“Á égorger!”, és a dir, a degollar!

Espelmes a les escales de la Catedral. Acte commemoratiu del 200 aniversari del setge de Tarragona. Guerra del Francès. Tarragona, Tarragona, Tarragonès

Espelmes a les escales de la catedral per commemorar els que van morir al setge de Tarragona. Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM

No fa gaires hores que, ara fa 200 anys, els darrers resistents de Tarragona eren abatuts a cops de baioneta i sabre davant les portes de la catedral. Era el 28 de juny de 1811. Tarragona havia caigut sense capitular després d’un terrible setge i ara començava el saqueig a mans de les tropes napoleòniques. Si bé totes les guerres són cruels i infames, la conquesta de Tarragona ho va ser de manera exagerada. “Á égorger!” va ser el crit del general francès Suchet, qui va prometre a les seves tropes tres dies lliures per saquejar la ciutat. Volia donar un escarment per evitar més resistències numantines. Dels 10.000 habitants amb que comptava la ciutat, entre morts i fugits, les fonts parlen que van quedar entre 200 i 500 persones. Abans de l’assalt final, per exemple, a Tarragona ja es comptaven més baixes que tota la guarnició amb que havia tingut la ciutat de Girona, el setge de la qual, per cert, sempre ha estat molt més conegut.

L’acarnissament contra la població civil va ser d’una crueltat excessiva, fins i tot per l’època. Un dels testimoni de l’horror va ser el Edward Codrington, veterà de Trafalgar i capità de l’esquadra anglesa que va auxiliar la ciutat.  En una carta a la seva dona escrivia “La maldat que utilitzen en l’atac revela el caràcter dels francesos i el tipus de guerra que porten a terme. El foc contra els nostres vaixells pot ser legítim en guerra, però quan sols és usat contra l’evacuació de dones i nens és com disparar a la gent que surt a enterrar els seus morts”. Moltes mares i fills petits baixaven a la platja amb l’esperança de ser embarcats. Es refugiaven entre les roques i esperaven tot el dia. Els francesos, que ja ocupaven el port, no deixaven de disparar  canons i morters. “Cruelment tenien per objectiu als civils que es trobaven entre les roques” explica Adam Gerard Quigley.

No puc més que pensar en Sarajevo, o en Srebrenica. Donat que no podrem portar a cap responsable davant cap tribunal, el record de tan sacrifici i dolor és la millor justícia que tenim a les mans. L’oblid és, sens dubte, la derrota definitiva.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    • Cambrilets

      29/06/2011 - 09:07

      Si ho haguera sabut abans, hi hauria anat. Quina pena ,-(

    • mteresa

      29/06/2011 - 13:23

      Gracies, possar aquestes excelents fotografies i el comentari al bloc, els que no hi vam poder ser, ja es fem una idea de com va anar

    • Andreu faro

      29/06/2011 - 23:32

      Rafel, has aconseguit algo que era molt difícil. Evocar amb un alt grau de veracitat els que podríen haver estat les imatges que van veure els ulls dels nostres avantpassats d’aquell fatídic dia ara fa 200 anys. L’enhorabona!!

    • Rafael López-Monné

      30/06/2011 - 00:58

      Jo crec que la celebració ha arrelat amb força i veure’m aviat novetats.

      rafel

    • Rafael López-Monné

      30/06/2011 - 00:59

      A vosaltres M. Teresa.

      rafel

    • Rafael López-Monné

      30/06/2011 - 01:01

      Moltes gràcies Andreu, moltes gràcies.
      Tal com comentàvem l’altra dia, per fotografiar cal saber quina història vols explicar i la del Setge és impressionant.
      Fins aviat,

      rafel

    • Adam

      30/06/2011 - 23:24

      Hola, soy Adam Gerard Quigley citado en el articlulo sobre el asedio de Tarragona. Por si estáis interesados en la historia, tengo un blog donde se puede leer la versión completa del artículo publicado en el Diari de Tarragona sobre Edward Codrington. Un saludo,
      Aqui os indico el enlace:

      http://asediodetarragona1811.blogspot.com/

    • Rafael López-Monné

      01/07/2011 - 01:18

      Ostres, fantàstic!
      Moltes gràcies Adam per l’enllaç i per la interessant recerca que fas.
      Fins aviat,

      rafel

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús