Entrades amb l'etiqueta ‘senyalització’

Els camins del Priorat estrenen mapa

dissabte, 2/06/2012
Camí ral del Molar al Masroig, vinyes DO Montsant,El Molar, Priorat, Tarragona

Camí ral del Molar al Masroig, El Molar, Priorat. © RLM

 

Quants mapes excursionistes recordeu que incorporin els noms dels camins tradicionals? No és gens habitual. Obsessionats com estem per reivindicar aquest patrimoni viari, hem fet tot el possible per incorporar els que hem pogut en el nou mapa excursionista Camins del Priorat 1:30.000, que fa pocs dies ha sortit al mercat publicat per l’Editorial Piolet. Es tracta d’una publicació impulsada pel Consell Comarcal del Priorat, i com darrera de les obres hi han persones (les coses no es fan soles), val la pena recordar que tenim aquest mapa a les mans gràcies a l’esforç i tossuderia del que fins fa poc va ser el tècnic comarcal de turisme, el David Esteller. De fet, es tracta d’una de les accions que vam dissenyar conjuntament, ja fa uns anys, quan vam establir les estratègies per impulsar el turisme a peu i la recuperació d’antics camins al Priorat (la guia A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli, que està a punt de sortir, és també una conseqüència d’aquest projecte).

 

IMG_0001.jpg

 

Aquest mapa és també el fruït d’un laboriós treball col·lectiu. A banda del David Esteller i de la meva col·laboració, hi han participat directament, per exemple, els tècnics del Parc Natural de la Serra de Montsant, els del Consorci de la Serra de Llaberia, la pròpia editorial i excursionistes i amants dels camins prioratins, com el Joan Queralt o el Ricard Pasanau, que ens han ajudat a recollir toponímia. Em cal fer però, un agraïment especialment al José Luís Ordavás. Sovint parlo de l’enorme “generositat cartogràfica” d’aquest bon amic de Mora d’Ebre i aquesta és una altra ocasió obligada.

 

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Antic camí ral de Falset a Gratallops, Gratallops, Priorat. © RLM

 

Es tracta d’un mapa que recull la xarxa de camins del Priorat i també la de la Serra de Llaberia. La Xarxa de camins del Priorat la formen antics camins rals, vells camins de ferradura, senderes i també camins de carro i agrícoles més actuals. Una bona part han estat recuperats recentment i són mantinguts pel Consell Comarcal, els ajuntaments, el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Consorci de la serra de Llaberia, a més de la col·laboració de voluntaris i de cellers de la comarca.

 

Camí ral entre Cabacés i la Vilella Baixa,Cabacés, Priorat, Tarragona

Camí ral de Cabacés i la Vilella Baixa, Cabacés, Priorat. © RLM

 

Tant al Priorat com al conjunt de la serra de Llaberia, ambdues xarxes han estat senyalitzades amb marques de continuïtat grogues, tret que coincideixin amb trams de GR o de PR on es mantenen les marques dels itineraris de la FEEC sense afegir-ne cap altra (ja tenim prou pintura a la muntanya). Aquest mateix model de senyalització de camins el trobareu a la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà (impulsat pel projecte Itinerànnia), al Berguedà, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà el Pallars Jussà i a municipis com Tarragona o Altafulla. Aquest és un model que no es basa en marcar propostes d’excursió, sinó en senyalitzar una veritable xarxa viària per a que tothom que vulgui pugui dissenyar els seu propis itineraris. Un model que reivindica directament el valor dels antic camins.

 

Antic camí ral del Lloar a la Figuera per sobre dels Rogerals. Camí de ferradura.Serra de la Figuera.El Lloar, Priorat, Tarragona

Antic camí ral del Lloar a la Figuera per sobre dels Rogerals, el Lloar, Priorat. © RLM

 

Per aquesta raó trobareu que al mapa el conjunt de la xarxa de camins està grafiada amb un sol color, si bé els GR i PR estan adequadament identificats. Els mapes però, mai estan acabats. Sempre s’escapa alguna cosa o altra i, a més, la realitat no para de canviar. Per aquest motiu, us agrairem que notifiqueu qualsevol incidència rellevant o errors del mapa a: oit@priorat.cat. I ara, a caminar. Podeu consultar diverses propostes al web de turisme del Priorat.  I, si us plau, recordeu, si trobeu motoristes circulant per antics camins, infringit la llei i destruint aquest valuós patrimoni col·lectiu, no dubteu en trucar al 112 i notificar-ho als agents rurals o als mossos d’esquadra. Més important que els pugin detenir o no, és la constància de la queixa ciutadana. Si no es recullen queixes, no existeix el problema.

