Entrades amb l'etiqueta ‘romanitat’

Tres racons

dimecres, 17/06/2015

Quins són els tres racons que triaríeu de la vostra ciutat, del vostre poble? Potser l’elecció us resulta fàcil i de seguida us han vingut al cap. Quina sort! A mi m’ha costat una mica més.

La proposta porta el nom de #BlogosferaTGN i sorgeix de l’entremaliada i inquieta gestora del bloc de Tarragona cultura, la Rosa Comes, que ha estat capaç d’enredar prop d’una trentena de veïns vinculats amb la cultura i els blogs, per tal de confeccionar un mapa de la ciutat a partir de les seves recomanacions (és a dir, un mapa emocional). I aquesta setmana em toca a mi fer les propostes i ser presentat al blog (una de les presentacions més boniques que m’han fet mai; moltes gràcies Rosa!).

Els que ara veureu no són els únics racons que m’han vingut al cap. La llista d’indrets que m’estimo d’aquesta ciutat —que a voltes engegaria a fer punyetes, però que em té captivat— és prou més llarga. Tampoc tinc clar que siguin els millors, però sí que en aquest moment són indrets que m’inspiren i m’emocionen.

Fragment del mur exterior del témenos, el recinte de culte imperial de Tàrraco, aprofitat per construir el claustre de la catedral de Tarragona, l'arqueòloga responsable de les excavacions, Imma Teixell,Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El fragment del mur del tèmenos —el recinte sagrat de Tàrraco— que fa relativament pocs anys es va descobrir darrera el claustre de la catedral de Tarragona.  Recordo que el primer cop que el vaig veure em va impressionar moltíssim. Em va deixar bocabadat les dimensions dels carreus, de les finestres i el misteri que encara envolta l’indret. La imaginació va fer la resta. Només s’hi pot accedir amb visita guiada. Podeu triar entre un bon grapat de bones empreses de guiatge que hi han a la ciutat al web de Tarragona Turisme. Posats a recomanar però, n’hi han dues conduïdes per excel·lents guies que a més són bons amics meus i amb els que col·laboro habitualment: Nemesis i Argos.

 

Antiga pedrera romana de la Punta de la Creueta. Espai natural protegit a l'extrem nord de la platja Llarga.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, és al final de la platja Llarga, una de les platges més estimades pels Tarragonins. De fet, aquesta platja va originar un dels pocs moviments ciutadans reivindicatius potents que he conegut a la meva ciutat i que va aconseguir aturar un projecte de passeig marítim que ja estava dat i beneït. Recordo una tertúlia amb l’alcalde on argumentava que el passeig serià “tou” i que havia de servir per frenar l’ocupació de terrenys públics per part d’un càmping costaner. Malgrat reconèixer aquesta bona intenció, vaig ser incapaç de convèncer-lo que en mig de tanta costa transformada, el més valuós de l’indret era precisament que no hi havia res,  que la platja ja era el passeig de tots nosaltres, que menys és més… Per sort, la pressió popular sí ho va aconseguir. No us perdeu l’excel·lent documental “La platja Llarga” d’Ariadna Costa que recentment va emetre TV3.

Allí on acaba la platja, a la punta de la Creueta, comença el bosc de la Marquesa. Platja i bosc formen ja un tot indestriable, un tresor extremadament valuós per una ciutat com la nostra. Per acabar-ho d’adobar, en aquest punta rocallosa hi trobareu una petita pedrera romana molt interessant que passa desapercebuda per a molts visitants. El camí de la Costa, el camí de ronda que recorre aquest tram, és veritablement sensacional. Si voleu més informació sobre camins i rutes podeu recuperar l’entrada d’aquest mateix blog: A peu per Tàrraco: la guia.

 

Camí del Francolí,tram que transcorre dins una part de l'antiga sèquia Major en desús.Xarxa de Camins de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La darrera imatge correspon a un tram de la séquia Major en desús que ha estat recuperada per a passejadors, corredors, ciclistes… i incorporada a la Xarxa de camins de Tarragona. Aquesta era la principal conducció d’aigua que regava els horts del riu Francolí i arribava a la part baixa de la ciutat. Circular dins aquest veritable túnel de vegetació, al costat del riu, i prop de la ciutat és realment sorprenent i molt agradable. La seva recuperació com a camí va ser una proposta que vam transmetre als responsables de la Brigada municipal, davant la necessitat de trobar una alternativa a la desaparició progressiva del camí habitual per efectes de l’erosió del riu. Així doncs, és un indret que em recorda que les coses són possibles si se sumen les sensibilitats i les voluntats que calen.

La història és avorrida

divendres, 18/07/2014

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La palabra fornicar ve de fornice que era com s’anomenaven les arcades dels circs romans, un dels llocs preferits per les prostitutes per treballar (és a dir, les relacions laborals al voltant del camp del F.C. Barcelona no són una novetat històrica). Si aquest estiu visiteu de nit les voltes del circ de Tàrraco, es possible que trobeu encara alguna meretricem, o al propi Marcvs Vitruvius, el cap d’arquitectes del circ que hi fa una visita per comprovar com van les obres.

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu, a Tarragona, podreu conèixer la feina dels picapedrers de l’aqüeducte romà de les Ferreres, o la inseguretat dels camins a l’època del baix Imperi, quan tot començava a canviar. També podreu descobrir els significats simbòlics que tenien les muralles pels romans, acompanyats d’un destacament de legionaris alt imperials, muralles que van estar en pau durant un període continuat de més de 300 anys. O bé conèixer una venatrix i assistir en directe al sopar que es celebrava la nit abans d’uns jocs a l’amfiteatre, un sopar que per alguns, podia ser el darrer. Què menjaven? quines eren les seves pors? com les combatien? com preparaven un possible viatge als inferns? Sabeu que és una libació?

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L’emperador August —que va viure a Tàrraco més de dos anys— va morir el 19 d’agost de l’any 14 dC. Aprofitant la celebració del bimil·lenari, a Tarragona es recorda la seva figura, entre altres coses, amb una proposta sorprenent, on es barreja investigació i divulgació històrica. L’estàtua de marbre que va encarregar la seva esposa Lívia ha recuperat el color, la vibració … la vida.

Els restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola —MV Arte— explicaran com han aconseguit portar a terme aquesta extraordinària proposta de policromia per a l’August de Prima Porta (l’original és als Museus Vaticans). El seu treball, basat en les darreres investigacions científiques i en un profund coneixement de les tècniques pictòriques a l’antiguitat, permet recuperar els colors perduts i amagats darrera una visió equivocada de l’escultura clàssica, darrera d’un blanc que mai no va existir. És temps de reivindicar el món clàssic com el món en color que era.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu arrenca la tercera edició de Tarragona Història Viva, un programa de recreacions històriques pensades per visitar i descobrir els monuments i indrets històrics de la ciutat d’un altra manera. Arqueòlegs, historiadors, guionistes, figurants i narradors elaboren propostes que donen vida a les pedres, a la història, amb l’estil i el segell característic del festival Tarraco Viva (que es celebra cada any al maig). El programa es pot descarregar aquí: TGN Història Viva 2014 o bé veure’l a issuu.

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpg

Enguany s’han programat recreacions històriques, monòlegs, tallers de cuina, espectacles de titelles i jocs de descoberta, tot basat en el món romà. A més, a més es presenten per primer any activitats d’època medieval i de la Guerra del Francès. Els visitants podran assistir a uns sopar concert de l’edat Mitjana i conèixer les milícies urbanes que es van organitzar a Tarragona per defensar-se de les tropes de Napoleó. Tot plegat, molt avorrit, sí senyor!

 

 

A peu per Tàrraco: la guia

dijous, 11/07/2013

Ja la tenim a les mans! Ja ha arribat la guia A peu per Tàrraco i en les seves quatre edicions: català, castellà, anglès i francès. I estem molt contents!

Atenció: la primera presentació de la guia serà a Tarragona, el proper dilluns dia 15, a les 19 h, a l’espai Turisme, situat al capdamunt del carrer Major. Si algú li ve de gust unir-se a l’arròs que farem per sopar al restaurant El Llagut, pot trucar-hi (977 22 89 38) i reservar plaça directament (hem acordat un menú tancat de 25€).

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Tàrraco com una ciutat oberta, a semblança de Roma, un indret atractiu per gents vingudes d’Hispània i de tot l’Imperi. Aquest cop, a través de la guia, seran els propis habitants de Tàrraco els qui us presentaran la seva ciutat i us acompanyaran pel voltants. Les excursions per l’ager de Tàrraco, a més de donar a conèixer els principals vestigis romans que es conserven, pretenen també enfortir els lligams entre les poblacions d’aquest entorn i el seu territori. Altafulla, Constantí, Berà i moltes més, són ara les hereves del ager tarraconensis.

coberta.jpg

La guia ha estat  impulsada pel Pla de competitivitat turística de la Tàrraco romana i editada per Arola Editors. Forma part d’un projecte més ampli que vam batejar com TARRACO, URBS ET AGER, que ha comportat també l’elaboració d’inventaris de camins en els municipis propers a Tarragona, l’ampliació de la xarxa de camins senyalitzats, plafons interpretatius  i l’elaboració d’un mapa excursionista. Ha estat un projecte ambiciós, dut a terme a partir dels plantejaments que ja vam posar en pràctica al Priorat, amb la creació d’una xarxa de camins i amb l’edició també d’una guia basada en la interpretació del patrimoni: A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli. Novament ha estat un plaer treballar colze a colze amb el Jordi Tutusaus i, a l’igual que amb el projecte dels Camins de l’Anella Verda, les tasques d’adequació dels camins les han dut a terme l’Associació Aurora, un centre especial que dona feina a persones amb alguna incapacitació.

