El passeig i el paisatge

Passeig de Llevant Cambrils, Baix Camp, Tarragona

Passeig de Llevant, Cambrils, Baix Camp. © RLM

Blog_20100605_imatge_02.jpgCom això dels blogs entenc que és un instrument per compartir, em ve molt de gust de recomanar-vos un autor  que sempre és un plaer llegir i que, a més, tinc el gust de conèixer. De fet, probablement molts l’haureu llegit. Es tracta de Joan Nogué, geògraf i catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona. A més de la bona feina al capdavant de l’Observatori del Paisatge, al meu entendre, el Joan Nogué és una de les veus més lúcides, il·lustrades i clares del pensament sobre paisatge i territori a casa nostra. Destaca no sols per les idees, per les reflexions que fa, sinó també per l’habilitat en transmetre-ho, en comunicar-ho. D’aquesta tasca divulgadora en destaquen els articles publicats a La Vanguardia, especialment al suplement “Culturas”. Pels qui els vulguin llegir o rellegir, va sortir publicat l’any passat un llibre que els recull amb el títol Entre paisajes (Àmbit editorial), que ha estat recentment traduït al italià.

Cambrils, Baix Camp, Tarragona

El pont del passeig que creua la riera de Maspujols, Cambrils, Baix Camp. © RLM

Un dels articles que hi trobareu porta el títol “El arte de pasear” i pels qui ens agrada el fet de caminar resulta especialment interessant. L’autor comença fent notar que viatjar i passejar no és exactament el mateix i destaca precisament l’escassa velocitat com una de les diferències fonamentals. Molt sovint el passeig es fa a peu, amb bicicleta, a cavall,  mitjans que permeten precisament gaudir de ritmes pausats.

Buscant a la història, el Joan Nogué ens explica que l’interès pel passeig va créixer de manera molt destacada a partir de les reflexions de personatges com Jean-Jaques Rousseau (Las ensoñaciones de un paseante solitario, 1776-1778) o Goethe (Werther, 1802) i molt especialment de l’aparició de l’obra El arte de pasear de Karl Gottolb Schelle.

Parc de la LlosaCambrils, Baix Camp, Tarragona

Parc de la Llosa Cambrils, Baix Camp. © RLM

La relació entre la conquesta cultural de la idea de paisatge per part dels europeus i el passeig té una relació més estreta que no pas podríem imaginar. A partir de finals del s. XVIII i inicis del XIX, “el paisatge será más el fruto de un recorrido que de una instantánia, más una experiencia que una cosa o una idea” (p. 36). Aquesta reflexió em sembla fonamental, cabdal. Els pensadors de l’època argumentaven que el paisatge no pot apreciar-se ni descobrir-se sense l’estat d’ànim receptiu que genera el passeig. Així, el passeig esdevé una experiència estètica i una manera d’aprehendre, de capturar, d’abastar el territori, que també pot incloure dosis de denúncia i de crítica social explícita o implícita (p. 39).

Passeig Llevant, al fons les Muntanyes de VandellòsCambrils, Baix Camp, Tarragona

Passeig Llevant, al fons les Muntanyes de Vandellòs Cambrils, Baix Camp. © RLM

L’article acaba citant a l’artista i poeta Perejaume amb unes paraules ben evocadores: “con los años, los seres humanos nos hemos perfeccionado como sujetos e instrumentos de camino, como paseantes, en definitiva. Quizás sea verdad, entonces, que es en el camino y actuando como paseantes donde mejor podemos reconocer aquello que nos hace humanos”. (p. 41)

Passeig de Llevant prop de la riera de MaspujolsCambrils, Baix Camp, Tarragona

Passeig de Llevant prop de la riera de Maspujols Cambrils, Baix Camp. © RLM

Blog_20100605_imatge_08.jpgAquestes fotografies les vaig fer pel llibre Cambrils, espais per a la calma, d’Arola Editors, amb text de Roser Guasch Bea. Va ser un encàrrec de l’ajuntament que buscava una publicació que parlés dels seus parcs (val a dir que conec pocs alcaldes amb tanta sensibilitat pels llibres i la cultura). Des de l’editorial els vam proposar un llibre que no es centrés en recollir parcs sinó que anés dirigit a subratllar precisament el valor dels espais amb que compta Cambrils per passejar, per gaudir de la calma, els espais per trobar-se amb el paisatge, per retrobar-se amb un mateix.

Cambrils, per exemple, és un municipi de costa on es possible recórrer a peu o en bicicleta absolutament tot el seu litoral —que no és poca cosa—, acompanyat pels horitzons de la Mediterrània i de les muntanyes del Camp. I de tant en tant, bancs que inviten a seure davant el mar. Potser no s’adonem, però acceptar aquesta invitació és un acte profundament cultural.

Passeig marítim de Ponent, platja Horta de Santa MariaCambrils, Baix Camp, Tarragona

Passeig marítim de Ponent, platja Horta de Santa Maria Cambrils, Baix Camp. © RLM

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Pep Artigues

      07/06/2010 - 21:01

      “Hodos”, en grec, significa ‘camí’, ‘ruta’, però també ‘passeig’, ‘viatge’. “Hodologia” és el terme proposat per John B. Jackson (Discovering the Vernacular Landscape, Yale University Press, 1984) per designar l’estudi dels camins, del passeig, del viatge. Una altra referència: Raffaele Milani, Il paesaggio è un’avventura. Invito al piacere di viaggiare e di guardare (Feltrinelli, 2005). D’aquest darrer hi ha traduït El arte del paisaje (Biblioteca Nueva, 2007 —i no, no és el nom d’una col·lecció, sinó de l’editorial…).

    • Rafael López-Monné

      07/06/2010 - 23:44

      Gràcies Pep per l’aportació i les referències (molt interessants, com és habitual).

    • Josep Ma Olive

      09/06/2010 - 17:53

      Hola, Rafael, com estàs?
      Enhorabona per tot el teu treball, com sempre son unes fotos meravelloses, després de viure tota la meva vida a Cambrils, tú amb les teves fotos em vas ensenyar un altre Cambrils.La Roser em va reenviar aquesta adreça.
      Encara recordo el dia de la presentació del llibre, moltes gràcies per tot.
      Un plaer saludarte
      Josep Ma Olivé

    • Rafael López-Monné

      09/06/2010 - 21:13

      Hola Josep Ma!
      Estic molt content de saludar-te. Benvingut al blog.
      Ja saps que vas tenir molt a veure en el resultat del llibre de Cambrils. De vegades, quan em trobo flors a punt d’obrir-se penso en tu i en les teves trucades alertant-me de l’esclat de vida i colors en els racons de la teva vila. A més de fonamental, va ser molt, molt agradable comptar amb la teva ajuda. Una abraçada molt forta.

    • Carles Rué

      10/06/2010 - 10:29

      Genial, passejar és genial. Molt recomanable; segurament seríem tots molt més feliços de fer-ho sovint, sense preocupacions, deixant-nos anar al nostre ritme…

      Jordi Pigem, filòsof que escruta les relacions entre natura i cultura, ens suggereix sàviament que aprenguem a escoltar les veus del paisatge en totes les seves dimensions, i poder, així, fer possible el trànsit de la dissonància cap a la consonància entre cultura i natura, assumint, segurament, que la nostra mirada, escolta i ensum sobre l’entorn és necessàriament passada pel sedàs de la cultura en voler donar-li sentit. I, també, que és caminant per l’entorn quan millor se’ns en presenten les possibilitats, és a dir, submergint-nos-hi al ritme natural de la persona.

    • Rafael López-Monné

      11/06/2010 - 08:35

      Hola Carles,
      Gràcies per participar i per les teves aportacions. En efecte, un dels principals valors del passeig és que ens fa més feliços i això, probablement és el gran objectiu de tots els humans, sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb el món. I a més es gratuït.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús