Camí ral del Molar al Masroig, El Molar, Priorat. © RLM
Quants mapes excursionistes recordeu que incorporin els noms dels camins tradicionals? No és gens habitual. Obsessionats com estem per reivindicar aquest patrimoni viari, hem fet tot el possible per incorporar els que hem pogut en el nou mapa excursionista Camins del Priorat 1:30.000, que fa pocs dies ha sortit al mercat publicat per l’Editorial Piolet. Es tracta d’una publicació impulsada pel Consell Comarcal del Priorat, i com darrera de les obres hi han persones (les coses no es fan soles), val la pena recordar que tenim aquest mapa a les mans gràcies a l’esforç i tossuderia del que fins fa poc va ser el tècnic comarcal de turisme, el David Esteller. De fet, es tracta d’una de les accions que vam dissenyar conjuntament, ja fa uns anys, quan vam establir les estratègies per impulsar el turisme a peu i la recuperació d’antics camins al Priorat (la guia A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli, que està a punt de sortir, és també una conseqüència d’aquest projecte).
Aquest mapa és també el fruït d’un laboriós treball col·lectiu. A banda del David Esteller i de la meva col·laboració, hi han participat directament, per exemple, els tècnics del Parc Natural de la Serra de Montsant, els del Consorci de la Serra de Llaberia, la pròpia editorial i excursionistes i amants dels camins prioratins, com el Joan Queralt o el Ricard Pasanau, que ens han ajudat a recollir toponímia. Em cal fer però, un agraïment especialment al José Luís Ordavás. Sovint parlo de l’enorme “generositat cartogràfica” d’aquest bon amic de Mora d’Ebre i aquesta és una altra ocasió obligada.
Antic camí ral de Falset a Gratallops, Gratallops, Priorat. © RLM
Es tracta d’un mapa que recull la xarxa de camins del Priorat i també la de la Serra de Llaberia. La Xarxa de camins del Priorat la formen antics camins rals, vells camins de ferradura, senderes i també camins de carro i agrícoles més actuals. Una bona part han estat recuperats recentment i són mantinguts pel Consell Comarcal, els ajuntaments, el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Consorci de la serra de Llaberia, a més de la col·laboració de voluntaris i de cellers de la comarca.
Camí ral de Cabacés i la Vilella Baixa, Cabacés, Priorat. © RLM
Tant al Priorat com al conjunt de la serra de Llaberia, ambdues xarxes han estat senyalitzades amb marques de continuïtat grogues, tret que coincideixin amb trams de GR o de PR on es mantenen les marques dels itineraris de la FEEC sense afegir-ne cap altra (ja tenim prou pintura a la muntanya). Aquest mateix model de senyalització de camins el trobareu a la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà (impulsat pel projecte Itinerànnia), al Berguedà, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà el Pallars Jussà i a municipis com Tarragona o Altafulla. Aquest és un model que no es basa en marcar propostes d’excursió, sinó en senyalitzar una veritable xarxa viària per a que tothom que vulgui pugui dissenyar els seu propis itineraris. Un model que reivindica directament el valor dels antic camins.
Antic camí ral del Lloar a la Figuera per sobre dels Rogerals, el Lloar, Priorat. © RLM
Per aquesta raó trobareu que al mapa el conjunt de la xarxa de camins està grafiada amb un sol color, si bé els GR i PR estan adequadament identificats. Els mapes però, mai estan acabats. Sempre s’escapa alguna cosa o altra i, a més, la realitat no para de canviar. Per aquest motiu, us agrairem que notifiqueu qualsevol incidència rellevant o errors del mapa a: oit@priorat.cat. I ara, a caminar. Podeu consultar diverses propostes al web de turisme del Priorat. I, si us plau, recordeu, si trobeu motoristes circulant per antics camins, infringit la llei i destruint aquest valuós patrimoni col·lectiu, no dubteu en trucar al 112 i notificar-ho als agents rurals o als mossos d’esquadra. Més important que els pugin detenir o no, és la constància de la queixa ciutadana. Si no es recullen queixes, no existeix el problema.
Camí de Bellmunt al Masroig o camí de lo Sarraí, Bellmunt del Priorat, Priorat. © RLM
Camí vell del Mas d'en Cubells,DOQ Priorat,Porrera, Priorat. © RLM
Etiquetes: Alt Emportà, Altafulla, Berguedà, caminar, camins, Garrotxa, mapes, motos, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, passejar, Priorat, Ripollès, senderisme, senyalització, Tarragona, turisme a peu, Vall d'Aran
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
Joan Queralt
03/06/2012 - 08:05
Molt bona feina, moltes gràcies pel vostre esforç, persistència i tossuderia
Rafael López-Monné
03/06/2012 - 18:20
Gràcies Joan. De fet, sortosament, ja és un projecte col·lectiu i tu en tens molt a veure. Felicitats a vosaltres, per exemple, per la palanca de Mas Martinet. Fantàstic!
Crec que precisament aquest arrelament al territori serà la clau per continuar defensant, reivindicant i gaudint d’aquest patrimoni, ara que les institucions públiques sembla que estan fora de joc.
Xavier Mateu
03/06/2012 - 21:33
Genial. A poc a poc anem recuperant el patrimoni de camins. En alguns indrets més que en d’altres. El Priorat és dels indrets més privilegiats, gràcies al vostre treball. Us en de em una! (o moltes!!)DR
José Antonio López Espinosa
04/06/2012 - 16:15
Me encantó la comarca del Priorato catalán cuando la visité esta Semana Santa. Siurana un lugar espectacular, merece la pena subir a pesar de tanta curva.
Meritxell
05/06/2012 - 08:46
Enhorabona per la publicació dels mapes, són una eina indispensable per al descobriment del territori. I aquests dos destaquen també per la bona tasca realitzada introduint-hi els noms dels camins. Tota la gent que hem portat a caminar pels camins recuperats han quedat meravellats, des dels qui són de la vora a gent d’Anglaterra i Suècia, tothom queda enlluernat pels camins, el paisatge,… Endavant i bona feina!
Rafael López-Monné
05/06/2012 - 18:09
Gràcies Xavier. Les teves paraules ens donen ànims. Una abraçada.
Rafael López-Monné
05/06/2012 - 18:10
José Antonio, estoy completamente de acuerdo, Siurana és uno de los grandes escenarios de este país. Y con una historia muy interesante.
Rafael López-Monné
05/06/2012 - 18:12
Moltes gràcies Txell. De fet, tu també formes part de tot el que està passant en aquesta comarca en relació als camins, el paisatge, els visitants…
Una abraçada molt forta!
Joan Cortina
11/06/2012 - 15:43
Hola Rafael, sí que és la meva ma. Passa’m la teva adreça. Gràcies.
Josep M. Vallès
14/03/2014 - 00:06
Enhorabona, Rafael per la persistencia en la conservació del patrimoni dels camins tradicionals que com a trialer he recorregut molts anys, ajudant al seu manteniment quan per la muntanya no pasaba ningú i nomes creixien les bardisses. La culminació d’aquest procés es el concurs pel manteniment de camins recentment convocat per la Diputació amb diners públics, també dels motoristes . Dit aixó, discrepo profundament en la criminalització indiscriminada contra les motos a la muntanya. La llei no es bona, pero si que permet el pas per camins estrets en determinades situacions. Per tant, aconsellar de trucar al 112 en qualsevol cas equival a fer trucades falses que com saps, están perseguides. No veig tampoc una engruna d’empatía envers l’altra part, cosa que dificulta molt buscar una solución al tema. Trobo a faltar la distinció entre motos de trial, adaptades als camins tradicionals i les de enduro, molt mes agressives. La no solución de la Llei ha foragitat les motos de trial, aptes per circular per senders i la gent ha comprat motos d’enduro, pero al final han acabat passant per senders poc adequats, agreujant la situación. Mentre no es reconegui la moto de trial i es tingui en compte als motoristes habilitant recorreguts alternatius quan no es vulgui que es circuli per un recorregut determinat, com a part integral del projecte de rehabilitació, no millorarem la situación, en detriment de les dues parts, caminants i motoristes, salut¡
Rafael López-Monné
14/03/2014 - 08:31
Benvolgut Josep M.
Què diferent seria el debat d’aquest tema amb més gent com tu!
Conec el món del trial excursionista i moltes ocasions he fet exactament el que demanes, diferenciar motos d’enduro i de trial en funció de la seva capacitat erosiva i també en funció de les mentalitats de les pràctiques. Ara bé, considero que la meva petita contribució a esclarir aquest tema és molt poca cosa si la major part dels practicants no exerceixen aquest paper. I malgrat fantàstiques excepcions (com ara tu) el món del trial no ha aconseguit mostrar socialment les seves profundes diferències amb el mon de l’enduro.
D’altra banda, la llei, tampoc us diferencia i, tot i dolenta, és prou clara en el tema de les amplades. La situació de destrucció sistemàtica del nostre patrimoni viari tradicional és gravíssim i la ceguesa de bona part del mon del motor respecte a la seva vàlua també. Els resultats, esgarrifosos. Quants camins tradicionals que coneixies de jove has vist desapareixes i els teus fills, o els meus, ja mai podran conèixer? És a dir, a banda de repensar en general com s’ha de regular el trànsit motoritzat en els àmbits rurals i naturals, tenim la urgència d’aturar la destrucció dels camins tradicionals.
Mai he parlat de fer trucades falses, Mare de Déu! Tal com està redactada la llei en aquest moment, el trànsit per camins de ferradura (cap té més de 3m) és completament il·legal per a tot tipus de motocicleta, ja sigui d’enduro o de trial. El motiu de recomanar la trucada sistemàtica al 112 per denunciar el trànsit il·legal, no és tant la persecució (molt difícil) com la constatació del problema i de la preocupació d’una part de la societat per aquest patrimoni. És a dir, estic parlant de la constància de les queixes en un registre de trucades. Si no ens queixem, el problema no existeix per als responsables públics.
Un altre tema és que ens caldria una altra llei, amb un enfoc basat en funcionalitats i valors i no en amplades. Seria fantàstic que el món del motor, a banda de demanar majors facilitats d’accés (un tema comprensible i gestionable), també mostrés compromís i sensibilitat pel valor patrimonial dels camins antics.
Estic convençut que compartim molts punts de vista. Tan de bo tinguem ocasió de confrontar-los i promoure debats rics, amb matisos i apreciacions, que ens ajudin a avançar com a societat civilitzada.
Moltes gràcies per la teva opinió!