Arxiu del mes: maig 2011

Suïssa, del turisme a peu al turisme urbà

dijous, 26/05/2011
Trompe l'œil en un carrer de Berna Berna, Suïssa

Trompe l'œil en un carrer de Berna, Suïssa. © RLM

Es pot aprendre molt de l’experiència suïssa en matèria de camins —ho he comentat més d’una vegada— i no sols del seu concepte de xarxa o del valor que atorguen als camins històrics i els esforços que hi dediquen per investigar-los i divulgar-los. També resulta molt interessant la manera amb que van decidir promocionar el seu país com a destinació de turisme a peu. En un post anterior d’ara fa un any, convidava a veure el magnific anunci de promoció del senderisme a Suïssa (“Hacemos todo para que sus vacaciones de senderismo sean perfectas“).

Sensacional! És un relat (té estructura narrativa) amb tensió dramàtica, simpatia i molta, molta humanitat; i va directe a tocar l’anhel que té qualsevol de nosaltres quan viatgem (quan exercim de turistes): que ens ajudin a ser una mica més feliços.

Carrers de Berna Berna, Suïssa

Berna, Suïssa. © RLM

Aquesta primavera van anunciar amb el trailer “Dos hombres entran en un nuevo mundo” una segona part dirigida a potenciar el turisme urbà. Bé, ja ha sortit l’espot complert: “Suiza, mucho más que montañas“. No sorprèn tant com el primer, però val molt la pena donar-li un cop d’ull. Hi trobareu molts tocs d’humor i, novament, bones lliçons de comunicació turística.




Els colors de la Rússia del darrer Tsar

divendres, 20/05/2011
Diapositiva33.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

No m’ho podia creure, un reportatge fotogràfic dels darrers anys de l’imperi rus, a color! Sabia que la primera foto a color experimental era de la dècada dels 60 del segle XIX, però l’inici del reportatge  a color sempre havia pensat que havia arribat de la ma del senyor Eastman i el llançament l’any 1935 de la pel·lícula Kodachrome.

És possible que hagi estat el darrer en assabentar-me’n i tothom estigui al corrent de la història del fotògraf de tsar però, per si de cas hi ha algú altre com jo, he decidit compartir-ho.

Diapositiva07.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

Val a dir, que no me’n he assabentat en unes jornades internacionals de fotografia, ni remenant en una botiga especialitzada. No. La cosa és més prosaica però també un signe dels nous temps. Suposo que no soc l’únic que rep power points de floretes, gatets i postes de sol, oi?  La meva mare és una especialista en això de reenviar. Vet aquí però, que molt de tant en tant, arriba algun petit tresor. I aquest ha estat fantàstic (signat per Pilar M.E.).

Habitualment veig el món en color i la reivindicació de la policromia en l’art és una de les meves dèries. El blanc i negre l’utilitzo en comptades ocasions, només quan jutjo que el color no és necessari pel missatge que vull explicar  i que aquest arribarà més directe i més net sense ell. Sovint, quan veig fotografies antigues o pel·lícules en blanc i negre em pregunto pels colors d’aquell món simplificat dràsticament a una escala de grisos. Podeu intuir doncs la meva emoció al contemplar les imatges de Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii.

Diapositiva10.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

El protagonista d’aquesta història és un fotògraf rus, nascut el 1863, format com a químic i que va dedicar la seva vida a l’avenç de la fotografia en color. El 1907 va idear un projecte fotogràfic per poder mostrar als escolars la diversitat de l’imperi rus amb colors i va acabar per convèncer el tsar Nicolau II. Va muntar el seu laboratori en un vagó de ferrocarril i, comptant amb els permisos reials per penetrar fins i tot en àrees restringides,Prokudin-Gorskii va recórrer i fotografiar l’imperi rus entre els anys 1909 i 1915, és a dir, poc abans que desaparegués.

La visió de Prokudin-Gorskii és prou esbiaixada. És la visió idíl·lica del poder, la Rússia que els tsars volien veure i volien mostrar. El poble rus patia en aquell moment impostos desmesurats, grans fams i matances. No hi ha res d’això en les seves fotografies. Tanmateix, el document històric és impressionat.

Diapositiva37.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

Per fotografiar utilitzava “plaques de vidre de 3 x 9 polzades preses a través d’una càmera amb un xassís triple, que efectuava tres exposicions sobre la mateixa placa en successió ràpida. Cadascuna d’aquestes exposicions es feia a través de filtres de color blau, verd i vermell. Els negatius en blanc i negre obtinguts així eren positivats i després aquests positius transparents es projectaven davant el públic amb un projector triple que tenia els mateixos filtres de color en cada lent. Les tres plaques que havien descompost la imatge cromàticament la tornaven a compondre quan coincidien les tres projeccions sobre una pantalla blanca d’acord amb els principis del mètode additiu”.

