Arxiu del mes: juny 2011

Com recuperar l’essència del territori

dijous, 30/06/2011
En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. Vista des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp, Tarragona

Horitzons des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp. En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. © RLM

Ahir vaig sentir una entrevista al president Jordi Pujol a Catalunya Ràdio mentre conduïa cap a la val d’Aran, cap a Les, a fotografiar per Descobrir Catalunya la plantada del Haro que es cremarà el Sant Joan de l’any vinent (una festa encisadora, per cert). La música de l’ex-president sona bé. Sempre ha estat un bon músic. Fer país, treballar, anar per feina, deixar-se de romanços…Ara bé, quan va haver de posar lletra als romanços, la cosa va agafar un altre to. Menystenint absolutament als qui discrepen d’alló que ell pensa, va escandalitzar-se que una central eòlica hagués tardat 10 anys en obtenir permisos degut a l’oposició dels ciutadans. Déu meu! que insolidaris aquesta gent que només pensa en el seu paisatge i no en les necessitats del país, va arribar a deixar entendre. És clar, les serres de l’Ebre no son Queralb, ni Núria, ni Montserrat… Calen sacrificis pel país i, si això significa industrialitzar tot el conjunt dels horitzons del sud, que hi farem, oi?

Sembla que oblidem amb extrema facilitat la importància que te el paisatge en la identitat de les persones i, sobre tot, en la seva auto estima. I sense auto estima no hi ha desenvolupament possible, ni individual ni col·lectiu. Probablement estic equivocat però, de vegades, penso que al país ja li va bé tenir un pati del darrera amb gent resignada, depenent de subvencions, de cementiris com a únic futur possible, disposats a vendre’s el seu paisatge, un dels darrers recursos que els queda, encara que això sigui pa per avui i ….

Ah! hi han altres models d’implantació d’energies renovables que no impliquen acabar amb els paisatges de mig país, com ha demostrat un estat tan seriós com Alemanya on, aproximadament el 80 % de la potència energètica renovable està instal·lada en zones urbanes, exactament al revés del que succeïx a casa nostra. A més, ningú no parla de com afectarà això a l’activitat turística que s’ha anat desenvolupant en aquest territoris i que tant ha costat d’arrelar. Tota activitat té repercussions, també negatives, i l’energia eòlica no es una excepció.

Parlant de territori i d’identitats, demà divendres es presenta a Barcelona l’estudi Recuperar, com revitalitzar l’essència del territori, impulsat per l’Institut del Territori (IdT) i el CADS, a partir de les 10.00 h al Museu M. Colet (c. Buenos Aires, 56-58 de Barcelona). A l’acte hi participen Eliseu Climent, portaveu de l’IdT, Ramon Arribas, director del CADS, i Xavier Basora i Xavier Sabater, coautors de l’estudi socis d’X3 Estudis Ambientals. A mi m’han convidat a donar una ponència sobre quins elements del territori recuperar i per a què. Segur que els camins antics hi apareixeran en un moment o un altre. L’acte clourà amb una taula rodona sobre algunes bones pràctiques en la recuperació del patrimoni natural i cultura a casa nostra: el cas dels boscos de ribera, les varietat agrícoles locals, els Camins Vius i l’Escola de Pastors.

Camps d'arròs innundats al delta de l'Ebre. Al fons, la serra de Montsià. Amposta, Montsià, Tarragona 2001.12

Arrossar al delta de l'Ebre amb la serra de Montsià al fons. © RLM

Es poden consultar i descarregar les intervencions aquí.

