La calor invita al descans, és clar, i un bon paradís ha de convidar també a la “patxorra”, a fer el gos que diu un amic meu. A més però, la platja acaba convertint-se en un improvisat dormitori on una tovallola es transforma en un llit. La platja és, sens dubte, el paradís de la migdiada (malgrat els perills de quedar ben escalivats). Dormir és un acte que fem habitualment en la intimitat, en un lloc on ens hem de notar segurs, protegits. La platja, en canvi, és un lloc sovint ple de gent, de sorolls, un espai ben públic. Tanmateix resulta tant fàcil abandonar-s’hi que acceptem i fruïm d’aclocar els ulls i viatjar al país dels somnis. Costa trobar cap altra indret similar que permeti això.
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