 

Celler Mas d'en Gil, antiga masia Barril.DOQ Priorat.Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona

Camí de Bellmunt al Masroig o camí de lo Sarraí, Bellmunt del Priorat, Priorat. © RLM

Camí vell del Mas d'en Cubells,DOQ Priorat,Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell del Mas d'en Cubells,DOQ Priorat,Porrera, Priorat. © RLM

 

Camins de Tarragona, el projecte

dijous, 15/12/2011
La punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, camí de ronda a extrem nord de la platja Llarga, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

La qualitat de vida de les ciutats més avançades del món ja no es mesura només pels quilòmetres asfaltats, sinó pels camins que disposen els seus ciutadans per passejar, anar en bicicleta i gaudir d’entorns ben gestionats. Camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra.

Tarragona arrossega tot un seguit d’endarreriments fruit d’una visió de ciutat que volia semblar-se més a la Miami dels EEUU que no pas a les ciutats europees del segle XXI.  Un dels endarreriments més notables és el que fa a la mobilitat alternativa, lenta, o”dolça” com alguns l’han anomenat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Monnars al Mas de Sorder, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

A finals de l’any passat vam rebre la confiança de l’ajuntament de Tarragona per tirar endavant el projecte de senyalització dels camins de l’Anella Verda (aquest nom fa referència als espais no urbanitzables del municipi), un dels projectes impulsats pel grup d’ERC que va governar durant quatre anys juntament amb el PSC. Val a dir que la relació amb els responsables polítics i, especialment amb els tècnics, ha estat francament excel·lent.

El projecte inicial, bàsicament contemplava la senyalització d’un itinerari que unís els dos rius i donés el tomb al municipi. Els vam proposar replantejar-lo, fer-lo més ambiciós (amb els mateixos recursos)  i anar més enllà, amb l’objectiu que fos el primer pas per  la consolidació d’una veritable xarxa de mobilitat alternativa. El vam rebatejar amb el nom de Camins de Tarragona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Boscos a Monnars, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

En primer lloc es va ser encarregar un inventari complert de camins a un especialista (el Xavier Campillo i Besses). El resultat va sorprendre a més d’un al trobar-nos amb 90 vials de titularitat pública, més de 140 km, amb més del 80 % encara amb ferm de terra. El següent pas va ser recorre’ls per seleccionar un primer conjunt dels més interessants per satisfer les necessitats de la població de passejar, practicar esports, mantenir contacte amb la naturalesa i conèixer i gaudir del patrimoni del municipi.

Vam optar des de bon començament pel concepte de senyalització de xarxa de camins, segons els qual no se senyalitzen itineraris —és a dir, propostes d’excursions concretes—, sinó un veritable conjunt viari —com si es tractés d’una xarxa de carreteres— que permeti que usuaris de molts tipus i amb interessos diversos en puguin fer ús, recórrer múltiples itineraris i gaudir-ne . Un tret característic d’aquest concepte és el reforçament del valor del propi camí. A les banderoles dels encreuaments sempre es pot llegir, en primer lloc, el nom tradicional del camí.

banderola_TGN3BX.jpg

Exemple de banderola de la senyalització de la Xarxa de Camins de Tarragona

La senyal de continuïtat és la mateixa marca rectangular groga amb que estan sent pintades les xarxes de camins del Priorat, del Berguedà, de la Garrotxa, del Ripollès, de l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà o de la Val d’Aran, per exemple. Alhora, s’han respectat les senyals dels itineraris de la FEEC (GR i PR) i no s’ha duplicat la senyalització.