“Á égorger!”, és a dir, a degollar!

dimecres, 29/06/2011
Espelmes a les escales de la Catedral. Acte commemoratiu del 200 aniversari del setge de Tarragona. Guerra del Francès. Tarragona, Tarragona, Tarragonès

Espelmes a les escales de la catedral per commemorar els que van morir al setge de Tarragona. Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM

No fa gaires hores que, ara fa 200 anys, els darrers resistents de Tarragona eren abatuts a cops de baioneta i sabre davant les portes de la catedral. Era el 28 de juny de 1811. Tarragona havia caigut sense capitular després d’un terrible setge i ara començava el saqueig a mans de les tropes napoleòniques. Si bé totes les guerres són cruels i infames, la conquesta de Tarragona ho va ser de manera exagerada. “Á égorger!” va ser el crit del general francès Suchet, qui va prometre a les seves tropes tres dies lliures per saquejar la ciutat. Volia donar un escarment per evitar més resistències numantines. Dels 10.000 habitants amb que comptava la ciutat, entre morts i fugits, les fonts parlen que van quedar entre 200 i 500 persones. Abans de l’assalt final, per exemple, a Tarragona ja es comptaven més baixes que tota la guarnició amb que havia tingut la ciutat de Girona, el setge de la qual, per cert, sempre ha estat molt més conegut.

L’acarnissament contra la població civil va ser d’una crueltat excessiva, fins i tot per l’època. Un dels testimoni de l’horror va ser el Edward Codrington, veterà de Trafalgar i capità de l’esquadra anglesa que va auxiliar la ciutat.  En una carta a la seva dona escrivia “La maldat que utilitzen en l’atac revela el caràcter dels francesos i el tipus de guerra que porten a terme. El foc contra els nostres vaixells pot ser legítim en guerra, però quan sols és usat contra l’evacuació de dones i nens és com disparar a la gent que surt a enterrar els seus morts”. Moltes mares i fills petits baixaven a la platja amb l’esperança de ser embarcats. Es refugiaven entre les roques i esperaven tot el dia. Els francesos, que ja ocupaven el port, no deixaven de disparar  canons i morters. “Cruelment tenien per objectiu als civils que es trobaven entre les roques” explica Adam Gerard Quigley.

No puc més que pensar en Sarajevo, o en Srebrenica. Donat que no podrem portar a cap responsable davant cap tribunal, el record de tan sacrifici i dolor és la millor justícia que tenim a les mans. L’oblid és, sens dubte, la derrota definitiva.

Deliciós i molt, molt més

dilluns, 27/06/2011

Un equip de futbol de nens de primària que sempre perd… però que juguen i s’ho passen bé. Uns pares que riuen. Una enorme lliçó d’aquella saviesa que tan fàcilment oblidem. Un vídeo preciós de Roger Gómez —L’equip petit—, amb una fotografia excel·lent. Un regal encantador.


Per veure’l amb més qualitat

Uns fan i altres desfan

dimecres, 22/06/2011
_RLM3954.jpg

Camí ral del Lloar a la Figuera, Priorat. © RLM

Hi ha qui, fins i tot, d’aquesta expressió en fa categoria i assegura que el món es divideix entre persones que construeixen i les que destrueixen, entre els que sumen i els que resten. No m’atreviria a anar tant lluny (els humans som contradictoris i complexos) però voldria parlar d’uns fantàstics exemples del grup dels que fan.

En la darrera entrada del blog vaig tornar a fer èmfasi en la gravetat del procés de destrucció del nostre patrimoni viari tradicional. No em cansaré de repetir que  trànsit de motos per antics camins de ferradura accelera vertiginosament la seva destrucció. Continuo sense trobar cap, absolutament cap raó que pugui justificar la circulació d’aquests vehicles per aquests camins. Al meu parer, és un dramàtic episodi més de la vella lluita entre civilització i barbàrie que acompanya a l’home des del seu orígen.

A l’altra banda, a Catalunya, trobem cada cop més exemples de conservació i restauració d’antics camins. Són esforços encara insuficients per aturar la tragèdia, però enormement esperançadors. De manera paradoxal, la majoria són potenciats per l’administració pública, la mateixa que després es mostra tan feble a l’hora de protegir aquest patrimoni. Entre els diversos exemples que conec, per la meva implicació directa, permeteu-me parlar del cas del Priorat.

Camí ral de la Morera a Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Morera de Montsant a Poboleda, Priorat. © RLM

A hores d’ara, a la comarca, han coincidit treballant fins a quatre brigades —més o menys grans i amb major o menor intensitat. Quelcom inaudit, inimaginable anys enrera. El Consell Comarcal, l’impulsor del projecte de recuperació d’antics camins, ha aconseguit novament destinar un petit grup de persones a la neteja i senyalització de camins, a partir de plans d’ocupació. El grup d’enguany el formen dos nois i una noia que s’han entusiasmat amb el projecte i que estan realitzant una magnífica tasca. També aprofitant un pla d’ocupació, l’ajuntament de la Morera de Montsant —un dels més sensibilitzats  i compromesos amb aquest projecte— han abordat la recuperació d’un magnific camí de ferradura entre la Morera i Poboleda.

Antic camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Xarxa de camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés, Parc Natural Serra de Montsant, Priorat. © RLM

El Consorci de la serra de Llaberia fa anys que està impulsant una impressionant tasca de recuperació d’antics camins a les seves muntanyes, part de les quals són al Priorat. A més, han arribat a constituir una empresa especialitzada que dona feina a persones amb discapacitats.

Fa també temps que la brigada del Parc Natural Serra de Montsant està reobrint i conservant els camins d’aquesta altra muntanya (que no són pocs). Sovint dic que, només el seu treball justifica amb escreix la declaració del Parc Natural. Hem tingut la sort que els dos caps que ha tingut la brigada, el Biel Roig i el David Martra, són dos entusiastes dels camins antics, i es nota. Caram tu si es nota! La feina de desbrossament és excel·lent però, allò que realment sobresurt —i a mi m’emociona— és que ja han començat a abordar tasques de restauració utilitzant la tècnica tradicional de pedra seca. Un magnífic exemple és la recuperació d’una bona part del camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Fantàstic!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Fa uns dies, per mostrar la seva feina a un equip de gravació del programa de TV3 “El medi ambient“, van empedrar un petit tram del camí de l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins. Estic segur que les sensacions emocionals i estètiques que provoca veure tornar a empedrar un camí  tenen quelcom de revolucionari. Tota una declaració de futur. No és virtual, no senyor. Pedra, mans, terra i habilitat. És de veritat!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

David Martra, Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Camins, motos, lleis i equivocacions

diumenge, 12/06/2011
Camí de Riqüerna, camí de ferradura empedratla Vall FoscaCabdella, Pallars Jussà, Lleida2004.07

Camí de Riqüerna, camí de ferradura a la Vall Fosca, Cabdella, Pallars Jussa. © RLM

Déu n’hi do l’enrenou  desfermat per la Llei Òmnibus. Pel que fa a la modificació de la Llei d’accés al medi natural, un article aparegut a La Vanguardia el dimarts 7 de juny titulava: “Pista lliure a la muntanya. El govern permetrà circular per vials de menys de quatre metres“. Una mitja veritat també és una mitja mentida i, sobre tot, afegeix confusió en comptes d’informar, alhora que no ajudar als lectors a formar-se una opinió fonamentada. És veritat que l’interior de l’article explica el detall de la norma, però el titular i la redacció predisposen a una idea errònia.

La modificació proposada no liberalitza de manera generalitzada la circulació motoritzada per camins de menys de 4 m, tal com la majoria de gent ha entès. El text és molt clar:

“6.3 Es permet la circulació motoritzada per les pistes i els camins delimitats en xarxes o itineraris establerts pel Departament competent en matèria de medi natural. La delimitació d’aquests vials, que podran tenir amplada inferior a quatre metres i diversos tipus de ferms, s’efectuarà mitjançant Ordres del conseller competent en matèria de medi natural, en les quals es podran establir condicions especifiques de circulació i característiques dels vials, i haurà de ser incorporada a l’inventari comarcal corresponent.”

