Camins i llengua a Castelló

dijous, 9/02/2012 (Rafael López-Monné)

Imagen 1.png

Torno al sud, torno a baixar al País Valencià, a Castelló, convidat a donar una conferència. Potser és perquè em considero del sud o perquè m’encanta sentir parlar valencià, o ves a saber, però el cas és que m’encanta. Em reconforta comprovar que la llengua i la cultura de la que som hereus no s’acaba al Principat, que som més, amb dificultats, sí, però molts més. Aquest cop l’excusa és doblement fantàstica: em demanen que parli de camins i que ho faci en el marc dels actes que el Centre Excursionista de Castelló ha organitzat per celebrar el 43è aniversari de la renovació de la flama de la llengua catalana. El títol que m’han proposat és “La seducció dels camins: història i natura“. Fantàstic! .Si algú pot, i li ve de gust, ens veiem a demà dijous, a les 19 h 30 min a la Llotja del Cànem, la seu de la Universitat Jaume I a Castelló.

 


				

La Palma: fotografia, naturalesa i camins

dimarts, 7/02/2012 (Rafael López-Monné)

El Paradís que ens han promès dubto molt que existeixi però, mentre no arribi el moment de comprovar-ho, tenim l’oportunitat de visitar  les illes Canàries. Estic segur que, si poguéssim barrejar parts d’unes illes i d’altres, aconseguiríem quelcom molt similar a la Terra Promesa. Pels amants de la naturalesa i del paisatge, pels entusiastes de la fotografia, aquest arxipèlag és una bogeria, però també pels amants de l’excursionisme, pels enamorats dels camins.

Totes les illes comptes amb escenaris i amb camins fantàstics, però hi ha una que ha fet una aposta especialment decidida pel turisme de naturalesa i el turisme a peu: La Palma.

Si us cal una excusa per fer una escapadeta, aquest març es celebra una nova edició del prestigiós festival de fotografia FOTONATURA. La Maria Rosa Vila, l’editora gràfica del Descobrir ha escrit al seu facebook:

” Ya está a punto uno de los grandes acontecimientos fotográficos del año, el Fotonature 2012. 6 ponentes de lujo, 6 temáticas diferentes y 1 taller práctico, impartidos por los mejores profesionales: Hugo Rodríguez, Manel Soria (Agrimensor Frikosal), Rafael López-MonnéRafa Pérez, Javier Selva, Tino Soriano y el editor gráfico de National Geographic Todd James. Y todo a un precio muy asequible. Un lujazo de curso, vamos. Yo no me lo perdería”.

Imagen 1.png

Condueix el festival el Tino Soriano, l’excel·lent fotògraf resident a Banyoles (quan no està donant la volta al mon), un dels fotògrafs de la revista americana National Geographic (aprofita aquesta relació per portar a Todd James i a Jane Menyawi, editors gràfics de la prestigiosa revista). En Tino Soriano imprimeix al festival un tarannà que, al meu entendre, el fa molt interessant. Lluny de quedar-se reduït únicament al mon de la fotografia de naturalesa, el festival s’obre al món del paisatge, els viatges i les persones. I si algú sap captar la humanitat amb una càmera, aquest és el Tino Soriano.

Aquesta edició compta amb la participació de amb experts en la fotografia de paisatges hiper realistes de 360º (Hugo Rodríguez), de la fotografia nocturna d’estels (Manel Soria Agrimensor Frikosal), de la fotografia de viatges més antropològica (Rafa Pérez), de la fotografia d’aventures i grans expedicions (Javier Selva), de l’assaig fotogràfic (Tino Soriano) i de la fotografia els camins i el senderisme (Rafael López-Monné).

A més, hi han dues classes gratuïtes a càrrec de Jane Menyawi, editora de fotografia de la divisió de llibres de National Geographic, i de Todd James, editor de la revista.

En el meu cas, a més de la sessió més teòrica dedicada a parlar de paisatge, camins i fotografia, m’han demanat la realització d’un taller que em fa molta il·lusió: una passejada fotogràfica per alguns dels antics camins de l’illa.

No he estat mai a la Palma i en tinc moltes ganes. Mentre arriben les imatges del març, us deixo amb algunes imatges de la illa del Hierro, una altra de les peces del puzle paradisíac somiat per tots.

