Camí ral del Lloar a la Figuera, Priorat. © RLM

Hi ha qui, fins i tot, d’aquesta expressió en fa categoria i assegura que el món es divideix entre persones que construeixen i les que destrueixen, entre els que sumen i els que resten. No m’atreviria a anar tant lluny (els humans som contradictoris i complexos) però voldria parlar d’uns fantàstics exemples del grup dels que fan.

En la darrera entrada del blog vaig tornar a fer èmfasi en la gravetat del procés de destrucció del nostre patrimoni viari tradicional. No em cansaré de repetir que  trànsit de motos per antics camins de ferradura accelera vertiginosament la seva destrucció. Continuo sense trobar cap, absolutament cap raó que pugui justificar la circulació d’aquests vehicles per aquests camins. Al meu parer, és un dramàtic episodi més de la vella lluita entre civilització i barbàrie que acompanya a l’home des del seu orígen.

A l’altra banda, a Catalunya, trobem cada cop més exemples de conservació i restauració d’antics camins. Són esforços encara insuficients per aturar la tragèdia, però enormement esperançadors. De manera paradoxal, la majoria són potenciats per l’administració pública, la mateixa que després es mostra tan feble a l’hora de protegir aquest patrimoni. Entre els diversos exemples que conec, per la meva implicació directa, permeteu-me parlar del cas del Priorat.

Camí ral de la Morera de Montsant a Poboleda, Priorat. © RLM

A hores d’ara, a la comarca, han coincidit treballant fins a quatre brigades —més o menys grans i amb major o menor intensitat. Quelcom inaudit, inimaginable anys enrera. El Consell Comarcal, l’impulsor del projecte de recuperació d’antics camins, ha aconseguit novament destinar un petit grup de persones a la neteja i senyalització de camins, a partir de plans d’ocupació. El grup d’enguany el formen dos nois i una noia que s’han entusiasmat amb el projecte i que estan realitzant una magnífica tasca. També aprofitant un pla d’ocupació, l’ajuntament de la Morera de Montsant —un dels més sensibilitzats  i compromesos amb aquest projecte— han abordat la recuperació d’un magnific camí de ferradura entre la Morera i Poboleda.

Camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés, Parc Natural Serra de Montsant, Priorat. © RLM

El Consorci de la serra de Llaberia fa anys que està impulsant una impressionant tasca de recuperació d’antics camins a les seves muntanyes, part de les quals són al Priorat. A més, han arribat a constituir una empresa especialitzada que dona feina a persones amb discapacitats.

Fa també temps que la brigada del Parc Natural Serra de Montsant està reobrint i conservant els camins d’aquesta altra muntanya (que no són pocs). Sovint dic que, només el seu treball justifica amb escreix la declaració del Parc Natural. Hem tingut la sort que els dos caps que ha tingut la brigada, el Biel Roig i el David Martra, són dos entusiastes dels camins antics, i es nota. Caram tu si es nota! La feina de desbrossament és excel·lent però, allò que realment sobresurt —i a mi m’emociona— és que ja han començat a abordar tasques de restauració utilitzant la tècnica tradicional de pedra seca. Un magnífic exemple és la recuperació d’una bona part del camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Fantàstic!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Fa uns dies, per mostrar la seva feina a un equip de gravació del programa de TV3 “El medi ambient“, van empedrar un petit tram del camí de l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins. Estic segur que les sensacions emocionals i estètiques que provoca veure tornar a empedrar un camí  tenen quelcom de revolucionari. Tota una declaració de futur. No és virtual, no senyor. Pedra, mans, terra i habilitat. És de veritat!

David Martra, Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM