les factures de la senyalització surt reproduïda a la guia A peu per les comarques de Tarragona. Vol. VI (Arola Editors, 2010). Concretament apareix en el capítol Petjades i senyals, que vaig comentar en el passat post, dedicat al fet de caminar i la història de la senyalització de camins per excursionistes. Una altra factura apareixerà molt aviat en l’obra El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets (Arola Editors, 2010), que hem fet el Xavier Campillo i jo. I aprofito ara el blog per mostrar-ne una altra.

No cal dir que em feia moltíssima il·lusió enviar aquests llibre al Francesc Beato i fruir plegats d’aquesta petita “conquesta” en la divulgació de la història de l’excursionisme. Em va fer molta, molta ràbia que ens privessin d’aquests moments. Se que és una tonteria dins la tragèdia, però no puc deixar de sentir-me estafat per un destí cec i cruel.

Gràcies per tot Francesc. Em sento molt afortunat d’haver-te conegut.

Una de les factures del projecte de senyalització de camins per excursionistes impulsat pel CEC i finançat per la Mancomunitat de Catalunya l'any 1920. Arxiu del Centre Excursionista Catalunya

Una de les senyals col·locades a Setcases, Ripollès. © Quim Oliver "Xari"