És a dir, la modificació només afectarà xarxes i itineraris que es puguin establir. Una altra cosa és cóm es dissenyaran aquestes xarxes i itineraris. Sorprèn, d’entrada, la discrecionalitat del paper reservat al conseller. Tanmateix, el fracàs a dia d’avui dels inventaris comarcals que era prevists realitzar segons la Llei d’accés al medi natural del 1995, no augura un desenvolupament senzill d’aquesta nova norma.

Camí vell de Vilaplana a la Mussara, camí de ferradura, revolt empedrat Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades Vilaplana, Baix Camp, Tarragona

Camí vell de Vilaplana a la Mussara, camí de ferradura a la serra de la Mussara, Baix Camp. © RLM

Algunes manifestacions oficials en els mitjans parlen de l’establiment de circuits utilitzant pistes forestals privades que comportessin el pagament per utilitzar-los i compensacions als propietaris. La idea sembla molt interessant. De fet, les pràctiques esportives motoritzades al medi natural haurien de quedar circumscrites dins de circuïts fixats. La xarxa pública de camins difícilment pot conciliar un trànsit obert i un d’esportiu basat en la velocitat. Això mateix passa  amb les carreteres on quasi tothom comença a tenir clar que els qui els agrada córrer ho han de fer en circuits o proves regulades.

És a dir, si s’arriba a aprovar la modificació que recull la Llei Òmnibus, continuarà estant prohibit el trànsit motoritzat per camins de menys de 4 m a la immensa majoria de la xarxa de camins i… molt probablement, continuarà incomplint-se la llei de manera generalitzada en molts territori. Això, malgrat els esforços dels agents rurals i sense tenir en compte el hipotètic “efecte crida” que pugui tenir la interpretació que s’ha fet d’aquesta modificació.

Camí cap a la vall de CarlacBausen, Baish Aran, Val d'Aran, Lleida

Camí de Bausen a la vall de Carlac, camí de ferradura, Val d'Aran. © RLM

D’altra banda, no crec que el govern hagi triat un bon camí. Les modificacions proposades no afronten el veritable problema de fons: tenim una mala llei d’accés motoritzat al medi natural. Es un llei molt difícil d’aplicar i que no ajuda a gestionar els problemes. Com ha demostrat abastament Xavier Campillo (El llibre dels camins), basar les limitacions en les amplades dels camins ha estat un error (cap legislació dels principals països europeus ho ha fet). Probablement la majoria trobaríem exemples de camins de més de 4 m que caldria tancar i altres de 3 que perfectament podrien estar oberts a un trànsit responsable. De fet, l’anterior govern havia iniciat el procés de consultes amb els agents implicats per canviar la llei i existeix un primer esborrany redactat.

Camí del Barranc de BiniaraixSerra de Tramuntana, Soller, Mallorca

Camí del Barranc de Biniaraix, camí de ferradura a la serra de Tramuntana, Mallorca. © RLM

El debat encetat però, ens deixa, com a mínim, dues constatacions clares i de signe oposat. La primera:  pràcticament resta absent del debat els impactes de la circulació motoritzada sobre els camins tradicionals. Es parla dels impactes sobre el medi natural, els boscos, el soroll, la seguretat, però no pas del valor patrimonial dels antics camins. En una entrada anterior en aquest mateix blog vaig argumentar la idea que els camins tradicionals, els que no van ser pensats pel transit motoritzat, haurien de quedar al marge d’aquesta utilització. La circulació amb vehicles a motor per aquests camins hauria de ser assimilable a la prohibició expressa de circular fora pista.

Per exemple, la fragilitat dels camins de ferradura sota les rodes d’una moto d’enduro és més que evident. Ahir mateix vaig tornar a comprovar-ho. Davant meu, tres motos van enfilar al recte una baixada, pou malmesa, saltant-se i destruint les giragonses que una brigada havia marcat laboriosament amb pedres. No es tractava de motoristes mal educats i ni especialment salvatges. Senzillament, no es poden manipular rellotges amb guants de boxa. Malauradament, estem immersos en procés gravíssim de pèrdua de patrimoni viari, de patrimoni històric, cultural —també de recursos econòmics— que les generacions futures lamentaran. Els costarà entendre perquè ho vam permetre.