La llista de deutes adquirits amb tothom que ens ha ajudat és molt, molt llarga. Permeteu-me però, agrair la confiança (i la paciència) del gerent del Pla, el Quim Queralt i de la seva presidenta, la Patricia Anton, així com la implicació dels alcaldes de Constantí i d’Altafulla, el Josep M. Sabaté i el Fèlix Alonso i de regidors entusiastes com el Guillermo Alonso i la Montse Castellarnau o tècnics com el Marc Antillach o l’Oscar Francés. D’altra banda, la guia no hagués estat la mateixa si la ciutat no comptés amb el festival Tarraco Viva i amb Tarragona Història Viva. Moltíssimes gràcies als grups de reconstrucció històrica que hi participen, especialment a Nemesis, Projecte Phoneix, Thaleia i la Legio I Germànica. Quina sort tenim en aquesta ciutat de comptar amb aquests enamorats de la història i de com transmetre-la!

La guia ha comptat amb l’assessorament històric de Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic de la URV i autor del pròleg, i amb arqueòlegs de l’ICAC, com l’Anna Gutiérrez o la Diana Gorostidi, que han aportat el rigor que entenem imprescindible en una guia històrica. Els textos estan escrits a quatre mans entre la Sara Sans i jo i esperem que us resultin prou suggeridors, així com les imatges. Per nosaltres, la capbussada en la història de la nostra ciutat ha estat sensacional. La guia compta, a més, amb una fantàstica col·lecció d’ il·lustracions (algunes desplegables) dibuixades per Hugo Prades (m’encanten!). Per acabar, Magí Seritjol, el director del festival Tarraco Viva, ha escrit tres excel·lents textos introductoris que segur us sorprendran (moltes gràcies Magí!).

No estaria bé acabar això així, sense més, i per aquest motiu, clicant AQUÍ o sobre la portada, podreu descarregar-vos un fragment de la guia on trobareu aquest capítol introductori i el primer itinerari.

Salve!

 

 

Records de Pompeia II

diumenge, 18/03/2012
Antigua ciudad romana de Pompeia.
Amfiteatre.
Pompeia, ItàliaAmfiteatre. Pompeia. © RLM

“Sembla que qualsevol moment els seus habitants, els antics pompeians, han de retornar”, comenta el meu company. I té bona part de raó. Pompeia no és una ciutat intacta. És una ciutat devastada per un volcà. Tanmateix, la força evocadora que conserva és enorme perquè, tot i destruir-la, la va congelar en el temps. Arqueòlegs i historiadors han aprés moltíssim de Pompeia. Entre altres coses, molts es van acabar de convèncer de la importància de la pintura, la policromia i el color: absolutament omnipresent arreu. “Tot estucadet i pintadet” com diu un amic meu.

Records de Pompeia I

dilluns, 12/03/2012

És imprescindible. Qualsevol persona que tingui un mínim interès pel món i la cultura clàssica —la nostra, per cert— no pot deixar d’anar a Pompeia. Uau! Fa uns dies que he tornat de les ciutats del Vesubi i encara no me les he pogut treure del cap. Tot just he començat a preparar les fotos i volia compartir algunes de les primeres.

Caminar per Pompeia s’apropa molt a fer un viatge en el temps (si la predisposició és l’adequada, és clar). Es fa molt interessant comprovar l’atmosfera familiar dels seus carrers. Les proporcions, els traçats, la llum… t’hi sents bé, res resulta del tot estrany, notes que hi podries viure i trobar-t’hi bé. I tanmateix, quasi dos mil anys ens separen.

_RLM6317.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6322.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6366.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6442.jpg

Pompeia. © RLM

Tot és impressionant, però m’ha emocionat especialment la quantitat de restes de policromia que han perdurat, bé en el mateix lloc, o les dipositades al Museu Arqueològic de Nàpols. Decoració i pintura a tot color i per tot arreu. He tornat a comprovar la gran importància que els nostres avantpassat atorgaven al color, és a dir, a l’alegria. Perquè pintar les parets amb jardins, fonts, colors, és voler viure somrient, que prou dura pot ser l’existència.

_RLM6373.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6371.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6372.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6380.jpg

Pompeia. © RLM

_RLM6377.jpg

Pompeia. © RLM

També he tornat a comprovar que la història té marxa enrera. Com més m’endinso en la cultura romana més m’adono com ha costat recuperar certes coses, i no es tracta només de les clavegueres. Està clar que no era pas una societat perfecta però, que fa dos mil anys disposessin de biblioteques, termes, teatres, auditoris etc., fa pensar. Que una ciutat com la meva, Tàrraco, hagués gaudit pràcticament de més de 400 anys de pau…no és broma. Algú s’imagina com podria ser el país si, aproximadament des del descobriment d’Amèrica —en comptes de dedicar-nos a degollar-nos i cremar-ho tot— ens haguéssim dedicat a viure?
D’altra banda, també he comprovat que els italians, com a mínim en aquesta zona, no estan a l’alçada del seu patrimoni (i alguns visitants tampoc). Segur que hi ha gent fantàstica, però la gestió Pompeia deixa molt que desitjar. I fora de les excavacions, no costa gaire comprovar que aquell territori té més d’un problema. Sap greu admetre-ho, però la desgracia dels altres fa que valoris més allò que aquí hem aconseguit i, a mi em passa que retorno amb més ganes de lluitar per defensar-ho, per apostar per la cultura, per la civilització (per cert, d’allò de Las Vegas, ni en broma).