Avui els llibres, els grans llibres, estan de dol. Ens ha deixat un bon amic que els coneixia com ningú. Els imaginava, els construïa, els donava vida. L’Andrés Gamboa ara viu en ells i en el cor dels qui vam tenir la immensa sort de conèixer. Caram quin home!
L’Andrés ha estat el director d’art de la prestigiosa editorial Lunwerg des de la seva creació. Alguns hi posen els diners, però allò que realment és valuós és el concepte, la idea, l’ànima, i la de Lunwerg era l’Andrés. Durant molt de temps, a l’aparador d’una llibreria, les portades de Lunwerg destacaven per sobre de les altres. Sense rivals. Eren sempre propostes sorprenents, captivadores, atrevides i alhora profundament elegants perquè partien d’un profund coneixement dels canons clàssics, dels fonaments dels conceptes de bellesa i de comunicació gràfica de la nostra cultura. De fet, ara que hi penso, les portades reflectien fidelment l’home que les pensava, sorprenent, captivador, atrevit i profundament elegant, a més de respectuós i honest (i espero que algú que havia estat molt proper amb ell no dormi bé aquesta nit).
L’Andrés era un home d’una enorme cultura, un gran humanista, un gran clàssic i probablement per això resultava ser tant atrevit. Per exemple, va defensar sempre les cobertes netes, ni tant sols permetia el símbol de l’editorial, que el reservava pel llom i la contracoberta. Aquest atreviment, precisament, va ser un dels elements que van construir l’exquisida imatge de la editorial (la mateixa que amb els anys va fer que el Grup Planeta s’interessés en comprar-la). “Per contractar dissenyadors, abans que experts en programes de disseny, busco llicenciats en Belles Arts” em comentava; i és que resulta molt difícil construir un discurs visual sòlid sense conèixer els referents del llenguatge de l’art.
Vaig aprendre molt al seu costat, i no sols de llibres. Recordant-lo penso també amb l’estimat Joan Alberich, les sobretaules que vam passar els tres i l’enorme sort d’haver pogut compartir deliciosos bocins de la meva vida amb ells. Moltes gràcies per la vostra generositat, per haver cregut i alimentat la cultura d’aquest país, i per haver-me fet tant feliç.
Caram quins homes!
El Joan Alberich i l'Andrés Gamboa a Poetes, Tarragona. © RLM
La seva estimada filla Alejandra m’ha fet arribar un preciós i delicat text que Javier Ortega ha dedicat a l’Andrés Gamboa. M’ha emocionat la precisió i l’amor amb que descriu el nostre amic. El podeu descarregar clicant aquí Para ANDRES GAMBOA.
Moltes gràcies Javier.
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