Diapositiva68.jpg

Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii

El 1918, Prokudin-Gorskii va abandonar Rússia al assabentar-se de la mort del Tsar i la seva família. Va passar per Noruega i Anglaterra abans d’instal·lar-se a París, on va morir el 1944. Quatre anys després, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va comprar les seves fotografies als seus fill. El 2010 es va organitzar una exposició i el seu treball es pot consultar on line i, fins i tot descarregar les imatges. Val la pena invertir-hi una estona o visionar el vídeo penjat a Youtube.

Tremolors, conviccions i festivals (Encara som romans II)

divendres, 13/05/2011
SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Són murcians, gent de Lorca que acabava d’arribar a Tarragona quan la Terra va tremolar sota els peus dels seus amics i parents. Havien arribat per participar a Tarraco Viva —el festival romà de Tarragona—, a la Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana i per portar a terme uns tallers de mosaics. Em costa imaginar-me les sensacions que pots tenir en un moment així. Els organitzadors van donar per fet que suspendrien la seva participació, però no ha estat així. Han decidit quedar-se i tirar endavant el programa previst.

Entre les raons que poden explicar aquesta determinació intueixo que hi ha la serietat, la responsabilitat davant els compromisos, però no crec que sigui la única. Més aviat penso que hi una mena de rebel·lió contra el caos que ha provocat el sisme i la decisió de no permetre que també tiri a terra la il·lusió amb la venien a Tarraco Viva. Els amants de la història, del món clàssic i de la cultura que tasten el festival acaben per fer-se’l molt seu i tornen molt sovint a la cita de maig.

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Un dels trets que més m’agraden de Tarraco Viva és la varietat d’actes programats (més de 500 a l’edició d’enguany) amb formats molt diversos i complementaris. L’inconvenient rau en que no sempre resulta fàcil triar. Per si algú s’anima, us comento algunes de les meves preferències principals. Per exemple, un dels meus actes favorits, sens dubte, són les actuacions dels músics italians Ludi Scaenici, especialitzats en la complicada tasca d’esbrinar com podia sonar la música romana i els instruments clàssics. Delicadesa, habilitat, virtuosisme, humanitat… Déu meu! quin poder té la música per viatjar a altres mons!

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Completament diferents són les actuacions dels gladiadors, la cavalleria romana i les legions (no us perdeu la LEGIO VII GEMINA). Impactants, espectaculars, imprescindibles sinó les heu vist mai. Tornant a les delicadeses però, val molt la pena atendre les conferències que es programen —impressionants les del catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo—, les visites que fan els propis arqueòlegs a les excavacions o els tallers, per exemple, de pintura, d’escriptura o de cuina. Molt agradables, sorprenents, instructius i divertits. A banda, un bon grup de restaurants de Tarragona —entre els quals hi han els millors de la ciutat— proposen atractius menús d’inspiració romana.

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

També podeu “fruir” d’una trepanació de crani (eviteu la primera filera de cadires si porteu bona roba) en la representació que condueix el Dr. Sanchís on es compara la medicina actual i la romana, molt més avançada del que hom pot pensar. Els que s’estimin més la sàtira —també incisiva però—  no han de perdre’s, per exemple, les lectures comentades de Marcial que fa el professor Juan González Soto –fàntàstiques– o la magnifica xerrada que fa el professor Pere Navarro In rusticam romanan linguam, de com la llengua llatina es va transformar en llengua catalana.

©_rafael_lopez-monne_Tarragona_festival_Tarraco_Viva_cultura_clàssica_reconstrucció_històrica_Roma_Tàrraco_medicina_01.jpg

ARS MEDICA. La medicina a Roma. Thaleia Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM

Un altre dels actes que espero cada any són les lliçons i recreacions històriques de l’associació projecte Phoenix. La d’enguany porta per títol Optimates versus Populares i, tal com vaig avançar en el darrer post, explica el final de la República romana. De fet, no crec que fos l’únic que va pensar “a qui dimonis se li ocorre explicar aquest episodi històric tan enrevessat”. Només a ells, és clar. Donçs bé, se’n surten i amb nota. Increible. I la cloenda del festival, diumenge a les 17.30, al Palau de Congresos estarà dedicada a reproduir i explicar una sessió del senat romà. Serà interessant comprovar si als alcaldables en campanya els interessa la política.

OPTIMATES VERSUS POPULARES.  L'inici del final de la República romana.  Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

OPTIMATES VERSUS POPULARES. L'inici del final de la República romana. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM,

Encara som romans

dimecres, 11/05/2011