
“Sembla que qualsevol moment els seus habitants, els antics pompeians, han de retornar”, comenta el meu company. I té bona part de raó. Pompeia no és una ciutat intacta. És una ciutat devastada per un volcà. Tanmateix, la força evocadora que conserva és enorme perquè, tot i destruir-la, la va congelar en el temps. Arqueòlegs i historiadors han aprés moltíssim de Pompeia. Entre altres coses, molts es van acabar de convèncer de la importància de la pintura, la policromia i el color: absolutament omnipresent arreu. “Tot estucadet i pintadet” com diu un amic meu.
Caupona o termopolium de Vetutius Placidus. Pompeia. © RLM

Pintades electorals, Pompeia. © RLM

Casa de Menandre, Pompeia. © RLM

Casa de Menandre, Pompeia. © RLM

Forum, Pompeia. © RLM

Mosaics de les termes suburbanes de Porta Marina, Pompeia. © RLM

Frigidarium, termes suburbanes de Porta Marina, Pompeia. © RLM

Frigidarium, termes suburbanes de Porta Marina, Pompeia. © RLM

Tepidarium. Termes del Forum, Pompeia. © RLM

Pompeia. © RLM

Muralles i torres prop de la porta Vesubi, Pompeia. © RLM

Necropolis de la porta d'Herculà, Pompeia. © RLM

Pintures de la sala del triclinium de la vil·la dels Misteris. © RLM

Pintures de la sala del triclinium de la vil·la dels Misteris. © RLM

Pintures de la sala del triclinium de la vil·la dels Misteris. © RLM

Necropolis de la porta d'Herculà, Pompeia. © RLM

Forn, Pompeia. © RLM

Pompeia. © RLM

Pompeia. © RLM

Pompeia. © RLM

Palestra gran. Pompeia. © RLM

Palestra gran. Pompeia. © RLM

Palestra gran. Pompeia. © RLM