El resultat més visible ha estat la senyalització de 76 km de camins que formen aquesta primera xarxa de Camins de Tarragona. N’hi han d’altres però, menys vistosos però tant o més importants, com per exemple, la il·lusió i la implicació de tècnics municipals —que  segurament resultarà fonamental per la continuïtat del projecte— o la sintonia, suggeriments i recolzament obtingut de diversos col·lectius ciutadans que han anat seguint el projecte. Tenim l’esperança que el projecte ajudi a despertar la consciència dels usuaris dels camins com a tals i que participin de l’ambició d’aconseguir una ciutat més amable, més viscuda, més sentida. Esperem una participació activa a través del web per tal que acabin transformant-se en un veritable grup de pressió que empenyi els polítics a comprometre’s i actuar.

Si us ve de gust, podeu visitar la primera versió del WEB dedicat al projecte. Podeu descarregar-vos el fulletó de presentació del projecte el mapa de la xarxa Camins de Tarragona el track de tota la xarxa (preparat per veure’l amb Google Earth).

 

 

 

 

 

Per debatre i aprendre

dijous, 14/04/2011
Vall d'Asua, Pallars Sobirà, LleidaPastures a la vall del riu de Caregue, Espot. Tomb al Parc nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici2002.07

Pastures a la vall del riu de Caregue, Vall d’Àssua, Pallars Sobirà. Camins Vius, el Tomb al Parc nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. © RLM

Seria agosarat assegurar que és la comunitat capdavantera; que, a hores d’ara, els tècnics de les comarques del Pirineu català formen el grup més avançat, a nivell estatal, en matèria de reflexió tècnica i conceptual sobre models de gestió de xarxes de camins per a mobilitats alternatives. Tanmateix, jo no conec una altra experiència igual.

A casa nostra comptem amb una comunitat —no oficial— de tècnics i professionals que regularment es troben per debatre i compartir experiències en el camp dels camins i la mobilitat de muntanya. La consecució d’aquest petit —gran— miracle es deu directament al bon fer de l’Institut pel Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran (Felicitacions al govern actual que n’ha valorat la utilitat abans de caure en la temptació de liquidar-lo). Ha estat el procés engegat per l’IDAPA el que ha permès generar debat, reflexió i transferència de coneixement —el famós know how— i la construcció d’aquestes xarxes de relacions personals de col·laboració —tant importats com el coneixement—.

Vall d'Asua, camí del port de Triador. Tomb al Parc nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, projecte Camins ViusLlessuí, ,Pallars Sobirà, Lleida2002.07

Camí del port del Triador, Vall d’Àssua, Pallars Sobirà. Camins Vius, el Tomb al Parc nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. © RLM

El 2009 vaig tenir l’oportunitat de col·laborar amb l’IDAPA a dissenyar un curs específicament enfocat a tècnics que tinguessin responsabilitat en matèria de camins i ús públic, deixant expressament en un segon pla els aspectes més turístics. En qualsevol procés resulta fonamental, abans que res, situar les coses al seu lloc, aclarir la dimensió conceptual i pràctica dels principals elements, si es vol evitar desenfocar els plantejaments que ens han de permetre avançar i superar dificultats. Parlem d’aclarir conceptes com, què és un camí? de qui són? i un itinerari? un GR és una infraestructura o un equipament? quins són els principals models de senyalització? quins són els seus avantatges i inconvenients.

Espot, Pallars Sobirà, LleidaCamí vell. Tomb al Parc nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici2002.07

Camí dels Prats de Salvente, Vall d’Àssua, Pallars Sobirà. Camins Vius, el Tomb al Parc nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. © RLM

Com a fruit d’aquella experiència s’han dut a terme dos viatges formatius (el primer a Suïssa i el segon als alps italians) i un seguit de trobades a les diferents comarques que permeten als diferents tècnics trobar-se, conèixer de primera ma que fan els companys de les comarques veïnes i debatre aspectes relacionats amb la seva feina. El 2010 és van fer dues, una a l’Alta Ribagorça i l’altre a la Cerdanya. La propera Jornada tècnica sobre gestió de camins, mobilitat i turisme està programada pel 28 i 29 d’abril al Pallars Sobirà, amb el títol “De la gestió de camins a la comercialització de productes de senderisme”. L’evolució del procés seguit ha portat a incorporar progressivament la dimensió turística dels camins i els reptes d’aquesta activitat. A Sort, a mes presentar i debatre els models de gestió de camins de la comarca, és vol avançar cap a la definició d’una estratègia conjunta pel que fa a la comercialització dels productes de senderisme a l’Alt Pirineu i l’Aran.

Pastures a la vall d'Assua,Sort, Pallars Sobirà, Lleida2002.09

Pastures a la vall d'Assua, Pallars Sobirà. Camins Vius, el Tomb al Parc nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. © RLM

Són especialment dirigides a tècnics d’espais protegists, consells comarcals, ajuntaments i professionals turístics. Són obertes a tothom, de dins i fora del territori IDAPA. De fet, s’han establert relacions molt enriquidores amb comarques com el Berguedà, o la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà i el seu projecte Itinerànnia.  Podeu descarregar-vos el tríptic en aquí.

La vall d'Àsua, Sort, Pallars Sobirà, Lleida 2002.10

La vall d'Àssua, Pallars Sobirà. © RLM

“Qui no porti bon camí que no esperi bona fi”

dilluns, 6/12/2010
Camps de cereal a la primavera als voltants de Senan,Senan, Conca de Barberà, Tarragona

Camí agrícola a Senan, Conca de Barberà. © RLM

Camins humils, camins plens de vida, de històries, de paisatges, de mirades… Els qui em coneixen saben de la meva passió pels camins i per caminar-los. Aquesta és un gust compartit amb nombrosos companys i lectors i, molt especialment amb el Xavier Campillo i Besses, qui sens dubte —a més d’un bon amic— és un dels majors experts en aquesta matèria a Catalunya.

Fa temps que, quan es trobàvem,  acabàvem parlant que ens calia esforçar-nos per reunir en una publicació l’experiència que anàvem acumulant durant anys de treball professional en el camp dels camins, dels seus conflictes jurídics, de l’accessibilitat al medi natural i del senderisme.

Camps al terme de Nulles, Alt Camp, Tarragona

Camí particular, Alt Camp. © RLM

No ha estat fàcil però, finalment, el llibre està a punt de veure la llum. La presentació està programada pel dilluns dia 20 de desembre, a les 19 h, a Barcelona, a la sala d’actes del Museu Melcior Colet (C/ Buenos Aires, 56-58). La presentació anirà a càrrec del Ferran Miralles —un altre vell amic—, un dels grans experts en transhumància i camins ramaders. Segur que valdrà la pena. INVITACIÓ El llibre dels camins coberta.jpg

Com és habitual, publicar un llibre és una aventura col·lectiva que va molt més enllà dels autors. En aquest cas, ens cal agrair especialment el suport rebut pel CADS (Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible), pel seu director el Ramon Arribas i per l’infatigable Xavier Cazorla.  El dia a dia sovint acaba frustrant molts projectes que demanen un temps que no saps d’on treure. En aquest cas, el compromís amb el CADS i el seu entusiasme ha estat clau per tirar el projecte endavant. D’altra banda, Arola Editors, novament ha posat tot l’esforç i molta il·lusió per fer un bon llibre que, a més d’útil, sigui bonic.

La publicació porta el títol de El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets. Tot i ser fruït del treball en equip, val a dir que beu principalment de la rica experiència del Xavier com a geògraf i com a pèrit judicial especialitzat en camins.

Empedrat del camí vell de Colldejou a Montroig (Falset a Reus pel coll del Guix). Camí de ferradura. Darrera la serra de LlaberiaColldejou, Baix Camp, Tarragona

Camí vell de Colldejou a Mont-roig, Baix Camp. © RLM

A continuació trobareu un breu text de resum de l’obra i, els qui tinguin curiositat, poden descarregar-se’n un FRAGMENT.

