Entrades amb l'etiqueta ‘oli’

Sabors del Camp de Tarragona

diumenge, 2/04/2017

portada-descobrir-230-40215.jpgJa sortit el número d’abril del Descobrir. El dossier central de la revista està dedicat als pagesos i pescadors del Camp de Tarragona amb el títol “Sabors del Camp, productes de terra i mar per assaborir les comarques de Tarragona“. Hi trobareu històries personals amb gust d’oli verge, calçots acabats d’arrencar, vins generosos i gambes vermelles per llepar-se els dits!

Josep Pla la va encertar de ple amb aquella frase de “la cuina és el paisatge posat a la cassola”. Ara bé, a hores d’ara, els paisatges que veig a la cassola no sempre m’agraden gaire. És clar que, afortunadament, n’hi ha de magnífics i que tota una colla de gent arreu del país treballa intensament per reivindicar sabors i productes (llegiu, per exemple, el text de la Cristina Serret quan parla amb el Berna Rios i la recuperació de l’Embotada).

Tanmateix, a Catalunya en general, encara hi han masses restaurants on trobes a la taula olis molt justets, més si tenim en compte que aquí produïm alguns dels millors olis del món. Hi ha, per exemple, excesives cartes amb arròs de llamàntol (arribats en avió des del Canadà) i, en canvi, costa trobar un bon arròs de sardines, de crancs, de peix de roca… I no parlem de les paelles precuinades que inunden els nostres bars i que posen de manifest la més absoluta absència de cap escrúpol culinari, de cap respecte per allò que és (o que havia estat) la cuina del país. Quan veig els turistes menjant-se-les m’agafa una profunda tristor. Quasi que m’estimo més els barrets mexicans.

Som un país amb una riquesa vinícola excepcional. Només les comarques de Tarragona i l’Ebre compten amb sis denominacions d’origen (Tarragona, Conca de Barberà, Terra Alta, Priorat, Montsant i Penedès). Tanmateix, la seva presencia a les cartes dels restaurants, si bé ha millorat, escara és lluny de la que hauria de ser en un país orgullós dels seus productes i dels seus pagesos.

La darrera epidèmia que està assolant la gastronomia més bàsica, la més quotidiana —i per això absolutament fonamental— és el nou costum d’utilitzar tomàquet ratllat per fer el pa amb tomàquet. Ho trobo una veritable abominació! Amb aquest sistema, l’aigua del tomàquet mulla el pa i en destrueix completament la seva textura. Avui mateix, en el bar de la cooperativa d’un petit poble, que a més fa propaganda de preparar cuina casolana, he demanat el pa només amb oli… Que trist!

No puc entendre que permetem que es faci això amb el producte probablement més identitari de la nostra gastronomia. No diu res de bo de nosaltres com a país. De res serveix tenir un Ferran Adrià si no podem menjar un entrepà digne.

Sortosament hi ha motius d’esperança. Als reportatges d’aquest número del Descobrir en trobareu alguns. Si podeu, no deixeu de fer un vermut al bar El Safareix de Valls (us ho explica la Gemma Casalé) o tastar algun dels vins naturals que trobareu al restaurant Almosta, a Tarragona, amb verdures i carns ecològiques (la Cristina Serret en parla). Si passeu pel Serrallo de Tarragona i voleu menjar peix, deixeu-vos aconsellar pel Xavier Veciana, un antic pescador que respecta i estima la cuina marinera (a l’article de l’Isaac Albesa).

Com sempre, els bons productes estan lligats a persones honestes, orgulloses de la feina que fan. Ho entendreu bé a l’excel·lent article de l’Esteve Giralt, on coneixereu l’Alejandro Llauradó (fixeu-vos en el cognom). Coneixeu els enciams del Negre? L’article parla fonamentalment de l’oli, però jo tinc gravat a la memòria del plaer el gust d’un enciam que mai no havia tastat. Increïble!

Us deixo amb algunes de les imatges que no van poder entrar en el reportatge en paper.

Hort d'enciams, varietat: enciam negre. Alejandro Llauradó, pagès de Maspujols. Maspujols, Baix Camp, Tarragona

Josep Maria Llauradó, propietari del Celler Mas del Botó.Poda de vinyes velles de coster. Vall del Cortiella (Priorat). DO TarragonaAlforja, Baix Camp, Tarragona

Quico Amill, pagès.Conreu de calçots.Valls, Alt Camp, Tarragona

Quico Amill, pagès.Conreu de calçots.Valls, Alt Camp, Tarragona

Pesca de la gamba de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Pesca de la gamba de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Es busquen caminadors intrèpids

diumenge, 5/06/2011
Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Us ve de gust ajudar-nos a provar una guia d’excursions a peu de la col·lecció De ferradura? El Toni Orensanz i jo estem acabant una dedicada al Priorat, pensada especialment per  endinsar-se a l’interior del Priorat seguint camins de vi i d’oli.

Busquem voluntaris que els vingui de gust fer les excursions de la guia abans de publicar-les per descobrir els possibles errors, problemes o fins i tot per fer-nos suggeriments que pugin millorar les propostes. Us facilitarem la descripció escrita, l’esquema sobre un mapa topogràfic i el track (el recorregut georeferenciat) pels qui vulguin utilitzar el GPS.

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat.  Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. DOQ Priorat. Gratallops, Priorat, Tarragona

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat. Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. © RLM

Són excursions pensades per respirar el mateix aire que les vinyes, per veure-les créixer i com es vesteixen de verd mentre es carreguen de raïm. Són excursions per admirar el Priorat engalanat de colors quan arriba la festa de la tardor, o per penetrar en la intimitat dels ceps nus, despullats per dormir l’hivern. Són excursions per descobrir, per exemple, oliveres amagades dins el Montsant, protegides per cingleres i inundades de silenci . Oliveres que donen les olives amb les que s’elaboren alguns dels millors olis del món (i no és una exageració).

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Falset, Priorat, Tarragona

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Moltes de les excursions són pensades per recuperar la sensació d’anar de poble en poble a peu; pensades, fins i tot per dedicar-hi dos dies i acabar el vespre amb un tast en un celler i un bon sopar (encara que els bons caminadors les poden fer en una jornada). Hi han passejades delicioses per fer amb nens i propostes més exigents. Totes però, han estat triades per assaborir lentament el paisatge, les llums, els cels i les terres d’aram que cantava el poeta. Els textos, a més de les descripcions, venen amb el regal de petites històries d’una grandiosa humanitat. Les imatges han estat  buscades per procurar transmetre  l’enorme bellesa d’un territori dur, amarat de la suor i del treball de generacions i generacions de pagesos. Al seu testimoni s’hi afegeix el sal i el pebre de monjos, eremites, bandolers, alcaldes, comerciants i demés fauna humana. En definitiva, és una guia que busca fer una mica més feliç a aquells que els agrada veure mon a peu.

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat.DOQ Priorat.Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

La guia forma part de l’estratègia de comunicació del programa per recuperar antics camins i impulsar el turisme a peu al Priorat que porta a terme el Consell Comarcal. La incitativa compta la complicitat i ajuda del Parc Natural de la Serra del Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, nombrosos ajuntaments i, sobre tot, molts veïns entusiastes de la idea de tornar donar vida a vells camins prioratins.

Si us animeu, podeu enviar-me un correu (lopezmonne@gmail.com) i us passarem l’índex d’excursions per tal que trieu.

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM