Arxiu del mes: setembre 2010

Dimoniets, dracolins i altres éssers festius

dijous, 23/09/2010

Santa Tecla ja arribat!

A Tarragona, cada setembre fem festa grossa per treure a passejar un braç incorrupte amunt i avall pels carrers de la part alta (la cosa més lògica del món, oi?). La festa té un clar origen medieval i religiós, vinculada a la celebració del Corpus. Tanmateix però, hi ha qui assegura que la cosa ve de molt abans i que els tarragonins fa més de dos mils anys que celebrem les festes els mateixos dies. L’emperador Cèsar Octavi August, que va governar tot l’imperi romà des de Tàrraco durant un parell d’anys, va néixer un 23 de setembre (diada de Santa Tecla) i va morir un 19 d’agost (diada de Sant Magí). Tàrraco va ser la primera ciutat romana que va dedicar-li un temple.

L’Oriol Grau ho explica en el magnífic pròleg del llibre Santa Tecla. Identitats Tarragonines que va encetar la col·lecció Post Festum d’Arola Editors. Alhora es pregunta si és sols una coincidència fruït de la casualitat o si, un cop més, l’església va adaptar les coses segons li convenia. Fos una cosa o un altra, el fet és que les festes de Santa Tecla han estat quelcom essencial en la construcció —o reconstrucció— de la identitat de la ciutat a finals del segle XX, i continua sent-ho. A banda, els entesos sovint la destaquen com una de les festes més riques i complexes de l’Estat, és a dir, de la vella Hispània, és clar.

Permeteu que siguin el menuts que fan la Santa Tecla petita els qui us presentin l’edició d’enguany. Bona festa Major!

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

I que bé que els fan ballar!

dimecres, 15/09/2010
_RLM5216BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

La setmana passada vaig estar un parell de dies a Solsona, treballant en un reportatge per la revista Descobrir Catalunya. L’encàrrec em venia molt de gust, es tractava de fotografiar la seva festa major. Fa un bon grapat d’anys, el 1997, quan preparàvem amb el Jordi Tutusaus el llibre Festes de Catalunya publicat per Lunwerg, vam triar el carnaval de Solsona com una de les 25 festes més interessants de Catalunya. Érem conscients que la festa major també s’ho valia, però calia escollir i el seu carnaval era i és veritablement interessant.

El treball va ser intens —com s’escau en una festa— però molt, molt agradable. El Jordi Castanyeda, l’autor del text, i jo vam comptar amb l’amabilíssima i competent col·laboració del Carles Freixes un jove enamorat de la seva festa que fa tenir fe en el futur d’aquest país.

El primer que vaig poder comprovar és l’encert dels entesos que diuen per entendre plenament el carnaval de Solsona cal viure abans la festa major. La connexió és fortíssima, com no l’he trobat en cap altre lloc. De fet, fa l’impressió que els solsonins tenen una gran festa —amb dos cares ben contrastades— que celebren amb un llarg descans al mig.

Tal com diuen els entesos, la festa major presenta un dels esquemes tradicionals més antics i, alhora, valuosos del Principat i, com la de la meva ciutat, té el seu origen en les celebracions del Corpus Christi. Potser és per això o potser per altres coses, però el fet és que em vaig trobar com a casa. Em va encantar la simplicitat i repetició de les seqüències rituals. Em recordava quelcom de la infantesa, quan pots mirar i mirar i tornar a mirar un conte o una pel·lícula, un i altre cop sense cansar-te.

I si alguna cosa destaca especialment a Solsona són els seus gegants. No sols per la qualitat de les peces (a Catalunya hi han altres gegants molt macos), sinó per com el fan ballar. A Solsona tothom els sap fer ballar i tothom els fa ballar. Només cal esperar el torn. A Solsona la festa respira aires d’altres temps. No hi han tanques, ni cordons de seguretat i la gent camina i balla al costat dels elements festius. Quan es prepara la tronada, molts volen veure de ben aprop com els trabucaires enllesteixen els mascles i sembren la pólvora. Ni un sol guàrdia intenta res semblant a un espai de seguretat. Ara bé, quan esclata el primer tro, l’espai es fa sol. Sembla com si tothom sabés ben bé que cal i fer i que no. Sincerament, em vaig sentir un privilegiat de poder fruir d’aquesta atmosfera tan profundament civilitzada. Una festa delicada i encantadora, sens dubte.

Com és lògic, caldrà esperar un any per veure el reportatge publicat a la revista. Mentre tant, permeteu-me compartir algunes mirades de la festa (la meva inclosa, és clar).

_RLM5367BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM5342BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM5241BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM3672BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

_RLM3645BX.jpg

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

La Savinosa, la vergonya d’un lloc prohibit

divendres, 3/09/2010
Sanatori de la Sabinosa, obra de Francesc Monravà Soler, construït sobre la punta de l'Arrabassada el 1929 per a tuberculosos. Després de la Guerra Civil va allotjar nens (orfes i famílies amb poc recursos) que hi passaven temporades. Ha deixat tràgics records entre els qui hi van residir. Resta abandonat des del 1976 i és propietat de la Diputació de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de l'Arrabassada i d'edifici de la Savinosa, Tarragona. © RLM

Arriba el setembre i tanquem el parèntesi estival, on hi ha hagut vacances, sopars a la fresca, piscines… i també feina. Entre els encàrrecs que havia d’enllestir durant l’estiu n’hi havia un que em feia especial il·lusió. L’editorial La Galera m’havien demanat que preparés un imatge per la portada d’una novel·la de la col·lecció juvenil El corsari. L’obra és de Miquel Fanyanás i va estar guanyadora del premi literari Ciutat de Badalona de literatura juvenil. La trama es desenvolupa en el sanatori i orfenat de la Savinosa, aquest trist edifici aixecat en una punta preciosa del litoral de Tarragona.

Sanatori de la Sabinosa, obra de Francesc Monravà Soler, construït sobre la punta de l'Arrabassada el 1929 per a tuberculosos. Després de la Guerra Civil va allotjar nens (orfes i famílies amb poc recursos) que hi passaven temporades. Ha deixat tràgics records entre els qui hi van residir. Resta abandonat des del 1976 i és propietat de la Diputació de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de l'Arrabassada, darrera, l'edifici de la Savinosa, Tarragona. © RLM

El primer que vaig fer va ser contactar amb patrimoni de la Diputació de Tarragona, l’administració propietària de l’edifici, per demanar l’autorització per entrar a fer les fotos. Hem vaig quedar parat quan em van advertir que tenien per norma no autoritzar la realització de fotografies. De tota manera, ens van recomanar fer una petició formal que l’editorial els va fer arribar tot seguit. La resposta va ser però, negativa del tot.

Un es pregunta com pot ser que una administració pública negui el permís per fotografiar un patrimoni públic, i més quan es tracta d’il·lustrar una obra literària. Em costa d’entendre. Tot seguit vaig fer una recerca a internet i em vaig quedar bocabadat. Resulta que hi ha col·lectius de gent a Espanya i a l’estranger que tenen com a principal afició entrar en recintes abandonats i llocs prohibits per fer-ne fotos i filmar-los. La Sabinosa, precisament, apareix al capdemunt del ranking com un dels indrets més interessants d’Espanya. Val a dir que algun dels reportatges publicats són francament interessants, mireu sinó aquesta incursió realitzada per un pare i un fill: www.forbidden-places.net/urban-exploration-Sabinosa-s-Sanatorium#gal

De tota manera, les sorpreses no van acabar aquí. Llegint els comentaris publicats als webs en vaig trobar alguns escrits per persones que de petits havien estat recloses a la Savinosa i, la veritat, em va canviar la imatge —bastant neutre— que tenia de l’edifici. Sempre havia sentit a dir que havia estat un sanatori per a tuberculosos però va arribar a ser més que això. Durant molts anys va funcionar com una mena d’horfanat dirigit per ments abjectes impregnades de la més rància moral franquista —segons sembla i a jutjar pels comentaris que es poden llegir a la xarxa. Va estar en actiu curiosament fins el 1975. La mort del dictador va ser també la d’aquesta institució. Des de llavors, el debat de què fer amb la Savinosa és un dels temes recorrents a la ciutat. Fins hi tot el Col·legi d’Arquitectes en va organitzar unes jornades fa una anys.

A hores d’ara crec que seria bo documentar tot el que fes falta i fotografiar minuciosament les ruïnes per tal d’assegurar  una memòria gràfica el més completa possible. Després, donat que de l’edifici està en estat ruïnós, crec que una opció sensata seria aterrar-lo, plantar pins i canviar un indret vergonyós per un bon parc des d’on contemplar el mar i recordar valors tant importants com la llibertat, el respecte, la infantesa…

La punta de l'Arrabassada Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de l'Arrabassada, Tarragona. © RLM

Aquesta opció, a més, permetria a la Diputació deixar de sentir-se còmplice i culpable de la vergonya que transmet l’edifici (suposo que d’aquí arrenca la negativa a deixar-nos entrar amb una càmera). D’altra banda, sense permís per accedir-hi, i amb la intenció de trobar una alternativa digna per la portada de la novel·la, vaig triar un dia ben gris per anar a voltar la tanca de la finca. El resultat final de la foto triada la teniu abaix. El llibre  encara no ha sortit imprès, però val a dir que me’l llegiré amb moltes ganes.

RLM portada Sabinosa.jpg