 

Visions esfèriques i prestidigitadors (anònims?)

dimarts, 31/01/2012 (Rafael López-Monné)

Un dels avantatges que ha portat la revolució digital a la fotografia, ha estat la facilitat per unir imatges sense necessitat de equips gaire sofisticats. Com sempre però, hi ha un bon tros d’allò que tècnicament és possible, fins arribar a una bona foto. Primer van ser les fotos panoràmiques (personalment però, enyoro molt la meravellosa XPan de Hasselblad). I després  van arribar les imatges de 360º. Una foto que, en realitat, és una esfera. Uau!

Sortosament, aquestes imatges no han alterat per a res l’interès que desperta una imatge clàssica. Si el futur de la fotografia convencional està assegurat (a mi m’ho sembla) és pel caràcter amable de la proposta comunicativa que representa. No atabala, no mareja, no és invasiva —tot i que pot ser molt directa i incisiva— i permet mirar-la i remirar-la, una i altra vegada, pausadament. Les imatges esfèriques proposen una altra cosa: entrar dins una gran bola visual i delectar-s’hi passejant per ella. Fantàstic!

Tinc un bon amic que s’ha especialitzat en aquest tipus d’imatges fins al punt que s’ha convertit en un mestre, amb un nivell, que l’ha de fer sobresortir fins i tot internacionalment. És el Mateu Salvat i viu a Riudoms. Porta un estudi de fotografia dels de tota la vida, d’aquells que ara costa tant de tirar endavant. El Mateu però, no és home de conformar-se, de plegar-se davant les dificultats. Tot el contrari, lluny d’estar content només amb unir —i unir bé— fotografies per construir una bona imatge esfèrica, va tenir la idea de suspendre la càmera a l’exterior de grans balconades per —des del buit— fotografiar els 360º. Les fotos són increïbles, espectaculars, però més encara el procés seguit per acabar dissenyant els aparells i la tècnica que li permeten aquestes imatges dignes d’un veritable prestidigitador. I com a bon mag, sap que els trucs no es revelen…

Es pot veure una vista espectacular de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig al web del IVRPA, la International VR Photography Association, entitat americana que agrupa fotògrafs de tot el mon especialitzats en imatges panoràmiques i esfèriques (VR correspon a les sigles de Virtual Reality).

També el portal tarragoní Tinet disposa d’una bona col·lecció d’imatges esfèriques del Mateu Salvat, tot i que només algunes han estat realitzades amb aquesta darrera tècnica de la càmera suspesa al buit (mireu la del castell de Miravet).

Fa uns dies, el gestor portal, la Diputació de Tarragona, va enviar un comunicat a la premsa anunciant les imatges al portal (ja estaven penjades però, molt encertadament, les van recol·locar per fer-les més accessibles). Incomprensiblement però, enlloc del comunicat es citava l’autor de les imatges (glups! es fan soles). Sort que  la la LEY 22/1987 de 11 de noviembre de Propiedad Intelectual, obliga a citar els autors de les obres… Dies després va aparèixer un article al Diari de Tarragona on no es cita l’autor de les imatges de les quals es parlen, i les que acompanyaven el text anaven signades com a Tinet (¿qui és Tinet?, ¿és el dit de Tinet qui apreta l’obturador? Déu meu!). Impressionant l’agudesa del mitjà de comunicació que no va perdre un minut en provar d’esbrinar l’autoria (ja se sap que el periodisme d’investigació és molt car…).

Encara ens costa —o no volem— diferenciar l’autor d’una obra de qui té els drets per exposar-la. ¿Las Meninas las va pintar El Prado? L’anonimat del comunicat de premsa i de la noticia posen en evidència, a més d’una manca absoluta de sensibilitat per la creació i pel treball dels altres, una greu manca de professionalitat (compareu-la amb el web del  IVRPA). Després de conèixer el treball que hi ha darrera de cada imatge, l’esforç, la passió, la capacitat per sumar voluntats i l’extraordinari enginy per resoldre reptes (si el Mateu hagués nascut el segle XIX hagués inventat el submarí per poder fer fotos sota l’aigua), després de tot això, l’anonimat em fereix i em resulta insultant.

 

Fotografia i festes

dimecres, 18/01/2012 (Rafael López-Monné)

AnunciCursFestaDCbaixa.jpg

La revista Descobrir i l’Escola superior de fotografia GrisArt s’han unit per dissenyar tallers pensats pels lectors i amics que vulguin millorar i les seves habilitats com a fotògrafs. Pel proper mes de febrer està previst realitzar-ne un dedicat a la fotografia de festes i han confiat en mi per dur-lo a terme. No cal dir que és obligatori passar-s’ho bé per poder aprendre.

Podeu trobar més informació a l’apartat Cursos del web del Descobrir. A l’apartat de Galeria Fotogràfica, trobareu  una petita serie d’imatges de festes. Si voleu començar a ambientar-vos amb el Carnaval, podeu donar un cop d’ull a la galeria dedicada al Carnaval de Tarragona i la dedicada al Carnaval de Sitges.

D’altra banda, si voleu estar al dia sobre festes hi ha un web imprescindible: www.festes.org, una veritable meravella que destaca pel seu rigor i sensibilitat en relació al valor patrimonial del fet festiu. El seu responsable, Manel Carrera, té un web personal, El Tirabou, on descobrireu a més d’interessants apunts d’etnografia, el vast coneixement que aquest expert té sobre les festes tradicionals del Nepal. Fantàstic!

A continuació, us deixo amb una altra selecció variada per anar fent boca. Prepareu la càmera!

Reis, regals i alegria per rebre un any que promet…

dilluns, 9/01/2012 (Rafael López-Monné)

Els Reis ja han marxat. Espero que les seves majestats hagin estat generosos amb tothom. De fet, també han passat pel nostre blog. Malauradament però, el Pare Noel no ho va aconseguir. El transport aeri és més ràpid, és clar, però  els camells han estat més fiables. Sembla que és millor anar poc a poc…

Accident Pare Noel.jpg

Per celebrar  i posar bona cara a l’any que arriba (o que ens cau a sobre, segons les fonts), durant aquesta setmana, els seguidors del blog que els vingui de gust alguna de les imatges que hi han aparegut poden demanar-la. Només cal que envii un correu (lopezmonne@gmail.com) especificant la imatge. S’entén que l’ús ha de ser privat, no comercial (per exemple, per fer-la servir de fons de pantalla). Si algú li ve de gust passar-la a paper, cap problema. Caldrà que ho especifiqui, assenyalant també la mida a la qual la vol ampliar. Prepararé la imatge i li enviaré l’arxiu llest per poder portar-lo a un laboratori fotogràfic.

Bon Any!

 

Molt de nas però poc olfacte

dissabte, 31/12/2011 (Rafael López-Monné)

L'Home dels Nassos, que té tans nassos com dies manquen per acabar l'any, sortida des del pla de la Seu,
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L'Home dels nassos al pla de la Seu, Tarragona. © RLM

Avui surt l’Home dels nassos, aquell personatge que té tants nassos com dies falten per acabar l’any. Reconec que, de petit,  mai vaig acabar de trobar-li la gràcia. Només veia un capgròs d’un senyor que tenia un sol nas. Gran sí, però només un de sol. Ja podia haver sortit un dia abans, pensava.

Enguany, la felicitació de  Nadal del meu amic Bienve Moya—un dels nostres grans experts en cultura popular— apuntava una reflexió ben interessant. Val la pena llegir-la.

Bons desitjos… i alguna cosa més

diumenge, 25/12/2011 (Rafael López-Monné)

RLM Bon Nadal 2011BX.jpg

L'Aneto des de l'ermita de Sant Salvador del Pont de Suert, Alta Ribagorça. © RLM

 

M’agrada el Nadal (ho he reconegut més d’un cop). M’agrada, malgrat els inconvenients que comporta (el tema de les compres, regals… ja sabeu). M’agrada pel que comporta d’alteració de la quotidianitat. El Nadal és una magnífica excusa per fer coses que no fem habitualment i un bon exemple d’això són les felicitacions. Em sembla fantàstic poder enviar missatges de felicitat a la gent que apreciem, especialment a aquells amb els quals el contacte és més esporàdic. El Nadal ens ajuda a dir “Ep! som aquí i pensem amb vosaltres”.

Enguany, a més, aquest acte té quelcom de militància. Davant els auguris catastrofistes som moltes les persones que ens resistim a que en robin (a més dels diners) l’esperança en el futur. Això és pot veure reflectit molt explícitament en bona part de les felicitacions. De fet, el sols fet d’enviar-les ja és un acte de resistència. I em sembla sensacional.

Crec que és interessant recordar que, en economia, més importat que el grau de certesa de les anàlisis econòmiques, és que algú se les cregui i prengui decisions en base a elles. Una cosa és el realisme (indispensable per poder prendre decisions) i l’altre el pessimisme encomanadís que pot portar a la por. I la por és veritablement perillosa. Cal recordar que no es pot trobar cap sortida des del pessimisme (des de la por encara menys) i que hi han individus que viuen de generar-lo, que fan negoci —i grans negocis— amb les desgràcies dels altres.

No fa gaire, a la contra de La Vanguardia, Verne Harnish, un expert en creixement empresarial, ens deia: “Ara ja saben que tenen líders per retallar i que en necessiten d’altres per il·lusionar i guanyar mercats”. Espero que els bons Reis d’Orient ens portin aquests altres líders… Sinó és així, els haurem de crear.

 

Bon Nadal i millor 2012!

i algunes de les felicitacions que he rebut:

 

Camins de Tarragona, el tomb de l’Anella Verda

dimarts, 20/12/2011 (Rafael López-Monné)

100_0044BX.jpg

L'Adrià davant el castell de Ferran. Vam pujar les bicis al tren fins Altafulla i vam tornar pedalant a Tarragona seguint el Tomb de l'Anella Verda. © RLM

Al llarg del projecte Camins de Tarragona vam mantenir sempre la idea inicial  d’unir a peu els dos rius que desemboquen a Tarragona. El resultat ha esta una gran excursió que mostra el gran patrimoni que atresora el municipi. Es passa sota aqüeductes romans, masos medievals, cúpules modernistes, torres de defensa contra els temuts pirates barbarescs, pedreres amb agulles, hortes generoses, desembocadures plenes de vida, pobles que semblen castells, cales on els pins encara baixen a banyar-se i restes de casetes de carrabiners on seien parelles que miraven junts l’horitzó, sense estar enamorats.

Mas de la Creu, Tarragona, Tarragonès

Mas de la Creu, Tarragona. © RLM

Mas de Sorder, Tarragona, Tarragonès

Mas de Sorder, Tarragona. © RLM

El recorregut complert són 34 km. L’anada fins al Gaià per l’interior es pot fer tant a peu com en bicicleta. La tornada per la costa però, està reservada als caminadors. Una bona idea pot ser fer el recorregut per trams i utilitzar el transport públic (autobús urbà o tren) per arribar o tornar des de Ferran o des d’Altafulla.

Les intenses transformacions que ha patit aquest territori són ben evidents. També, la poca cura i deixadesa en l’acabament de la majoria d’obres de grans infraestructures (autopistes, autovies conduccions soterrades…). Malgrat tot,  l’interior del terme de Tarragona guarda racons fantàstics, sorprenents, i  una costa amb trams que són veritables tresors.

Podeu descarregar-vos una  síntesi de l’itinerari i el  track de tot el recorregut

El bosc de la Marquesa, punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, al fons, la torre de la Mora,
Tarragona, Tarragonès, Tarragona

El bosc de la Marquesa, al fons, la torre de la Mora, Tarragona. © RLM

Camins de Tarragona, el projecte

dijous, 15/12/2011 (Rafael López-Monné)

La punta de la Creueta, espai natural protegit, extrem nord de la platja Llarga, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de la Creueta, camí de ronda a extrem nord de la platja Llarga, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

La qualitat de vida de les ciutats més avançades del món ja no es mesura només pels quilòmetres asfaltats, sinó pels camins que disposen els seus ciutadans per passejar, anar en bicicleta i gaudir d’entorns ben gestionats. Camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra.

Tarragona arrossega tot un seguit d’endarreriments fruit d’una visió de ciutat que volia semblar-se més a la Miami dels EEUU que no pas a les ciutats europees del segle XXI.  Un dels endarreriments més notables és el que fa a la mobilitat alternativa, lenta, o”dolça” com alguns l’han anomenat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Monnars al Mas de Sorder, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

A finals de l’any passat vam rebre la confiança de l’ajuntament de Tarragona per tirar endavant el projecte de senyalització dels camins de l’Anella Verda (aquest nom fa referència als espais no urbanitzables del municipi), un dels projectes impulsats pel grup d’ERC que va governar durant quatre anys juntament amb el PSC. Val a dir que la relació amb els responsables polítics i, especialment amb els tècnics, ha estat francament excel·lent.

El projecte inicial, bàsicament contemplava la senyalització d’un itinerari que unís els dos rius i donés el tomb al municipi. Els vam proposar replantejar-lo, fer-lo més ambiciós (amb els mateixos recursos)  i anar més enllà, amb l’objectiu que fos el primer pas per  la consolidació d’una veritable xarxa de mobilitat alternativa. El vam rebatejar amb el nom de Camins de Tarragona.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Camí de Boscos a Monnars, Xarxa de Camins de Tarragona. © RLM

En primer lloc es va ser encarregar un inventari complert de camins a un especialista (el Xavier Campillo i Besses). El resultat va sorprendre a més d’un al trobar-nos amb 90 vials de titularitat pública, més de 140 km, amb més del 80 % encara amb ferm de terra. El següent pas va ser recorre’ls per seleccionar un primer conjunt dels més interessants per satisfer les necessitats de la població de passejar, practicar esports, mantenir contacte amb la naturalesa i conèixer i gaudir del patrimoni del municipi.

Vam optar des de bon començament pel concepte de senyalització de xarxa de camins, segons els qual no se senyalitzen itineraris —és a dir, propostes d’excursions concretes—, sinó un veritable conjunt viari —com si es tractés d’una xarxa de carreteres— que permeti que usuaris de molts tipus i amb interessos diversos en puguin fer ús, recórrer múltiples itineraris i gaudir-ne . Un tret característic d’aquest concepte és el reforçament del valor del propi camí. A les banderoles dels encreuaments sempre es pot llegir, en primer lloc, el nom tradicional del camí.

banderola_TGN3BX.jpg

Exemple de banderola de la senyalització de la Xarxa de Camins de Tarragona

La senyal de continuïtat és la mateixa marca rectangular groga amb que estan sent pintades les xarxes de camins del Priorat, del Berguedà, de la Garrotxa, del Ripollès, de l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà, del Pallars Jussà o de la Val d’Aran, per exemple. Alhora, s’han respectat les senyals dels itineraris de la FEEC (GR i PR) i no s’ha duplicat la senyalització.

El resultat més visible ha estat la senyalització de 76 km de camins que formen aquesta primera xarxa de Camins de Tarragona. N’hi han d’altres però, menys vistosos però tant o més importants, com per exemple, la il·lusió i la implicació de tècnics municipals —que  segurament resultarà fonamental per la continuïtat del projecte— o la sintonia, suggeriments i recolzament obtingut de diversos col·lectius ciutadans que han anat seguint el projecte. Tenim l’esperança que el projecte ajudi a despertar la consciència dels usuaris dels camins com a tals i que participin de l’ambició d’aconseguir una ciutat més amable, més viscuda, més sentida. Esperem una participació activa a través del web per tal que acabin transformant-se en un veritable grup de pressió que empenyi els polítics a comprometre’s i actuar.

Si us ve de gust, podeu visitar la primera versió del WEB dedicat al projecte. Podeu descarregar-vos el fulletó de presentació del projecte el mapa de la xarxa Camins de Tarragona el track de tota la xarxa (preparat per veure’l amb Google Earth).

 

 

 

 

 

“Quo vadis” excursionisme?

dissabte, 3/12/2011 (Rafael López-Monné)

Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, Castelló

Camí de Fredes a la Sènia pel coll de l'Infern. Camí ramader. Vista des del poble Fredes, els Ports. © RLM

Quin goig això de retrobar-se amb vells amics. La taula rodona del passat dijous a València, va ser deliciosa. Encantadora pel tema, per la gent, per les participacions, pels organitzadors, per l’atmòsfera que es va crear. No se si perquè València és “primera línia de foc” o per altres raons però sempre que hi vaig, la sensació  és d’intensitat, de vida, de fortalesa malgrat els infortunis.

Es va parlar d’excursionisme, d’excursionisme reposat, assossegat i també poètic i sensual i, és clar, també dels canvis viscuts per aquest moviment social. En mig de la rellevància dels fenòmens esportius i competitius vinculats a la muntanya, ¿queda lloc per a la calma?, ¿queda lloc per a les causes socials en sí del moviment excursionista? ¿Quin paper pot tenir l’excursionisme en aquest començament de segle?

No vam arreglar el món i crec que tampoc l’excursionisme, però vam compartir visions, idees, anhels i molta humanitat. Crec que vam sortir, malgrat tot, més optimistes, més animats, més confortats de trobar nous companys de viatge. Les realitats és transformen també així.

Si algú té ganes de donar un cop d’ull, penjo les notes de la meva intervenció i més endavant, quan me’l passi, penjaré també el resum de l’acte que està preparant el Jorge Cruz.