La segona és una clara manifestació de la “majoria silenciosa”, la que no té un lobby industrial al darrera, ni un representant clar, però que té opinió. A la “Pregunta del dia” del Matí de Catalunya Radio sobre facilitar el trànsit de motos en espais naturals, el 80 % dels participants van dir no.

Camí vell de l'ermita de Sant Blai (GR 7), Muntanyes de Tivissa,  Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona 2002.02

Camí de la Llena, camí de ferradura de Tivissa, Ribera d'Ebre. © RLM

Es busquen caminadors intrèpids

diumenge, 5/06/2011
Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Us ve de gust ajudar-nos a provar una guia d’excursions a peu de la col·lecció De ferradura? El Toni Orensanz i jo estem acabant una dedicada al Priorat, pensada especialment per  endinsar-se a l’interior del Priorat seguint camins de vi i d’oli.

Busquem voluntaris que els vingui de gust fer les excursions de la guia abans de publicar-les per descobrir els possibles errors, problemes o fins i tot per fer-nos suggeriments que pugin millorar les propostes. Us facilitarem la descripció escrita, l’esquema sobre un mapa topogràfic i el track (el recorregut georeferenciat) pels qui vulguin utilitzar el GPS.

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat.  Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. DOQ Priorat. Gratallops, Priorat, Tarragona

Antic camí ral de Gratallops a Bellmunt del Priorat. Xarxa de camins del Priorat. Al fons, Bellmunt. © RLM

Són excursions pensades per respirar el mateix aire que les vinyes, per veure-les créixer i com es vesteixen de verd mentre es carreguen de raïm. Són excursions per admirar el Priorat engalanat de colors quan arriba la festa de la tardor, o per penetrar en la intimitat dels ceps nus, despullats per dormir l’hivern. Són excursions per descobrir, per exemple, oliveres amagades dins el Montsant, protegides per cingleres i inundades de silenci . Oliveres que donen les olives amb les que s’elaboren alguns dels millors olis del món (i no és una exageració).

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Falset, Priorat, Tarragona

Vinyes dalt la serra de les Obagues. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Moltes de les excursions són pensades per recuperar la sensació d’anar de poble en poble a peu; pensades, fins i tot per dedicar-hi dos dies i acabar el vespre amb un tast en un celler i un bon sopar (encara que els bons caminadors les poden fer en una jornada). Hi han passejades delicioses per fer amb nens i propostes més exigents. Totes però, han estat triades per assaborir lentament el paisatge, les llums, els cels i les terres d’aram que cantava el poeta. Els textos, a més de les descripcions, venen amb el regal de petites històries d’una grandiosa humanitat. Les imatges han estat  buscades per procurar transmetre  l’enorme bellesa d’un territori dur, amarat de la suor i del treball de generacions i generacions de pagesos. Al seu testimoni s’hi afegeix el sal i el pebre de monjos, eremites, bandolers, alcaldes, comerciants i demés fauna humana. En definitiva, és una guia que busca fer una mica més feliç a aquells que els agrada veure mon a peu.

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat.DOQ Priorat.Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell de Porrera a Poboleda pel collet dels Tossals, camí de ferradura. Xarxa de camins del Priorat. © RLM

La guia forma part de l’estratègia de comunicació del programa per recuperar antics camins i impulsar el turisme a peu al Priorat que porta a terme el Consell Comarcal. La incitativa compta la complicitat i ajuda del Parc Natural de la Serra del Montsant, el Consorci de la Serra de Llaberia, nombrosos ajuntaments i, sobre tot, molts veïns entusiastes de la idea de tornar donar vida a vells camins prioratins.

Si us animeu, podeu enviar-me un correu (lopezmonne@gmail.com) i us passarem l’índex d’excursions per tal que trieu.

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM