I si la platja fos el Paradís?

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 2001.08

© RLM

Un lloc ple d’ociosos, preocupats només de prendre el sol, de banyar-se en amables aigües i d’ingerir beuratges a base d’ordi fermentat elaborada pels mateixos sants o les estrelles. Un indret per estar-hi bé, jaient, sense fred, amb  ben poca roba o directament com Déu ens va portar al món. Un lloc on els nens no necessiten consoles, nintendos… n’hi prou amb sorra i aigua per a ser feliços (i algun geladet, és clar). Un indret de tots —ben democràtic—, sense entrades, sense forfaits, on pots llogar gratis un bocí d’espai només amb deixar caure la tovallola. I fins que tu vulguis quedar-t’hi.

Platja de Llevant Salou, Tarragonès, Tarragona 1997?

© RLM

Sí, és clar que la muntanya és molt bonica. I els museus? que me’n dieu? amb aire condicionat i projeccions en 3D. El cas però, és que  milers, milions de persones s’aboquen a la platja quan arriba l’estiu. Estan tots equivocats? tots adduïts? Déu ens salvi dels purs (també els de les muntanyes i museus hi acaben passant un moment o altre). Els més delicats, els que el sol els cou o els espanten excessives tones d’humans concentrats en un sorral, fan bé de matinar o esperar que arribi la tardor i fins i tot l’hivern. Llavors els horitzons, les llums, les olors salabroses són totes seves. És un altra paradís, però paradís al cap i la fi.

Platja del Marjal, les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, Tarragona

© RLM

No deixa de ser curiós, tot plegat, si pensem que fa relativament poc  temps que els europeus hem aprés a veure el litoral amb aquest ulls. Abans, la platja o era un lloc per treballar, per guanyar-se la supervivència, per anar a pescar, per recollir restes de naufragis,  o per fugir-ne quan arribaven els perills encarnats en pirates, soldats, epidèmies… Sorrals immensos improductius, amb aiguamolls plens de malària, i penya-segats esgarrifosos, ferides descarnades de la Terra, de quan van recular les aigües del Diluvi Universal. Vaja, vaja.

Platja Cristall Mont-roig,  Baix Camp, Tarragona 1999

© RLM

La darrera entrada del blog abans de les vacances la vaig dedicar precisament a les platges (un tòpic fantàstic quan arriba l’estiu, és clar). De fet, no tenia previst reprendre el  blog fins a finals d’agost. He rebut però, alguns comentaris directes molt engrescadors d’alguns amics i d’alguns bons fotògrafs i decidit, en el que queda de mes, compartir un ampli resum del treball fotogràfic que he anat fet sobre el món de la platja. Es tracta d’un projecte iniciat a mitjans dels anys noranta i que, amb fases més intenses o períodes de letargia, vaig construint poc a poc.

Platja Llarga. Tarragona, Tarragonès, Tarragona 2001.08

© RLM

Us proposo 16 lliurament (i potser un epíleg).

01. La platja familiar, la dels nens, el pati, la sala de jocs

02. La platja dels amics i els grups

03. La platja de les parelles

04. La platja del sol, el solàrium

05. La platja del bany, la platja del mar

06. La platja de la lectura, la biblioteca oberta

07. La platja dels jocs, dels entreteniments

08. La platja del descans

09. La platja de les passejades, dels esports, el gimnàs

10. La platja del capvespre, del recolliment, dels pescadors

11. La plaja de la feina, els negocis, els treballadors

12. La platja de les multituds, de les gernacions

13. La platja de les solituds, de les remors

14. La platja més natural

15. La platja eròtica, de l’exhibicionisme i de les mirades

16. La platja de postal

Poseu a refredar les cerveses i llimonades!

Platja de Tamarit Tarragona, Tarragonès, Tarragona 1996

© RLM

La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer  públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    Normes d'ús