Hi ha pocs escenaris més corprenedors que els volcànics. O a mi m’ho semblen. Concentren i mostren de manera molt explícita —fins i tot amb cruesa— el vigor i la força transformadora del planeta. Alhora, m’impressiona la capacitat humana per assentar-se i viure pràcticament a qualsevol lloc. És igual que l’indret estigui directament connectat amb l’infern, la fertilitat dels sols volcànics —el verd sobre el foc de la lava— és un reclam molt difícil de rebutjar. I un cop els humans s’hi instal·len, arriben els camins.
La illa canària del Hierro és, sens dubte, un paradís pels excursionistes. Ara bé, és una destinació per a veritables amants de caminar. Els desnivells per baixar dels pobles a la costa, per exemple, són considerables. A canvi però, l’experiència de recórrer els seus camins resulta inoblidable. El Hierro compta amb un dels camins més formidables que mai he recorregut, el camí de Jinama. Es tracta de la via que han utilitzat durant segles els habitants de l’illa per traslladar-se temporalment —les famílies senceres amb el ramats—, des dels pobles situats a la part alta de l’illa fins a peu de mar. És el que es coneixia com a “mudadas”.
Si us ve de gust, al web de Kamaleon hem publicat un article sobre el Hierro y el camí de Jinama, amb un excel·lent text de la Sara Sans i imatges d’un servidor.
Etiquetes: caminar, camins, Canàries, El Hierro, paisatges, senderisme, turisme a peu
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