“Els camins —i no les carreteres— són la categoria més extensa de la xarxa viària, però també la més menystinguda. I tanmateix els camins satisfan al medi rural necessitats socials i econòmiques fonamentals i plenament actuals, no solament en el camp de l’agricultura i la ramaderia, o de la silvicultura, ans també en àmbits com l’accés als nuclis de població, la gestió ambiental, la lluita contra el foc i la protecció civil.

Els camins públics constitueixen la infraestructura essencial que permet al comú dels ciutadans a exercir dos drets fonamentals i complementaris que són el dret a circular i el dret a gaudir del medi ambient d’una forma respectuosa i responsable. Sense camins no hi ha llibertat.

Els camins constitueixen un patrimoni cultural de primer ordre, essencial per entendre la història dels nostres territoris. A més, avui dia, a través del turisme i del senderisme, poden acomplir noves funcions socials i esdevenir un recurs econòmic per als municipis.

Aquesta obra, rigorosa i didàctica alhora, posa en mans del públic una reflexió actualitzada sobre aquesta infraestructura viària, analitzant la problemàtica que l’afecta, presentant-ne les potencialitats i apuntant les estratègies possibles per integrar els camins dins les polítiques generals d’infraestructures i mobilitat.”

Camino de Stockalper. Senyalización de senderos en Brig, alpes suizos,Valais, Suiza

Senyalització de camins a Suïssa. © RLM

Factures i amics enyorats

dilluns, 29/11/2010
La muntanya de l'Areny. Al fons, la mola de Colldejou.Mont-roig del Camp, Baix Camp, Tarragona2004

La muntanya de l'Areny i, darrera, la mola de Colldejou, Baix Camp. © RLM

He volgut esperar uns dies a comentar  la trista notícia de la mort de Francesc Beato, un reputat excursionista, sots president del Centre Excursionista de Catalunya, un personatge de primer ordre dins l’excursionisme de casa nostra (podeu llegir la interessant ressenya escrita per Jordi Pasques al Diari d’Andorra). La mort d’una persona estimada sempre és dolorosa però, en aquest cas, les tràgiques circumstàncies agreugen el dol dels seus amics i molt especialment, és clar, de la seva família. Dissortadament es va veure involucrat en un esgarrifós accident prop de Riudoms, precisament quan es dirigia a Siurana, a preparar l’excursió que era previst realitzar al cap de pocs dies amb motiu de la inauguració de les obres de remodelació del refugi Ciriac Bonet del CEC. A mes del Francesc també hi van perdre la vida el seu fill i una neboda. M’esgarrifa la idea només de provar d’imaginar el dolor que ha caigut sobre els seus familiars.

No estic segur que els serveixi de gaire cosa el reconeixement que fem els qui el vam conèixer, però em consta que avui som molts els qui compartirm el dol, els qui l’enyorem i ens aferrem —incapaços de digerir encara l’evidència— als bons records que guardem de Francesc Beato.

— Rafael López Monné? Hola, soc en Francesc Beato…

El nostre primer contacte va ser telefònic. Era el primer cop que sentia aquella veu seva tan característica però, en canvi, aquell nom em sonava molt… És clar! l’havia llegit mil vegadades mentre, preparant la tesi, buidava els números de la magnifica revista del CEC Muntanya. Ell era, entre altres coses, l’home dels llibres, de les ressenyes i ara el tenia al telèfon. Em deia que havia llegit la meva tesi i que li havia agradat molt (Senderisme, camins i senyals, Arola Editors, 1999). I pels comentaris que em feia l’havia llegit de dalt a baix i a fons, caram!  No recordo quanta estona vam estar enganxats al telèfon, però per a mi va ser extraordinàriament gratificat comprovar que el meu treball li havia resultat interessant.

Em va proposar presentar el llibre al local del CEC tot fent una conferència sobre els fets que jo havia estudiat. No crec que fos completament conscient de la il·lusió que aquella petició  em va fer. Estic prou acostumat a xerrar en públic, classes, ponències, conferències… és part de la meva feina. Tanmateix, el local del Centre Excursionista Catalunya tenia per a mi quelcom de santuari. No era només que guardés aquelles columnes de l’antic temple romà de Barcino (que sempre m’han semblat extraordinàries i amb una capacitat evocativa enorme, sense comptar l’enveja que també em provoquen davant l’evidència que del temple d’August a Tàrraco no en queda res més que algunes traces dels fonaments). Aquell local era l’espai físic per on ha via passat la història de l’excursionisme català i, cal no oblidar, que en els seus orígens era un dels centres on es trobava bona part de la intel·lectualitat catalana. De fet, per exemple, va exercir un paper extraordinari en la construcció de la mirada col·lectiva sobre els paisatges catalans.

Al cap d’un temps  vaig rebre un sobre enviat per en Beato. Dins hi havia les còpies de les factures originals de la primera senyalització de camins excursionistes duta a terme a Catalunya, concretament al Pirineu gironí, a Setcases. Aquell projecte va ser impulsada pel CEC i pagat per la Mancomunitat de Catalunya. No cal dir que em va encantar el regal i durant anys he esperat el moment de poder incloure aquests documents històrics en alguna publicació adient.

Fa no gaire va arribar el moment. Una de les factures de la senyalització surt reproduïda a la guia A peu per les comarques de Tarragona. Vol. VI (Arola Editors, 2010). Concretament apareix en el capítol Petjades i senyals, que vaig comentar en el passat post, dedicat al fet de caminar i la història de la senyalització de camins per excursionistes. Una altra factura apareixerà molt aviat en l’obra El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets (Arola Editors, 2010), que hem fet el Xavier Campillo i jo. I aprofito ara el blog per mostrar-ne una altra.

No cal dir que em feia moltíssima il·lusió enviar aquests llibre al Francesc Beato i fruir plegats d’aquesta petita “conquesta” en la divulgació de la història de l’excursionisme. Em va fer molta, molta ràbia que ens privessin d’aquests moments. Se que és una tonteria dins la tragèdia, però no puc deixar de sentir-me estafat per un destí cec i cruel.

Gràcies per tot Francesc. Em sento molt afortunat d’haver-te conegut.

Factures_senyals_CEC_04BX.jpg

Una de les factures del projecte de senyalització de camins per excursionistes impulsat pel CEC i finançat per la Mancomunitat de Catalunya l'any 1920. Arxiu del Centre Excursionista Catalunya

_MG_7690BX.jpg

Una de les senyals col·locades a Setcases, Ripollès. © Quim Oliver "Xari"

Lliçons des de Suïssa

dissabte, 22/05/2010
Ascensión al Eggishorn, alpes suizos,Valais, Suiza

Camí de l'Eggishorn, Valais, Suïssa. © RLM

Molts dels qui em coneixen m’han sentit parlar de Suïssa, dels seus camins i del seu model a l’hora de senyalitzar-los. De fet, bona part dels criteris que defenso per als nostres camins estan inspirats en el model suís (modificats i adaptats a la nostra realitat, és clar). El principi fonamental es basa en entendre que els camins per anar a peu formen una xarxa viaria tal com pot ser la motoritzada, la de carreteres. La senyalització és basa en indicar, en les cruïlles, els punts que connecten els camins. No ha estat, fins a dates molt recents que, a més a més, s’ha incorporat la senyalització de rutes, és a dir, de propostes concretes d’itineraris.

Senyalización de senderos en Fiescheralp, alpes suizos,Valais, Suiza

Senyalització de camins en una cruïlla important a Fiescheralp, Valais, Suïssa. © RLM

Ara ens arriba una altra lliçó de com comunicar que val la pena anar-hi a caminar. Sensibilitat, bon humor i molta humanitat; quin gust dóna gaudir de la intel·ligència d’altres (i una mica d’enveja també). No us perdeu aquest petit videoclip destinat a promocionar Suïssa com a destinació de turisme a peu (moltes gràcies David per passar-m’ho). Se’n poden extreure un bon grapat de bones idees i de prioritats.

Video de promoció del senderisme a Suïssa

Sendero en Bettmeralp,Valais, Suiza

Camí a Bettmeralp, Valais, Suïssa. © RLM