
El tabaler, anada a Ofici. La Patum de Berga. © RLM
Fa dies que els berguedans, siguin a Berga o Afganistan, senten el so del tabal. Patum, patum, patum… Les festes són quelcom essencial per a les societats humanes, per relacionar-se, per trencar la quotidianitat, per cohesionar els grups, per festejar… Conec poques però, que siguin viscudes amb la intensitat de la Patum de Berga.
Enguany torno a fotografiar-la i a retrobar-me amb un espai, un moment i una gent que admiro profundament (va se a Berga, saltant Plens, on més a prop de l’infern he estat; almenys de l’infern del Pere Botero, perquè, de fet, n’hi d’altres de terribles i que no els cal el foc). Procuraré no abusar de la “barreja” (la veguda oficial) per poder enfocar correctament les imatges. Ja us explicaré…

La Patum de Berga, festa declarada Patrimoni Mundial (UNESCO). © RLM

Màscara de dimoni, Salt de Maces, La Patum de Berga. © RLM

Turcs i cavallets, La Patum de Berga. © RLM

Els arcangels, La Patum de Berga. © RLM

Ball dels Nans Nous, La Patum de Berga. © RLM

Ball de l'Àliga, La Patum de Berga. © RLM

Salt de Plens, La Patum de Berga. © RLM
…i una divertida presentació de l’artista i amic Salvador Vinyes