Calors, platges calentetes i… vacances

Arriba l’estiu i… ja se sap… arriben les vacances  (em sembla que començo a notar els símptomes de l’estrès post-traumàtic). Aquest blog també es relaxarà una temporadeta per intentar això que en diuen desconnectar  (algú sap com es fa?).

Mentre tant us deixo amb algunes imatges d’un projecte sobre platges que vaig construint a poc a poc. La platja em sembla un espai sensacional, no tant com usuari (hi vaig molt poc a l’estiu) sinó com observador. No hi ha cap altra espai similar. No hi ha cap altra espai tant ple de paradoxes i complementarietats. És l’indret on més gent entra en contacte més profund amb la naturalesa (quasi nus o nus directament). El sol a la pell, la sorra als peus, l’aigua, l’aire…, un espai estimat fins i tot per aquells que no tenen una especial sensibilitat pel mon natural. Un espai per anar-hi sol, en parella, amb amics, amb la família…Un espai on no fer res o bé, on no parar de fer coses; de relax o d’intensa activitat. Un espai de solituds o d’atapeïdes gernacions. Un espai on exhibir-se i, lògicament, un espai espectacle per a curiosos i “mirons”. Un espai molt familiar —el paradís dels nens— i, al mateix temps, un espai profundament connotat sexualment. La sorra marca una tàcita frontera molt estricte. Dins es permeten unes coses que fora serien un escàndol. Increible!.

De vegades em pregunto com  ho analitzaran els estudiosos d’aquí cent o dos-cents anys?

Bon estiu!

Comparteix

    Etiquetes: ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús