Tothom sap que per estar moreno, no hi ha res com ser pagès, peó o paleta. Durant molt temps, a la vella Europa, mostrar la pell blanca era sinònim de posició elevada, de no necessitar treballar al aire lliure. Ves per on que les coses han canviat de mig a mig i la platja s’ha convertit en la gran torradora social. Desafiant cremades, arrugues i càncers, les platges s’omplen d’incondicionals del sol disposats a deixar-se socarrimar amb la intenció de millor l’aspecte. Com passa amb el pa torrat, és difícil encertar el punt òptim.
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
