Un dels avantatges que ha portat la revolució digital a la fotografia, ha estat la facilitat per unir imatges sense necessitat de equips gaire sofisticats. Com sempre però, hi ha un bon tros d’allò que tècnicament és possible, fins arribar a una bona foto. Primer van ser les fotos panoràmiques (personalment però, enyoro molt la meravellosa XPan de Hasselblad). I després  van arribar les imatges de 360º. Una foto que, en realitat, és una esfera. Uau!

Sortosament, aquestes imatges no han alterat per a res l’interès que desperta una imatge clàssica. Si el futur de la fotografia convencional està assegurat (a mi m’ho sembla) és pel caràcter amable de la proposta comunicativa que representa. No atabala, no mareja, no és invasiva —tot i que pot ser molt directa i incisiva— i permet mirar-la i remirar-la, una i altra vegada, pausadament. Les imatges esfèriques proposen una altra cosa: entrar dins una gran bola visual i delectar-s’hi passejant per ella. Fantàstic!

Tinc un bon amic que s’ha especialitzat en aquest tipus d’imatges fins al punt que s’ha convertit en un mestre, amb un nivell, que l’ha de fer sobresortir fins i tot internacionalment. És el Mateu Salvat i viu a Riudoms. Porta un estudi de fotografia dels de tota la vida, d’aquells que ara costa tant de tirar endavant. El Mateu però, no és home de conformar-se, de plegar-se davant les dificultats. Tot el contrari, lluny d’estar content només amb unir —i unir bé— fotografies per construir una bona imatge esfèrica, va tenir la idea de suspendre la càmera a l’exterior de grans balconades per —des del buit— fotografiar els 360º. Les fotos són increïbles, espectaculars, però més encara el procés seguit per acabar dissenyant els aparells i la tècnica que li permeten aquestes imatges dignes d’un veritable prestidigitador. I com a bon mag, sap que els trucs no es revelen…

Es pot veure una vista espectacular de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig al web del IVRPA, la International VR Photography Association, entitat americana que agrupa fotògrafs de tot el mon especialitzats en imatges panoràmiques i esfèriques (VR correspon a les sigles de Virtual Reality).

Ermita de la Mare de Déu de la Roca, Mont-roig del Camp. © Mateu Salvat

Ermita de la Mare de Déu de la Roca, Mont-roig del Camp. © Mateu Salvat

També el portal tarragoní Tinet disposa d’una bona col·lecció d’imatges esfèriques del Mateu Salvat, tot i que només algunes han estat realitzades amb aquesta darrera tècnica de la càmera suspesa al buit (mireu la del castell de Miravet).

Fa uns dies, el gestor portal, la Diputació de Tarragona, va enviar un comunicat a la premsa anunciant les imatges al portal (ja estaven penjades però, molt encertadament, les van recol·locar per fer-les més accessibles). Incomprensiblement però, enlloc del comunicat es citava l’autor de les imatges (glups! es fan soles). Sort que  la la LEY 22/1987 de 11 de noviembre de Propiedad Intelectual, obliga a citar els autors de les obres… Dies després va aparèixer un article al Diari de Tarragona on no es cita l’autor de les imatges de les quals es parlen, i les que acompanyaven el text anaven signades com a Tinet (¿qui és Tinet?, ¿és el dit de Tinet qui apreta l’obturador? Déu meu!). Impressionant l’agudesa del mitjà de comunicació que no va perdre un minut en provar d’esbrinar l’autoria (ja se sap que el periodisme d’investigació és molt car…).

Encara ens costa —o no volem— diferenciar l’autor d’una obra de qui té els drets per exposar-la. ¿Las Meninas las va pintar El Prado? L’anonimat del comunicat de premsa i de la noticia posen en evidència, a més d’una manca absoluta de sensibilitat per la creació i pel treball dels altres, una greu manca de professionalitat (compareu-la amb el web del  IVRPA). Després de conèixer el treball que hi ha darrera de cada imatge, l’esforç, la passió, la capacitat per sumar voluntats i l’extraordinari enginy per resoldre reptes (si el Mateu hagués nascut el segle XIX hagués inventat el submarí per poder fer fotos sota l’aigua), després de tot això, l’anonimat em fereix i em resulta insultant.