![]()
![Passeig de Llevant Cambrils, Baix Camp, Tarragona](https://lh4.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TAqhnVtsjJI/AAAAAAAAAIg/8a--gl1ExO0/Blog_20100605_imatge_01.jpg?imgmax=576)
Passeig de Llevant, Cambrils, Baix Camp. © RLM
Com això dels blogs entenc que és un instrument per compartir, em ve molt de gust de recomanar-vos un autor que sempre és un plaer llegir i que, a més, tinc el gust de conèixer. De fet, probablement molts l’haureu llegit. Es tracta de Joan Nogué, geògraf i catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona. A més de la bona feina al capdavant de l’Observatori del Paisatge, al meu entendre, el Joan Nogué és una de les veus més lúcides, il·lustrades i clares del pensament sobre paisatge i territori a casa nostra. Destaca no sols per les idees, per les reflexions que fa, sinó també per l’habilitat en transmetre-ho, en comunicar-ho. D’aquesta tasca divulgadora en destaquen els articles publicats a La Vanguardia, especialment al suplement “Culturas”. Pels qui els vulguin llegir o rellegir, va sortir publicat l’any passat un llibre que els recull amb el títol Entre paisajes (Àmbit editorial), que ha estat recentment traduït al italià.
![Cambrils, Baix Camp, Tarragona](https://lh5.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TAqhnuw8DAI/AAAAAAAAAIo/9a9vLcxdW7s/Blog_20100605_imatge_03.jpg?imgmax=576)
El pont del passeig que creua la riera de Maspujols, Cambrils, Baix Camp. © RLM
Un dels articles que hi trobareu porta el títol “El arte de pasear” i pels qui ens agrada el fet de caminar resulta especialment interessant. L’autor comença fent notar que viatjar i passejar no és exactament el mateix i destaca precisament l’escassa velocitat com una de les diferències fonamentals. Molt sovint el passeig es fa a peu, amb bicicleta, a cavall, mitjans que permeten precisament gaudir de ritmes pausats.
Buscant a la història, el Joan Nogué ens explica que l’interès pel passeig va créixer de manera molt destacada a partir de les reflexions de personatges com Jean-Jaques Rousseau (Las ensoñaciones de un paseante solitario, 1776-1778) o Goethe (Werther, 1802) i molt especialment de l’aparició de l’obra El arte de pasear de Karl Gottolb Schelle.
![Parc de la LlosaCambrils, Baix Camp, Tarragona](https://lh5.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TAqhoLjmtAI/AAAAAAAAAIs/KXSV3FQMWoo/Blog_20100605_imatge_04.jpg?imgmax=576)
Parc de la Llosa Cambrils, Baix Camp. © RLM
La relació entre la conquesta cultural de la idea de paisatge per part dels europeus i el passeig té una relació més estreta que no pas podríem imaginar. A partir de finals del s. XVIII i inicis del XIX, “el paisatge será más el fruto de un recorrido que de una instantánia, más una experiencia que una cosa o una idea” (p. 36). Aquesta reflexió em sembla fonamental, cabdal. Els pensadors de l’època argumentaven que el paisatge no pot apreciar-se ni descobrir-se sense l’estat d’ànim receptiu que genera el passeig. Així, el passeig esdevé una experiència estètica i una manera d’aprehendre, de capturar, d’abastar el territori, que també pot incloure dosis de denúncia i de crítica social explícita o implícita (p. 39).
![Passeig Llevant, al fons les Muntanyes de VandellòsCambrils, Baix Camp, Tarragona](https://lh3.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TAqhoeXrBPI/AAAAAAAAAIw/7SB4xjVyAyg/Blog_20100605_imatge_05.jpg?imgmax=576)
Passeig Llevant, al fons les Muntanyes de Vandellòs Cambrils, Baix Camp. © RLM
L’article acaba citant a l’artista i poeta Perejaume amb unes paraules ben evocadores: “con los años, los seres humanos nos hemos perfeccionado como sujetos e instrumentos de camino, como paseantes, en definitiva. Quizás sea verdad, entonces, que es en el camino y actuando como paseantes donde mejor podemos reconocer aquello que nos hace humanos”. (p. 41)
![Passeig de Llevant prop de la riera de MaspujolsCambrils, Baix Camp, Tarragona](https://lh3.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TAqqfHBE1KI/AAAAAAAAAI4/XD9dplLOyQA/Blog_20100605_imatge_06.jpg?imgmax=576)
Passeig de Llevant prop de la riera de Maspujols Cambrils, Baix Camp. © RLM
Aquestes fotografies les vaig fer pel llibre Cambrils, espais per a la calma, d’Arola Editors, amb text de Roser Guasch Bea. Va ser un encàrrec de l’ajuntament que buscava una publicació que parlés dels seus parcs (val a dir que conec pocs alcaldes amb tanta sensibilitat pels llibres i la cultura). Des de l’editorial els vam proposar un llibre que no es centrés en recollir parcs sinó que anés dirigit a subratllar precisament el valor dels espais amb que compta Cambrils per passejar, per gaudir de la calma, els espais per trobar-se amb el paisatge, per retrobar-se amb un mateix.
Cambrils, per exemple, és un municipi de costa on es possible recórrer a peu o en bicicleta absolutament tot el seu litoral —que no és poca cosa—, acompanyat pels horitzons de la Mediterrània i de les muntanyes del Camp. I de tant en tant, bancs que inviten a seure davant el mar. Potser no s’adonem, però acceptar aquesta invitació és un acte profundament cultural.
![Passeig marítim de Ponent, platja Horta de Santa MariaCambrils, Baix Camp, Tarragona](https://lh5.ggpht.com/_ysT2_zzAmps/TArT2FxuceI/AAAAAAAAAJI/l3gQLs-PID8/Blog_20100605_imatge_09.jpg?imgmax=576)
Passeig marítim de Ponent, platja Horta de Santa Maria Cambrils, Baix Camp. © RLM